8 research outputs found

    Estudi de les característiques dels tumors vesicals primaris en funció de la simptomatologia i de la demora en el tractament

    Get PDF
    L'alta incidència dels tumors vesicals primaris no infiltrants de la muscular pròpia (TNIMP) en el nostre medi fa que moltes vegades es dilati el temps entre el moment de la consulta i el de la intervenció. Volem analitzar si el motiu de consulta i la demora en el tractament influeixen en les característiques d'aquests tumor

    Adenocarcinoma intestinal a colocistoplàsia d'augment

    Get PDF
    Descrivim el cas d'un pacient que desenvolupà un adenocarcinoma intestinal sobre una colocistoplàstia d'augment portada a terme 29 anys abans per tuberculosi vesical. Es practica una revisió d'aquests tipus de tumors a la literatur

    Estudi de la recidiva a la primera cistoscòpia dels tumors vesicals superficials primaris en funció del grup de risc

    Get PDF
    Els tumors vesicals superficials presenten un alt índex de recidiva, essent la recidiva als 3 mesos un factor demostrat de progressió a tumor infiltrant. Per tal d'evitar aquesta recurrència precoç es porten a terme diferents pautes de tractament adjuvan

    Pieloplàstia oberta vs. laparoscòpia: revisió de la nostra sèrie

    Get PDF
    Si bé la pieloplàstia ha estat des de sempre el tractament d'elecció al nostre centre per l'estenosi pieloureteral, des de fa 4 anys hem optat per l'abordatge laparoscòpic a l'hora de portar a terme aquesta tècnica. Volem comparar el resultat tant clínic com funcional de les pieloplàsties obertes (PO) i laparoscòpiques (PL) portades a terme al nostre centre durant els darrers 8 any

    Anàlisi epidemiològica i patològica dels tumors germinals testiculars durant el període 1996-2004

    Get PDF
    Els tumors germinals testiculars són neoplàssies poc freqüents, representant un 1-2% dels tumors que afecten al varó jove. No obstant sembla que en els últims anys estem assistint a un augment de la seva incidència tal i com ho reflexen algunes dades de la literatura mèdica. La cirurgia juntament amb els protocols de quimioteràpia actuals permeten assolir alts nivells de curaci

    Efecto precoz de la deprivación androgénica sobre la sarcopenia. Valoración de la masa muscular mediante TC y DEXA

