XIII Jornadas de Educación Emocional. Educación emocional en la actividad física y en el deporte

S’han celebrat les XIII Jornades d’Educació Emocional de la Universitat de Barcelona, gestionades per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP), amb el tema Educació emocional a l’activitat física i l’esport els dies 31 de març i 1 d’abril, amb uns 150 participants procedents no sols de Catalunya, sinó també de la resta de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. Els assistents són experts en els camps de la pedagogia, psicologia, psicopedagogia, professorat d’educació física, entrenadors, àrbitres, atletes, ex-atletes d’elit, empresaris del món esportiu, acròbates i persones interessades amb la temàtica. Tots ells han pogut reflexionar sobre la importància d’educar les emocions a l’entorn de l’esport i l’activitat física, i específicament en aspectes com l’autoregulació de l’esforç, de la frustració, del respecte que cal tenir a les grades, del rol tan important que exerceixen els entrenadors, la necessitat de la formació permanent, i especialment, de la prevenció de la violència a les grades. Les ponències dels experts, taules rodones, tallers, presentació de comunicacions i pòsters, han estat una oportunitat de formació, sensibilització i formació per a la pràctica de l’activitat física i l’esport des de la perspectiva emocional

XV Jornadas de Educación Emocional. La formación del educador en Educación Emocional

L’educació emocional té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals, que són competències bàsiques per a la vida i un aspecte important del desenvolupament integral de la personalitat. La persona amb competències emocionals està en millors condicions per fer front als reptes de la vida i contribuir de manera significativa a la construcció del benestar personal i social. Investigacions recents han posat de manifest els efectes altament positius de l’educació emocional en la millora del clima d’aula i de centre, la disminució de conflictivitat, comportament disruptiu, conflictes, violència, assetjament escolar, etc., així com una millora del rendiment acadèmic. Però, per assolir aquest objectiu, cal que hi hagi uns educadors sensibilitzats i formats per a una posada en pràctica eficient. La formació dels educadors en educació emocional és un repte que queda pendent. Aquesta és la temàtica de les XV Jornades d’Educació Emocional, on ens plantegem una sèrie de qüestions. Quines són les estratègies més eficients per a la formació dels educadors? Com s’haurien d’implicar les universitats en la formació inicial dels educadors en competències emocionals? Ha arribat l’hora de posar almenys una assignatura obligatòria sobre aquesta temàtica? Hi ha educadors sensibilitzats i formats per fer-ho? La formació continuada dels educadors en exercici s’ha de deixar a la seva lliure elecció, o seria millor una formació dirigida a tot el personal dels centres? Quin és el model que convé promoure? Què diuen les investigacions científiques que convé tenir present en el moment d’enfocar el futur de la formació dels educadors? De quina manera es pot formar millor els educadors que, pel seu compte, volen posar en pràctica l’educació emocional a la seva aula de manera fonamentada i eficient?..

XIV Jornadas de Educación Emocional. La educación emocional en el centro del cambio educativo

L’educació emocional és una innovació educativa que es proposa educar per a la vida i té com a punt de partida un conjunt de necessitats socials que no estan suficientment ateses a través de les àrees acadèmiques ordinàries, com per exemple la prevalença de violència, ansietat, estrès, depressió, comportaments de risc, etc. L’educació emocional s’emmarca dins els moviments de renovació pedagògica, de llarga tradició a Catalunya, que es proposen educar per a la vida. Manifestacions recents d’aquests moviments són Escola Nova 21 iXarxes per al canvi. Considerem que hi ha arguments de pes perquè l’educació emocional estigui al centre del canvi educatiu i, per tant, creiem que hauria d’ocupar un espai de rellevància dins aquests moviments d’innovació pedagògica. Amb aquest objectiu s’organitzen aquestes Jornades. La intenció és impulsar projectes que deixin clara la relació entre l’educació emocional i la innovació educativa, que l’educació emocional estigui present en els processos d’innovació pedagògica i que aquests la incorporin com un element essencial. Per fer patent aquesta relació, s’organitzen aquestes Jornades, en les quals col·laboren l’ICE de la UB, el GROP, Escola Nova 21 i Xarxes per al canvi, amb la intenció de fer contribucions significatives

Human immunodeficiency virus/hepatitis C virus coinfection in Spain : Prevalence and patient characteristics

The purpose of this study was to assess the prevalence of anti-hepatitis C virus (HCV) antibodies (Abs) and active HCV infection in human immunodeficiency virus (HIV)-infected (HIV+) patients in Spain in 2015. This was a cross-sectional study.Methods. The study was performed in 41 centers in 2015. Sample size was estimated for an accuracy of 2%, the number of patients from each hospital was determined by proportional allocation, and patients were selected using simple random sampling. The reference population was 35 791 patients, and the sample size was 1867 patients. Hepatitis C virus serostatus was known in 1843 patients (98.7%). Hepatitis C virus-Abs were detected in 695 patients (37.7%), in whom the main route of HIV acquisition was injection drug use (75.4%). Of these 695 patients, 402 had HCV RNA, 170 had had a sustained viral response (SVR) after anti-HCV therapy, and 102 cleared HCV spontaneously. Hepatitis C virus-ribonucleic acid results were unknown in 21 cases. Genotype distribution (known in 367 patients) was 1a in 143 patients (39.0%), 4 in 90 (24.5%) patients, 1b in 69 (18.8%) patients, 3 in 57 (15.5%) patients, 2 in 5 (1.4%) patients, and mixed in 3 (0.8%) patients. Liver cirrhosis was present in 93 patients (23.1%) with active HCV infection and in 39 (22.9%) patients with SVR after anti-HCV therapy. The prevalence of HCV-Abs and active HCV infection in HIV+ patients in Spain is 37.7% and 22.1%, respectively; these figures are significantly lower than those recorded in 2002 and 2009. The predominant genotypes in patients with active HCV infection were 1a and 4. A high percentage of patients had cirrhosis. Cirrhosis is also common in patients with SVR after anti-HCV therapy