Geografies adolescents a secundària : els posicionaments dels fills i filles de famílies d'origen immigrant en els mapes relacionals i culturals articulats en l'àmbit escolar /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa finalitat de la tesi ha estat analitzar les experiències de posicionament dels i les joves d'origen estranger en el sí de les geografies relacionals i culturals que es dibuixen en territori escolar. L'objectiu bàsic d'aquest treball ha estat el d'interpretar i explicar les raons i les implicacions d'aquestes experiències viscudes. En l'apartat relacional s'analitzen les posicions que els joves immigrats ocupen en les xarxes d'amistat i comanyia que s'estructuren a l'aula i al pati. En l'apartat cultural s'examina com aquests joves se situen respecte dels mapes de sentit que signifiquen les cultures adolescents presents en els espais escolars estudiats. Aquest doble exercici es basa en el treball etnogràfic (observació participant, entrevistes en profunditat, grups de discussió…) realitzat durant dos cursos escolars a dos centres públics de secundària situats en municipis de l'àmbit metropolità. Seguidament s'exposen alguns dels principals resultats d'aquest treball de tesi doctoral. a) En relació als posicionaments dels joves immigrats en els mapes culturals adolescents, destaquen: - Els sentits de la seva «normalitat»: La majoria dels alumnes d'origen estranger entrevistats ocupen posicionaments de «normalitat» en els mapes culturals. Els sentits d'aquesta normalitat són viscuts diferentment en funció del gènere, la procedència concreta i el temps d'estada al centre d'aquests alumnes. En termes generals, l'experiència d'aquests posicionaments allunya aquests joves adolescents d'aquells qui representen rols conductuals i estètics de transgressió més extremada: en la manera de comportar-se a classe, o d'assumir certes pràctiques considerades de «risc». - Els sentits de la seva «maduresa»: Sobretot entre les noies arribades a l'Estat en edats preadolescents, existeix la convicció que molt sovint les separa dels nois i també de les noies espanyoles de la seva mateixa edat un més alt grau de maduresa. L'haver hagut de viure un trencament amb l'espai físic i social conegut, l'haver de descobrir nous entorns, noves situacions, l'haver de lluitar per fer-se «un lloc» en uns nous mapes de sociabilitat juvenil…, això unit al pes dels rols de gènere, tot plegat «força» un procés de maduració diferent al que experimenten els i les joves que no han viscut personalment aquests desafiaments i preocupacions. b) En relació als posicionaments dels joves immigrats en els mapes relacionals, destaca la següent conclusió: - La conformació d'unes o altres xarxes de companyia i amistat, depenen de bon començament del «camp dels possibles relacionals». Els límits d'aquest camp estan en funció del grau d'obertura o tancament dels grups ja consolidats, així com del nivell d'hostilitat inicialment viscut en les relacions amb l'alumnat autòcton. En ambients de tancament reticular la sortida més plausible és la de cercar el recolzament en aquelles xarxes de suport que resten obertes. Freqüentment aquesta doble funció d'acollida i suport l'ofereixen aquells grups de companys del mateix origen, o aquells nois o noies autòctons amb posicions més perifèriques en l'estructura de les xarxes socials de referència. c) En relació a la hipòtesi del contacte intercultural, s'extreu la següent conclusió: - Les possibilitats d'èxit (i fracàs) del contacte, això és, les possibilitats que el contacte contribueixi o no a la relativització dels prejudicis interculturals mútuament compartits, depenen de quina sigui la configuració de les geografies adolescents en qüestió. Efectivament són les geografies adolescents (els seus mapes de significats, els seus mapes de relacions) les que doten d'un sentit o un altre, d'uns continguts o uns altres les experiències de contacte.The main purpose of this thesis is to analyse the placing experiences of youths of foreign origin within the relational and cultural geographies, which are outlined in the scholar territory. More specifically, the central goal of this work has been to interpret and explain causes and implications of these experiences. As far as the relational sphere is concerned, we have analysed positions taken by young foreigners within friendship and company networks, which are structured in the classroom and the playground. In the cultural section it has been considered how these youths establish their positions with respect to the meaning maps that identify adolescent cultures, present in the scholar studied space. This double exercise is based on the ethnographic work (participant observation, in-depth interviews, focus groups…), which took place during two scholar courses in two state high schools situated in cities of the metropolitan area. Some of the main investigation results of this doctoral thesis set out below: a) In relation to the placing of youth immigrants within the adolescent cultural maps we underline: - Meanings of its «normality»: Most of interviewed pupils of foreign origin take a «normality» placing within cultural maps. Meanings of this normality are differently experienced according to variables such as gender, specific origin and how much time pupils have already been in that school. In general, the experience of these positionings makes these teenagers be far from those who represent aesthetic and behavioural roles of extremer transgression: in the way of behaving in class or of assuming determinate experienced considered to be «risk practices». - Meanings of its «maturity»: Especially among girls arrived to the State at preadolescent ages, it exists a conviction that a higher degree of maturity separates these girls from boys and also from Spanish girls at the same age. Having to have experienced a breaking down with the physical and social known space, having to discover new environments and new situations, having to fight to find a new place in new maps of youth sociability… that joined to the burden of the gender roles, determines a process of maturity different from those boys and girls who haven't personally experienced these duels and worry. b) As far as the placing of youth immigrants within the relational maps, it's interesting to emphasize following conclusion: - The formation of one friendship and company networks or another depends on the «field of possible relationals». Limits of this field are fixed both by the openness or closeness degree of the groups already created, and by the level of hostility experienced at the beginning in their relations with autochthon pupils. When the environment is characterized by the closeness, the most common solution is to find the support in that networks which still remain open. This double function of welcoming and support is often offered by that group of schoolmates of the same origin or by those autochthon pupils who are at outlying positions in the social networks or reference. c) Referring to the hypothesis of intercultural contact, we find this conclusion: - Possibilities of success (or failure) of the contact, it means, possibilities that the contact contributes or not to diminish the importance of the intercultural prejudices mutually shared, depend on the kind of configuration of the adolescent geographies in question. Actually, adolescent geographies (and their meaning maps, their maps of relationships) give one meaning or another, a kind of contents or others, to the contact experiences

