Is 'mainstreaming AYUSH' the right policy for Meghalaya, northeast India?

BACKGROUND: National policy on medical pluralism in India encourages the mainstreaming of AYUSH (Ayurveda, Yoga, Unani, Siddha, and Homeopathy) systems and the revitalization of local health traditions (LHT). In Meghalaya state in the northeast, the main LHT is its indigenous tribal traditional medicine. This paper presents the perceptions of tribal medicine and of AYUSH systems among various policy actors and locates the tribal medicine of Meghalaya within the policy on medical pluralism currently being implemented in the state, a region that is ethnically and culturally different and predominantly inhabited by indigenous peoples. METHODS: A stakeholder mapping exercise identified appropriate policy actors and 46 in-depth interviews were conducted with policy makers, doctors, academics, members of healer associations and elders of the community. A further 44 interviews were conducted with 24 Khasi and 20 Garo traditional healers. Interview data were supplemented with document analysis and observations. Qualitative data were analyzed using thematic content analysis that incorporated elements of grounded theory. RESULTS: In Meghalaya there is high awareness and utilization of tribal medicine, but no visible efforts by the public sector to support or engage with healers. The AYUSH systems in contrast had little local acceptance but promotion of these systems has led to a substantial increase in AYUSH doctors, particularly homeopaths, in rural areas. Policy actors outside the health department saw an important role for tribal medicine due to its popularity, local belief in its efficacy and its cultural resonance. The need to engage with healers to enhance referral, training, documentation and research of tribal medicine was made. CONCLUSIONS: The wide acceptance of tribal medicine suggests that tribal medicine needs to be supported. The results of the study question the process of the implementation of the 'mainstreaming AYUSH' policy for Meghalaya and highlight the importance of contextualizing health policy within the local culture. A potential role for Health Policy and Systems Research (HPSR) at sub-national levels is also highlighted

Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre»

Mares sobrecarregades : factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre».Utilizando datos de una muestra de 1.926 familias formadas por ambos progenitores (padre y madre) y al menos un hijo, se ha examinado la relación que existe entre las características familiares (recursos, disponibilidad de tiempo, factores sociodemográficos, características de las parejas e individuales) y las cargas domésticas de las madres en Cataluña. Esta muestra se ha analizado mediante regresiones logísticas para encontrar los perfiles de las madres más propensas a dedicar una gran cantidad de horas a las tareas del hogar. A partir de investigaciones previas, se plantean diferentes elementos explicativos: la disponibilidad de tiempo, los recursos relativos, la situación profesional y la influencia de la participación doméstica de la pareja. Los resultados confirman una relación significativa entre los recursos relativos y la disponibilidad de tiempo de la madre en cuanto a su dedicación al hogar, lo que apoya las perspectivas económicas de la distribución de las tareas del hogar y de la ideología tradicional de los roles de género. Sin embargo, los resultados también muestran que la presencia de hombres cooperativos no solo no implica una reducción de la jornada doméstica de sus parejas, sino que también aumenta la probabilidad de una mayor dedicación de las madres. Esto es debido a que la distribución de las tareas domésticas en algunos hogares responde más a una estrategia parental común, basada en la inversión de tiempo en el hogar y en las relaciones intergeneracionales, que a una negociación basada en «lo que haga uno no es necesario que lo haga el otro».Using data from a sample of 1,926 two-parent families (father and mother) with at least one child, we examine the relationship between family characteristics (resources, time availability, socio-demographic factors, couple's and individual features) and mothers' domestic burden in Catalonia. The sample is analyzed using logistic regression in order to determine which profiles of mothers are more likely to spend a large amount of hours doing housework. In line with previous literature, we establish different explanatory factors such as time availability, relative resources, professional status and the influence of the partner's participation in household work. The results confirm a significant relationship between relative resources and mothers' time availability, thus supporting economic perspectives regarding the distribution of household chores and traditional gender ideology. However, the results also show that the presence of cooperative fathers does not lead to a reduction in mothers' domestic chores, but increases the likelihood of mothers dedicating even more time to these tasks. This is explained by the fact that the division of housework in some households is determined by a parenting strategy based on investment in household time and intergenerational relationships rather than negotiation based on "what one does need not be done by the other"

Doktor Kot, Doktor Sla - book doctors, plant doctors and the segmentation of the medical market place in Meghalaya, northeast India.

Despite decades of research on India's plural health care market, the practices of many local health traditions outside the allopathic and codified traditions are under-studied. Drawing on interview and observational data, this paper explores the space in which indigenous traditional Khasi healers in Meghalaya state, northeast India, practice. Khasi indigenous healers describe themselves as doktor sla, plant doctors, to distinguish themselves from doktor kot, or book doctors. This distinction operates as a rhetorical resource, utilised to carve a distinct sphere of expertise in relation to the allopathic sector, and to mark claims for the specifically local appropriateness of traditional practices within a shifting market of state-sponsored provision. Khasi healers are a heterogeneous group who treat a wide variety of conditions, including physical ailments which have no obvious correlates in biomedical systems, and musculoskeletal disorders, with which they have recognised expertise. In addition to claiming these discrete strengths, healers also present themselves as accommodating deficiencies in biomedicine, including inherent generic weaknesses of allopathic care as well as specific local gaps in rural health care provision. Thus, the expertise niches of traditional healers have evolved through their interactions with, and the needs of, the community, but also through managing a shifting boundary with biomedical practitioners, who are explicitly sceptical of their efficacy, but tacitly accepting of the ways in which they manage the gaps in biomedical provision. While codified non-biomedical traditions in India have engaged in universalising professionalising projects, in this setting at least, non-codified practitioners have instead utilised discourses of localism

Análisis por condición de servicio causado por vibración vertical inducida por peatones en estructuras

Civil engineering structures such as grandstands, slabs, footbridges and staircases have reported unacceptable vertical vibration when they are affected by human activities. Even when most of these structures are designed according to current guidelines and design codes, there are still misunderstandings in the human-structure interaction effects that, in some cases, may increase the vibration response compromising the structural serviceability performance. As a result, the serviceability load conditions due to pedestrian activities control, in most cases, the design for these structures. Therefore, a systematic overview regarding vertical pedestrian-structure interaction is carried out to demonstrate the need for a realistic analysis to properly incorporate these effects toward more rational structural designs. The discussion establishes a body of knowledge regarding pedestrian loads and structural responses, yielding the potential for more rational approaches to improving the analysis and design of pedestrian structures.Estructuras civiles tales como tribunas, losas, puentes peatonales y escaleras están presentando vibraciones verticales inaceptables cuando se ven afectadas por actividades humanas. Por lo tanto, todavía no se tiene claridad sobre los efectos producidos por la interacción entre el ser humano y la estructura que, en algunos casos, pueden llegar a aumentar la respuesta estructural comprometiendo el desempeño para condiciones de servicio. Un examen a las normas y códigos de diseño existentes, arroja una amplia gama de resultados, lo que demuestra que no son consistentes cuando las estructuras están expuestas a cargas inducidas por peatones. Este estudio tiene como objetivo identificar los mecanismos de vibración, los modelos matemáticos y los métodos para abordar la vibración vertical excesiva en las estructuras peatonales. Este análisis establece un conjunto de recomendaciones sobre las cargas que producen los peatones y las respuestas estructurales que pueden producir, lo que genera el potencial para futuros enfoques más racionales que mejoren el análisis y el diseño de estructuras peatonales