Contexto escolar y desigualdad de género en el rendimiento de comprensión lectora

El objetivo de este articulo es presentar nuevas evidencias sobre las consecuencias educativas de las caracteristicas del entorno en la brecha de genero educativa. A partir de datos del Programa para la Evaluacion Internacional de Alumnos (PISA), se evalua en que medida la brecha de genero existente en las puntuaciones de comprension lectora esta condicionada por los diferentes contextos escolares y los niveles de igualdad de genero de cada pais. A partir del analisis multinivel observamos que la composicion social de la escuela y el comportamiento de sus integrantes tienen una influencia significativa en la brecha de genero, pero de forma diferenciada. La brecha educativa de genero aumenta cuando empeora el clima escolar y cuando menor es la concentracion de padres con niveles educativos bajos. En sociedades con niveles superiores de igualdad de genero las chicas incrementan los resultados de comprension lectora en mayor medida

The Overlapping Soloists: The Function of Intertextuality in the Shaping of the Übermensch in David Mitchell’s Cloud Atlas

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Marta Bosch Vilarrubias[eng] This essay analyses the figure of the Übermensch by Friedrich Nietzsche by studying the extent to which the main characters in the polyphonic novel Cloud Atlas, by David Mitchell, can be said to overcome themselves. In order to do so, it is necessary to use Julia Kristeva’s notion of intertextuality and to read the novel and Nietzsche’s conceptualisation in the light of it. It is then argued that the function of intertextuality in the shaping of the Übermensch as depicted in Cloud Atlas is that of fulfilling the hegemonic drive to capsize any situation of bondage. Therefore, it is only by becoming an intertext that the Übermensch can succeed in exceeding his own temporality and the relations of power that crisscross it. Key words: Übermensch, intertextuality, Cloud Atlas, temporality[cat] Aquest assaig analitza la figura del superhome de Friedrich Nietzsche tot estudiant fins a quin punt es pot dir que els protagonistes de la novel·la Cloud Atlas de David Mitchell arriben a convertir-se’n. A tal fi, és necessari aportar el concepte d’intertextualitat de Julia Kristeva i així llegir la novel·la i la conceptualització de Nietzsche a la llum d’aquesta idea. Seguidament, es defensa que la funció de la intertextualitat en la formació del superhome que es duu a terme a Cloud Atlas és la d’acomplir l’impuls hegemònic per capgirar qualsevulla situació de repressió. Així doncs, només mitjançant la transformació en un intertext que el superhome pot reeixir la seva pròpia temporalitat i les relacions de poder que la travessen. Paraules clau: superhome, intertextualitat, Cloud Atlas, temporalita

Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre»

Mares sobrecarregades : factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre».Utilizando datos de una muestra de 1.926 familias formadas por ambos progenitores (padre y madre) y al menos un hijo, se ha examinado la relación que existe entre las características familiares (recursos, disponibilidad de tiempo, factores sociodemográficos, características de las parejas e individuales) y las cargas domésticas de las madres en Cataluña. Esta muestra se ha analizado mediante regresiones logísticas para encontrar los perfiles de las madres más propensas a dedicar una gran cantidad de horas a las tareas del hogar. A partir de investigaciones previas, se plantean diferentes elementos explicativos: la disponibilidad de tiempo, los recursos relativos, la situación profesional y la influencia de la participación doméstica de la pareja. Los resultados confirman una relación significativa entre los recursos relativos y la disponibilidad de tiempo de la madre en cuanto a su dedicación al hogar, lo que apoya las perspectivas económicas de la distribución de las tareas del hogar y de la ideología tradicional de los roles de género. Sin embargo, los resultados también muestran que la presencia de hombres cooperativos no solo no implica una reducción de la jornada doméstica de sus parejas, sino que también aumenta la probabilidad de una mayor dedicación de las madres. Esto es debido a que la distribución de las tareas domésticas en algunos hogares responde más a una estrategia parental común, basada en la inversión de tiempo en el hogar y en las relaciones intergeneracionales, que a una negociación basada en «lo que haga uno no es necesario que lo haga el otro».Using data from a sample of 1,926 two-parent families (father and mother) with at least one child, we examine the relationship between family characteristics (resources, time availability, socio-demographic factors, couple's and individual features) and mothers' domestic burden in Catalonia. The sample is analyzed using logistic regression in order to determine which profiles of mothers are more likely to spend a large amount of hours doing housework. In line with previous literature, we establish different explanatory factors such as time availability, relative resources, professional status and the influence of the partner's participation in household work. The results confirm a significant relationship between relative resources and mothers' time availability, thus supporting economic perspectives regarding the distribution of household chores and traditional gender ideology. However, the results also show that the presence of cooperative fathers does not lead to a reduction in mothers' domestic chores, but increases the likelihood of mothers dedicating even more time to these tasks. This is explained by the fact that the division of housework in some households is determined by a parenting strategy based on investment in household time and intergenerational relationships rather than negotiation based on "what one does need not be done by the other"

