Dona i agricultura de muntanya

Abstract not availabl

L'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona

Pour améliorer la connaissance du phénomène métropolitain et de ses repercussions sur le territoire catalan, le besoin se faisait sentir d'un cadre institutionnel capable de réunir les efforts de l'administration locale, de l'université et des entités de promotion économique. Dans ce sens, le 18 Octobre 1984, la Corpotation Métropolitaine de Barcelona (C.M.B.), l'Université Autonome de Barcelona (U.A.B.) et la Chambre Oficielle de Commerce, Industrie et Navigation de Barcelone ont signé un accord pour la constitution de l'Institut d'Etudes Métropolitaines de Barcelona (I.E.M.B.). Pour réussir ses objectifs, l'I.E.M.B. veut promouvoir la réalisation d'études scientifiques et techniques, soit sur les aires métropolitaines en général, soit, plus concrètement, sur la réalité métropolitaine de Barcelona. Des études de Troisième Cycle y seront organisées, afin de permettre le démarrage d'un processus stable d'accumulation de connaissance théorique et apliquée sur le phénomène métropolitain. Aussi, on y organisera des activités orientées vers la formation des techniciens et des fonctionnaires de la C.M.B. et des administrations municipales qui en font partie. La diffusion des études et des autres activités s'y fera a travers de différentes sortes de publications. Finalement, l'I.E.M.B. se propose d'entretenir des relations d'échange et de coopération au niveau international avec d'autres centres similaires, spécialisés dans les études urbaines et métropolitaines.The need for better understanding of the metropolitan phenomenon and its repercussions on the whole of Catalonia suggested the need for an institutional framework to unite the efforts of local authorities, the university and economy-promoting bodies. It was in such circumstances that the Barcelona Metropolitan Corporation (C.M.B.), the Autonomous University of Barcelona (U.A.B.) and the Official Chamber of Commerce, Industry and Navigation (C.O.C.I.N.) signed the agreement which set up the Barcelona Institute of Metropolitan Studies (I.E.M.B.). In order to achieve the objectives outlined, the Institute will encourage the undertaking of scientific and technical studies of a general nature on metropolitan areas on the one hand, and more specific research on Barcelona metropolitan conditions on the other. Postgraduate and doctorate courses will be offered, thus permitting a stable process of accumulation of theoretical and applied knowledge on metropolitan affaires. The Institute will also organize activities aimed at the preparation of technical and administrative staff for the C.M.B. itself and for its respective town councils. Research findings, courses and other activities will be made known through various kinds of publications. And finally, the Institute intends to maintain exchanges and cooperation at international level with similar bodies specializing in urban and metropolitan affairs.La necesidad de mejorar el conocimiento del fenómeno metropolitano y de sus repercusiones en el territorio catalán precisa de un marco institucional, que aglutine los esfuerzos de la administración local, la universidad y las entidades de promoción económica. En este sentido, el 18 de octubre de 1984, la Corporación Metropolitana de Barcelona (C.M.B.), la Universidad Autónoma de Barcelona (U.A.B.) y la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona firmaron el convenio para la constitución del Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelona (I.E.M.B.). Para lograr estos objetivos se pretende potenciar la realización de estudios científicos y técnicos, tanto de tipo general sobre dreas metropolitanas, como de mis concretos sobre la realidad metropolitana de Barcelona. Se organizardn estudios de tercer ciclo que. permitan un proceso acumulativo y estable de los conocimientos teóricos y aplicados sobre la realidad metropolitana. Asi mismo se realizaran actividades para la formación de técnicos y funcionarios de la propia CMB y de los ayuntamientos que la integran. Al mismo tiempo se llevará a cabo una difusión de los estudios y demds actividades a través de publicaciones de diversos tipos. Finalmente, se pretende mantener un intercambio y cooperación internacional con centros similares que estén especializados en temas urbanos y metropolitanos

