39 research outputs found

    Reflexiones críticas sobre el mito de la “sociedad de masas”

    Get PDF

    El sociòleg davant del mirall

    Get PDF
    ""Aquest llibre no és una autobiografia". Aquest és el subtítol de la versió francesa "Autoanálisis de un sociólogo", el llibre de Pierre Bourdieu que posa de manifest la incomoditat de l’autor davant del gènere de la biografia. Pierre Bourdieu renega d’aquest gènere literari que considera massa condescendent i sospitós (rebutja tot allò que està associat a la “il·lusió biogràfica”) i planteja un exercici sui generis d’introspecció sociològica"

    Impacte i demensions culturals de la simbología olímpica de Barcelona 92 : el cas de la mascota

    Get PDF
    La mascota olímpica, entesa com una realitat socialment construida, presenta tres dimensions d'anàlisi, perfectament interconnectades, que per a una major claredat expositiva es presenten per separat: la dimensió econòmica, la simbòlica i l'estètica. En aquesta aproximació sociològica es volen posar de manifest, al mateix temps, una sèrie de trets de la mascota que són, també, característics de la producción cultural en les societats contemporànies. En síntesi, aquests són: 1) La mascota és un bé intangible, reproduïble tècnicament en tota mena de suports materials, formes i volums. 2) Es un producte polivalent tant des d'un punt de vista simbòlic com comercial. 3) És un objecte efímer destinat, com la majoria de productes de la indústria cultural, a passar de moda. 4) És una creació local, però té una difusió i comercialització a nivell mundial. 5) Es una obra innovadora a la qual s'intenta legitimar pel carisma del seu creador. 6) Com a símbol emblemàtic genera resistènciesLa mascota, entendida como una realidad socialmente construida, presenta tres dimensiones de análisis perfectamente interconectadas, que para una mayor claridad expositiva se presentan de forma separada: la dimensión eco nómica, la simbólica y la estética. En esta aproximación sociológica se pretende, al mismo tiempo, poner de relieve una serie de rasgos de la mascota que son, también, característicos de la producción cultural en las sociedades contemporáneas. En síntesis, estos son los siguientes: 1) La mascota es un bien intangible, reproducible técnicamente en una amplia gama de soportes materiales, formas volúmenes. 2) Se trata de un producto polivalente tanto desde un punto de vista simbólico como comercial. 3) Es un objeto efímero destinado, como la mayoría de productos de la industria cultural, a pasar de moda. 4) Es una creación local, pero que tiene una difusión y comercialización a nivel mundial. 5) Es una obra innovadora que se pretende legitimar por el carisma de su creador. 6) Como símbolo emblemático genera resistenciasThere are three analytical aspects discussed in this sociological research on the olympic mascot understood as a socially constructed reality. These three as pects perfectly interrelated are the following The symbolic, the economic and the aesthetic. At the same time a series of aspects of the mascot that are characteristic of the cultural production of contemporany societies must also be stressed. In synthesis these are: 1) Cobi is a type of intangible object, technically reproducible in all sorts of mediums (materials), forms and volumes. 2) It is a multipurpose product as much from the symbolic as the commercial viewpoint. 3) It is an ephemeral object destined to pass out of fashion. 4) It is a local creation but with a diffusion and commercialization throughout the world. 5) It is an innovative product legitimised by its creator's character. 6) As an emblematic symbol it generates resistance

