La Legenda aurea com a font del Misteri d’Elx: una anàlisi comparativa

La Legenda aurea de Voragine es convertí aviat en una de les obres més difoses de la literatura religiosa de l’edat mitjana. El valor devocional d’aquesta obra la convertí en font d’escriptors i artistes d’arreu d’Europa. El drama religiós en rebé també la influència en l’elecció de temes i continguts i, en aquest sentit, nombroses representacions hagiogràfiques l’aprofitaren com a font. El cas del Misteri d’Elx (s. XV) no és alié a açò. Amb aquest treball, pretenem avançar en la comparació que iniciaren autors com Alfons Llorenç entre la Legenda aurea i la representació elxana d’una manera més detinguda, recollint algunes de les coses que ja s’han dit alhora que aprofundim l’anàlisi.The Voragine’s Legenda Aurea soon became one of the most widespread works of religious literature of the Middle Ages. The devotional value of this work became the source of writers and artists throughout Europe. The religious play also received the influence in the choice of topics and contents, and in this sense, it took advantage of the numerous hagiographic representations as a source. The case of the Mystery Play of Elche (fifteenth century) is no stranger to this factor. With this work, we mean to advance in the comparison that some authors like Alfons Llorenç began between the Legenda Aurea and the representation of Elche in a way more thorough, absorbing some of the things that have already been mentioned at the same time as we deepen the analysis.Aquest treball, primera versió d’un estudi més ampli, s’emmarca en el projecte “Edición crítica digital de textos hagiográficos de la literatura catalana de los siglos XV y XVI” (FFI2009-11594/FILO)

La Legenda aurea com a font del teatre hagiogràfic català de tècnica medieval: un tast comparatiu

En aquest treball ens proposem estudiar la influència de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en el teatre hagiogràfic català de tècnica medieval, en concret en tres de les consuetes del ms. 1139 de la BNC: la de sant Jordi, dedicada a l'episodi de la donzella i el drac; la de la conversió de sant Cristòfol i la de sant Mateu. Comptem amb algunes aproximacions anteriors, com és el cas de les consideracions que féu Josep Romeu en la seua edició de les peces hagiogràfiques d'aquest manuscrit (1957). En aquest sentit, aprofitem les seues indicacions com a punt de partida per a oferir una anàlisi més detallada de la manera en què els drames hagiogràfics adapten algunes de les vides contingudes en l'obra de Voragine. Per no allargar-nos excessivament, ens centrem en aquestes tres consuetes, ja que poden ser prou representatives dels diferents tipus d'adaptació teatral de la Legenda aurea.The Golden Legend as a source of medieval Catalan hagiographic drama: a comparative sample In this article we aim to study the influence of the Golden Legend by Jacobus de Voragine (Jacob of Voragine) on medieval Catalan hagiographic drama, specifically three of the prompt copies of plays in ms 1139 in the BNC: the one about Saint George and the damsel and the dragon, the story of the conversion of Saint Christopher and the one about Saint Matthew. We already have some earlier studies, for example Josep Romeus com-ments in his edition of the hagiographic plays in the manuscript (1957). Therefore, we use his observations as a starting-point for a more detailed analysis of the way in which hagiographic drama adapts some of the lives depicted in Voragines work. To keep within certain limits, we concentrate on the above three pieces as representative of different types of theatrical adaptation of the Golden Legend

El retaule de Santa Bàrbara de Cocentaina: art, hagiografia i tradició

Treball divulgatiu sobre el retaule gòtic de Santa Bàrbara de Cocentaina. L'objectiu és oferir una lectura interdisciplinària d'una obra d'art valenciana de gran importància, datada en el segle XIV. D'aquesta manera, es conjuga el pensament teològic i filosòfic medieval sobre la llum, que influeix en la concepció de l'art, el transvasament del contingut des de la literatura religiosa a la pràctica artística, el desvetlament de la iconografia i el paper de la devoció popular.Aquest treball s'emmarca en el projecte de recerca “La literatura hagiográfica catalana, entre el manuscrito y la imprenta” (FFI2013-43927-P) del Ministeri d'Economia i Competitivitat

De viatge amb el Flos Sanctorum. La toponímia en els incunables catalans de la Legenda Aurea

