Characterization of the Kidins220 CaMKIICre conditional KO mouse line

Kidins220 (Kinase-D interacting substrate of 220 kDa) is a scaffold transmembrane protein abundantly expressed in the nervous system. Mutations in the KIDINS220 gene have been correlated with psychiatric disorders and with the recently described SINO syndrome, characterized by spastic paraplegia, intellectual disability, syntagmus and obesity. Kidins220 is involved in several neuronal functions regulated by neurotrophic factors, including neuronal survival, differentiation and synaptic plasticity. Previous work with the complete KO mouse model for Kidins220 evidenced the crucial role of this protein in neuronal and cardiovascular development since its embryonic ablation is lethal. Thus to gain a comprehensive understanding of the role of Kidins220 in the adult mouse, a Cre/loxP based conditional KO (cKO) mouse model was generated, in which the Ca2+/ Calmodulin-dependent kinase-II (CaMKII) promoter drives Cre expression, and consequently protein deletion specifically in the postnatal forebrain. The characterization of the Kidins220 cKO model has been accomplished through diverse approaches: behavioural experiments, brain and neuron morphological analysis, molecular signalling from brain slices and cultures, protein and gene expression assessment. cKO mice display alterations in anxiety levels and social behaviour, with a clear impairment in social memory. At the morphological level, data show reduced dendritic branching in cortical and hippocampal neurons, while at the molecular level, neuronal response to brain-derived neurotrophic factor (BDNF) stimulation is blunted, as well as the mitogen-activated protein kinase (MAPK) pathway activation. The behavioural profile of these animals provides useful knowledge about the pathophysiology of Kidins220, indicating that alterations of this protein expression may have important consequences on human pathologies of the cognitive and social sphere. Some psychiatric diseases are highly inheritable, and their causes have been traced back to genetic alterations such as point mutations and epigenetic modifications. A better understanding of such inheritable traits will provide us with a better knowledge of the cellular and physiological alterations underlying the behavioural and cognitive symptomatology of patients. In this respect, the knowledge of Kidins220 function will contribute to further elucidate the neuropathological mechanisms underlying some psychiatric diseases

La musicologia en l'àmbit de música del Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana, moviment cultural de recuperació, va desenvolupar-se entre els anys 1975 i 1977. Dividit en vint-i-cinc àmbits, un d'aquests va ser el de música, coordinat per Manuel Valls i Oriol Martorell. En les seves sessions es van delimitar vuit grups de treball que van acabar aprovant les seves resolucions. Un d'aquests grups de treball va ser Musicografia: història, musicologia i crítica. Del procés del Congrés, en general, i més particularment de l'àmbit de música tracta aquest article. Finalment, s'exposen resums de les comunicacions de l'àmbit del nostre interès.The Catalan Culture Congress, a cultural recovery movement, took place between the years 1975 and 1977. It was divided into 25 areas, one of them music, which was coordinated by Manuel Valls and Oriol Martorell. In its sessions, eight working groups were formed, which finally came to approve its resolutions. One of these working groups dealt with musicography, covering history, musicology and critique. This paper looks at the Congress process in general, and more particularly at its music area. The paper concludes with summaries of the communications presented in this specific area

La musicologia en l'àmbit de música del Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana, moviment cultural de recuperació, va desenvolupar-se entre els anys 1975 i 1977. Dividit en vint-i-cinc àmbits, un d'aquests va ser el de música, coordinat per Manuel Valls i Oriol Martorell. En les seves sessions es van delimitar vuit grups de treball que van acabar aprovant les seves resolucions. Un d'aquests grups de treball va ser Musicografia: història, musicologia i crítica. Del procés del Congrés, en general, i més particularment de l'àmbit de música tracta aquest article. Finalment, s'exposen resums de les comunicacions de l'àmbit del nostre interès.The Catalan Culture Congress, a cultural recovery movement, took place between the years 1975 and 1977. It was divided into 25 areas, one of them music, which was coordinated by Manuel Valls and Oriol Martorell. In its sessions, eight working groups were formed, which finally came to approve its resolutions. One of these working groups dealt with musicography, covering history, musicology and critique. This paper looks at the Congress process in general, and more particularly at its music area. The paper concludes with summaries of the communications presented in this specific area