    Get PDF
    Introducción: La sarcopenia secundaria a la deprivación androgénica ha sido evaluada habitualmente mediante DEXA. Sin embargo, estudios recientes sugieren que este método infraestima esta pérdida de masa muscular en relación al TC. Objetivo: Comparar la variación en la masa muscular evaluada mediante DEXA y TC durante los primeros seis meses de deprivación androgénica. Analizar los cambios producidos en este periodo de tiempo en la composición corporal, la fuerza física, el estado funcional la sensación subjetiva de bienestar y fatiga, la tensión arterial y una serie de perfiles analíticos. Correlacionar las medidas musculares evaluadas mediante TC y DEXA con varios de los parámetros anteriormente expuestos. Material y métodos: El estudio reclutó 32 pacientes diagnosticados de cáncer de próstata que fueran a iniciar por primera vez un tratamiento de deprivación androgénica. Los pacientes se evaluaron a través de 3 visitas: en el momento inicial, a los 3 meses y a los 6 meses de iniciado el tratamiento. Se tomaron medidas mediante TC del área del músculo recto-femoralis y del volumen muscular del muslo de ambas extremidades. Se evaluó mediante DEXA la masa muscular, grasa y mineral a nivel corporal total y de ambos muslos. La fuerza de la extremidad superior se evaluó mediante un dinamómetro de Jamar y la fuerza de las extremidades inferiores mediante la prueba de levantarse de una silla con repeticiones. El estado funcional se evaluó mediante la prueba cronometrada de levantarse y caminar. La sensación subjetiva de bienestar y fatiga se evaluó mediante los cuestionarios FACT-P y FACIT-F. Resultados y conclusiones: Al comparar mediante ambos métodos la pérdida de masa muscular durante los seis primeros meses de deprivación androgénica hemos observado cómo existía una tendencia, que no llegaba a la significación estadística, de la DEXA a infraestimar las variaciones producidas en la masa muscular en comparación con la TC. La TC demostró una disminución significativa tanto del volumen muscular del muslo como del área del músculo recto-femoralis de ambas extremidades. Se observó igualmente un incremento significativo de peso, IMC y masa grasa medida mediante DEXA. Este método también demostró una disminución significativa de la masa muscular, mientras que la masa mineral no presentó modificaciones. Otros hallazgos observados fueron una disminución significativa en la fuerza de la mano no dominante y una tendencia a la disminución, no significativa, en la fuerza de la mano dominante. No se observaron variaciones en la fuerza de las extremidades inferiores ni tampoco en el estado funcional de los pacientes. Los cuestionarios de calidad de vida reflejaron una mejoría global de la sensación de bienestar, siendo más evidente la reflejada en la subescala de bienestar funcional. No obstante, se observó una tendencia no significativa al incremento de la sensación de fatiga. Las analíticas demostraron una disminución significativa en los niveles séricos de PSA, hemoglobina, testosterona total y estradiol, un incremento significativo en los niveles séricos de aldolasa, mioglobina y CK-MM y una disminución significativa de CK-MB. Respecto a los marcadores relacionados el síndrome metabólico, se detectó un incremento significativo de hemoglobina A1c, colesterol total y colesterol HDL. Se observó igualmente un incremento significativo de la tensión arterial diastólica, mientras que la tensión arterial sistólica también mostró una tendencia al incremento, aunque no de forma significativa. Al analizar la relación existente entre las medidas musculares evaluadas mediante TC y DEXA con una serie de parámetros observamos cómo la masa muscular medida mediante DEXA es la medida que mejor se correlaciona con la fuerza de prensión, mientras que los valores de CK total y de CK-MM son los marcadores de lesión muscular que mejor se relacionan con dichas medidas.Introduction: Sarcopenia secondary to androgen deprivation has been usually evaluated by DEXA. However, recent studies suggest this method may underestimate loss of muscle mass when compared with CT results. Objective: To compare changes in muscle mass evaluated by CT and DEXA during the first six months of androgen deprivation treatment. To analyse changes observed in body composition, physical strength, functional status, subjective assessment of well-being and fatigue, blood pressure and blood exams. Determine significant correlations between muscle measures evaluated by CT and DEXA and some of the parameters previously mentioned. Material and methods: Our study recruited 32 patients diagnosed of prostate cancer starting for the first time androgen deprivation treatment. Patients were tested three times: at baseline, at the third month and at the sixth month of treatment. Measures were obtained by CT from the recto-femoralis muscle area and from the thigh muscle volume of both legs. Lean mass, fat mass and mineral mass of the whole body, as well as of both thighs were evaluated by DEXA. Upper extremity strength was evaluated with a Jamar dynamometer and lower extremity strength with the chair rising test. The functional status was evaluated with the “timed-up-and-go” test. Subjective appreciation of well-being and fatigue were evaluated using the FACT-P and FACIT-F questionnaires. Results and conclusions: A non-significant tendency of DEXA compared to CT in underestimating the loss of muscle mass was observed during the first six months of androgen deprivation therapy. CT showed a significant decrease of thigh muscle volume and recto-femoralis muscle area of both legs. There was a significant increase of weight, BMI and fat mass measured by DEXA, as well as a significant decrease of lean mass, while mineral mass didn’t modify. We also observed a significant decrease in non-dominant hand strength, while dominant hand strength also tended to decrease, although no significantly. Lower extremity strength didn’t modify, nor did the functional status of the patients. Quality of life questionnaires showed an improvement in global assessment of well-being, the most important improvement showed in the functional status subscale. On the other hand, a non-significant increase in fatigue was observed. Blood exams showed a significant decrease in serum PSA levels, hemoglobin, total testosterone and estradiol, a significant increase in serum levels of aldolase, myoglobin and CK-MM and a significant decrease of CK-MB. Concerning the markers of metabolic syndrome, a significant increase in A1c hemoglobin, total cholesterol and HDL cholesterol were observed. A significant increase of diastolic blood pressure was also observed, while systolic blood pressure also tended to increase, but not significantly. Correlations between muscle measures obtained by CT and DEXA with a series of parameters showed that fat mass measured by DEXA was the muscular measure that best correlated with hand strength. Values of total CK and CK-MM were the muscular damage markers that were best correlated with these measures