La traducció catalana de la Legenda aurea de Iacopo da Varazze tingué una importància considerable al llarg de la baixa edat mitjana. En aquest treball s’estudia com procedeix la traducció pel que fa als topònims a partir del text que transmeten els testimonis incunables, ja que trobem casos en què és una adaptació patrimonial; però, de vegades, la versió que s’hi ofereix és resultat del desconeixement, amb la qual cosa pot acabar convertint-se en una transparentització, una lectura errònia o un calc lingüístic.The Catalan translation of the Legenda aurea by Iacopo da Varazze was significantly successful throughout the late centuries of the Middle Ages. In this paper, the procedures of the translation are studied with respect to the place names based on the text transmitted by the incunabula, considering that the are examples which may be evaluated as patrimonial adaptations; but, sometimes, the offered version is the result of ignorance, which may eventually become a transparentization, an erroneous reading or a loan translation.Aquest treball s’emmarca en el projecte d’investigació La literatura hagiogràfica catalana: fonts, edicions i estudis (FFI2017-83950-P), finançat pel del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat d’Espanya

Nova proposta de disseny de l'assignatura Llengua Catalana aplicada a les CAFE

L’assignatura «Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport» (codi 16830) s’arrenglera, juntament amb d’altres d’equivalents entre les impartides pel Departament de Filologia Catalana en les especialitats corresponents als graus d’Infantil i de Primària, en un conjunt d’assignatures de llengua d’ús dissenyades per a adquirir un nivell B2 de la normativa catalana segons la varietat estàndard. No obstant això, pensem que el fet que l’assignatura s’inserisca en aquest marc comunicatiu global no hauria de fer perdre de vista que els llaços amb l’especialitat de CAFE en què s’imparteix haurien de ser part nuclear de la configuració de l’aprenentatge, aspecte que, al nostre parer, caldria revisar amb esperit crític, ja que potser hi ha hagut fins ara massa dependència respecte de l’enfocament de les assignatures anàlogues adés al·ludides. Per aquest motiu, volem presentar en aquestes jornades una proposta de nou desplegament de l’assignatura perquè, així, s’emfasitzen els vincles amb l’especialitat que l’acull. L’afany primordial, doncs, és que l’alumnat hi trobe un espai preparatori adient per a la futura tasca docent a què hauran d’enfrontar-se o, en altres paraules, es pretén d’assumir plenament la metodologia del Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC)

Cap a un model de pràctiques en valencià per a la consecució del C1

Els estudiants de les diverses especialitats d’Educació necessiten obtenir el certificat de ‘Capacitació Docent en Valencià’ per a poder optar a les places de mestre que oferta la Generalitat Valenciana. Segons l’orde 17/2013, les persones que vulguen aconseguir aquest títol hauran d’acreditar un C1 en valencià. Malgrat que els estudis de valencià són obligatoris en els territoris valencianoparlants al llarg de tot el sistema educatiu, el context sociolingüístic (en què hi ha un un predomini social de l’espanyol), la no obligatorietat en tots els cicles a les comarques castellanoparlants, els fluxos migratoris i la pèrdua de la transmissió generacional compliquen l’assoliment del C1 en valencià a partir de les assignatures de llengua d’ús que els alumnes d’Educació cursen al llarg de l’itinerari per a l’obtenció de la Capacitació. Per aquest motiu, és necessari posar en funcionament activitats adequades als diferents nivells lingüístics que conviuen a les aules amb l’objectiu d’aconseguir una major motivació de l’alumnat i, d’aquesta manera, una major taxa d’èxit. En aquest treball, els autors hi presenten un seguit de tipus de pràctiques que, a partir de l’experiència personal i de l’anàlisi de la situació sociolingüística prèvies, poden ser eficients per a la consecució del C1 en valencià

Elaboració de la guia docent de l’assignatura Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

El propòsit de la xarxa 3252 ha estat el de plantejar una sèrie de canvis en la guia docent de l’assignatura «Llengua Catalana aplicada a les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport» (codi 16830), la qual, al nostre parer, acompleix els requisits de llengua d’ús homologable a d’altres d’impartides pel Departament de Filologia Catalana de la UA a la Facultat d’Educació, però no compta amb un inseriment adient en el marc dels estudis del grau que l’acull, ço és, CAFE. En aquest sentit, la memòria present vol ser testimoni dels canvis suggerits en pro d’un encaixament més orgànic i esclaridor d’acord amb una visió fonamentada en el Tractament Integrat de Llengua i Continguts