Th e Diocese of Urgell in the second half of the 11th century: jurisprudence, convenientiae, simony

Jurisprudència, convinença i simonia són conceptes inconnexos, però a la vegada claus per explicar dues realitats coincidents a l’Església d’Urgell de la segona meitat del segle XI. Al procés gradual de feudalització de la societat i de la pròpia institució, del qual la proliferació de la convinença, el document feudal per excel·lència, en dóna testimoni, s’hi afegeix la voluntat del pontificat romà d’imposar els nous dictats a l’Església catalana, arran de la celebració del Concili de Girona del 1068, on bàsicament es prengueren disposicions contra la simonia per tot el que comportava aquesta pràctica per als interessos de l’Església. Ambdós processos paral·lels suposaren per a aquesta institució un enfortiment de la seva posició al territori urgellenc, on aspectes fonamentals com el control de la justícia per part dels eclesiàstics esdevingueren decisius.Jurisprudence, agreement and simony are unrelated concepts, yet are key to explaining two coincident realities in the Church of Urgell in the second half of the 11th century. On the one hand, the gradual feudalization of society and of the institution itself, evidenced by the proliferation of the land tenure, that quintessential feudal document, added to which the will of the Roman papacy to impose new dictates within the Catalan church, following the celebration of the 1068 Council of Girona, where provisions were established against simony and all that this practice entailed in the interests of the church. Both parallel processes served to reinforce the position of the institution in the Urgell area, where key aspects such as control of justice by the church would become decisive

Mecanismes de senyalització intracel·lular regulats per la proteïna p19 H-Ras

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadac-H-ras és un gen essencial per a varis processos del cicle cel·lular com són la proliferació cel·lular, aturada del cicle, diferenciació i apoptosis. El seu paper com a oncogen és degut al fet que es presenta mutat en un 30% dels tumors testats i que a més a més s'han demostrat correlacions entre la presència de mutacions i capacitat transformant. El producte del gen c-H-ras és la proteïna p21, que es troba ancorada a la part interna de la membrana plasmàtica i transdueix les senyals extracel·lulars mitjançant canvis de la seva estructura, dramàticament regulats per intercanvi de GDP a GTP (i al contrari). El canvi d'estructura de p21 cap a la forma activa, amb més GTP unit, provoca que la zona efectora de p21 sigui accessible a varis efectors que són el punt de partida d'una cascada d'interaccions que com a últim terme regularan el cicle cel·lular cap a una situació determinada. El nostre grup d'investigació ha descrit que el gen c-H-ras codifica per una segona proteïna, p19, producte de splicing alternatiu, que es troba entre el citoplasma i el nucli. Degut que p19 no es troba ancorada a la membrana plasmàtica i que a més a més només presenta una activitat residual unidora a GTP, se suposa que aquesta nova proteïna exerceix una funció complementària del gen c-H-ras, que en altres paraules indicaria que la funció d'aquest gen es porta a terme per l'acció de dues proteïnes amb localització cel·lular diferent. Per tant, els nostres objectius han estat estudiar la localització, funció i regulació de la proteïna p19 H-Ras en funció de diferents factors proteics que interaccionen amb ella. Al mateix temps, s'han realitzat estudis que demostren la regulació de l'expressió i activació de varis factors implicats en la via del complex d'esclerosi tuberosa (Tuberous Sclerosis Complex, TSC) o via de mTOR, per part de p19. Per fer-ho s'ha utilitzat un ampli ventall de tècniques moleculars, com les PCR en temps real, els microarrays d'ADN, o assajos de cicle cel·lular, entre d'altres. Les nostres investigacions han revelat que la proteïna p19 regula TCTP, un factor amb activitat GEF (guanine exchange factor) envers Rheb, així com hipo- i hiperfosforila Akt i ERK, respectivament, dos inhibidors del complex TSC. Hem proposat que la funció de p19 en la via TSC és regular la fosforilació de p70S6K. A més a més, hem observat que p19 indueix l'expressió dels miRNAs miR-342, miR-206, miR-330, miR-138 i miR-99b. D'altra banda, la proteïna p19 indueix una aturada del cicle cel·lular en la fase G1, efecte que s'atenua parcialment quan inhibim el miR-206. També hem observat la interacció de p19 amb la proteïna p73 tot incrementant l'activitat telomerasa, però no amb p53. De forma interessant, p19 estimula l'expressió de FoxO, aspecte que juntament amb l'aturada en G1/S i la hipofosforilació d'Akt i p70 S6K, dóna lloc al manteniment d'un estat de quiescència reversible, tot prevenint una entrada en el procés d'apoptosi.c-H-ras is an essential gene for many processes such as proliferation, cycle arrest, differentiation and apoptosis. Its role as an oncogene is due to the fact that it is mutated in 30% of the tumors tested, and that also have shown correlations between the presence of mutations and transforming ability of cancer cells. The product of the c-H-ras gene is the p21 protein, which is anchored on the inner side of the plasma membrane and controles extracellular signals through changes in its structure, dramatically regulated by the exchange of GDP for GTP. The change of structure of p21 into the active form, coupled with GTP, promotes the interaction of p21 to several effectors, which are the starting point for a cascade of interactions that will regulate the cell cycle. Our research group has reported that the c-H-ras gene encodes for a second protein, p19, a product of alternative splicing, which is located between the nucleus and cytoplasm. Due to the fact that p19 is not anchored in the plasma membrane and that also only has a residual GTP-dependent activity, it is assumed that this protein plays a complementary role of the c-H-ras gene. Therefore, our objectives have been the study of location, function and regulation of the p19 protein based on various factors that interact with it. At the same time, we performed assays that show the regulation of the expression and activation of several factors involved in the path of tuberous sclerosis complex (Tuberous Sclerosis Complex, TSC) or mTOR pathway by P19. To do this we have used used a wide range of molecular techniques, such as real-time PCR, the DNA microarrays, or cell cycle assays. Our investigations have revealed that the p19 protein regulates TCTP, a factor with GEF activity (guanine exchange factor) towards Rheb, as well as hypo-and hiper-phosphorilates Akt and ERK, respectively, two inhibitors of the complex TSC. We have proposed that the role of p19 in the TSC is regulated through phosphorylation of p70S6K. In addition, we found that p19 induces the expression of miRNAs miR-342, miR-206, miR-330, miR-138 and mir-99b. On the other hand, the p19 protein induces a cell cycle arrest in the G1 phase, effect that is partially attenuated whit the inhibition of miR-206. We have also observed the interaction of p19 and p73 protein increasing telomerase activity, but not with p53. Interestingly, p19 stimulates the expression of FoxO, something that along with the arrest in G1 / S and hipo-phosphorylation of Akt and p70 S6K, given rise to the maintenance of a reversible state of quiescence, but preventing an entry in apoptosis

