La Formación en documentación en ciencias de la salud : opinión y perspectiva de los estudiantes de enfermería

Disposar d’informació és imprescindible per a poder prendre decisions correctament. La tendència actual en la pràctica professional és la de valorar el saber utilitzar instruments per a l’obtenció d’evidències científiques. La tecnologia actual posa a l’ abast dels professionals gran quantitat de documents i les eines per recuperar-los. Una de les fronteres que limita la disponibilitat d’ informació és la capacitat dels professionals en poder-la aconseguir i aquesta s’aconsegueix a través de la formació. Des de la perspectiva docent ens preguntàvem si és necessari formar als alumnes de ciències de la salut en temes documentals i quina repercussió està tenint en la seva labor quotidiana. L’ objectiu del present estudi és conèixer l’ importància que li donen els estudiants de tercer curs d’ infermeria a l’aprenentatge de temes documentals, principalment referents a localització i recuperació d’informació. Es vol valorar l’impacte de la formació en documentació durant el període d’ estudis, la perspectiva de l’ impacte sobre el seu futur professional i la importància sobre la vida quotidiana en general. Metodologia. S’ha realitzat una enquesta autocontestada als alumnes de tercer curs de l’ Escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic. L’ anàlisi es basa en comparar un grup d’alumnes que ha rebut formació a través de un mòdul específic de documentació, respecte la resta d’alumnes que no l’ han rebut. Resultats. En general, l’ importància que els alumnes atribueixen a la formació en aspectes documentals durant el període de formació acadèmica és de 8,75 punts de mitjana ( escala de 0 a 10). Confirmen que el mòdul de documentació els ha aportat ajuda per realitzar altres assignatures, els seus companys els demanen ajudes relacionades, han millorat la qualitat dels treballs i se senten més capacitats per localitzar i recuperar informació. En un futur laboral immediat, li assignen una importància de 9 punts i creuen els servirà per desenvolupar de forma més eficient l’activitat laboral. L’ importància en la vida quotidiana és puntuada en 8,75 punts, destacant com raó principal el poder seguir el ritme de la societat actual. Discussió. Els alumnes consideren que és necessari i imprescindible disposar d’unes habilitats mínimes en documentació. Els que han seguit el mòdul de documentació valoren més els beneficis que aporten aquests coneixements, respecte els que no l’han seguit. La pràctica i l’ adquisició d’ habilitats documentals han d’integrar-se progressivament, essent el docent el primer en estimular i promoure aquesta dinàmica dins de cada assignatura

Acercando la evidencia científica a la práctica clínica enfermera EviCur, una aplicación TIC para la actualización en competencias informacionales.

