Presentació : L'ensenyament de la geografia al segle XXI

Presentació del volum 63, número 3 de 'Documents d’Anàlisi Geogràfica' dedicat a l'ensenyament de la geografia al segle XX

D’ensenyar geografia a través del paisatge a educar en paisatge

L’estudi del paisatge és un tema recurrent en la impartició de la geografia a l’educació obligatòria. Aquest article té dos propòsits: d’una banda, pretén revisar l’ensenyament del concepte de paisatge analitzant principalment les aportacions relacionades amb el Conveni europeu del paisatge, que ha estat promogut pel Consell d’Europa des de l’any 2002. D’altra banda, també s’hi presenta un cas concret d’aplicació d’educació en paisatge, el projecte Ciutat, territori i paisatge, que planteja com la ciutat estructura i transforma el territori d’arreu de Catalunya i com aquesta expansió afecta l’aspecte de l’entorn. El projecte està orientat a l’educació secundària i se centra en dotze indrets de qualitat paisatgística que entren en crisi per les diferents facetes de l’expansió de la ciutat. La seva finalitat és proporcionar una educació en paisatge, entesa com un procés per a l’educació intel·lectual, emocional i per a l’acció

De l’enseignement du paysage par l’éducation géographique, éduquer pour le paysage

L’estudi del paisatge és un tema recurrent en la impartició de la geografia a l’educació obligatòria. Aquest article té dos propòsits: d’una banda, pretén revisar l’ensenyament del concepte de paisatge analitzant principalment les aportacions relacionades amb el Conveni europeu del paisatge, que ha estat promogut pel Consell d’Europa des de l’any 2002. D’altra banda, també s’hi presenta un cas concret d’aplicació d’educació en paisatge, el projecte Ciutat, territori i paisatge, que planteja com la ciutat estructura i transforma el territori d’arreu de Catalunya i com aquesta expansió afecta l’aspecte de l’entorn. El projecte està orientat a l’educació secundària i se centra en dotze indrets de qualitat paisatgística que entren en crisi per les diferents facetes de l’expansió de la ciutat. La seva finalitat és proporcionar una educació en paisatge, entesa com un procés per a l’educació intel·lectual, emocional i per a l’acció.The study of the landscape is a recurring theme in the teaching of geography during compulsory education. The aim of this article is twofold: firstly it discusses the concept and teaching of landscape mainly through the contributions of the European Convention on landscape promoted by the Council of Europe since 2002. Secondly, the paper presents the City, territory and landscape project, which addresses landscape education as a process of intellectual and emotional education for active citizenship. The project is based on the assumption that the territory of Catalonia is structured and transformed by urban processes and explores twelve landscapes that are in crisis due to urbanization and its impacts.El estudio del paisaje es un tema recurrente en la impartición de la geografía en la educación obligatoria. El artículo tiene dos objetivos: por una parte, se propone revisar la enseñanza del concepto de paisaje analizando principalmente las aportaciones del Convenio europeo del paisaje, promovido por el Consejo de Europa desde el año 2002. Por otra parte, también se presenta un caso concreto de aplicación de educación en el paisaje, el proyecto Ciudad, territorio y paisaje, que plantea cómo la ciudad estructura i transforma el territorio de Catalunya y cómo esta expansión afecta al aspecto del entorno. El proyecto está orientado a la educación secundaria obligatoria y se centra en doce espacios que entran en crisis por las distintas facetas de la expansión urbana. La finalidad del proyecto es proporcionar una educación en paisaje, entendida como un proceso para la educación intelectual, emocional y para la acción.L’étude du paysage est un thème récurrent de l’enseignement de la géographie dans l’enseignement obligatoire. Le but de cet article est double: d’abord, il traite du concept et de l’enseignement du paysage, principalement à travers les contributions de la Convention européenne sur le paysage promue par le Conseil de l’Europe depuis 2002. Deuxièmement, l’article présente le projet Ville, territoire et paysage, qui montre une perspective de l’éducation au paysage, c’est-à-dire un processus d’éducation intellectuelle et émotionnelle pour une citoyenneté active. Le projet repose sur l’hypothèse que la ville structure et transforme le territoire de la Catalogne et il explore douze paysages en crise en raison des processus d’urbanisation et de leurs impacts