Fundamentos para una pedagogía preventiva sobre la muerte en la escuela

Este artículo trata de abordar la importancia del diseño, la organización y la realización de una pedagogía preventiva sobre la muerte en la escuela. De este modo, los diferentes apartados hacen referencia a diferentes factores que se deben tener en cuenta para reflexionar y llevar a cabo una pedagogía preventiva sobre la muerte en la escuela. Aportamos diferentes fundamentos por los cuales cabe repensar y reflexionar sobre dicha pedagogía en los centros escolares, ya que es prácticamente inexistente. En la sociedad del siglo XXI imperan los cambios a grandes velocidades. Por ello, los docentes deben renovarse e innovar en sus prácticas educativas. No obstante, ello no es motivo de olvidar el cultivo emocional para una normalización educativa del concepto de muerte. Por ello apelamos a la importancia de la formación del profesorado respecto a la pedagogía de la muerte, tanto preventiva como paliativa, en tanto que una comporta la otra. Además, aportamos una nueva definición de pedagogía preventiva de la muerte adaptada a nuestros tiempos y teniendo en cuenta las diferentes perspectivas educativas existentes.This article seeks to address the importance of design, organization and implementation of preventive education about death at school. Thus, different sections refer to different factors to be taken into account to reflect and to take preventive education about death at school. We provide different grounds on which it should rethink and reflect on this teaching in schools, which is virtually non-existent. In the XXI century society changes prevail at high speeds. Therefore, teachers should renew and innovate in their educational practices. However, that is no reason to forget the emotional culture for educational standardization of the concept of death. Therefore we appeal to the importance of teacher training regarding pedagogy of death, both preventive and palliative, while one involves the other. We also provide a new definition of preventive pedagogy adapted to our times death and taking into account the different existing educational prospects

General considerations about the need for pedagogy on death in formal education. A case study