    Crítica a la distinció cultural

    Get PDF
    This article is a critical reading of the work of Pierre Bourdieu on cultural distinction (La Distinction, 1979). It starts from the premise that the forms of distinctions in each country and in each period of history are extremely different and extraordinarily rich and varied. It must be noted, though, that it is extremely difficult to speak of the phenomenon of distinction in general terms —as Bourdieu does—. The complexity of the phenomenon does not mean, however, that it is impossible to formulate a general theory about the phenomenon of distinction. The criticism of Bourdieu’s work permits us to go a bit further and to propose, modestly, an alternative theory on cultural distinction.En este artículo se realiza una lectura crítica de la obra de Pierre Bourdieu sobre la distinción cultural (La distinción, 1979). Se parte del supuesto que las formas de distinción, en cada país y en cada etapa histórica, adoptan formas particulares extraordinariamente ricas y variadas. Es preciso destacar la dificultad de tratar el tema de la distinción en términos generales —como lo hace Bourdieu—. La complejidad del fenómeno no significa que no se pueda intentar formular una teoría general sobre la distinción. La crítica a la obra de Bourdieu nos permite esbozar, modestamente, una teoría alternativa sobre la distinción cultural

    Del sentit de l'honor al sentit de la distinció. Sobre el caràcter fràgil i subtil de la distinció postmoderna

    Get PDF
    El professor Busquet analitza al llarg d'aquest article la diferència semàntica entre el concepte d'honor i el concepte de distinció en el marc de la societat postmoderna. A partir de diferents reflexions sociològiques contemporànies, Jordi Busquet aporta elements i criteris rigorosos per aclarir ambdós conceptes en un context cultural caracteritzat per l'ambivalència i la pèrdua de cànons

    From ICT to ICRT. A study of ICT use and the digital divide among adults and adolescents in Spain

    Get PDF
    Este artículo presenta los resultados más significativos del proyecto AUSTICA, del Plan Nacional de I+D+i 2010-2013, que estudia el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y los efectos de la brecha digital entre adultos y adolescentes en la escuela y el hogar. Su objetivo principal es analizar la distancia cultural entre «nativos» digitales (adolescentes) e «inmigrantes» digitales (padres y profesores). La investigación, realizada por catorce investigadores de cinco universidades españolas, ha comportado un laborioso proceso de análisis, sobre todo de carácter cualitativo. Los resultados constatan que la brecha digital entre generaciones existe, y que los conceptos de brecha digital o TIC suelen emplearse de manera simplista, pues las tecnologías no son solo de la información y la comunicación, también lo son de la relación (TRIC). Así, mientras los jóvenes las emplean en contextos informales (redes sociales), los adultos orientan más su uso a ámbitos profesionales. Los adultos afrontan también la inversión del proceso educativo convencional, pues los adolescentes tienen mayor competencia instrumental que ellos e integran la vida real y la virtual, mientras que los adultos consideran lo virtual como un «mundo aparte». La distancia digital entre adultos y jóvenes es, pues, principalmente sociocultural.This article provides the most significant findings of the AUSTICA project (National R + D + i 2010-2013), that studies the use of Information and Communications Technology (ICT) and the effects of the digital divide among adults and adolescents both in school and in the household. Its main objective is to analyze the different cultural trends (or habits) among digital “natives” (teens) and digital “immigrants” (parents and teachers). The research, carried out by fourteen researchers from five different Spanish universities, is based on the laborious process of qualitative analysis. The study’s results show that the digital divide between generations does exist, but that the concepts of digital divide and ICT are often used very superficially, because they also affect the way users relate to each other (ICRT). While young users employ these technologies within informal contexts (social networks), adults tend to use them more in their professional environment. Adults face a change in the cultural paradigm in which an inversion of the conventional educational process occurs. Teenagers have more practical skills, integrating online environments into their everyday life, while adults regard them as being a “world apart”. Hence, the digital divide between young users and adults is primarily sociocultural

    Rumors i llegendes contemporànies a Catalunya:una enquesta sistemàtica

    Get PDF
    En aquest treball es fan conèixer els primers resultats d'una enquesta sistematica sobre relats folklòrics feta dins del projecte "Rumors i llegendes contemporanies: diacronies i sincronies", financat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya i integrat dins de l'inventari del Patrimoni Etnologic de Catalunya (IPEC).This study presents the first results of a systematic survey on folk narrative carried out in the project "Rumors and Contemporary Legends: Diachronies and Synchronies", financed by the Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya, and integrated into the Invento y of Catalan Ethnological Heritage (PEC)
    corecore