Projectes i realitat d'un procés urbà decimonònic: Vilafranca del Penedès 1865-1939

Aquest llibre té per objecte l'estudi del procés urbà decimonònic de Vilafranca del Penedès i en ell es donen a conèixer els processos de creixement i els mecanismes d'organització espacial d'una ciutat que va experimentar, d'ençà mitjans del XIX, l'impacte d'una economia inicialment orientada a l'exportació vinícola i que després aniria diversificant-se com a conseqüència de la seva funció de capital comarcal. La linia explicativa que es segueix en el llibre amplia, però, el marc de relacions en el qual es desenvolupa el procés urbà perquè posa una especial atenció en les actuacions especifiques i concretes dels distints grups socials i, entre ells sobretot, les del bloc localment dominant, el qual, per la seva connexio amb la propietat i la producció immobiliaria, va controlar, perllongadament, la ciutat

Consideracions i hipòtesis sobre la formulació i l'afermament dels conceptes de regió i la seva relació amb l'estat-nació

Les teories regionals i els seus mètodes no són pas diferents a d'altres contribucions científiques i, com elles, també han estat formulades en funció de la realitat i dels sistemes culturals des dels quals van enunciar-se i afermar-se. Aquesta constatació, que ens remet als factors implícits en els paradigmes en general i en la producció científica en particular, pot abordar-se des de diferents perspectives si bé, ateses les característiques de la figura de Lluís Solé Sabarís geògraf, ha semblat que podria ésser interessant aprofundir en el tema, ocupant-nos, preferentment, dels condicionants polítics que, dins del marc de l'estat-nació, presideixen les distintes formulacions regionals

Social dimension of urban and periurban agriculture

[eng] The introduction of agriculture in cities is one of the current priority axes for urban environmental reform. There is a broad consensus in this regard, largely because of the improvement of urban ecosystem balances. However, urban agriculture also offers various possibilities for society to the extent that it can contribute to solving urban poverty situations, while improving the public health of the neighborhoods where it is located, especially based on ecological principles. In addition to other advantages that directly involve the population that practices agriculture or that has it as a food source. In this way, urban agriculture helps mitigate the double socio-environmental dimension of the planetary ecological crisis of our time. In this sense, this study aims to deepen the social dimension of urban agriculture by problematizing experiences of different cities in the world (particularly Barcelona, Girona and Natal), the latter as contextualization, proposing a scheme of the different types of advantages that it entails. The conclusion points in the direction of a social phenomenon marked by territorial resistance and transition towards a more balanced and counter-rational productive paradigm opposed to the globalized totalitarian capitalist paradigm.[por] A introdução da agricultura nas cidades é um dos eixos prioritários atuais para a reforma ambiental urbana. Existe um amplo consenso a esse respeito, principalmente devido à melhoria do equilíbrio dos ecossistemas urbanos. Ademais, a agricultura urbana também oferece várias possibilidades para a sociedade, na medida em que pode contribuir para a solução de situações de pobreza urbana, além de melhorar a saúde pública dos bairros onde está localizada, principalmente com base em princípios ecológicos. Além de outras vantagens que envolvem diretamente a população que pratica a agricultura ou que a possui como fonte de alimento. Dessa maneira, a agricultura urbana ajuda a mitigar a dupla dimensão socioambiental da crise ecológica planetária de nosso tempo. Nesse sentido, este estudo visa aprofundar a discussão sobre a dimensão social da agricultura urbana, problematizando experiências de diferentes cidades do mundo (particularmente Barcelona, Girona e Natal), esta última a título de contextualização, propondo um esquema dos diferentes tipos de vantagens que essa apresenta. A conclusão aponta na direção de um fenômeno social marcado pela resistência territorial e pela transição para um paradigma produtivo mais equilibrado e contra-racional, em oposição ao paradigma capitalista totalitário globalizado.[spa] La introducción de la agricultura en las ciudades es uno de los ejes prioritarios actuales para la reforma ambiental urbana. Existe un amplio consenso al respecto, principalmente debido al mejor equilibrio de los ecosistemas urbanos. Además, la agricultura urbana también ofrece varias posibilidades para la sociedad, ya que puede contribuir a la solución de situaciones de pobreza urbana, además de mejorar la salud pública de los barrios donde se ubica, principalmente sobre la base de principios ecológicos. Además de otras ventajas que involucran directamente a la población que practica la agricultura o que la tiene como fuente de alimento. De esta forma, la agricultura urbana ayuda a mitigar la doble dimensión socioambiental de la crisis ecológica planetaria de nuestro tiempo. En este sentido, este estudio tiene como objetivo profundizar la discusión sobre la dimensión social de la agricultura urbana, problematizar las experiencias de diferentes ciudades del mundo (particularmente Barcelona, Girona y Natal), esta última a título de contextualización, además de proponer un esquema de los diferentes tipos de ventajas que presenta. La conclusión apunta hacia un fenómeno social marcado por la resistencia territorial y la transición a un paradigma productivo más equilibrado y contrarracional, en oposición al paradigma capitalista totalitario globalizado