Una tipología de transformación agraria en áreas de montaña

Le développement agraire dans les domaines de montagne s'est réalisé au moyen de la croissance qualitative des exploitations agricoles. L'accumulation des capitaux est apparuc grâce aux progrès introduits progrcssivcmcnt dans les exploitations mémes mais aussi grâce à d'autres sourccs de financement: l'exploitation de la forét, le travail à temps partiel, l'espargne, le commerce, les crédits ... Dans cet article on essaie de proposer une typologie des différentes expérienes de transformation des structures agraires à échelle locale. Les exemples on été tirés d'une partie des Pyrénées Catalanes (les pays de l'Alt Urgell, la Cerdagne, le Capcir et l'Andorre) partagées en trois États mais ayant une certaine unité physique et historique. L'analyse a porté sur l'évolution dans quelques trois mille exploitations dans deux cents cornrnunes pendant la période 1950-1980. Du point de vue technique on a élaboré un indice de Gini, modifié en fonction des caractéristiques de la variable "production de lait". Cette variable a été tenue pour le meilleur indice de la transforrnation commerciale des exploitations agricoles de montagne. Les conclusions dc cette recherche ne laissent pas de doute: les exploitations agricoles (de "presque subsistence"ou "petites productrices de marchandises") qui ont réussi une accumulation de capital pendant la période clé de 1955 à 1972, dans le cas où elles se trouvaient groupées dans la méme commune, sont parvenues à se placer dans une position favorable qui leur permet d'améliorer leur structure productive malgré la crisc économique.Capitalist agricultural development in mountainous regions has concentrated on the qualitative improvement of peasant agrarian exploitations. Basically thc accumulation of capital has been achieved partly through gradual improvements in individual properties, and partly through the occasional injection of funds from other sourcers: woodcutting, part-time employment, savings dividends, commercial enterprises, tourisrn, credit schemes, . . . This article attempts to establish a classification embracing different local experiences in the transformation of agricultural structures. The study is limited geographically to part of the Catallonian Pyrences (Alt Urgell, La Cerdanya, El Capcir and thc Principality of Andorra), which bellong to different political entities, but which share a certain degree of historical and geographical homogeneity. The evolution of some three thousand holdings, grouped in approximately two hundred willages, has been studied for the period from 1950 to 1980. As regards methodology, a Gini concentration index has been used, with modifications introduced according to the characteristics of the variable "milk production", as this variable was considered the besi indicator in the study of commercial changes in agricultural exploitations in mountainous arcas. The conclusions of this research leave no room for doubt: agricultural holdings, operating at virtually subsistence level on producers of very limited surpluses of commercial products, in which holdings capital was accumulated during the critical period from 1955 to 1972, and provided that they formed part of a group of holdings in the same village, managed to attain a satifactory level of improvement in their productive structure, which has permitted thern to survive despite the recent economic crisis

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Martin F. PRICE, Mountain Research in Europe. An overview of MAB Research from the Pyrenees to Siberi

Divisió territorial de Catalunya : algunes reflexions des de l'Alt Pirineu

Aquest article vol combinar cinc temes relacionats amb la divisió territorial de Catalunya. Primer, es presenta un recordatori des de l'Alt Pirineu del debat realitzat durant el període immediat al retorn de la democràcia parlamentària a Catalunya. Segon, es presenten els conceptes bàsics per entendre l'ordenació del territori. Tercer, es fa una anàlisi sobre el tipus de divisió territorial d'acord amb les formes de govern, les funcions i les competències de les unitats territorials. Quart, es fa un repàs de les normatives més significatives des del restabliment de l'autonomia catalana l'any 1977. I, cinquè, es fa una reflexió sobre la implementació de l'organització veguerial de Catalunya des de la perspectiva de la Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran. En el seu conjunt, es pretén aportar elements de reflexió i debat sobre el tipus de divisió territorial de Catalunya que avui convé més al país, sense que pugui ser la més perfecta.Este artículo pretende articular cinco temas relacionados con la división territorial de Catalunya. Primero, se presenta un recordatorio del debate llevado a cabo des del Alt Pirineu durante el período inmediato a la recuperación de la democracia parlamentaria en Catalunya. Segundo, se hace una presentación de los conceptos básicos para entender la ordenación del territorio. Tercero, se realiza un análisis sobre el tipo de división territorial según las formas de gobierno, las funciones y las competencias de las unidades territoriales. Cuarto, se realiza un repaso de las normativas más significativas desde el restablecimiento de la autonomía catalana en el año 1977. Y, quinto, se lleva a cabo una reflexión sobre la implantación de la organización en vegueries de Catalunya desde la Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran. Globalmente, se pretende aportar elementos de reflexión y debate sobre el tipo de división territorial de Catalunya que conviene más al país actualmente, aunque no sea la más perfecta.This paper presents five themes in order to understand the administrative organization of Catalonia. First, there is a reminder of the discussion done just before to reinstate parliamentary democracy in Catalonia. Second, some main concepts in order to understand regional planning there are presented. Third, there is an analysis of each type of administrative organization according to different levels of government, functions and responsibilities. Fourth, a list of the main laws during the re-establish Catalan self-government (1977-2009) is presented. And fifth, from the point of view of the proposed "Vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran" the process to implement the administrative organization of Catalonia in vegueries , is analysed. In full, it is expected to bring significant elements in order to think about different types of administrative organization of Cataloni