    Efecto precoz de la deprivación androgénica sobre la sarcopenia : valoración de la masa muscular mediante TC y DEXA

    Get PDF
    Introducción: La sarcopenia secundaria a la deprivación androgénica ha sido evaluada habitualmente mediante DEXA. Sin embargo, estudios recientes sugieren que este método infraestima esta pérdida de masa muscular en relación al TC. Objetivo: Comparar la variación en la masa muscular evaluada mediante DEXA y TC durante los primeros seis meses de deprivación androgénica. Analizar los cambios producidos en este periodo de tiempo en la composición corporal, la fuerza física, el estado funcional la sensación subjetiva de bienestar y fatiga, la tensión arterial y una serie de perfiles analíticos. Correlacionar las medidas musculares evaluadas mediante TC y DEXA con varios de los parámetros anteriormente expuestos. Material y métodos: El estudio reclutó 32 pacientes diagnosticados de cáncer de próstata que fueran a iniciar por primera vez un tratamiento de deprivación androgénica. Los pacientes se evaluaron a través de 3 visitas: en el momento inicial, a los 3 meses y a los 6 meses de iniciado el tratamiento. Se tomaron medidas mediante TC del área del músculo recto-femoralis y del volumen muscular del muslo de ambas extremidades. Se evaluó mediante DEXA la masa muscular, grasa y mineral a nivel corporal total y de ambos muslos. La fuerza de la extremidad superior se evaluó mediante un dinamómetro de Jamar y la fuerza de las extremidades inferiores mediante la prueba de levantarse de una silla con repeticiones. El estado funcional se evaluó mediante la prueba cronometrada de levantarse y caminar. La sensación subjetiva de bienestar y fatiga se evaluó mediante los cuestionarios FACT-P y FACIT-F. Resultados y conclusiones: Al comparar mediante ambos métodos la pérdida de masa muscular durante los seis primeros meses de deprivación androgénica hemos observado cómo existía una tendencia, que no llegaba a la significación estadística, de la DEXA a infraestimar las variaciones producidas en la masa muscular en comparación con la TC. La TC demostró una disminución significativa tanto del volumen muscular del muslo como del área del músculo recto-femoralis de ambas extremidades. Se observó igualmente un incremento significativo de peso, IMC y masa grasa medida mediante DEXA. Este método también demostró una disminución significativa de la masa muscular, mientras que la masa mineral no presentó modificaciones. Otros hallazgos observados fueron una disminución significativa en la fuerza de la mano no dominante y una tendencia a la disminución, no significativa, en la fuerza de la mano dominante. No se observaron variaciones en la fuerza de las extremidades inferiores ni tampoco en el estado funcional de los pacientes. Los cuestionarios de calidad de vida reflejaron una mejoría global de la sensación de bienestar, siendo más evidente la reflejada en la subescala de bienestar funcional. No obstante, se observó una tendencia no significativa al incremento de la sensación de fatiga. Las analíticas demostraron una disminución significativa en los niveles séricos de PSA, hemoglobina, testosterona total y estradiol, un incremento significativo en los niveles séricos de aldolasa, mioglobina y CK-MM y una disminución significativa de CK-MB. Respecto a los marcadores relacionados el síndrome metabólico, se detectó un incremento significativo de hemoglobina A1c, colesterol total y colesterol HDL. Se observó igualmente un incremento significativo de la tensión arterial diastólica, mientras que la tensión arterial sistólica también mostró una tendencia al incremento, aunque no de forma significativa. Al analizar la relación existente entre las medidas musculares evaluadas mediante TC y DEXA con una serie de parámetros observamos cómo la masa muscular medida mediante DEXA es la medida que mejor se