Introducció de l'Aprenentatge Servei al grau de Ciències Ambientals

Aquesta comunicació presenta el projecte Aplicació de l'Aprenentatge Servei a la Facultat de Biologia: implementació d'iniciatives que promoguin el desenvolupament sostenible del nostre entorn, d'aplicació a l'assignatura de Desenvolupament Sostenible del Grau de Ciències Ambientals (UB). És un projecte d'APS on els alumnes desenvolupen una idea fins a convertir-la en un projecte que millori la sostenibilitat social i mediambiental de l'entorn, col·laborant amb entitats socials d'aquest àmbit

La Ciutat de Vilafranca del Penedès: estructura urbana i procés d'urbanització (segles XIX-XX)

Des de la problemàtica urbanística actual, se'ns ocorren dos possibles enfocaments que permetin desenvolupar una investigació con aquesta i que tracti de la Vilafranca decimonònica. El primer al.ludeix al tema de la morfologia, que té a veure amb la capacitat de permanència de la mateixa ciutat, construïda en gran part durant el XIX, i que és reutilitzada i reinventada en l'actualitat. El segon té a veure amb el caràcter polític de l'organització i el creixement urbà, el qual es recalza en les actuacions i la influència prepotent de propietaris i Industrials als quals, també aquí a Vilafranca, poden considerar-se burguesía. De fet, les similituds entre l'organització de l'espai i les classes dominants en el període decimonònic i en l'actualitat tenen un bon exemple en la polèmica viscuda a Vilafranca entre els anys 1976 i 1979, de la qual em va ser possible participar a partir de la trobada d'alguns professionals de les ciències urbanes amb membres del partit socialista local, aleshores encara a l'oposició, per tal de parlar sobre les estratègies del que hauria d'ésser la política urbana del futur Ajuntament democràtic. Per part dels professionals, hi havia el convenciment de les possibilitats intrínseques de l'urbanisme com a instrument de canvi de les condicions de vida de la població, la qual cosa suposava que s'estava assumint, amb més o menys consciència, un paper polític clàssic dins de qualsevol procés urbà: el d'uns tècnics adscrits a un bloc urbà que pretenia intervenir en la gestió i la transformación de la ciutat. I tanmateix, quines eren les característiques de la Vilafranca que llavors es volia canviar? Quines eren les seves mancances i quins eren els seus condicionants? Aquí és on neix la present tesi doctoral, que vol aprofundir en la gènesi dels mecanismes i dels processos mitjançant els quals Vilafranca del Penedès va aconseguir la seva estructura espacial bàsica i va posar els fonaments de la ciutat del futur. A efectes estructurals, la tesi es troba dividida en sis parts, La primera comprèn els capítols primer a quart i presenta l'entorn físic i els fonaments teòrics del treball. La segona part (capítols cinquè a novè) analitza el procés de construcció de la Vilafranca moderna entre els anys 1865 i el 1938. La tercera (capítols desè a dotzè) estudia els processos de control del territorio i de la planificació de la seva gestió en el mateix interval temporal. La quarta part (capítol tretzè) aborda la situació durant els primers anys de la postguerra (1939 a 1944). Un cinquè bloc de conclusions i una sisena part (formada per la bibliografia i l'apèndix) completen el contingut de la present tesi

Ciutat de Vilafranca del Penedès: estructura urbana i procés d'urbanització (segles XIX-XX), La

Des de la problemàtica urbanística actual, se'ns ocorren dos possibles enfocaments que permetin desenvolupar una investigació con aquesta i que tracti de la Vilafranca decimonònica. El primer al.ludeix al tema de la morfologia, que té a veure amb la capacitat de permanència de la mateixa ciutat, construïda en gran part durant el XIX, i que és reutilitzada i reinventada en l'actualitat. El segon té a veure amb el caràcter polític de l'organització i el creixement urbà, el qual es recalza en les actuacions i la influència prepotent de propietaris i Industrials als quals, també aquí a Vilafranca, poden considerar-se burguesía. De fet, les similituds entre l'organització de l'espai i les classes dominants en el període decimonònic i en l'actualitat tenen un bon exemple en la polèmica viscuda a Vilafranca entre els anys 1976 i 1979, de la qual em va ser possible participar a partir de la trobada d'alguns professionals de les ciències urbanes amb membres del partit socialista local, aleshores encara a l'oposició, per tal de parlar sobre les estratègies del que hauria d'ésser la política urbana del futur Ajuntament democràtic. Per part dels professionals, hi havia el convenciment de les possibilitats intrínseques de l'urbanisme com a instrument de canvi de les condicions de vida de la població, la qual cosa suposava que s'estava assumint, amb més o menys consciència, un paper polític clàssic dins de qualsevol procés urbà: el d'uns tècnics adscrits a un bloc urbà que pretenia intervenir en la gestió i la transformación de la ciutat. I tanmateix, quines eren les característiques de la Vilafranca que llavors es volia canviar? Quines eren les seves mancances i quins eren els seus condicionants? Aquí és on neix la present tesi doctoral, que vol aprofundir en la gènesi dels mecanismes i dels processos mitjançant els quals Vilafranca del Penedès va aconseguir la seva estructura espacial bàsica i va posar els fonaments de la ciutat del futur. A efectes estructurals, la tesi es troba dividida en sis parts, La primera comprèn els capítols primer a quart i presenta l'entorn físic i els fonaments teòrics del treball. La segona part (capítols cinquè a novè) analitza el procés de construcció de la Vilafranca moderna entre els anys 1865 i el 1938. La tercera (capítols desè a dotzè) estudia els processos de control del territorio i de la planificació de la seva gestió en el mateix interval temporal. La quarta part (capítol tretzè) aborda la situació durant els primers anys de la postguerra (1939 a 1944). Un cinquè bloc de conclusions i una sisena part (formada per la bibliografia i l'apèndix) completen el contingut de la present tesi

