La quantificació: estudi comparatiu castellà-català

Taking as a point of departure the classification of modern Spanish quantifiers, the paper opens with a brief description of the inventory of these items in medieval language and the basic traits of their syntactic evolution. The same discussion is made for equivalents words in modern and medieval Catalan in order to establish a picture of the significant evolutionary differences between both languages. Finally, for the sake of a future historical syntax of Catalan, we offer a little catalogue of research proposals on this area of Catalan quantifiers

Notes on Extended Uses of pues in Basque Country Spanish

This work is intended to present a preliminary approach to some of the facts related to the Basque Country Spanish extended use of the connective pues 'so, therefore, consequently...'. The differences between the Standard Spanish pues and the Basque uses of this same particle will be examined and thoroughly described in order to establish the distinctive syntactic and semantic features of the latter. By so doing, we will introduce the topic of a possible language contact explanation. In this regard it will be necessary to face similar facts about pues in Andean Spanish in contact wtih Quechua. This complete scenario of coinciding developments for pues in Spanish contact dialects will be finally taken into account in order to suggest some of the paths leading to an explanation of the origins of the specific uses of pues in Basque Country Spanish

Sufijos apreciativos con derivados deverbales en español.

Sin resume

Analogía y Morfología contemporánea.

Sin resume

Negación doble en la Romania: un cambio sintáctico.

Sin resume

On Deísmo. Another Case of Variation in Spanish Complementation

El propòsit d'aquest treball és oferir una descripció suficient d'una construcció no normativa de l'espanyol actual coneguda amb el nom de deísmo. El deísmo es pot definir com l'ús de la preposició de davant d'una oració subordinada d'infinitiu, com ara No permito a mis hijos de llegar tarde 'No permeto als meus fills arribar tard'. Aquesta estructura no és gens desconeguda en les variants cultes d'altres idiomes romànics, però en espanyol ha quedat confinada sobretot als dialectes meridionals. A partir de les dades subministrades pels parlants de Castella - la Manxa, s'oferirà una anàlisi detallada de la construcció, a més d'un breu informe dels fets de naturalesa similar d'Andalusia, Extremadura i Amèrica. Finalment, abordarem la presència de deísmo també al castellà antic i clàssic abans de completar el panorama amb l'atenció a l'ús de les mateixes estructures a la Romània occidental, de manera que puguem disposar de les claus necessàries per tal de entendre el fenomen dins del context més ampli de la variació que experimenten els sistemes romàniques de subordinació.The present paper is dedicated to study the non-standard Spanish construction known as deísmo. The construction can be defined as the use of the preposition de in front of subordinate infinite clauses like in the sentence No permito a mis hijos de llegar tarde 'I do not allow my children to be late'. The phenomenon appears in other standard variants of Romance languages but in contemporary Spanish this construction seems confined to some southern peninsular dialects. In this study we analyse this construction in conjunction with the data supplied by a group of speakers from Castilla-La Mancha and to a less extent the data obtained from other current dialects of Southern Spain and America. We finally attend to similar facts from Medieval and Classical Spanish and in Western Romance. By doing so we intend to provide the relevant historical clues for a proper account of this structure, as an example of variation in the Romance complementation system

Evolució de la sintaxi dels contextos de polaritat negativa en castellà i català

In this paper we would like to compare the evolution of the syntax of polar contexts in Catalan and Spanish. By doing so, it would be possible to explain the greater syntactic disponibility of Catalan quantifiers and the important constraints for the same class of words in Spanish. After presenting in the first section the main theoretical questions about polarity in natural languages, we will describe in the second section the syntax of corresponding contexts in Middle Ages for both languages. Then, in the third section we will attend to the evolution towards current situation in order to understand the nature of modern differences between Catalan and Spanish on this area of their syntax

Negación doble y negación simple en español moderno.

Sin resume

From Adjectives to Quantifiers : evidence from Old and Modern Catalan

The history of indefinite quantifiers in Romance languages is basically the history of the development of new distributional patterns in the case of some Latin adjectives (Company 1991, 1997; Batllori 1998). This new distribution will contribute to the construction of the new subclass of Romance determiners we call Quantifiers. As explained by Zamparelli (2000), the growing structural complexity of the left margin of DetP entails the specialization of old word classes for those new positions. A Quantifier position creates thus the Quantifier word class. This is a longterm process, the effects of which are clearly seen in medieval Romance for words derived from adjectives, such as MULTUS and PAUCUS, but also in later Romance adjectives such as Catalan bastant or even in Contemporary Catalan with the word suficient, which has a similar meaning (Brucart; Rigau 2002, Camus 2005, 2008, 2009).La història dels quantificadors indefinits de les llengües romàniques és la història del desenvolupament de nous trets distribucionals per un grup escollit d'adjectius llatins (Company 1991, 1997; Batllori 1998). Aquesta distribució serà responsable de la constitució posterior de la nova subclasse de determinants que anomenem quantificadors. Com s'explica a Zamparelli (2000), l'augment de la complexitat estructural del marge esquerre del SDet suposa l'especialització de paraules que pertanyien a antigues categories per aquestes noves posicions. És així com la posició de quantificador genera la categoria quantificador. Estem devant un procés de llarga durada amb conseqüències que encara són visibles en les llengües medievals en paraules heretades i procedents d'adjectius, como ara les derivades de MULTUS o PAUCUS, però també en adjectius romànics, com el català bastant. Fins i tot als nostres dies tenim el mateix desplaçament categorial amb una paraula de significat semblant com l'adjectiu suficient (Brucart; Rigau 2002, Camus 2009)