Actualmente, la pedagogía de la muerte es un tema formativo emergente, sobre todo en el ámbito español. Asimismo, la finitud humana continúa siendo un tabú que cuesta derribar, tanto socialmente como pedagógicamente. En contraposición a dicha circunstancia, apostamos por la necesidad de tratar la pedagogía de la finitud humana desde la conciencia de la muerte en el ámbito de la didáctica formal. La aportación presenta un estudio de caso realizado en dos centros docentes de Lleida (España), donde los profesionales de la educación, la psicología, la pedagogía y/o la psicopedagogía respondieron un cuestionario diseñado ex profeso. Los resultados del cuestionario y de las entrevistas llevadas a cabo reflejan que los enseñantes no se sienten suficientemente formados ni preparados para realizar acciones pedagógicas respecto a situaciones infantiles y juveniles de muerte y de duelo. Se apuesta, finalmente, por la formación docente específica y se proponen una serie de estrategias generales para poder afrontar dicha temática en contextos de educación formal. De este modo, se pretende romper el tabú al cual se enfrenta la muerte en la profesión docente y psicopedagógica.Actualment, la pedagogia de la mort és un tema formatiu emergent, sobretot en l’àmbit espanyol. Així mateix, la finitud humana continua sent un tabú que costa derrocar, tant socialment com pedagògicament. En contraposició a aquesta circumstància, apostem per la necessitat de practicar la pedagogia de la finitud humana des de la consciència de la mort en l’àmbit de la didàctica formal. L’aportació presenta un estudi de cas realitzat en dos centres docents de Lleida, on els professionals de l’educació, la psicologia, la pedagogia i/o la psicopedagogia van respondre un qüestionari dissenyat ex professo. Els resultats del qüestionari i de les entrevistes dutes a terme reflecteixen que els ensenyants no se senten preparats per realitzar accions pedagògiques respecte a situacions infantils i juvenils de mort i de dol. S’aposta, finalment, por la formació docent específica i proposem una sèrie d’estratègies generals per poder afrontar aquesta temàtica en contextos d’educació formal. D’aquesta manera, es pretén trencar el tabú al qual s’enfronta la mort en la professió docent i psicopedagògica. Paraules clau: educació per a la mort; concepte de mort; intel·ligència emocional; dol; suport a l’educació primàriaThe pedagogy of death is an emerging subject in education, especially in Spain. Human finitude is a taboo topic that is difficult to eradicate both socially and pedagogically. In contrast to this view, we focus on the need for training in human finitude based on the consciousness of death in the field of formal education. A case study of two schools in Lleida, Spain, was carried out. Professionals of education, psychology and/or educational psychology were administered a questionnaire designed specifically for the purpose of the study. The results of the questionnaire and interviews show that teachers feel unprepared for educational activities regarding situations of death and grieving children and youth. Finally, we advocate that teachers receive specific training and propose a series of general strategies to face death in the context of formal education in order to break the taboo of death in the teaching profession and educational psychology

Medida de la dosis en piel en radioterapia externa mediante dosímetros TL ultrafinos

En la última década, gracias a los avances tecnológicos, la dosis impartida a los pacientes sometidos a radioterapia externa ha ido aumentando progresivamente, consiguiéndose gracias a ello unas tasas de control tumoral cada vez mayores. Sin embargo, la piel es un órgano de riesgo que siempre se encuentra en la trayectoria del haz de radiación y por ello diversos estudios ya han descrito situaciones de sobreexposición de la piel en estas condiciones. La profundidad de referencia de la piel corresponde a 70 micrómetros, por lo que para la medida de la dosis que recibe deben emplearse detectores adecuados. En este proyecto se pretende determinar los factores de corrección que deben ser aplicados para la medida de dosis en piel mediante dosímetros TL de tipo ultrafino (5-10 mg/cm2) de diversos tipos, comparando su respuesta con la dosis medida por una cámara de extrapolación, considerada el instrumento de referencia para medida de la dosis en piel, pero que no puede ser empleado en rutina. El proyecto incluye las etapas de caracterización con microscopio electrónico de los detectores, su calibración e irradiación en el “Hospital de la Santa Creu i Sant Pau” para el estudio de parámetros de influencia en la medida de la dosis en piel, así como el uso de la mencionada cámara de extrapolación. Finalmente, también se han determinado los factores de corrección de otro tipo de detectores: cámaras de ionización plano-paralelas y centelleo