Hacienda real y sociedad en la Francia del siglo XVII

Los estudios sobre las rentas fiscales en Francia se remontan al siglo XVIII. El estudio más utilizado y riguroso es el de Jean Roland Mallet, un alto funcionario dependiente del controleur general Dezmarets a comienzos del siglo XVIII. Sus Comptes rendus de l'administration des ¡inances du royaume de France es el único que proporciona series continuas de cifras de las rentas de la corona en el siglo XVII

El comerç de Barcelona amb la reste d'Europa segons la correspondència de Francesc Roig Vives ( 1719-1749)

Francesc Roig i Vives és un destacat integrant de l'elit d'actius comerciants del XVIII català. És exponent d'una burgesia molt emprenedora que, en algun cas -com el de Roig·' forma part d'un procés de continuat ascens social i econòmic al llarg de diferents generacions. A partir del seu primer ofici de mestre argenter, Roig Vives es dedicarà a tota classe de negocis: préstecs, arrendament de molins, subministres de pa i carn al municipi, comerç amb Amèrica via Cadis, comerç amb l'estranger, ... Els primers: decennis del s.XVIII constitueixen una època clau en aquest procés. Roig té una actuació típica dels comerciants en períodes de canvi i de formació de capital..

Evolució de l'agricultura de la comarca del Maresme en els darrers cent anys

És una opinió generalitzada que l'agricultura de la comarca del Maresme ha estat els darrers anys la capdavantera de l'Agricultura de Catalunya. Però, es pot considerar encertada, aquesta opinió? Quins motius indueixen a aquesta afirmació? Quina és la situació actual? Quins fets objectius han comportat que l'agricultura del Maresme arribés a aquesta situació? En aquesta comunicació anirem descrivint i analitzant la situació de l'agricultura de la comarca al llarg dels anys i els factors que han anat provocant tots els canvis, sobretot tecnològics. Si ens avancem al desenvolupament de la comunicació, els factors influents són nombrosos i molt variats: Fets històrics previs: experiència en cultius hortícoles i vitícoles. Tradició exportadora. Qualitats humanes dels pagesos: inquietuds emprenedores, capacitat de reacció davant d'adversitats, vocació sindicalista i d'associació. Climatologia de la comarca: clima benigne. Situació estratègica: proximitat de Barcelona i la seva àrea, comarca periurbana. Característiques físiques: orografia (planes protegides per les muntanyes, edafologia (sòls sorrencs, molt aptes per a cultius hortícoles) i hidrologia (absència de corrents d'aigua de cabal regular, aigües subterrànies). Bones infraestructures de comunicacions (autopistes, carreteres, ferrocarrils). Conjuntura econòmica del país i del món: globalització, entrada a la CEE, crisis econòmiques. Agents externs: invasió de plagues i malalties de les plantes, accidents meteorològics (glaçades, nevades, tempestes i ventades, sequeres). Influència de tecnologies externes (nous cultius, varietats, noves tècniques). Mercats destinataris de les produccions: contínua evolució de la demanda, preus. Necessitat d'adaptació a les normatives administratives i comercials i decisions polítiques.Es una opinión generalizada que la agricultura de la comarca del Maresme ha sido estos últimos años la puntera de la agricultura en Cataluña. Pero, ¿se puede considerar acertada esta opinión? ¿Qué motivos inciden en esta afirmación? ¿Cuál es la situación actual? ¿Qué hechos objetivos han hecho que la agricultura del Maresme llegase a esta situación? En esta comunicación iremos describiendo y analizando la situación de la agricultura de la comarca a lo largo de los años y los factores que han ido provocando todos los cambios, sobre todo tecnológicos. Adelantándonos al desarrollo de la comunicación, diremos que los factores influyentes son numerosos y muy variados: Hechos históricos previos: experiencia en cultivos hortícolas y vitícolas. Tradición exportadora. Cualidades humanas de los agricultores, inquietudes emprendedoras, capacidad de reacción ante adversidades, vocación sindicalista y de asociación. Climatología de la comarca: clima benigno. Situación estratégica: proximidad de Barcelona y su área, comarca periurbana. Características físicas: orografía (llanos protegidos por montañas, edafología (suelos arenosos, muy aptos para cultivos hortícolas) y hidrología (ausencia de corrientes de agua de caudal regular, aguas subterráneas). Buenas infraestructuras de comunicación (autopistas, carreteras, ferrocarriles). Coyuntura económica del país y del mundo: globalización, entrada en la CEE, crisis económicas. Agentes externos: invasión de plagas y enfermedades de las plantas, accidentes meteorológicos (heladas, nevadas, tempestades y ventiscas, sequías). Influencia de tecnologías externas (nuevos cultivos, variedades, nuevas técnicas). Mercados destinatarios de las producciones: continua evolución de la demanda y precios. Necesidad de adaptación a las normativas administrativas y comerciales y decisiones políticas

Els capitals d'Itàlia a la cort de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona

-

El desenvolupament de tres explotacions agrícoles en el s. XVIII

Les tres finques examinades en aquest treball eren propietat del convent de Sant Felip Neri de Barcelona. Aquesta congregació es va instal·lar a la ciutat el 1677 i al cap de cinquanta anys tenia ja un patrimoni rural respectable. Al segle XVIII posseïa finques a Sants, Santa Creu d'Olorda, Gracia· Sant Gervasi, el Prat i Sant Quintí del Penedès, totes elles amb les seves cases i instal·lacions que formaven explotacions agrícoles independents

Hacienda real y sociedad en la Francia del siglo XVII

-

Endeutament col·lectiu i desaparició de béns comunals a Catalunya a la segona meitat del segle XVIII

-