Aproximación a los criterios precautorios desde la política ambiental y sus relaciones con la ciencia y la sociedad

Este artículo ofrece una aproximación al criterio de la precaución, tradicionalmente ambientales y de la salud y con especial trascendencia en las ciencias sociales y la geografía. El trabajo consta de cinco partes. La primera se centra en la defición del concepto, íntimamente unido al desarrollo de alternativas al proceso de degradación ambiental de la sociedad contemoránea. La segunda presenta la cronología de su introducción en el sistema legislativo contemporáneo, poniendo especial énfasis en algunos momentos que fueron importantes en su desarrollo jurídico. La tercera parte plantea el papel de la ciencia en el marco del proceso contemporáneo de construcción de las estructuras legislativas y de la política ambiental precautoria y que estan estrechamente unidas a los planteamientos sobre el riesgo y los peligros ambientales y a las respuestas que se le piden al mundo académico y a a la investigación. La cuarta parte trata el tema de la base social de la precaución y desarrolla una serie de casos y experiencias que pueden servir de ejemplo sobre como el desarrollo normativo y científico de la precaución también esta estrechamente unida a la demanda de la sociedad. El articulo se cierra con una conclusión que, de manera muy resumida, propone algunas ideas sobre cómo el tema precautorio puede ser de interés en la geografía

Experiencias de Investigacion Participativa socioambiental en Catalunya

La metodología participativa es actualmente una de las innovaciones más importantes de la ciencia. En este texto se ofrecen algunas ideas y reflexiones que se han desarrollado a partir de la experiencia en una serie de proyectos en los que se ha tenido la oportunidad de aplicar instrumentos de investigación participativa, y que han estado destinados a proponer intervenciones que abrieran el camino del diálogo entre saberes y actores distintos y de la sostenibilidad ecológica en los espacios locales

Projectes i realitat d'un procés urbà decimonònic: Vilafranca del Penedès 1865-1939

Aquest llibre té per objecte l'estudi del procés urbà decimonònic de Vilafranca del Penedès i en ell es donen a conèixer els processos de creixement i els mecanismes d'organització espacial d'una ciutat que va experimentar, d'ençà mitjans del XIX, l'impacte d'una economia inicialment orientada a l'exportació vinícola i que després aniria diversificant-se com a conseqüència de la seva funció de capital comarcal. La linia explicativa que es segueix en el llibre amplia, però, el marc de relacions en el qual es desenvolupa el procés urbà perquè posa una especial atenció en les actuacions especifiques i concretes dels distints grups socials i, entre ells sobretot, les del bloc localment dominant, el qual, per la seva connexio amb la propietat i la producció immobiliaria, va controlar, perllongadament, la ciutat

Indústria, ambiente e saûde: licenciamento ambiental na europa e no Brasil

[por] Considerando os impactos da ação antrópica, particularmente dos processos produtivos industriais, na gênese dos problemas ambientais atuais; a relevância do papel do Estado como regulador desta relação; e a importância do licenciamento ambiental enquanto instrumento de controle e prevenção, foram estudados os estamentos legais vigentes sobre este tema na União Européia, na Espanha, na Catalúnia, no Brasil e no Ceará. A primeira parte do texto apresenta os aspectos de cada um destes estamentos, considerados mais inspiradores para um diálogo com a legislação brasileira e cearense. Na segunda parte, são apontadas dez sugestões para debate, com o objetivo de contribuir para o aperfeiçoamento da legislação brasileira no campo do licenciamento ambiental, voltadas para a ampliação da participação pública no procedimento; o melhor detalhamento do conteúdo dos estudos de impacto ambiental e da licença ambiental; a re-discussão da divisão de responsabilidades e atribuições entre estado e municípios; o controle de qualidade dos estudos realizados por empresas de consultoria; a integração, no procedimento de licenciamento, de outras dimensões fundamentais para a qualidade de vida – como a saúde, as condições de trabalho, a prevenção de acidentes; a geração e sitematização interinstitucional de dados fundamentais para o planejamento e avaliação de diversas políticas públicas e para a pesquisa