El portafolio electrónico como facilitador de una competencia informacional diversificada y reflexiva

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l'adquisició de la competència informacional potenciades per l'ús d'un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d'educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals. -- Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L'entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l'IFLA, amb alguns complements. -- Resultats: en l'educació superior es manifesta una focalització en l'ensenyament i l'aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d'estudi, i s'obliden competències més transversals d'alt nivell cognitiu. L'ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l'autonomia de l'estudiant. Per això s'ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l'ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l'adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d'ampliar el sistema de categorització de l'IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. | Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales. -- Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos. -- Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. | Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge. -- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). -- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in studentsâ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge

El portfolio digital com a facilitador d'una competència informacional diversificada i reflexiva | El portafolio electrónico como facilitador de una competencia informacional diversificada y reflexiva | The e-portfolio as a facilitator of a diversified and reflective information competence

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l'adquisició de la competència informacional potenciades per l'ús d'un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d'educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals. -- Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L'entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l'IFLA, amb alguns complements. -- Resultats: en l'educació superior es manifesta una focalització en l'ensenyament i l'aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d'estudi, i s'obliden competències més transversals d'alt nivell cognitiu. L'ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l'autonomia de l'estudiant. Per això s'ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l'ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l'adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d'ampliar el sistema de categorització de l'IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. | Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales. -- Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos. -- Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. | Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge. -- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). -- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in studentsâ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge

Heat Shock Proteins as Target for the Induction of Antigen-Specific Tolerance in Rheumatoid Arthritis and other Chronic Inflammatory Diseases

The critical causative factor of chronic inflammatory diseases such as rheumatoid arthritis (RA) is the faulty regulation of self-tolerance. Despite good results in patients that do respond to potent immunosuppressive therapies, in most of the cases only partial responses are achieved leaving them unduly susceptible to risks, such as infections. More importantly, immunosuppressive measures do not alter the basic condition, so that disease returns when therapy is halted. Antigen-specific therapies may represent a better and more physiological approach for manipulating the immune response avoiding the generalized immune suppression in patients and possibly leading to a state of permanent disease remission. The selection of auto-antigens without necessarily being the initiator of disease and with the ability to induce regulatory T cells is crucial for the development of antigen-specific therapies. Heat Shock Proteins (HSPs) are up-regulated during inflammation and HSP-responses are immuno-dominant. HSP-derived peptides have proved to be able to produce a shift from a pro-inflammatory to a tolerogenic phenotype in pathogenic T cells and endogenous HSP have been shown to act as targets for anti-inflammatory Tregs that control disease without general immune suppression

Extracellular ATP Activates the NLRP3 Inflammasome and Is an Early Danger Signal of Skin Allograft Rejection

Immune cells are equipped with a number of receptors that recognize sterile injury and pathogens. We find that host immune cells release ATP as an inflammatory signal in response to allogeneic transplantation. ATP then acts via a feedback mechanism on the P2X7 channel to activate the NLRP3 inflammasome and subsequently process and release interleukin (IL)-18. This process is a necessary stage in the deleterious Th1 response against allotransplantation via interferon-γ production. Lack of IL-18 resulted in a decrease in graft-infiltrating CD8 cells but an increase in regulatory T cells. In human liver transplant patients undergoing progressive immunosuppressive drug withdrawal, we found that patients experiencing acute rejection had higher levels of the P2X7 receptor in circulating inflammatory monocytes compared to tolerant patients. These data suggest that the pharmacological inhibition of the P2X7 receptor or the NLRP3 inflammasome will aid in inducing transplant tolerance without complete immunoparalysis. Amores-Iniesta et al. find that extracellular ATP is important in the establishment of allograft rejection during mismatched tissue transplantation through NLRP3 inflammasome activation and IL-18 production. The P2X7 receptor in macrophages helps to maintain high extracellular ATP levels in mismatched tissue grafts at early time points after transplantation