Tot i l’existència d’alguns casos d’agricultura urbana integrada en edificis, i en concret d’hivernacles hidropònics en cobertes (per ex. Gotham Greens a Brooklyn, N.Y. i Local Garden Vancouver), no hi ha encara recerca específica que permeti caracterizar aquesta tipologia. Fins al moment s’han desenvolupant diferents estudis en relació als anomenats eco-hivernacles en cobertes d’edificis per ciutats Mediterrànies d’Europa; d’una banda, sota la idea d’establir sinergies entre l’hivernacle i l’edifici a nivell energètic, hídric i carbònic, amb la finalitat d’analitzar les barreres i les oportunitats de la seva implantació i de l’altre, a traves de l’analitzis ambiental de la producció agrícola a nivell logístic en aquestes zones urbanes, respecte al sistema subministrament actual. Si be en aquesta segon cas, s’han obtingut resultats quantificables significatius, el primer representa encara una aproximació inicial sobre les possibilitats qualitatives de la seva implementació.
El present estudi vol ser un pas endavant en la investigació per la implementació dels hivernacles hidropònics en cobertes d’edificis i en concret, per edificis d’habitatges plurifamiliars a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit el document aspirar a ser un exercici de realisme que posa sobre la taula l’estat de la qüestió des d’una perspectiva ambiental, tècnica y social.
L’actual tesina s’estructura en cinc capítols; el primer, l’estat de l’art, es un compendi d’aquella informació més rellevant sobre l’hivernacle mediterrani, els cultius hidropònics, l’impacte ambiental, d’ambdós segons, l’anàlisi del cicle de vida, i la reducció d’aquest, sota la perspectiva logística en el sistema d’hivernacles en cobertes per a zones urbanes. Es pretén recopilar i reunir aquesta informació en un únic document, ara escampada en diferents articles i tesis, per tal de analitzar i comparar las dades més interessants i establir un ordre de magnitud que permeti fer visibles els objectius expressats en cadascuna de les definicions teòriques sobre els temes esmentats inicialment.
El segon capítol, sota la perspectiva ambiental, analitza la viabilitat de la simbiosi edifici-hivernacle, en aquest cas de manera unidireccional per la major facilitat d’aplicació i execució, conseqüència de l’intercanvi de fluxos entre els considerats residus de l’edifici, (diòxid de carboni i aigües grises) però matèria primera pels vegetals produïts a l’hivernacle.
El tercer capítol examina la viabilitat tècnica per a la implementació del sistema d’hivernacles amb coreus hidropònics en les cobertes dels edificis de Barcelona, sota la perspectiva del planejament urbanístic, dels condicionants estructurals de cadascun i de les qüestions logístiques que els hi afecten.
El quart capítol proposa un retrat social concret, una mirada entre dos models innovadors d’agricultura urbana integrada en edificis, però conscientment contraposats; un, l’estudiat en aquest document, els hivernacles amb conreus hidropònics en les cobertes d’habitatges plurifamiliars, l’altre, definit com agricultura vertical ecològica i caracteritzat sota la idea d’apilar horts en alçada, a partir d’una infraestructura auxiliar de nova planta adossada als habitatges plurifamiliars aïllats existents.
Finalment, l’ultimo capítol correspon a les conclusions, on s’estableix una vinculació entre la informació inicial i les noves dades obtingudes en les successives recerques especificades en cada capítol
