Les Disparitats en els creixements de Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès : tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental : 1960-1991

El present estudi va ser guardonat el 1994 amb el I Premi GAUSAC de Recerca atorgat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i està publicat el mateix any a la revista Gausac, núm 4, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del VallèsEn aquest estudi s'analitza a una escala local l'evolució demogràfica i urbanística de tres municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona situats a la segona corona perifèrica: Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès. La pregunta que dirigeix la recerca és si les disparitats en els creixements i la realitat territorial actual d'aquests municipis cal atribuir-los als efectes de la immigració exterior dels anys seixanta i setanta, o bé, si són potenciades per la implantació del nou model de creixement metropolità, basat en la mobilitat residencial de la població. La resposta aportada és que el nou espai emergent metropolità es basa en diferències existents amb anterioritat però a més les potencia. Cada municipi segueix camins evolutius diferents dins del nou marc metropolità en funció de l'oferta immobiliària i de la demanda dels immigrants. Això duu a la diferenciació dels calendaris evolutius i de l'ús del territori resultant, i a l'heterogeneïtat de les estructures social i demogràfica de la població que hi resideix.En este estudio se analiza a una escala local la evolució demográfica y urbanística de tres municipios de la Región Metropolitana de Barcelona situados en la segunda corona periférica: Cerdanyola del Vallès, Rubí y Sant Cugat del Vallès. La investigación inquiere si las disparidades en los crecimientos y la realidad territorial actual de estos municipios responden a los efectos de la inmigración exterior de los años sesenta y setenta, o bien, son potenciadas por la implantación del nuevo modelo de crecimiento metropolitano, basado en la movilidad residencial de la población. La respuesta aportada es que el nuevo espacio emergente metropolitano se basa en las diferencias provocadas con la dinámica anterior pero las potencia extraordinariamente. Cada municipio sigue caminos de evolución diferentes dentro del nuevo marco metropolitano, en función de la oferta inmobiliaria y de la demanda de los inmigrantes. Esta relación circular conduce a la diferenciación de los calendarios evolutivos y del uso del territorio resultante, y a la heterogeneidad de las estructuras social y demográfica de la población.The authors analyze the demographic and housing evolution of three municipalities located at the second ring of the Barcelona Metropolitan Region. They want to answer the following question: What's the cause of the divergences in their growth paths? Two alternatives are considered: a) The impact of 60's-70's in-migration from the rest of Spain, and b) the impact of the new metropolitan growth model in relation with residential mobility and deconcentration. The new metropolitan spatial framework that raises in the last years not only has his roots in the past divergence trends, but reinforce them. Every analyzed town has its own evolution in relation with the housing market and the residential demand. That results in different types of in-migrants. This is the basic process which drives to the social and demographic heterogeneity of population and of housing morphology.Dans ce travail, les auteurs analysent, au niveau local, l'évolution démographique et urbaine de trois municipalités situées dans le seconde périmètre de la Région Métropolitaine de Barcelone. Les auteurs se demandent si les disparités qu'il y a entre les niveaux de croissance et la réalité territoriale de ces municipalités correspondent aux effets de l'immigration d'origine espagnole des années 1960 et 1970 ou, au contraire, si elles sont drainées par le nouveau modèle de croissance métropolitaine fondé sur la mobilité résidentielle de la population. La réponse suggérée est que le nouvel espace métropolitain répond non seulement aux anciennes différences, mais qu'il les accentue. Chaque municipalité développe sa propre évolution à l'intérieur du nouvel espace métropolitain émergeant en fonction du marché immobilier et de la demande des immigrants. Ce processus mène à une différenciation des calendriers évolutifs et d'usage du territoire et vers une hétérogénéité sociale et démographique des structures de la population résidente

L'Evolució de la població de Catalunya en el període 1986-1991 : estancament demogràfic i canvis en la distribució territorial de la població

El present treball té com a objectiu l'estudi dels canvis esdevinguts als diferents components del creixement de la població (natalitat, mortalitat, migracions) i els efectes que han tingut sobre l'estructura de la població catalana i la seva distribució espacial, durant el període 1986-1991, dintre del context de canvis iniciats el 1975. Els nivells territorials considerats ha estat el conjunt de Catalunya, les 41 comarques, els municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, i els municipis menors de 5.000 habitants tractats de forma agregada per cada comarca.El objetivo de este trabajo es el estudio de los cambios ocurridos en los diferentes componentes del crecimiento de la población (natalidad, mortalidad, migraciones) i los efectos que han causado en la estructura de la población catalana y en su distribución espacial, durante el periodo 1986-1991, dentro del contexto de los cambios inciados en 1975. Los niveles territoriales considerados han sido el conjunto de Cataluña, las 41 comarcas, los municipios mayores de 5.000 habitantes y las capitales comarcales, y los municipios menores de 5.000 habitantes tratados de forma agregada para cada comarca.L'objectif du présent travail est l'étude des changements survenus dans les différentes composantes de la croissance de la population (natalité, mortalité, migrations) et des effets que ceux-ci ont eu sur la structure de la population catalane et sa distribution spaciale, au cours de la période 1986-1991, dans le contexte des changements amorcés en 1975. Les niveaux territoriaux considérés sont l'ensemble de la Catalogne, les 41 comarques, les municipalités de plus de 5.000 habitants et les capitales de comarques, et les municipalités de moins de 5.000 habitants qui ont été traitées de forme agrégée dans chaque comarque.The aim of this work is to study the changes that occured in the different components of population growth (natality, mortality and migration) and their effects on catalan demographic structure and territorial distribution, during the 1986-1991 period, within the context of the changes initiated in 1975. The territorial levels considered are the whole Catalonia, its 41 regions (comarques), the municipalities with more than 5.000 inhabitants and regions capitals, and the municipalities with less than 5.000 inhabitants which were handled in aggregate form for each region