L'estructura agrària de les explotacions pirinenques

Les activités agraires constituent la base économique et sociale des aires de montagne tant par son importance historique que par le poids relatif par rapport a l'emploi ou à l'usage du sol utile. L'intégration de ces pays des Pyrénées dans l'économie de la Catalogne, et actuellement de la Communauté Economique Européenne, a entrainé la marginalité de son agriculture et un intense processus migratoire qui s'est accentué pendant le période 1959-1975. Malgré la faiblesse structurelle il existe des possibilités d'amélioration dans certaines exploitations agraires et dans certaines activités plus que dans d'autres. L'analyse de l'elevage de vaches de lait montre que le bénéfice net de chaque unité de travail est en dessous du SMIC. Malgré cela si on améliorait le type de noumture et les moyens d'exploitation on pourrait stimuler une partie des fermes de l'aire étudiée. En partant de l'information obtenue dans une enqutte dans 298 exploitations on a élaboré une typologie a base multivariante a traven de l'Analyse des Composantes Principales. La différentation entre vallée et montagne ainsi que la dimension et le niveau de rente obtenu apparaissent comme étant les indicateurs les plus représentatifs. Le résultat final permet d'affirmer que les explotations moyennes del la vallée et les exploitations «dynamiques» de montagne, caractérisées par una haut niveau de mécanisation et un esprit innovateur, sont les plus avantatgées face au futur.The agrarian activities are the economic and social basis of mountainous areas these activities have a tradicional importance and also a significant role in employment and land use. The integration of Pyrenees areas in the Catalan economy and in C.E.E. has led to a high marginality of their agriculture and to a high emigration, especially during the 1959-1975 period. In spite of their structural weakness there are still some possibilities of improvement in some fams and in some activities. The analysis of cattle raising for dairy products shows that net profit per work unit is lower than average minimum salary. Nevertheless, if the feeding and the farming techniques improved, an important percentatge of farms could be profitable. Using the information from a survey of 298 farms, a multivariant typology has been created through the analysis of principal components. The difference between valley and mountain together with the level of income are the most representative indicators. As a conclusion the author states that middle-sized farms in the valleys and some «dynamic» farms in the mountains, based on a high mechanization and innovative spirit, will be the most outstanding in the future.Las actividades agrarias constituyen la base economica y social de las areas de montaña, tanto por su importancia historica como por el peso relativo en el momento presente en relacion al empleo o al uso del suelo Útil. La integracion de estas comarcas del Pirineo en la economia de Catalunya, y actualmente de la C.E.E., ha generado una marginalidad de su agricultura y un fuerte proceso ernigratorio que se ha acentuado durante el periodo 1959-1975. A pesar de su debilidad estructural existen posibilidades de mejora en algunas explotaciones agrarias y en algunas actividades mas que en otras. El analisis de la ganadena de vacuno de leche pone en evidencia que el beneficio neto imputable a cada unidad de trabajo esta por debajo del salari0 minimo interprofesional. Sin embargo, si se mejorara el tipo de alimentacion y la forma de explotación podria promocionarse una parte de las fincas del area estudiada. A partir de la infomacion obtenida en una encuesta a 298 explotaciones se ha configurado una tipologia de base multivariante a través del Analisis de Componentes Principales. La diferenciacion entre valle y montaña asi como la dimension y el nivel de renta conseguido aparecen como los indicadores mas representatives. El resultado final permite asegurar que las explotaciones medianas del valle y las explotaciones «dinamicas» de montaña caracterizadas por una alta mecanización y espiritu innovador son las mas aventajadas de cara al futuro.Les activitats agranes constitueixen la base econòmica i social de les Brees de muntanya, tant per la seva importància històrica com pel seu pes relatiu actual en relació amb les ofertes de treball i amb l'ús del sol útil. La integració d'aquestes comarques del Pirineu en l'economia de Catalunya i en la de la C.E.E. ha generat una marginalitat de la seva agricultura i un fort procés emigratori que s'ha accentuat al llarg del període 1959-1975. A pesar de la seva debilitat estructural, hi ha possibilitats de millora en algunes explotacions agràries i en algunes activitats. L'anàlisi de la ramaderia de vaqui de llet posa en evidencia que el benefici net imputable a cada unitat de treball estigui per sota del salari mínim interprofessional. Amb tot, si es millores el tipus d'alimentació i la forma d'explotació podrien promoure's una part de les finques de l'àrea estudiada. A partir de la informació obtinguda en una enquesta dirigida a 298 explotacions, s'ha confeccionat una tipologia de base multivariant per mitja de l'anàlisi de components principals. La diferenciació entre vall i muntanya, com també la dimensió i el nivell de renda aconseguit en semblen els indicadors més representatius. El resultat final permet assegurar que les explotacions mitjanes de vall i les explotacions «dinàmiques» de muntanya, caracteritzades per una alta mecanització i esperit innovador, són les més avantatjoses amb, vista al futur