REDU : revista de docencia universitaria

Título, resumen y palabras clave también en inglésResumen basado en el de la publicaciónSe presentan diversas prácticas docentes para hacer emerger las experiencias previas y creencias de los futuros maestros sobre los conocimientos didácticos y disciplinares necesarios para el oficio de enseñar. Las prácticas se han llevado a cabo en asignaturas de Didáctica de las Sociales, Didáctica de las Matemáticas, Didáctica de la Expresión Corporal y el Prácticum de los Grados de Maestro de Educación Infantil y Primaria de la Universidad de Girona. Las prácticas docentes se han planificado y gestionado a partir de la perspectiva realista de formación del profesorado. La perspectiva asume que la formación de maestros debe garantizar la integración de las experiencias personales en la práctica de aula y los conocimientos teóricos, y ello a través de la reflexión.ES

Una aproximació al coneixement del medi natural, social i cultural de l'educació primària a partir de la comprensió de la diversitat i la pluri identitat.

Projecte de recerca col·laborativa entre professors d’universitat, mestres i membres del Centre de Recursos Pedagògics del Gironés, realitzada durant l'any 2005. L'objectiu ha estat innovar el coneixement del medi natural, social i cultural. Davant l’actual procés de globalització de la societat que ha implicat, entre d’ altres coses, l’arribada de forts corrents migratoris i la presència d’alumnes d’arreu del món a les escoles catalanes, i en especial a les comarques de Girona, es revisa el Coneixement del Medi com una de les vies tradicionals i necessàries de l’adquisició de la identitat, treballant alhora l’acceptació de la diversitat cultural i de punts de vista que aquesta pot aportar. Els objectius fixats pel treball han estat elaborar una proposta didáctica interdisciplinar, oberta i flexible, per a treballar als diferents cicles de l'Educació Infantil i Primària, experimentant-la en diferents escoles; generar la plana web www.coneixmedi.net que recull les experiències i aportacions de les diferents escoles que hi participen i facilita la comunicació entre els alumnes dels centres; valorar els resultats de l'experiència, fent èmfasi en les percepcions dels nens i nenes participants i en la repercusió dins de l'escola i en d'altres centres i finalment validar un model d'innovació basat en la col·laboració i l'ús de recursos compartits. El pla general de funcionament s’ha articulat seguint el cicle bàsic de la recerca-acció. Entre els resultats obtinguts destaquen molt positivament l’elaboració de nou material basat en el treball de la diversitat, el coneixement de les actituds que es donen en els mestres, les famílies o els alumnes davant de la diversitat i l’alt nivell de participació i d’implicació de la major part dels membres del grup en la proposta i els intercanvis d’experiències i de reflexions generades

Présentation. L’enseignement de la géographie au XXIe siècle.

Presentació del volum 63/3: L'ensenyament de la geografia al segle XXIPresentation of the volume 63/3: Teaching geography in the 21st century.Presentación del volumen 63/3: La enseñanza de la geografía en el siglo XXI.Présentation du volume 63/3: L’enseignement de la géographie au XXIe siècle

Revista complutense de educación

Título, resumen y palabras clave en español e inglésResumen basado en el de la publicaciónSe identifican marcas de autorregulación que pueden contribuir a la transformación de conocimiento didáctico-disciplinar implícito en conocimiento profesional durante la formación inicial de maestros. Las cinco primeras marcas fomentan procesos cognitivos de deconstrucción de conocimiento implícito: experiencias previas, creencias sobre uno mismo, creencias sobre el funcionamiento de la clase, conocimientos disciplinares implícitos y conocimientos didácticos implícitos. Las siete marcas restantes permiten llevar a cabo procesos de coconstrucción y reconstrucción de conocimiento profesional: interacción con el contexto I (el centro escolar), interacción con el contexto II (la universidad), interacción con uno mismo, interacción entre iguales, interacción con el experto, interacción con la teoría y conocimiento profesional crítico. Se concluye que implementando el modelo de formación realista-reflexivo es posible cambiar los conocimientos que pueden ser un obstáculo para la construcción del propio perfil docente, por lo que las marcas de autorregulación obtenidas se deben tratar de forma explícita durante la formación inicial del profesorado.ES