Les cançons i la construcció de la memòria

Les cançons narratives i les balades s’han mostrat socialment importants en els estudis del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. L’observació de com els cantadors articulaven la memòria, la capacitat recreativa i l’imaginari musical entorn d’aquests gèneres permet formular una sèrie de reflexions comparatives entre «vells baladistes» i nous usos tecnològics. L’autor formula hipòtesis sobre la memòria flexible i la memòria fixada, i sobre com podem equiparar la memòria interna amb la memòria traslladada a dispositius tecnològics externs. Acaba amb els reptes que planteja el futu

Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII

Estudi d'un repertori de cançons de mitjan segle XVII i començament del XVIII, relacionat amb les guerres dels segles XVII i XVIII. Primerament, Els Segadors, el text del qual, provinent de l'oralitat, explica les malvestats de les tropes de Felip IV i del comte-duc d'Olivares en ocasió del Corpus de Sang (1640). Ayats ens presenta una altra versió d'aquesta cançó: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya…, també provinent de l'oralitat i de la qual n'ofereix una melodia diferent. Relacionada amb la Guerra de Successió, una altra mostra important és el Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde), servada en un full imprès de 1705. L'aportació de dades va acompanyada d'una important reflexió analítica i crítica sobre els materials objecte d'estudi.Estudio de un repertorio de canciones de mediados del siglo XVII y principios del XVIII, relacionado con las guerras de los siglos XVII y XVIII. En primer lugar, Els Segadors, cuyo texto, proveniente de la oralidad, explica las maldades de las tropas de Felipe IV y del condeduque de Olivares en el Corpus de Sangre (1640). Ayats nos presenta otra versió de esta canción: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya…, también proveniente de la oralidad y de la cual nos ofrece una melodía diferente. Relacionada con la Guerra de Sucesión, otra muestra importante és el Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde), editada en una hoja impresa de 1705. La aportación de datos va acompañada de una importante reflexión analítica y crítica de los materiales objeto de este estudio.Etude d'un répertoire de chansons de la moitié du XVIIè siècle et du début du XVIIIè siècle, en relation avec les guerres des XVIIè et XVIIIè siècles. Tout d'abord, Els Segadors, dont le texte, qui provient de la tradition orale, explique les malversations des troupes de Philippe IV et du comte-duc d'Olivares à l'occasion du Corpus de Sang (1640). Ayats nous présente une autre version de cette chanson: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya…, qui provient aussi de la tradition orale et qui présente une mélodie différente. Un autre chanson importante, en relation avec la Guerre de Succession, est le Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde), présenté sur une page imprimée de 1705. L'apport de données est accompagné d'une importante réflexion analytique et critique sur les oeuvres qui font l'objet de l'étude.Study of a repertory of songs from the mid 17th century to the early 18th century, related with the wars of the 17th and 18th centuries. First of all, Els Segadors, whose text originates from orality, tells of the evils of the troops of Philip IV and the count-duke Olivares in the Corpus de Sangre (1640). Ayats presents another version of this song: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya…, which also originates from orality and which offers us a different melody. Related with the War of Succession, another important example is the Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde), published on a sheet printed in 1705. The contribution of data is accompanied by major analytical and critical review of the materials used in this study.Untersuchung eines Repertoires von Liedern aus der Zeit zwischen Mitte des 17. und Anfang des 18. Jahrhunderts, die mit den Kriegen in diesen beiden Jahrhunderten in Beziehung stehen. Der aus der mündlichen Überlieferung stammende Text von Els Segadors [Die Schnitter] handelt von den Schandtaten der Truppen von Philipp IV. und des Grafen von Olivares, Gaspar de Guzmán, am so genannten Corpus de Sang (Fronleichnamstag) des Jahres 1640. Ayats präsentiert eine andere, ebenfalls mündlich überlieferte Version dieses Liedes: N'han baixat tres segadors / d'aquí dalt de la muntanya…[Drei Schnitter stiegen / hier oben von den Bergen hinab], von dem er darüber hinaus eine andere Melodie vorstellt. Ein weiterer wichtiger Beleg ist der Cant des aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde) [Das Zwitschern der Vögel bei Ankunft der Schiffe vor Barcelona und der Landung der Truppen von Karl III. (Gott schütze ihn)], auf einem gedruckten Blatt aus dem Jahr 1705. Die Datenfunde werden von einer Analyse und kritischen Würdigung der Materialien begleitet, die Gegenstand der Studie sind

Les premières annèes de l'intendance du Roussillon (1660-1681) et l'ascension de Ramon Trobat

-

Breu panorama de l'etnomusicologia a Catalunya entre 1875 i 1936

El término y el concepto de «etnomusicología» no empezó a forjarse hasta la década de los cincuenta del siglo XX. El autor de esta ponencia diserta en torno a la musicología histórica de Cataluña, cuyo principal objeto de estudio se había centrado en la canción popular o en el folclore musical. La Obra del Cançoner Popular de Catalunya constituye el centro de este estudio, que va acompañado de numerosas referencias bibliográficas. (M.D.M.)Le terme et le concept d' «Ethnomusicologie» ne commence à se forger qu'à partir des années 50 du XXè siècle. L'auteur de cet exposé disserte autour de la musicologie historique dont le principal objet était l'étude de la chanson populaire ou du folklore musical. La Obra del Cançoner Popular de Catalunya constitue le centre de cette étude qui s'accompagne de nombreuses références bibliographiques. (M.D.M.)The term and concept of "ethnomusicology" did not begin to take shape until the 1950's. The author of this paper discusses the historical musicology of Catalonia, whose main object of study has focussed on folk songs and musical folklore. La Obra del Cançoner Popular de Catalunya represents the heart of this study, accompanied by numerous bibliographical references. (M.D.M.)Der Begriff und das Konzept von «Ethnomusikologie» fing erst in den 50er Jahren des 20. Jahrhunderts an, sich aufzubauen. Der Verfasser dieses Referates hält eine Vortrag über die historische Musikologie Kataloniens, deren hauptsächlicher Gegenstand der Studie sich auf das Volkslied bzw. auf die musikalische Folklore konzentriert hatte. La Obra del Cançoner Popular de Catalunya bildet den Mittelpunkt dieser Studie, die von zahlreichen bibliografischen Referenzen begleitet wird. (M.D.M.

El gest digne per cantar tots junts a una sola veu

En els rituals col•lectius de la majoria de grups socials, en un moment determinat els participants canten —tothom junt en una sola veu i, aparentment, amb un sentiment únic— el cant que representa la unió i els valors del grup. A partir de proposar la noció “situació de cant emblemàtic”, ens hem entretingut a observar i a qüestionar aquest moment privilegiat de l’activitat col•lectiva, els valors i les convencions que se li atorguen, la re-presentació social que s’hi desenvolupa i, d’altra banda, els artefactes musicals que s’hi despleguen. En la segona part de l’article, tractem la mateixa situació però des del punt de vista de l’individu: com els diferents cants de grups socials diversos permeten articular la imatge complexa de l’individu que se sent part dels diferents grups. I el paper de relativització i de distància que hi juga la paròdia