Cultura i educació: cap a una aproximació integral

La relació entre cultura i educació ha estat tan reclamada com complexa a l'hora de desenvolupar polítiques públiques coherents i sostingudes. L'objectiu d'aquest text és, doncs, contribuir a la construcció d'una mirada integral sobre el vincle entre aquests dos àmbits, a partir d'una aproximació també integral tant de les polítiques culturals com de les polítiques educatives. Sense deixar de banda la perspectiva tradicional amb la qual s'ha abordat el lligam entre cultura i educació, volem aprofitar aquesta oportunitat per ampliar el debat i identificar elements rellevants no sempre prou considerats. Després de presentar el marc a partir del qual abordem aquesta complexa relació, descriurem la situació a Catalunya i acabarem amb algunes propostes per debatre i concretar futures línies de treball.La relación entre cultura y educación ha sido tan reclamada como compleja a la hora de desarrollar políticas públicas coherentes y sostenidas. El objetivo de este texto es, pues, contribuir a la construcción de una mirada integral sobre el vínculo entre estos dos ámbitos, a partir de una aproximación también integral tanto de las políticas culturales como de las políticas educativas. Sin dejar de lado la perspectiva tradicional con la que se ha abordado el vínculo entre cultura y educación, queremos aprovechar esta oportunidad para ampliar el debate e identificar elementos relevantes no siempre suficientemente considerados. Tras presentar el marco a partir del que abordamos esta compleja relación, describiremos la situación en Cataluña y acabaremos con algunas propuestas para debatir y concretar futuras líneas de trabajo.Developing coherent and sustained public policies that take into account the relationship between culture and education is a complex task. The aim of this text is to contribute to the construction of a broad perspective on the relationship between these two areas based on a comprehensive approach to cultural policies and educational policies. Without ignoring the traditional approach to the relationship between education and culture, we take this opportunity to extend the debate and to identify aspects that have not always received sufficient attention. After presenting the framework of analysis, we will describe the situation in Catalonia and end with some proposals for discussing and establishing future lines of work

Ressenyes

Obra ressenyada: Bernd HAUSBERGER; Antonio IBARRA (eds.), Comercio y poder en América colonial. Los consulados de comerciantes, siglos XVII-XIX. Madrid: Iberoamericana, 2003

Polítiques culturals com a polítiques urbanes? Una mirada sobre el valor públic i els límits de la cultura

Quan ens interroguem sobre què ha de tenir una ciutat per garantir la seva cohesió social, ens solen venir al cap un conjunt de serveis públics que poden anar des de l'escola bressol fins al centre d'atenció primària, el servei municipal d'ocupació, el casal de gent gran o el parc públic d'habitatge de lloguer. Però existeixen múltiples municipis, amb independència de la seva dimensió, que malgrat comptar amb tots aquests serveis, continuen tenint dificultats per garantir la inclusió social de la seva ciutadania. I aquí, la cultura rep la responsabilitat de construir una ciutadania dinàmica i inclusiva que teixeix els llaços socials necessaris perquè la comunitat arribi allà on els serveis públics no ho fan. Quin és el valor públic d'una mirada com aquesta? Quins són els seus reptes i les seves limitacions

Ressenyes

Obres ressenyades. Stanley J. STEIN ; Barbara H. STEIN, Plata, comercio y guerra. Barcelona: Crítica, 2002 ; David GOODMAN, El poderío naval español. Barcelona: Península, 2001

A narrative-interactionist approach to policy change analysis. Lessons from a case study of the cultural policy domain in Catalonia

The cultural policy domain can be considered a relevant object of study for analyzing policy change processes in which policy discourse and the ambiguity of language have a central role. However, there are few studies that analyze cultural policy and policy change. This article therefore develops an approach for analyzing policy change based on evidence from a case study of the development of cultural policy in Catalonia. In this narrative interactionist approach, policy change is taken to mean the result of the symbolic interaction among political actors, within a relatively restricted institutional framework. Policy change is conditioned by the variations in the process of symbolic legitimation of government intervention, in this case in the cultural arena. By adapting the concept of frame alignment to policy change analysis, this article shows that the alignment between policy frames and a master frame underpins this symbolic legitimation. The process of alignment is dynamic and leads to a modification of the actors' policy frames

Nuevas políticas, nuevas miradas y metodologías de evaluación : ¿cómo evaluar el retorno social de las políticas culturales?

El cambio en los objetivos y en los instrumentos de intervención de las políticas públicas no siempre comporta el desarrollo de nuevas perspectivas y metodologías para su evaluación. El caso de las políticas culturales ejemplifica esta realidad. Por un lado, han adquirido un rol fundamental en el desarrollo territorial que busca integrar una economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, su perspectiva de evaluación continúa centrada en criterios estéticos, de consumo cultural o, simplemente, en las externalidades de la cultura. Así, este artículo contribuye al desarrollo de metodologías para evaluar de forma científica el retorno social de las políticas culturales, su valor público y los beneficios producidos para la ciudadanía.Change in policy objectives and instruments does not always entail the development of new perspectives and strategies for policy evaluation. Cultural policies exemplify these circumstances. On the one hand, they have achieved a crucial role in the territorial development which tries to integrate knowledge economy with social cohesion, governance, and aesthetic and cultural consumption criteria, or simply in culture externalities. Thus, this article contributes to the development of methodologies that evaluate scientifically the social return of cultural policies, their public value and benefits for citizen

El retorn social de les polítiques culturals : de l'impacte social al valor públic

Les polítiques culturals han anat acumulant, en la seva breu història d'institucionalització, nous objectius i instruments d'intervenció fins a aconseguir un cert reconeixement de la seva contribució a la professionalització i consolidació dels sectors de les arts i la cultura, així com de l'aportació al desenvolupament econòmic. Tanmateix, canvis recents en els objectius que aquestes polítiques semblen assumir fan necessari ampliar la perspectiva en la seva anàlisi, i desenvolupar una mirada centrada en la seva incidència per a la millora de la qualitat de vida de les persones, en els beneficis generats per al conjunt de la ciutadania i, en definitiva, en la contribució al desenvolupament de societats inclusives i sostenibles. En quines esferes de la realitat social i de quina manera repercuteixen les accions culturals promogudes per les polítiques públiques? Quin és el seu valor públic