Geografías adolescentes y contacto intercultural. Una visión desde el ámbito escolar

Este artículo profundiza en el debate a propósito de la teoría del contacto intercultural. Más específicamente, en él se analizan las formas y los significados de las experiencias de contacto intercultural en el marco de las geografías adolescentes articuladas en el espacio escolar. Dos son los componentes clave de las geografías adolescentes analizados: sus mapas relacionales (redes sociales) establecidos en clase y en el patio, y sus mapas culturales (subculturas) que definen los sentidos de distancia y proximidad entre individuos y grupos adolescentes. Con el objetivo de conocer las posiciones de alumnos inmigrantes y autóctonos en el marco de las relaciones existentes entre ambos mapas, se recogen aquí los resultados de un trabajo etnográfico realizado en un instituto de secundaria situado en un municipio de la provincia de Barcelona. Los resultados de este ejercicio sugieren que las posibilidades de que el contacto intercultural contribuya a la relativización de los prejuicios interculturales mutuamente compartidos, dependen de cuál sea la configuración de las geografías adolescentes de referencia.This article deals with the debate regarding the intercultural contact theory. More specifically, it analyses the forms and meanings of intercultural contact experiences in the frame of adolescent geographies which are established in the school space. There are two basic components when looking at the articulations of adolescent geographies in schools: their relational maps (social networks) which are structured in the classroom and the playground, and their cultural maps (subcultures) which define senses of proximity and distance between individuals and groups. In order to assess the positions of immigrant and native students in the frame of the dialectics between both maps, an ethnographic work has been carried out in two secondary schools situated in different cities of the outskirts of Barcelona (Spain). The results suggest that the possibility that experiences of intercultural contact contribute towards diminishing the significance of mutually shared intercultural prejudices depends on the specific configuration of the adolescent geographies of reference

The most vulnerable ‘NEETs’ in Spain tend to come from families with the lowest levels of education.

A number of policies aimed at tackling the problem of ‘NEETs’ (young people who are not in education, employment, or training) have been implemented throughout Europe. Miquel Àngel Alegre and Federico Todeschini assess the extent of the problem in Spain. They argue that as NEETs are a highly diverse group, it is useful to make a distinction between ‘vulnerable’ and ‘severely vulnerable’ individuals. They find that the most vulnerable NEETs are found far more frequently in families where neither parent has entered higher education, and that once young people find themselves in a NEET situation it is extremely difficult for them to escape it

Convivencia social, convivencia escolar

La escuela es un espacio vivo, organizado en jerarquías y gobernado por normas, en el que reproducen las distintas culturas que, a veces, transgreden los marcos normativos. Ante ello, la función docente precisa nuevos esquemas de trabajo y los centros más recursos para reconducir la desafección escolar

Elecció escolar : un breu marc de referencia

Miquel Àngel Alegre vincula la segregació escolar amb els processos de tria d'escola, i afirma que aquests segons són, alhora, causa i conseqüència de la primera. En aquesta línia, l'autor mostra com les possibilitats de tria estan desigualment distribuïdes en funció de l'estatus socioeconòmic de les famílies i aposta per la regulació pública del principi d'elecció escolar que faci possible reduir la desigualtat que hi ha en aquest camp

Procesos de segregación y polarización escolar : la incidencia de las políticas de zonificación escolar