La millora de la qualitat de les cures en base a una pràctica basada en l' evidència (PBE) és un dels reptes de la sanitat i la infermeria actual. Existeix un buit important pel que fa a intervencions formatives dissenyades i avaluades en el context assistencial, així com la manca d'eines que facilitin el procés de cerca bibliogràfica i la gestió de la informació. En aquesta investigació, s'ha dissenyat una aplicació informàtica, EviCur (www.evicur.cat). L'objectiu d'estudi és avaluar l'efectivitat de l'ús de l'aplicació EviCur, en relació al grau d'implementació de la PBE basat en l'assoliment de les competències informacionals i la utilització dels resultats d'investigació a la pràctica clínica. Aquesta investigació s'ha dut a terme a la comarca d'Osona (Barcelona) entre els mesos de setembre de 2013 i juny de 2014, en professionals d'infermeria que han desenvolupat la seva activitat laboral en aquesta comarca. S'ha planificat un disseny quasi-experimental pre-test i post-test, de 2 grups, un grup experimental (ús EviCur) i un grup de comparació no equivalent (no ús d'EviCur). L'ús d'EviCur facilita l'accés a la informació científica i incrementa el nivell de PBE, a través d'assolir les competències informacionals, en els professionals d'infermeria, principalment en aquells que han finalitzat una cerca bibliogràfica. EviCur és una aplicació única dins l'àmbit de les TIC amb l'objectiu de facilitar el procés de cerca bibliogràfica i que ha mostrat la seva efectivitat, encara que cal continuar-la desenvolupant, millorant la seva interactivitat i implementant noves funcions. Per implementar la PBE en les cures d'infermeria, les institucions han de dissenyar estratègies que combinin simultàniament la formació informacional i la informàtica, adaptant les estratègies segons el perfil professional i acompanyades simultàniament d'altres mesures de suport institucional que facilitin la posta en pràctica de les propostes d'innovació, sorgides dels professionals assistencials.La mejora de la calidad de los cuidados en base a una práctica basada en la evidencia (PBE) es uno de los restos planteados en la sanidad y la enfermería actual.Existe un importante vacío en cuanto a intervenciones formativas diseñadas y evaluadas en el contexto asistencial, así como la falta de herramientas que faciliten el proceso de búsqueda bibliográfica y la gestión de la información. En la presente investigación se ha diseñado una aplicación informática, EviCur (www.evicur.cat). El objetivo es evaluar la efectividad del uso de la aplicación EviCur, en relación al grado de implementación de la PBE basado en el logro en competencias informacionales y la utilización de los resultados de investigación sobre la práctica clínica. La presente investigación se ha llevado a cabo en la comarca de Osona (Barcelona) entre los meses de septiembre de 2013 y junio de 2014, en profesionales de enfermería que desarrollan la actividad laboral en dicha comarca. Se ha planificado un diseño cuasi-experimental pre-test y post-test de 2 grupos, un grupo experimental (uso de EviCur) y un grupo de comparación no equivalente (no uso de EviCur). El uso de EviCur facilita el acceso a la información científica e incrementa el nivel de PBE a través de aumentar el logro en las competencias informacionales de los profesionales de enfermería, principalmente en aquellos que han concluido una búsqueda bibliográfica. EviCur es la aplicación única en el ámbito de las TIC con el objetivo de facilitar el proceso de búsqueda bibliográfica, que ha mostrado su efectividad, no obstante debe continuar su desarrollo, mejorando la interactividad y implementando nuevas funciones.Para implementar la PBE en los cuidados de enfermería, las instituciones deben diseñar estrategias que combinen de forma simultánea la formación informacional e informática, particularizando las estrategias según el perfil profesional y acompañadas simultáneamente de otras medidas de soporte institucionales que faciliten la puesta en práctica de las propuestas de innovación, surgidas de los profesionales asistenciales.The improvement in the quality of the healthcare focused on the Evidence-Based Practice (EBP) is one of the current fields in the health system and, more specifically, in the nurse area.There is a significant gap in terms of training interventions which are designed and evaluated in the healthcare setting system, as well as an important lack of tools to ease this searching process for resources and the way information is managed. In the present PhD, a computer application website, which is called EviCur (www.evicur.cat). The main goal of this study consists in evaluating the effectiveness when using the EviCur application in relation to the degree in which the PBE is implemented according to the Information Competencies on the one hand, and to the data extracted from the research results in clinical practice on the other. The current study has been carried out in the region of Osona (Barcelona) between September 2013 and June 2014 by nurse practitioners who work in the healthcare system in this area. A quasi-experimental pre-test and post-test system was designed for 2 groups; one of them was experimental (EviCur users) and the other one was a comparison group non-equivalent (EviCur non-users). The use of EviCur eases the access to scientific information and increases the level of EBP, because it raises the information competences of the nurse practitioners, especially those practitioners who have completed a literature research. EviCur is the only available application in the ICT field with the aim of easing the process of literature research. Up to now, it has been effective, but it is necessary to continue its development, improving interactivity and implementing new functions. In order to implement the EBP in the nurse field, institutions must design strategies that simultaneously combine the informational and computer training and they pay special attention to the professional profiles. Moreover, these strategies need to go together with other measure of institutional support so as to facilitate the application of these innovative practices, arising from healthcare professionals

