2. Techniques de construction et architecture protohistorique indigène dans le nord-est de la péninsule Ibérique

L’étude de l’architecture protohistorique du nord-est de la Péninsule Ibérique montre que les techniques de construction ainsi que les formes bâties résultantes possèdent une personnalité propre en même temps qui témoignent des nombreuses influences méditerranéennes reçues durant l’âge du Fer. L’ensemble de données suggère que les rapports et les échanges culturels étaient riches du point de vu des techniques de construction et des formes d’architecture, mais les sociétés indigènes gardent leur propre personnalité en ce qui concerne la construction et l’utilisation de l’espace bâti.The study of the proto-historic architecture of the northeastern Iberian Peninsula shows that building techniques as well as the resulting built forms had their own personality. At the same time, they were the result of several Mediterranean influences received during the Iron Age. The whole of data indicates the richness of the relationships and the cultural exchanges reflected in the use of building techniques as well as in the architectural forms. In any event, indigenous societies kept their own personality regarding the construction and the use of built space

Recherches sur l'occupation d'Althiburos (region du Kef, Tunisie) et de ses environs à l'époque numide

Le développement du projet de recherche sur la formation de l’état numide durant les années 2006-2007 a révélé l’existence à Althiburos d’un habitat préromain d’extension considérable (plus de 4 ha), remontant au moins au VIe s. av. J .-C. La prospection du territoire environnant a montré aussi l’existence de plusieurs sites numides de moindre dimensions, ainsi que quelques structures funéraires de la même époque et une cinquantaine de dolmens dont la datation (Bronze Final ?) reste méconnue. Les données obtenues permettent de situer au VIe s. av. J .-C., ou même avant, l’amorce du procès de complexification sociale conduisant à la formation des royaumes numides. ______________________________________________ El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l’Estat númida ha revelat l’existència a Althiburos d’un hàbitat preromà d’extensió considerable (almenys 4 ha), l’origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l’existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d’algunes estructures funeràries de la mateixa època i d’una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final) roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l’inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides

Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

Le site ibérique d' Alorda Park est situé sur la cote centrale de Catalogne, quelques 30 km au nord-est de Tarragone. Le gisement, daté pour l'essentiel entre le Vle et le lIle s. ay. J.C., a été largement fouillé depuis 1983. Ces fouilles ont livré six metae et dix-sept catilli de meules rotatives, dont la plupart ont été remployés pour des usages secondaires. Aucune meule rotative complete n'a été trouvée in situ a l'intérieur d'une maison. On en conclura que la mouture avec ces instruments était probablement une activité pratiquée dans des installations communes ou par des spécialistes. Quant a leur fonctionnalité, les analyses de résidus montrent qu'elles étaient employées pour la mouture de céréales et, dans un seul cas, de feves. En ce qui concerne la chronologie, le plus ancien de ces exemplaires date du milieu du Ve S. ay. lC. et I'usage de meules rotatives se poursuit jusqu'a la fin de I'occupation du site. Au cours de ces trois siecles, les meules rotatives d' Alorda Park subissent une évolution morphologique dont les traits essentiels peuvent etre retracés. Les exemplaires présentés sont morphologiquement similaires a d'autres meules ibériques de la cote centrale de Catalogne, mais different considérablement des modeles attestés dans le Pays Valencien, a Ullastret et dans le sud de la Gaule. On en conclura l'existence de plusieurs traditions locales bien caractérisées, que des recherches ultérieures devront préciser. On observera finalement que, d'apres les analyses de résidus, les autres instruments lithiques de broyage découverts sur le site (meules a va-et-vient, mortiers) ont été employés pour la transformation de matieres minérales. _____________________________________________ El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres

El poblament ibèric a Flix: de la primera edat del ferro a la formació de la cultura ibèrica a l'antiga Ilercavònia