En este artículo se presentan algunos resultados de una investigación que, a partir de los datos recogidos en 10 municipios catalanes, analiza la incidencia de diferentes políticas de zonificación escolar -es decir, las políticas de preferencia de asignación de plaza escolar a través de la delimitación de zonas de influencia de las escuelas- sobre la segregación y la polarización de la red escolar. Mediante los índices de segregación escolar y los índices de polarización escolar se analiza la distribución del alumnado entre las diferentes escuelas de primaria -tanto públicas como privadas concertadas- según su capital instructivo familiar y el país de nacimiento. El análisis realizado apunta que algunos de los modelos de zonificación analizados -como es el caso del modelo que asigna una única escuela a cada área de influencia- favorecen la reproducción -o el incremento- de la segregación residencial en la red escolar. Otros, en cambio, establecen unas condiciones objetivas en elThis paper assesses the influence of different policies of school zonification (i.e. local policies that sort students into different schools on the basis of the delimitation of areas of proximity) on school social segregation and school polarization dynamics. Using the school segregation index and the school polarization level we analyze how different groups of pupils (basing on family educational capital and country of birth) are distributed among primary public funding schools -public and private schools- in a sample of ten municipalities of Catalonia. Our results suggest that certain zonification models − such as the model that assigns a single catchment area per single school − tend to reproduce -or increase- the patterns of residential segregation into the school network social configuration. Others, however, establish certain objective conditions to access to school that favour a reduction in school segregation and polarization. This occurs when more than one public school and more than one private dependent school are assigned the same catchment area. These results have clear implications for the policy debate concerning educational equality and equity

El repartiment del treball domèstic a la vellesa. Per un nou model d`anàlisi de les relacions entre la producció i la reproducció social

The project introduces a new theoretical model which analyses the relation and meaning of the areas of the productive and reproductive labour. We suggest that this should be called areas of paid labour and unpaid house work. This new concept implies a new turn in the trajectory of studies dealing with relations between production and reproduction (from C. Delphy to E. Mingione, including the authors from de Cambridge Group or from the GEDISST). The projecte also tries to review some of its weakest points, namely stressing both the material and symbolic range of the modern reduction of economic life (and labour) to market forces (and to employment). At the smae time, this analytical construction will be tested against a specific object of study : the reformulation of the “sexual contract” by those elderly couples when the husband has reached retirement age. Clearly the analysis of the completion of the main goal of his life as the breadwinner and its contextualization in the sphere of reproduction can be extremely useful when it comes to bring to the surface the conflicting racionalities existing in the sexual division of work.En las líneas que siguen se presenta un nuevo modelo teórico para el análisis del sentido y la interrelación de las esferas del trabajo productivo y reproductivo, a las que nosotros propondremos denominar esferas del trabajo mercantilizado y del trabajo doméstico no mercantilizado, respectivamente. Esta nueva concepción supone una nueva vuelta de tuerca en la todavía joven trayectoria de estudios sobre las relaciones entre la produción y la reproducción (desde C. Delphy hasta E. Mingione, pasando por las autoras del Grupo de Cambridge o del GEDISST), a la vez que trata de reelaborar algunos de sus puntos más débiles fundamentalmente ponderando al alcance tanto material como simbólico de la moderna reducción de la vida económica (y del trabajo) al mercado (y al empleo). Asimismo, y en la medida en que pretende ser una alternativa abierta a dilucidación empírica, dicha contrucción analítica será puesta a prueba en relación al planteamiento de un objeto de estudio concreto : la reformulación del ‘contrato sexual’ que tiene lugar en aquellas parejas de la tercera edad en que el marido ha concluido su ciclo laboral (momento de la jubilación). Ciertamente el análisis de las repercusiones de la finalización del proyecto central de vida del hasta entonces breadwinner y de su recontextualización en el ámbito de la reproducción puede resultar tremendamente útil a la hora de hacer emerger el conflicto de racionalidades existente entre lógicas laborales desiguales y sexualmente adscritas

Joves adolescents i escolaritat obligatòria : sis contraarguments i una coda

En els temps que corren topem massa sovint amb interpretacions múltiples del fracàs escolar. L'extensió de l'escolarització obligatòria fins als setze anys, l'arribada constant d'immigrants a les escoles i els instituts de Catalunya, la creixent violència juvenil a les aules, la desaparició dels valors tradicionals de la "família", són, a tall d'exemple, alguns dels factors que són assenyalats des de fonts diverses (i sovint de validesa qüestionable) com a causes principals de la disrupció i el fracàs dels joves adolescents. Aquestes interpretacions, facilitades en bona mesura per algunes tendències mediàtiques obsessionades amb la demonització de la joventut, proporcionen lectures simples i simplistes de les posicions escolars dels joves. Redueixen els matisos i la complexitat de les relacions socials a interpretacions de "blanc o negre" alhora que cerquen causes úniques per explicar els problemes socials. Són interpretacions, però, que acompleixen una clara funció social: la d'oferir respostes a interrogants que inquieten socialment, no només els 'experts' de les ciències de l'educació, sinó la ciutadania en general, dins la qual s'inclouen evidentment pares i mares d'adolescents i el professorat mateix. Presentem en les pàgines següents un conjunt de reflexions que s'extreuen d'una recerca realitzada a dos instituts d'ensenyament secundari d'una ciutat mitjana de l'àrea metropolitana de Barcelona els anys 2000 i 2001