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.ABSTRACT To be able to answer the present demands of the nursing profession, the teaching must interrelate the different roles that are developed in daily practice, gaining experience in the learning process to be able to improve the quality in nursing care. To achieve this goal, problem based learning is important. It is intended that the students will be able to manage themselves in their professional life in the most natural way, departing from a clear and deep idea of evidence based practice. For this purpose, clinical cases were designed with goals that made necessary the integration of knowledge, aptitudes and values, with different stages to be developed in a predetermined time. Also we designed a teaching strategy to allow the student to incorporate the scientific knowledge supporting the care teaching practice, to approximate theory and practice. It is intended that the students will look for an answer based on the best scientific evidence available, to take a decision regarding patient care. The goals of the study are: - To holistically evaluate learning based on the simulation of cases. - To evaluate how the students value the integration of the nursing model with the care process in the learning based on the simulation of cases. - To evaluate the sensations as perceived by the students during the simulation process. - To evaluate the students’ attitude in relation with the incorporation of the scientific evidence to improve clinical practice. - To evaluate the degree of difficulty manifested by the student in relation with the documentation process. - To evaluate the suitability of the argumentation and the student’s decision to the question formulated in the clinical case. Methodology: the subject of Medical-chirurgic nursing. Adult 1 from the Nursing Department of the Universitat de Vic initiated a learning experience based on problem solving, with 2nd year students. The lecturers responsible for the seminars developed the evaluation of the experience via survey. This survey was answered a month after the simulation in the laboratory, when the results obtained in this laboratory were contrasted between the students and the teachers, after visualizing the recording developed during the simulation. In the context of the seminar on case simulations of cases, a question/problem was introduced. Departing from this, the students, in group, had to document themselves with the support of a guide. To evaluate the attitude in front of the question/problem a type Likert questionnaire was designed. The evaluation of the degree of difficulty was registered through the evaluation scales. To evaluate the decision taken, the abstracts developed by the 13 practical groups in their essays were evaluated. Results: the development of the simulation at the laboratory was evaluated with a high degree of the students (68,8%) with a scoring between 6 and 8, while a 26,6% evaluated it between 9 and 10. Just 4,7% of the students evaluated it with a 5. The integration of the Nursing model was evaluated by 86% of the students between 7 and 10. The global evaluation of the simulation was evaluated by the students with a score of 8 (34,4%), followed by the score of 7 (28,1%). 7,2% scored it 9 to 10. 93,3% assured they knew the literature that would help them to improve their assistance 86,7% are expecting to achieve solid arguments in relation with their decisions if the consulted documentation has quality. 77,8% of the students consider to be more satisfied as they know how to incorporate the evidence based on practice. Regarding to the degree of difficulty in the documentation process, the biggest is how to search in the literature reference data bases. Conclusions: learning through the simulation of cases is a validated strategy that the student values positively, while it allows to develop skills for professional practice. The teaching strategy to integrate the evidences in the decision making is considered positive, but, after analysing the results, some aspects must be modified to improve it, to further assess the documentation process and to further affect the criticism and the reflection, so the research findings can be applied in practice.RESUMEN Las exigencias actuales de la profesión de Enfermería requieren que la docencia vaya encaminada a interrelacionar los distintos roles a