El Misteri dels vuit contraforts

Que n'hi ha vuit no és cap misteri. Allí són i ho sap tothom. I tothom sap també que de primer només n'hi havia quatre, i que més tard, amb l'ampliació, va caldre afegir-n'hi quatre més. Quatre i quatre vuit, doncs, i cap problema. El misteri, al menys d'entrada, no és el nombre, no és el quants ans el com, no és el què sinó el perquè, és la forma més que el contingut; bé, no, que en un contrafort la forma és el contingut. O al revés (ai, Déu méu, si ho veu En...).Vull dir... És igual

Un estil per a Guillem Solivella, i altres hipòtesis d'escultura lleidatana trescentista

A pesar de ser bien conocido como maestro de la obra de catedral de Lérida durante el último cuarto del siglo XIV, el arquitecto y escultor Guillem Solivella no goza de una imagen artística bien definida. Sumando antiguas observaciones formales a recientes aportaciones documentales, se plantea y se difiende en este trabajo que el estilo del Solivella escultor se puede encontrar en el del retablo de Gerb y en otras obras leridanas plásticamente afines. En esta hipotesis se tiene muy en cuenta el arte de Jaume Cascalls, dado que fué suegro de Solivella, su antecesor en el cargo leridano y, muy probablemente, su maestro y mentor

El misteri dels vuit contraforts

El misteri dels vuit contrafort

Omnis etiam mundus ante oculos eius adductus est : les visions de sant Benet al claustre de Ripoll

El recent estudi del claustre del monestir de Ripoll ha permès replantejar aspectes tant estilístics com cronològics i temàtics de la seva negligida escultura gòtica. Entre les representacions desapercebudes fins ara destaquem les vinculades a la vida i les visions de sant Benet. La selecció dels episodis triats posa l'accent tant en la relació amb la seva germana, santa Escolàstica, com en les visions del sant fundador,que s'han de relacionar amb les suggestions funeràries detectables en la iconografia de l'ala nord-oriental del claustre. Les visions evocades per les escultures, executades pel taller del mestre Colí de Marville poc abans del 1390, es recolzen en les narracions encloses als Diàlegs de sant Gregori, i evoquen la mort i la pujada al cel de les ànimes d'Escolàstica i del bisbe Germà de Càpua. Especialment singular és la fórmula representativa d'aquesta segona visió, en què s'aborda de manera original la transcripció del singular text gregorià en el qual es parla de com «tot el món sencer fou presentat als seus ulls com reunit en un únic raig de sol». Un dels objectius de l'estudi és rastrejar els escassos exemples medievals de representacions d'aquesta extraordinària visió còsmica per tal de comparar-los amb el cas ripollès, per bé que aquest sembla més fruit d'una relectura del text biogràfic que no el reflex d'una determinada tradició iconogràfica.The recent study of the cloister of the Monastery of Ripoll has shed new light on stylistic, chronological and thematic aspects of its neglected Gothic sculpture. Among the representations that have gone unnoticed until now are those showing the life and visions of Saint Benedict. The episodes selected focus both on the relationship with his sister, Saint Scholastica, and on his visions, which should be related to the funerary allusions discernible in the iconography of the north-eastern wing of the cloister. The visions reflected by the sculptures, made by the workshop of Colí de Marville shortly before 1390, are based on the narrations included in the «Dialogues» of St. Gregory, evoking the death and ascension to Heaven of the souls of Scholastica and Bishop Germanus of Capua. The formula used to represent this second vision is of particular note, taking an original approach to the transcription of the singular Gregorian text, which tells how «the whole world came under his gaze as though gathered in a single ray of sunlight». One of the goals of this study is to track down the few medieval examples of representations of this extraordinary cosmic vision in order to compare them with the Ripoll case, although the latter seems to derive more from a re-reading of the biographical text than from a particular iconographic tradition