Debates y tutorías como herramientas de aprendizaje para alumnos de ciencia : análisis de la integración curricular de recursos del campus virtual

Hemos utilizado herramientas de comunicación asíncrona del Campus Virtual de la Universidad de Alicante como complemento de asignaturas de física de los primeros cursos universitarios. El estudio se centra en el diseño de debates virtuales y en la elaboración de bases de datos de preguntas frecuentes extraídas de tutorías hechas también en línea. La aplicación de los instrumentos de evaluación (análisis de los contenidos de los debates, encuestas, cuestionarios, entrevistas) muestran que la experiencia didáctica ha dado buenos resultados: se han producido mejoras signifi cativas en los resultados académicos de los alumnos, así como en el aprendizaje de las habilidades de expresión de alto nivel, y en su actitud hacia la asignatura. Se discute también cómo ampliar y mejorar la experiencia educativa descrita, que es un paso en el camino para la incorporación de objetivos del sistema de créditos europeos en la práctica docente.We have used asynchronous communication tools from the Virtual Campus of the Universitat d'Alacant as a teaching complement to undergraduate introductory Physics courses. The study is based upon the design of virtual debates and the elaboration of databases of frequently asked questions extracted from on-line tutorial questions. The application of evaluation instruments (detailed debate analysis, polls, questionnaires, interviews) shows that the teaching experience has been positive: signifi cant improvements in the academic scores of the students are found, their high-level communication skills have increased, and their attitude towards the subject has improved greatly. We also put forward also some ideas about how to enlarge and improve this teaching experience, which is a step forward towards the objective of incorporating the European Credit Transfer System in our teaching practice

Debats i tutories com a eines d'aprenentatge per alumnes de ciències : anàlisi de la integració curricular de recursos del campus virtual

Hem fet servir eines de comunicació asíncrona del Campus Virtual de la Universitat d'Alacant com a complement d'assignatures de física de primers cursos universitaris. L'estudi se centra en el disseny de debats virtuals i en l'elaboració de bases de dades de preguntes freqüents extretes de tutories fetes també en línia. L'aplicació d'instruments d'avaluació (anàlisi dels continguts dels debats, enquestes, qüestionaris, entrevistes) mostra que l'experiència didàctica ha donat bon resultats: s'han produït millores signifi catives en els resultats acadèmics dels alumnes així com en l'aprenentatge d'habilitats d'expressió d'alt nivell, i en la seua actitud cap a l'assignatura. Es discuteix també com eixamplar i millorar l'experiència educativa descrita, que és un pas en el camí d'incorporar objectius del sistema de crèdits europeus en la pràctica docent.We have used asynchronous communication tools from the Virtual Campus of the Universitat d'Alacant as a teaching complement to undergraduate introductory Physics courses. The study is based upon the design of virtual debates and the elaboration of databases of frequently asked questions extracted from on-line tutorial questions. The application of evaluation instruments (detailed debate analysis, polls, questionnaires, interviews) shows that the teaching experience has been positive: signifi cant improvements in the academic scores of the students are found, their high-level communication skills have increased, and their attitude towards the subject has improved greatly. We also put forward some ideas about how to enlarge and improve this teaching experience, which is a step forward towards the objective of incorporating the European Credit Transfer System in our teaching practice. The results thus achieved show how far textbooks enable pupils to attain the general objectives required by offi cial regulations

Analysis of the effect of mobile terminal speed on WLAN/3G vertical handovers

Proceedings of IEEE Global Telecommunications Conference, GLOBECOM '06, San Francisco, California, 27 november - 1 december, 2006.WLAN hot-spots are becoming widely spread. This, combined with the availability of new multi-mode terminals integrating heterogeneous technologies, opens new business opportunities for mobile operators. Scenarios in which 3G coverage is complemented by WLAN deployments are becoming available. Thus, true all-IP based networks are ready to offer a new variety of services across heterogeneous access. However, to achieve this, some aspects still need to be analyzed. In particular, the effect of the terminal speed on the detection and selection process of the preferred access network is not yet well understood. In fact, efficiency of vertical handovers depends on the appropriate configuration of mobile devices. In this paper we present a simulation study of handover performance between 3G and WLAN access networks showing the impact of mobile users’ speed. The mobile devices are based on the IEEE 802.21 cross layer architecture and use WLAN signal level thresholds as handover criteria. A novel algorithm to dynamically adjust terminals’ configuration is presented.Publicad

Local rewiring rules for evolving complex networks

ERC is grateful for the nancial support of the EPSRC