Tcf20 deficiency is associated with increased liver fibrogenesis and alterations in mitochondrial metabolism in mice and humans

Transcription co-activator factor 20 (TCF20) is a regulator of transcription factors involved in extracellular matrix remodelling. In addition, TCF20 genomic variants in humans have been associated with impaired intellectual disability. Therefore, we hypothesized that TCF20 has several functions beyond those described in neurogenesis, including the regulation of fibrogenesis.We acknowledge the support from grants PDI2019-105502RB-100 and PID2022-138243OB-I00 to MM-R, PID2019-111669RB, BES-2017-080823 to IP "ESF Investing in your future", and RTI2018-094734-B-C21 to WJ and PM-L, from MCIN/AEI/10.13039/501100011033. RedFibro (RED2022-134485-T) of the 2022 caLL for aid to «RESEARCH NETWORKS», within the framework of the Programa Estatal del Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación 2021–2023. Consolidated Research Group of the Generalitat de Catalunya AGAUR (2021 SGR 00881 to MM-R) and PM-L financed ESF Investing in your future, support from AGAUR of the Generalitat de Catalunya. Fundación Mutua Madrileña AP171442019, European Cooperation in Science & Technology (COST) ACTION CA17112 Prospective European Drug-Induced Liver Injury Network, and the Project 201 916/31 Contribution of mitochondrialoxysterol and bile acid metabolism to liver carcinogenesis 2019 by Fundació Marató TV3. PM-L was additionally supported by a fellowship from the Ramon y Cajal Program (RYC2018-0Z23971-I) and a grant (PID2021-123426OB-I00) from the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. CIBERehd is financed by the Instituto de Salud Carlos III.Peer reviewe

Nous mecanismes moleculars i noves estratègies terapèutiques per a la conservació de la funció hepàtica en la malaltia crònica del fetge i la lesió hepàtica aguda

[cat] a) HIPÒTESIS Hipòtesi 1: En situacions d’estrès oxidatiu elevat en el fetge, la regeneració hepàtica es veu afectada negativament degut a que les espècies reactives d’oxigen regulen molts factors que intervenen en aquest procés. Per tant, les nanopartícules d’òxid de ceri, gràcies a les seves propietats catalítiques, poden millorar la regeneració hepàtica mitjancant la reducció dels nivells d’espècies reactives d’oxigen. Hipòtesi 2: El factor nuclear TCF20 és una diana d’Akt molt conservada a nivell evolutiu i degut a la seva capacitat de regular l’expressió gènica de diversos factors com Sp1 i Ets1 que estan relacionats amb la síntesi del col·lagen, pot tenir diverses funcions mes enllà de les descrites a la bibliografia relacionades amb la neurogènesi, inclosa la regulació de la fibrogènesi i el metabolisme. b) OBJECTIUS: En el context de l'etapa avançada de la malaltia hepàtica, hi ha una substitució important d’hepatòcits funcionals per teixit fibròtic que condueixen a la degeneració de la funció i la pèrdua de mecanismes associats a la regeneració i al manteniment de l’homeostasi hepàtica. Per tant, urgeix desenvolupar noves estratègies terapèutiques dirigides a millorar la regeneració hepàtica i la funció hepàtica (Objectiu 1) i obtenir nous coneixements sobre els mecanismes moleculars implicats en la progressió de la malaltia hepàtica (Objectiu 2)

Nous mecanismes moleculars i noves estratègies terapèutiques per a la conservació de la funció hepàtica en la malaltia crònica del fetge i la lesió hepàtica aguda

Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional / Tesi realitzada a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)[cat] a) HIPÒTESIS Hipòtesi 1: En situacions d’estrès oxidatiu elevat en el fetge, la regeneració hepàtica es veu afectada negativament degut a que les espècies reactives d’oxigen regulen molts factors que intervenen en aquest procés. Per tant, les nanopartícules d’òxid de ceri, gràcies a les seves propietats catalítiques, poden millorar la regeneració hepàtica mitjancant la reducció dels nivells d’espècies reactives d’oxigen. Hipòtesi 2: El factor nuclear TCF20 és una diana d’Akt molt conservada a nivell evolutiu i degut a la seva capacitat de regular l’expressió gènica de diversos factors com Sp1 i Ets1 que estan relacionats amb la síntesi del col·lagen, pot tenir diverses funcions mes enllà de les descrites a la bibliografia relacionades amb la neurogènesi, inclosa la regulació de la fibrogènesi i el metabolisme. b) OBJECTIUS: En el context de l'etapa avançada de la malaltia hepàtica, hi ha una substitució important d’hepatòcits funcionals per teixit fibròtic que condueixen a la degeneració de la funció i la pèrdua de mecanismes associats a la regeneració i al manteniment de l’homeostasi hepàtica. Per tant, urgeix desenvolupar noves estratègies terapèutiques dirigides a millorar la regeneració hepàtica i la funció hepàtica (Objectiu 1) i obtenir nous coneixements sobre els mecanismes moleculars implicats en la progressió de la malaltia hepàtica (Objectiu 2)

Cerium oxide nanoparticles improve liver regeneration after acetaminophen-induced liver injury and partial hepatectomy in rats

Background and aims: Cerium oxide nanoparticles are effective scavengers of reactive oxygen species and have been proposed as a treatment for oxidative stress-related diseases. Consequently, we aimed to investigate the effect of these nanoparticles on hepatic regeneration after liver injury by partial hepatectomy and acetaminophen overdose. Methods: All the in vitro experiments were performed in HepG2 cells. For the acetaminophen and partial hepatectomy experimental models, male Wistar rats were divided into three groups: (1) nanoparticles group, which received 0.1 mg/kg cerium nanoparticles i.v. twice a week for 2 weeks before 1 g/kg acetaminophen treatment, (2) N-acetyl-cysteine group, which received 300 mg/kg of N-acetyl-cysteine i.p. 1 h after APAP treatment and (3) partial hepatectomy group, which received the same nanoparticles treatment before partial hepatectomy. Each group was matched with vehicle-controlled rats. Results: In the partial hepatectomy model, rats treated with cerium oxide nanoparticles showed a significant increase in liver regeneration, compared with control rats. In the acetaminophen experimental model, nanoparticles and N-acetyl-cysteine treatments decreased early liver damage in hepatic tissue. However, only the effect of cerium oxide nanoparticles was associated with a significant increment in hepatocellular proliferation. This treatment also reduced stress markers and increased cell cycle progression in hepatocytes and the activation of the transcription factor NF-κB in vitro and in vivo. Conclusions: Our results demonstrate that the nanomaterial cerium oxide, besides their known antioxidant capacities, can enhance hepatocellular proliferation in experimental models of liver regeneration and drug-induced hepatotoxicity