correlaciona con la fuerza de prensión, mientras que los valores de CK total y de CK-MM son los marcadores de lesión muscular que mejor se relacionan con dichas medidas.Introduction: Sarcopenia secondary to androgen deprivation has been usually evaluated by DEXA. However, recent studies suggest this method may underestimate loss of muscle mass when compared with CT results. Objective: To compare changes in muscle mass evaluated by CT and DEXA during the first six months of androgen deprivation treatment. To analyse changes observed in body composition, physical strength, functional status, subjective assessment of well-being and fatigue, blood pressure and blood exams. Determine significant correlations between muscle measures evaluated by CT and DEXA and some of the parameters previously mentioned. Material and methods: Our study recruited 32 patients diagnosed of prostate cancer starting for the first time androgen deprivation treatment. Patients were tested three times: at baseline, at the third month and at the sixth month of treatment. Measures were obtained by CT from the recto-femoralis muscle area and from the thigh muscle volume of both legs. Lean mass, fat mass and mineral mass of the whole body, as well as of both thighs were evaluated by DEXA. Upper extremity strength was evaluated with a Jamar dynamometer and lower extremity strength with the chair rising test. The functional status was evaluated with the "timed-up-and-go" test. Subjective appreciation of well-being and fatigue were evaluated using the FACT-P and FACIT-F questionnaires. Results and conclusions: A non-significant tendency of DEXA compared to CT in underestimating the loss of muscle mass was observed during the first six months of androgen deprivation therapy. CT showed a significant decrease of thigh muscle volume and recto-femoralis muscle area of both legs. There was a significant increase of weight, BMI and fat mass measured by DEXA, as well as a significant decrease of lean mass, while mineral mass didn't modify. We also observed a significant decrease in non-dominant hand strength, while dominant hand strength also tended to decrease, although no significantly. Lower extremity strength didn't modify, nor did the functional status of the patients. Quality of life questionnaires showed an improvement in global assessment of well-being, the most important improvement showed in the functional status subscale. On the other hand, a non-significant increase in fatigue was observed. Blood exams showed a significant decrease in serum PSA levels, hemoglobin, total testosterone and estradiol, a significant increase in serum levels of aldolase, myoglobin and CK-MM and a significant decrease of CK-MB. Concerning the markers of metabolic syndrome, a significant increase in A1c hemoglobin, total cholesterol and HDL cholesterol were observed. A significant increase of diastolic blood pressure was also observed, while systolic blood pressure also tended to increase, but not significantly. Correlations between muscle measures obtained by CT and DEXA with a series of parameters showed that fat mass measured by DEXA was the muscular measure that best correlated with hand strength. Values of total CK and CK-MM were the muscular damage markers that were best correlated with these measures

    L' administració de postoperatòria mitomicina-C disminueix el risc de recidiva a la primera cistoscòpia en els TNIMP de risc intermitg

    No full text
    Es considera que l'administració de Mitomicina-C (MMC) endovesical en el postoperatori immediat dels tumors vesicals no infiltrants de la muscular pròpia (TNIMP) en redueix el risc de recidiva a la primera cistoscòpia. Volem determinar si aquesta disminució es fa palesa a la sèrie de tumors ressecats en el nostre centre als que se'ls va administrar MMC respecte dels que no se'ls va administra
    corecore