desarrollar en la práctica diaria, para adquirir experiencia en el aprendizaje, y así aumentar la calidad de los cuidados de enfermería. Para alcanzar este objetivo es importante el aprendizaje basado en problemas. Éste pretende en primer lugar que los estudiantes aprendan aquello que permite desenvolverse en la vida profesional de la manera más natural posible a partir de una idea clara y profunda de la evidencia sobre la que se debe actuar. A este efecto se diseñaron casos clínicos con unos objetivos que requerían la integración de conocimientos, aptitudes y valores, con distintas fases a desarrollar en un período de tiempo predeterminado. También nos propusimos diseñar una estrategia docente que permita al alumno incorporar el conocimiento científico que da soporte a la práctica asistencial para aproximar teoría y práctica. Se pretende que los alumnos busquen una respuesta basada en la mejor evidencia científica disponible, para tomar una decisión respecto al cuidado del paciente. Los objetivos del estudio son: · Evaluar globalmente el aprendizaje basado en la simulación de casos. · Evaluar como los estudiantes valoran la integración del modelo de enfermería y del proceso de atención en el aprendizaje basado en la simulación de casos. · Valorar las sensaciones percibidas por el estudiante durante la simulación del caso. · Valorar la actitud del alumno en relación a la incorporación de la evidencia científica para una mejora en la práctica clínica. · Evaluar el grado de dificultad manifestado por el estudiante en relación al proceso de documentación. · Evaluar la idoniedad de la argumentación y la decisión del alumno a la pregunta formulada en el caso clínico. Metodologia:La asignatura de Enfermería Medico-Quirúrgica. Adulto I del Departamento de Enfermería de la Universitat de Vic, inició una experiencia de aprendizaje basado en la resolución de problemas, con alumnos de segundo curso. Las profesoras responsables de los seminarios realizaron una evaluación de la experiencia a través de una encuesta. Ésta encuesta se respondía al cabo de un mes de la simulación en el laboratorio, cuando se contrastaban los resultados obtenidos en ésta, entre profesoras y estudiantes después de visualizar la grabación hecha durante el mismo. En el contexto del Seminario de Simulación de Casos, se introdujo una pregunta/problema, a partir de la cual los estudiantes, en grupo, tenian que documentarse con el soporte de una guía Para valorar la actitud ante esta pregunta/problema se diseñó un cuestionario tipo Likert. La evaluación del grado de dificultad se ha registró a través de unas escalas de puntuación. Para la evaluación de la decisión tomada, se valoraron las síntesis resumen entregadas en los trabajos escritos por los 13 grupos de prácticas. Resultados: La realización de la simulación en el laboratorio fue evaluada por un alto porcentaje de estudiantes (68,8%) con puntuaciones entre 6 y 8 mientras que un 26,6% la situaron entre 9 y 10. Solo un 4,7% la puntuaron con 5. La integración del Modelo de enfermería fue valorada por el 86% con una puntuación entre 7 y 10. La valoración global de la simulación fue calificada por los estudiantes con una puntuación de 8 (34,4%) seguida de un 28,1% con una consideración de 7. Un 7,2% puntuaron entre 9 y 10. El 93,3% aseguraron que conocer las fuentes documentales les serviria para mejorar la asistencia, el 86,7% esperando obtener argumentos sólidos respecto sus decisiones si la documentación consultada es de calidad. Un 77,8% de los alumnos consideran estar más satisfechos al saber incorporar la toma de decisiones basada en evidencias. Respecto al grado de dificultad en el proceso de documentación presentan la mayor dificultad en cómo buscar en las bases de datos de referencias bibliográficas, Conclusiones: El aprendizaje de los estudiantes a través de la simulación de casos es una estrategia válida que el estudiante valora positivamente al mismo tiempo que permite desarrollar habilidades para la práctica profesional. La estrategia docente diseñada para integrar las evidencias en la toma de decisiones se considera positiva, no obstante, después de analizar los resultados, se deben de modificar algunos aspectos para su mejora; tutorizar para mejorar el proceso de documentación y incidir más en la crítica y reflexión, de manera que los hallazgos de la investigación sean canalizados hacia la práctica