La mujer en las explotaciones agrarias del Pirineo Catalán (Urgellet-Baridà)

Dans les exploitations agraires des Pyrénées Catalanes (Urgellet-Baridà) la femme a un rôle important dans les activités productives malgré sa participation apparemment peu élevé dans la population active. Cette situation est plus évidente dans les zones de montagne (villages situés à plus de 900 mètres de hauteur) que dans les vallées. En même temps, si on fait un classement des exploitations selon leur niveau de revenus bruts, on peut démontrer que la femme apporte un travail plus grand dans les niveaux les plus bas de l'échelle. Pour mener cette étude on a fait une enquete dans 298 exploitations dans un secteur pyrénée de 1.098 km2 et 14.571 habitants dont moins de 1.200 étaient population active agraire. Selon le Recensement Municipal de 1986 il y a un 7,2% de population active féminine dans l'agriculture dans la zone, mais grace a l'enquste on peut affirmer qu'il s'agi d'un tiers. Devant la difficulté de disposer d'information statistique, l'enquste a été le seul moyen pour démontrer que dans une partie importante des exploitations la femme réalise, aussi bien que les hommes, les activités les plus importantes pour leur fonctionnement.Women play an important role in productive activities on farms in the Urgellet-Baridà area of the Pyrenees, in spite of their apparently limited participation in the active population this situation is more marked in mountainous areas (settlements at over 900 m altitude) than in the valleys. Moreover, an anlysis of farms classified on the basis of gross income, demonstrates that he contribution of women is greater at low levels of income. For this study a questionnaire was carried out on 298 farms units in an area of 1.098 sq.km (14.571 hab.) in the Pyrenees, in which the active rural population is less then 1.200. According to the area constitutes 7.2% of the total, while the questionnaire revealed that it is, in fact, one third of the total. The lack of statistical information meant that the questionnaire was the only means of demonstrating that in a large number of farm units not only men, but also women, perform vital operational functions.En las explotaciones agrarias del Pirineo catalan (Urgellet-Baridà), la mujer tiene una aportación importante en las actividades productivas, a pesar de su baja participación aparente en la población activa. Esta situación es más evidente en las zonas de montaña (poblaciones a mas de 900 m de altitud) que en los valles. Al mismo tiempo, si realizamos una clasificación de las explotaciones de acuerdo con el nivel de ingresos brutos, se podrá demostrar que la mujer aporta un mayor trabajo en los de nivel mas bajo. Para realizar este estudio se ha llevado a cabo una encuesta en 298 explotaciones en un área pirenaica de 1.098 km2 y 14.571 habitantes, de los que menos de 1.200 constituyen la población activa agraria. Según el Padrón Municipal de 1986, hay un 7,2% de población activa femenina en la agricultura en el Brea, pero a través de la encuesta puede afirmarse que es una tercera parte. Ante.la dificultad de disponer de informacidn estadística, éste ha sido el .únic0 medio para demostrar que en una parte importante de las explotaciones la mujer realiza, al igual que los hombres, las actividades mas relevantes para su buen funcionamiento.A les explotacions agràries del Pirineu català (Urgellet-Baridà), la dona fa una aportació important a les activitats productives, encara que aparenti una baixa participació en la població activa. Aquesta situació és més evident a les zones de muntanya (pobles a més de 900 m d'altitud) que a les valls. Igualment, si es realitza una classificació de les explotacions d'acord amb el nivell d'ingressos bruts, es pot demostrar que la dona aporta més treball a les d'un nivell d'ingressos més baix. Per realitzar aquest estudi s'ha portat a terme una enquesta a 298 explotacions, en una àrea pirinenca de 1.098 km2 i 14.571 habitants dels quals menys de 1.200 constitueixen la població activa agrària. Segons el Padró Municipal de 1986, hi ha un 7,2% de dones a la població activa a l'àrea, però per mitja de l'enquesta hom pot afirmar que és una tercera part. Davant de la dificultat per disposar d'informació estadística, aquest ha estat l'únic camí per demostrar que en una part important de les explotacions, la dona hi realitza, igual que els homes, les activitats bàsiques per al seu bon funcionament