Nouvelles tendances de peuplement dans la Catalogne post-industrielle

Comunicació presentada al Congrés européen de démographie, 199

Nouvelles tendances de peuplement dans la Catalogne post-industrielle

Comunicació presentada al Congrés européen de démographie, 199

Les Disparitats en els creixements de Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès : tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental : 1960-1991

El present estudi va ser guardonat el 1994 amb el I Premi GAUSAC de Recerca atorgat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i està publicat el mateix any a la revista Gausac, núm 4, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del VallèsEn aquest estudi s'analitza a una escala local l'evolució demogràfica i urbanística de tres municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona situats a la segona corona perifèrica: Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès. La pregunta que dirigeix la recerca és si les disparitats en els creixements i la realitat territorial actual d'aquests municipis cal atribuir-los als efectes de la immigració exterior dels anys seixanta i setanta, o bé, si són potenciades per la implantació del nou model de creixement metropolità, basat en la mobilitat residencial de la població. La resposta aportada és que el nou espai emergent metropolità es basa en diferències existents amb anterioritat però a més les potencia. Cada municipi segueix camins evolutius diferents dins del nou marc metropolità en funció de l'oferta immobiliària i de la demanda dels immigrants. Això duu a la diferenciació dels calendaris evolutius i de l'ús del territori resultant, i a l'heterogeneïtat de les estructures social i demogràfica de la població que hi resideix.En este estudio se analiza a una escala local la evolució demográfica y urbanística de tres municipios de la Región Metropolitana de Barcelona situados en la segunda corona periférica: Cerdanyola del Vallès, Rubí y Sant Cugat del Vallès. La investigación inquiere si las disparidades en los crecimientos y la realidad territorial actual de estos municipios responden a los efectos de la inmigración exterior de los años sesenta y setenta, o bien, son potenciadas por la implantación del nuevo modelo de crecimiento metropolitano, basado en la movilidad residencial de la población. La respuesta aportada es que el nuevo espacio emergente metropolitano se basa en las diferencias provocadas con la dinámica anterior pero las potencia extraordinariamente. Cada municipio sigue caminos de evolución diferentes dentro del nuevo marco metropolitano, en función de la oferta inmobiliaria y de la demanda de los inmigrantes. Esta relación circular conduce a la diferenciación de los calendarios evolutivos y del uso del territorio resultante, y a la heterogeneidad de las estructuras social y demográfica de la población.The authors analyze the demographic and housing evolution of three municipalities located at the second ring of the Barcelona Metropolitan Region. They want to answer the following question: What's the cause of the divergences in their growth paths? Two alternatives are considered: a) The impact of 60's-70's in-migration from the rest of Spain, and b) the impact of the new metropolitan growth model in relation with residential mobility and deconcentration. The new metropolitan spatial framework that raises in the last years not only has his roots in the past divergence trends, but reinforce them. Every analyzed town has its own evolution in relation with the housing market and the residential demand. That results in different types of in-migrants. This is the basic process which drives to the social and demographic heterogeneity of population and of housing morphology.Dans ce travail, les auteurs analysent, au niveau local, l'évolution démographique et urbaine de trois municipalités situées dans le seconde périmètre de la Région Métropolitaine de Barcelone. Les auteurs se demandent si les disparités qu'il y a entre les niveaux de croissance et la réalité territoriale de ces municipalités correspondent aux effets de l'immigration d'origine espagnole des années 1960 et 1970 ou, au contraire, si elles sont drainées par le nouveau modèle de croissance métropolitaine fondé sur la mobilité résidentielle de la population. La réponse suggérée est que le nouvel espace métropolitain répond non seulement aux anciennes différences, mais qu'il les accentue. Chaque municipalité développe sa propre évolution à l'intérieur du nouvel espace métropolitain émergeant en fonction du marché immobilier et de la demande des immigrants. Ce processus mène à une différenciation des calendriers évolutifs et d'usage du territoire et vers une hétérogénéité sociale et démographique des structures de la population résidente