Evolución de la flexibilidad de la cadena cinética posterior en escolares de 5 a 11 años

La finalitat del nostre estudi és valorar l’evolució de la flexibilitat de la cadena cinètica posterior en els escolars de 5 a 11 anys, i observar en quins grups d’edat és necessària l’aplicació de programes específics per a millorar-la. Els escolars varen ser sotmesos a les mateixes valoracions: el test de “sit and reach”, la pressa de les mesures antropomètriques, altura i pes, i el qüestionari Minesotta sobre el consum calòric en el temps de lleure. Dels resultats es desprèn que a mesura que augmenta l’edat, la flexibilitat dels escolars estudiats disminueix progressivament. Existeix un interval d’edat situat en els 9 anys que sembla marcar un canvi de tendència en la flexibilitat dels escolars. És a partir d’aquesta edat quan el grau de flexibilitat disminueix de forma significativa i, es més marcada entre els nens, sent necessària una intervenció més específica en ells

Programa de intervención específico para la mejora de la flexibilidad en escolares: es efectiva la intervención del MEF?

La finalitat del nostre va ser valorar l’aplicació d’un programa d’intervenció específic per a millorar la flexibilitat en un grup d’escolars de 9 anys. Van ser inclosos en l’estudi 63 escolars de 4º curs d’Educació Primària, del Centre Escolar la Salle i el CEIP St. Ignasi, ambdós de Manresa (Barcelona). Durant tres setmanes, el centre La Salle va aplicà un programa específic per a millorar la flexibilitat de la cadena cinètica posterior. En canvi, el CEIP St. Ignasi es va utilitzar com a grup control, continuant el seu programa educatiu habitual. Hem observat que l’aplicació de programes específics per a millorar la flexibilitat és efectiva en los escolares de 9 anys. La forma de aplicar els programes de educació física modifica significativament el grau de flexibilitat en los escolares

Efectes de l'hàbit tabàquic sobre la termoregulació durant l'activitat física

El fumar cigarretes, a un ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a l’activitat física, pot comprometre de forma significativa els mecanismes termoreguladors de pèrdua de calor i provocar una resposta hemodinàmica anormal durant l’exercici. L’associació de tabac i activitat física d’alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients alorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc d’hipertèrmia

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.The aim of our study was to determine if the extracurricular sport and the time spent weekly on information technology and communication (ICT) and electronic games, has an influence in the development of grip strength of the hand and forearm in school boys between 14 and 16 years. We performed an observational study design cross. The population under study were 39 children from second cycle of ESO. The extracurricular physical activity and the weekly time spent on ICT and electronic games were collected through a questionnaire. We used the test handgrip for assessing the maximum force voluntarily by the hand and forearm, the dominant side. The age and strength of the dominant hand are associated are statistically significant, the voluntary maximum force (F = 5.86, p = 0006) and the average value of force sustained above 60% (F = 4.5 , p= 0.02). Analyzing the bodyweight regarding the maximum force (r = 0552, p = 0001) and the sustained strength above 60% (r = 0582, p <0.0001) observed an association moderately positive and statistically significant. When analyzing the degree of physical activity (kcal / week) regarding the voluntary maximum force (r = 0.07, p = 0716) and sustained strength above 60% (r = 0.30, p = 0.09) we see a weak positive association and not statistically significant. Looking hours ICT week regarding the voluntary maximum force observed an association very weak and not statistically significant. The grip strength of the hands of schoolchildren is linked in a positive and statistically significant with age and body weight. Not relates to the level of physical activity and hours devoted to ICT

Evaluating the impact of filming on the number of errors committed by nursing students to determine the efficacy of simulated clinical situations

Clinic simulation as a training and knowledge method allows people experiment a real event representation with the aim of acquiring knowledge, abilities and aptitudes. The filming of the staging represents a useful tool to review the decisions taken and the actions they did, with the purpose to highlight the strengths, weaknesses and the areas for improvement. The article describes a study carried out by a group of students in second course of nursing, and it tries to evaluate if there is any influence if somebody is filming you during the clinic simulation, does it make you do more errors or not?Peer Reviewe

Efectes de l'abstinència tabàquica sobre la termoregulació durant l'activitat física

La situació de fumador actiu 1 hora abans de la pràctica d’activitat física pot alterar la resposta termoreguladora, comprometen de forma significativa els mecanismes vasodilatadors cutànis de pèrdua de calor i provocar una resposta hemodinàmica anormal durant l’exercici. L’efecte additiu de la nicotina i de l’activitat física d’alta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients calorosos, el consum actiu de cigarretes podria actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i poder incrementar el risc d’induir hipertèrmia