Epoxidació de productes naturals

L'esgotament del petroli ha generat un gran interès científic i econòmic en l'industria petroquímica per disminuir la dependència dels productes obtinguts a partir d'aquesta matèria primera. Els recursos naturals renovables, com són els olis vegetals per l'obtenció d'epòxids, s'han convertit en una excel·lent alternativa. Els epòxids obtinguts a partir d’aquest olis s’utilitzen àmpliament com plastificants i estabilitzants del policlorur de vinil (PVC) així com també com a matèria prima per a la síntesi de poliols en l’industria del poliuretà. En el present projecte s’han analitzat i caracteritzat sis olis vegetals diferents, prèviament seleccionats, per tal de sintetitzar i estudiar el producte epoxidat de cada un d’ells amb possibilitats de ser emprats en reaccions de polimerització amb CO2. L’epoxidació s’ha dut a terme mitjançant la formació de peràcids in situ i la caracterització posterior, utilitzant tècniques espectroscòpiques com són l’infraroig i la ressonància magnètica nuclear. A més, també se n’ha determinat l’índex de iode dels diferents olis i el pes d’epòxid equivalent del producte obtingut. L’epoxidació dels diferents olis, sota les condicions de treball seleccionades, exposa resultats positius. L’epòxid d’oli de llinosa és el que presenta un índex d’epòxid més gran traduït a una major reactivitat. La resta d’epòxids però, també mostren l’aparició de l’anell oxirà i per tant, una alta probabilitat a ser utilitzats en la síntesi de polímers

