The Syntactic Information in the 'Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico' by J. Corominas and J.A. Pascual as Expressed in the Database 'Syntax.Dbf'

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informació sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari conté un ampli ventall d'informacions històriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintàctics. És a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temàtics: informació lemàtica; gramatical; sintàctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no només reprodueix els continguts del diccionari, sinó que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta raó, Syntax.dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrònica de l'espanyol.This paper focuses on the structure of a syntactic relational database which includes all the syntactic information contained in the Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico, by J . Corominas and J. A. Pascual. Owing to the fact that the dictionary was written in a way which escapes uniformity, it has been necessary to establish a series of fields in order to compile and accommodate the different kinds of knowledge related to the syntactic history of the lexical items. These fields are organized in five groups according to the subject of study: information related to the lemmata; grammatical aspects; syntactic information; other related knowledge; and relevant observations and comments provided by the researchers. Besides reproducing the data given in the dictionary, this type of database comprises severa1 interpretative fields. Therefore, Syntax.dbf constitutes a basic tool for any researcher working on Spanish diachronic syntax

The Incidence of Interpolation on the Word Order of Romance Langauges

The aim of this paper is to provide a syntactic account of interpolation structures in Romance. In the introduction you are presented with a general approach: definition, scope within the Indo-European languages and prosodic aspects of this linguistic phenomenon. In section 2, the distributive properties of clitic object pronouns with respect to the verb are examined in detail and they are exemplified with Old Spanish, Old Catalan, Modem Portuguese and Modem Galician data. This section is concluded with a hypothesis that regards interpolation as a kind of stylistic construction related to a syntactic projection that occurs between CP and IP (namely, FocusP). The existence of this maximal projection not only allows us to account for the syntactic distribution of clitic object pronouns in embedded sentences but also for the prosodic aspects involved. Section 3 is devoted to the analysis of periphrastic perfects and passives and the intervention of several linguistic items between either haber or ser and the past participle, which have generally been considered interpolation structures (cf. Andrés-Suárez (1994)). In our opinion, these constructions must be given a different analysis and, therefore, cannot be regarded as interpolation structures.L'objectiu d'aquest treball és donar una explicació sintiàctica al problema de les estructures d'interpolació en les llengües romàniques. Primerament, a la introducció, es presenta una visió general d'aquest fenomen lingüístic: definició del concepte d'interpolació, el seu abast en les diferents llengües indoeuropees, i els aspectes prosòdics relacionats amb aquesta construcció. A la segona part, s'estudien amb detall les propietats distribucionals dels pronoms clítics d'objecte tenint en compte la seva relació amb el verb. Els exemples presentats provenen tant de l'espanyol i el català medievals, com del portuguès i el gallec moderns. Després d'examinar totes les dades obtingudes, es postula la següent hipòtesi: la interpolació és una classe de construcció estilística relacionada amb una projecció sintàctica que apareix entre el SComp i el SFlex (anomenada SFocus). L'existència d'aquesta projecció màxima no només ens permet d'explicar la distribució sintàctica dels pronoms clítics d'objecte a les oracions subordinades, sinó també els aspectes prosòdics que es relacionen amb aquest procés. Finalment, la tercera part d'aquest article es dedica a l'anàlisi de la interposició de certs elements lingüístics entre els verbs "haber" o "ser", i els participi de passat en les construccions perifràstiques de perfet i de passiva, les quals han estat considerades, en general, com a estructures d'interpolació (cf. Andrés-Suárez (1994)). Segons la nostra opinió, aquestes construccions han de rebre una anàlisi diferent i, per tant, no es poden incloure dintre de les estructures d'interpolació

Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric

In this article we will discuss the causal and final adverbial values connected to the conjunction «que» in Catalan and in other Romanic languages. In the first part, we analyse the evolution of the complex conjunctions system in Classical Latin and the posterior oral usages which originated the preliterary Romanic languages. In the second, we study the causal and final subordinate propositions introduced by the nexus «que». As we will try to show, in Medieval Time the nexus que, as it happens today, was used to introduce both argumentative adjuncts, integrated in the predicate, and propositional adjuncts, more external and with a discursive function. Since the 13th century, the progressive substitution of que through other conjunctions will affect causal subordinate and final circumstantial propositions, but otherwise que will maintain its function to introduce discursive causality and finality, specially in oral language

The Syntactic Information in the 'Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico' by J. Corominas and J.A. Pascual as Expressed in the Database 'Syntax.Dbf'

This paper focuses on the structure of a syntactic relational database which includes all the syntactic information contained in the Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico, by J . Corominas and J. A. Pascual. Owing to the fact that the dictionary was written in a way which escapes uniformity, it has been necessary to establish a series of fields in order to compile and accommodate the different kinds of knowledge related to the syntactic history of the lexical items. These fields are organized in five groups according to the subject of study: information related to the lemmata; grammatical aspects; syntactic information; other related knowledge; and relevant observations and comments provided by the researchers. Besides reproducing the data given in the dictionary, this type of database comprises severa1 interpretative fields. Therefore, Syntax.dbf constitutes a basic tool for any researcher working on Spanish diachronic syntax.L'objectiu d'aquest article és presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informació sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari conté un ampli ventall d'informacions històriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintàctics. És a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temàtics: informació lemàtica; gramatical; sintàctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no només reprodueix els continguts del diccionari, sinó que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta raó, Syntax.dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrònica de l'espanyol

Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

In this article a classical topic of the studies on historical syntax is analysed: the enclitical or proclitical collocation of atonic pronouns in Catalan. From a Romanic and comparative prespective, it is shown that the clitical pronouns in Old Catalan have a very similar behaviour to the atonic ones in other Romanic lenguages such as, for instance, medieval Spanish or Portuguese, on one hand, and French, on the other. Specifically, we analyse phenomena such as: (i) pronoun collocation in connection to the verb in main and subordinate propositions, in propositions where the verb is the main constituent, in negative propositions, (ii) duplication of clitics or (iii) clitic raising

Los procesos de gramaticalización de algunos conectores concesivos del castellano medieval

En aquest treball d'investigació es descriuen els trets principals dels processos de gramaticalització. Alhora, s'ha aplicat alguns dels postulats formulats en el marc de la Teoria de la gramaticalització a la formació d'alguns connectors concessius del castellà medieval: aunque, maguer (que) i comoquier (que). Per a l'anàlisi d'aquests fenòmens s'ha decidit recórrer a la Teoria dels prototips (en termes de Hilferty, 1993) i a la Teoria de la Rellevància (en termes de Blakemore, 2002): creiem que aquestes dues postures casen a la perfecció i ens han permès oferir una visió més global dels fetsEn el presente trabajo de investigación describimos los rasgos principales de los procesos de gramaticalización. Asimismo, aplicamos algunos de los postulados formulados en el marco de la Teoría de la gramaticalización a la formación de algunos conectores concesivos del castellano medieval: aunque, maguer (que) y comoquier (que). Para el análisis de estos fenómenos se ha decidido aplicar la Teoría de los prototipos (en términos de Hilferty, 1993) y la Teoría de la Relevancia (en términos de Blakemore, 2002): creemos que estas dos posturas casan a la perfección y nos han permitido ofrecer una visión más global de los hechos

Los procesos de gramaticalización de algunos conectores concesivos del castellano medieval

En aquest treball d'investigació es descriuen els trets principals dels processos de gramaticalització. Alhora, s'ha aplicat alguns dels postulats formulats en el marc de la Teoria de la gramaticalització a la formació d'alguns connectors concessius del castellà medieval: aunque, maguer (que) i comoquier (que). Per a l'anàlisi d'aquests fenòmens s'ha decidit recórrer a la Teoria dels prototips (en termes de Hilferty, 1993) i a la Teoria de la Rellevància (en termes de Blakemore, 2002): creiem que aquestes dues postures casen a la perfecció i ens han permès oferir una visió més global dels fetsEn el presente trabajo de investigación describimos los rasgos principales de los procesos de gramaticalización. Asimismo, aplicamos algunos de los postulados formulados en el marco de la Teoría de la gramaticalización a la formación de algunos conectores concesivos del castellano medieval: aunque, maguer (que) y comoquier (que). Para el análisis de estos fenómenos se ha decidido aplicar la Teoría de los prototipos (en términos de Hilferty, 1993) y la Teoría de la Relevancia (en términos de Blakemore, 2002): creemos que estas dos posturas casan a la perfección y nos han permitido ofrecer una visión más global de los hechos

Participle Preposing and Other Related Phenomena in Old Spanish and Old Catalan

El participi i altres fenòmens relacionats en el Castellà i el Català anticComunicació presentada a: Manchester University Postgraduate Linguistics Conference (2nd: Manchester: 1993

Análisis discursivo de ser y estar: aspectos de la periodización de sus usos y valores

En esta comunicación se presentan los resultados de un trabajo en curso cuyo objetivo es profundizar en la explicación de la naturaleza del cambio lingüístico que comporta la progresiva sustitución de ser por estar en castellano medieval y en la periodización de este cambio. La comunicación se organiza en cuatro apartados. El primero expone los aspectos generales del comportamiento de ser y estar en oraciones atributivas, pasivas resultativas y construcciones locativas. El segundo se centra en la descripción de la distribución de estos verbos en el Cantar de Myo Çid, obra en la que estar se atestigua únicamente en construcciones locativas. En el tercer apartado se examinan los datos del Calila e Dimna, los cuales ponen de manifiesto el avance de estar en detrimento de ser en oraciones atributivas cuyo predicado expresa estado, en algunas pasivas resultativas y en construcciones locativas. El último apartado presenta una propuesta de análisis en la línea de Roberts y Roussou (1999, 2002 y 2003) que es perfectamente compatible con las propuestas pragmáticas en la línea de la Teoría de la RelevanciaComunicació presentada a: Simposio de la Sociedad Española de Lingüística (38è: 2003: Girona