[cat] En aquest article recollim les dades sobre poblament de l'edat del ferro dins el terme municipal de Flix, on tenim coneixement de tres jaciments: Sebes, els Castellons i el Barranc del Mosselló. En el cas dels dos primers, es coneixen tant els assentaments com les respectives necròpolis; Sebes té dues fases d'ocupació corresponents al primer ferro i època ibèrica respectivament, i probablement els Castellons té també una llarga durada i diverses fases. Quant al Barranc del Mosselló, és una petita talaia. El jaciment de Sebes, excavat en la seva totalitat, és el més ben conegut dels tres. La informació proporcionada globalment pels tres jaciments ens permet analitzar una fase mal coneguda dins la protohistòria catalana, el moment de formació de la cultura ibèrica, i ens permet analitzar-ne de manera conjunta els llocs d'hàbitat i les necròpolis.[spa] En este artículo recogemos los datos sobre poblamiento de la Edad de Hierro en el término municipal de Flix, donde tenemos conocimiento de tres yacimientos: Sebes, Els Caste- llons y Barranc del Mosselló. En el caso de los dos primeros se conocen tanto los asentamientos como las respectivas necrópolis. Sebes tiene dos fases de ocupación, correspondientes al Primer Hierro y a la época ibérica, respectivamente, y probablemente Els Castellons tiene también una larga duración y varias fases. En cuanto al de Barranc del Mosselló, es una pequeña atalaya. El yacimiento de Sebes, excavado en su totalidad, es el más conocido de los tres. La información proporcionada globalmente por los tres yacimientos nos permite analizar una fase mal conocida dentro de la proto- historia catalana, el momento de formación de la cultura ibérica, y nos permite analizar de manera conjunta sus lugares de hábitat y necrópolis.[eng] In this article, we collect the data on Iron Age settlement in the municipality of Flix, where three sites are known: Sebes, Els Castellons and El Barranc del Mosselló. Both the settlements and their respective necropolises are known for the first two. Sebes has two phases of occupation corresponding to the early Iron Age and the Iberian period respectively, and Els Castellons probably also lasted a long time, with various phases. Meanwhile, El Barranc del Mosselló is a small watchtower. The Sebes settlement, which has been fully excavated, is the best known of the three. The information provided overall for the three settlements allows us to analyse a little-known phase of Catalan protohistory - the time when the Iberian culture was formed - allowing us to analyse the inhabited sites and the necropolises jointly

Una residència de planta complexa de l'ibèric antic al jaciment de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre)

[cat] El jaciment protohistòric de Sebes està ocupat de manera continuada des de la segona meitat del segle vii aC fins a principis del segle v aC. S'hi documenten dos hàbitats diferenciats i successius en el temps, així com una necròpolis tumular en ús durant la primera edat del ferro; la cronologia de l'assentament fa que sigui un dels rars exemples on és possible estudiar la transició entre el primer ferro i l'ibèric antic a la vall de l'Ebre. Les estructures d'hàbitat, situades al cim i als vessants d'un turó, han estat fortament alterades per l'erosió, així com per construccions militars relacionades amb la batalla de l'Ebre de 1938. Malgrat això, ha estat possible identificar diverses cases per cada fase d'ocupació. En aquest article ens centrarem en un edifici complex, integrat per quatre àmbits, de la fase de l'ibèric antic.[eng] The Protohistoric site of Sebes was occupied continuously from the second half of the 7th century BC to the outset of the 5th century BC. The site comprises two different and successive settlements, as well as a barrow cemetery from the Early Iron Age. The site is one of the rare examples offering the potential of analysing the transition from the Early Iron Age to the Early Iberian period in the Ebro Valley. The features of the settlement on the top and slopes of a hill are greatly altered by both erosion and military constructions raised in 1938 during the Battle of the Ebro. Despite these drawbacks, it is possible to identify a series of dwellings for each phase of occupation. This paper focuses on one complex residence comprising four rooms from the phase of the Early Iberian

An experimental approach to the study of Iron Age combustion structures in northeastern Iberia: the TRANSCOMB Project

We are presenting the first results of an experimental project carried out in the Iberian Citadel of Calafell (Calafell, Tarragona, Spain), a reconstructed Iron Age site that is also a field of experimental archaeology. The aim of this experimentation is to investigate the efficiency of fire installations as well as the range of domestic activities they would have been built for, the fuels employed, and the management of natural resources related to them.This research is integrated within the framework of the TRANSCOMB (Transdisciplinary and experimental study of combustion structures in the western Mediterranean during Protohistory) project, funded by the Spanish Ministry of Science. Experimentation works have been performed on present-day replicas of archaeological combustion structures, more precisely six hearths of different types and one oven, located both indoors and outdoors. Various fuel-types (wood, grasses, palm leaves and animal dung) have been used, according to the available archaeobotanical records. Variables such as increased heating and time have been measured, in order to determine whether variations occur, depending on the fuels used, the type of structure, its location or weather conditions. Liquid boiling and meat cooking tests have also been performed. After use, these structures have been sampled for diverse analyses(anthracology, phytoliths and other calcitic microfossils, FTIR, micromorphology, chemical analysis of hearths surfaces), in order to compare the results of the same analyses performed in archaeological Iron Age combustion structures