Caracterització funcional de LOXL2 en el rabdomiosarcoma alveolar

[cat] El rabdomiosarcoma (RMS) és el sarcoma de parts toves més comú en nens i adolescents que representa un 3-4 % dels càncers infantils. En canvi, és molt menys freqüent en adults. Principalment consisteix en dues variants histològiques: l’embrionari (ERMS) i l’alveolar (ARMS), tot i que hi ha altres variants minoritàries. Molts dels tumors classificats com ARMS (un 80 %) contenen la translocació cromosòmica t(1;13) o t(2;13), on el domini d’unió a l’ADN de PAX3 o PAX7 s’uneix al domini de transactivació de FOXO1, formant les proteïnes de fusió PAX3-FOXO1 i PAX7-FOXO1, respectivament. La metàstasi és el principal factor que limita el pronòstic: en pacients amb metàstasi la supervivència lliure de malaltia als 5 anys cau dràsticament d’un 70 % a un 20-29 %. A més, els pacients amb presència de metàstasi que expressen PAX3-FOXO1 són els que presenten un pitjor pronòstic, on la supervivència als 4 anys és d’un 8 %. LOXL2 (lysyl oxidase-like 2) ha sorgit com un important regulador de la progressió tumoral i el procés metastàtic, esdevenint un fort candidat per tal de desenvolupar inhibidors i teràpies dirigides en diferents càncers. Degut a que LOXL2 s’ha descrit com un factor clau en la progressió tumoral vam decidir caracteritzar la seva expressió i funció en el RMS. LOXL2 es troba àmpliament expressada en línies de RMS i, a més, els pacients amb RMS que expressen LOXL2 presenten una menor supervivència. LOXL2 localitza intracel·lularment i es troba N-glicosilada, modificació essencial per a la seva secreció al medi extracel·lular, on es processada proteolíticament. El conjunt de resultats d’aquest treball evidencien per primer cop que LOXL2 és important en la progressió tumoral i metastàtica del RMS. Aquest fet és de gran rellevància en els pacients amb aquesta malaltia, on la metàstasi limita el seu pronòstic. Els resultats posen de manifest que LOXL2 promou el fenotip neoplàstic en el RMS independentment de la seva activitat catalítica, incrementant la capacitat clonogènica, proliferativa, migratòria, invasiva i metastàtica de les cèl·lules. La caracterització de LOXL2 intra- i extracel·lular és un altre tema de gran importància. En aquesta tesi s’ha confirmat que la N-glicosilació de LOXL2 no solament és essencial per a la seva secreció sinó també per duu a terme algunes de les seves funcions. Concretament, LOXL2 intracel·lular no glicosilat és capaç d’incrementar la capacitat migratòria i invasiva de les cèl·lules, descartant un paper de LOXL2 extracel·lular en aquestes funcions. D’altra banda, aquest mutant no glicosilat i no secretat no és capaç de promoure la capacitat clonogènica i proliferativa de les cèl·lules, ni tampoc amb el tractament amb LOXL2 recombinant humà extracel·lular, suggerint que les N-glicosilacions de LOXL2 afecten aquestes dues funcions. La identificació de nous partners de LOXL2 és de gran rellevància per tal d’incrementar el coneixement de la funció de LOXL2. Per primer cop s’ha descrit la interacció de LOXL2 amb vimentina, proteïna important durant la migració i invasió en el RMS. A més, LOXL2 regula aquesta proteïna del citoesquelet incrementant la seva proteòlisi parcialment deguda a calpaïna-2, proteasa que també interacciona amb LOXL2. Aquests resultats suggereixen que LOXL2 té un paper important en la regulació del citoesquelet en les cèl·lules de RMS promovent la migració, invasió i metàstasi. No obstant, el mecanisme pel qual la interacció LOXL2-vimentina-calpaïna-2 és important s’ha d’examinar amb més detall en el futur. Conjuntament, la inhibició de LOXL2 podria aportar benefici terapèutic en un futur pels pacients de RMS on el tractament convencional, sobretot en pacients amb metàstasi, no resulta efectiu.[eng] Rhabdomyosarcoma (RMS) is the most common soft tissue malignancy in childhood and adolescence. Lysyl oxidase-like 2 (LOXL2) is an amine oxidase that catalyzes the covalent crosslinking of collagen and elastin in the extracellular matrix. Apart from its traditional role, novel functions have been attributed to both intra- and extracellular LOXL2 related to tumor progression. In this thesis we reported that LOXL2 is overexpressed in several RMS cell lines compared to other sarcoma cells. We also functionally characterized LOXL2 in RMS cell lines. LOXL2 stable and transient silencing in RMS cell lines resulted in a decrease in the clonogenic, cell proliferative, migratory and invasive capabilities. On the other hand, the reintroduction of LOXL2 in RMS non-expressing cells (RH28) using wild type or mutated (catalytically inactive) constructs resulted in an increase in the clonogenic capacity, cell proliferation, migration and invasion, independently of its catalytic activity. Moreover, we performed an in vivo assay injecting tumor cells orthotopically at the gastrocnemius muscle of mice and observed that LOXL2-expressing cells had an increased frequency and number of lung metastasis. At the same time, the metastatic capacity was increased independently of LOXL2 catalytic activity. In addition, in order to explore LOXL2 role according its subcellular localization we developed a non-secretable LOXL2 mutant (N-glycosylated sites were mutated) and confirmed that LOXL2 pro-migratory and pro-invasive effects depend on intracellular LOXL2. In contrast, non-glycosylated and non-secretable mutant was not able to increase the clonogenic and proliferative capacities of the cells. Furthermore, in order to decipher the molecular mechanisms associated to LOXL2 oncogenic activity in RMS a pull-down assay on RH28 transfected cells was performed and analyzed using mass spectrometry. Among the results, we confirmed the intermediated filament protein vimentin as a LOXL2-interactor, as well as the relevance of this protein in RMS cell migration and invasion. More interestingly, LOXL2 regulated cytoskeleton dynamics of RMS cells as the reintroduction of LOXL2 in RH28 cells increased the proteolysis of vimentin, process partially dependent on the protease calpain-2, another novel LOXL2-interactor. Finally, more research would be crucial to evaluate the role of LOXL2-vimentin-calpain-2 interaction in tumor progression. Altogether, blocking LOXL2 function may be promising for the treatment of RMS