La Distinció del mode verbal: ús d'una oposició fonològica al català de la Cerdanya i a l'occità

Aquest article tracta del sincretisme que presenta el català a les persones 1a i 2a del plural del present del mode indicatiu respecte a les corresponents del present de subjuntiu i a les de l'imperatiu. Algunes varietats lingüístiques eviten en alguns casos la coincidència formal indicada; en relació amb aquest punt, ens centrem en una característica localitzada a la Cerdanya que consisteix a utilitzar l'oposició fonològica /E/ ~ /e/ per distingir les persones verbals assenyalades corresponents als modes indicatiu i subjuntiu respectivament. La característica es troba també en una zona àmplia de l'occità, on el model adopta diferents variants. Malgrat que la manifestació de la característica a la Cerdanya no coincideix completament amb la de cap de les variants de l'occità esmentades, sembla possible argumentar que l'origen de la característica en ambdues llengües és comú.This article deals with the syncretism found in Catalan in the first and second person plural of the present indicative in relation to the corresponding forms of the present subjunctive and those of the imperative as well. In certain cases, some linguistic varieties avoid this coincidence of form. To analize this point, II we focus on a particular feature of the speech of Cerdanya, which consists in using the phonological opposition /E@/ ~ /é/ to differentiate the verb forms corresponding to the indicative and subjunctive moods. This feature is also present in a wide swathe of Occitan territory, where different variants are used. In spite of the fact that the forms in Cerdanya do not coincide exactly with any of the variants found in Occitan, it seems possible to argue that the feature found in the two languages is of common origin

La Distinció del mode verbal: ús d'una oposició fonològica al català de la Cerdanya i a l'occità

Aquest article tracta del sincretisme que presenta el català a les persones 1a i 2a del plural del present del mode indicatiu respecte a les corresponents del present de subjuntiu i a les de l'imperatiu. Algunes varietats lingüístiques eviten en alguns casos la coincidència formal indicada; en relació amb aquest punt, ens centrem en una característica localitzada a la Cerdanya que consisteix a utilitzar l'oposició fonològica /E/ ~ /e/ per distingir les persones verbals assenyalades corresponents als modes indicatiu i subjuntiu respectivament. La característica es troba també en una zona àmplia de l'occità, on el model adopta diferents variants. Malgrat que la manifestació de la característica a la Cerdanya no coincideix completament amb la de cap de les variants de l'occità esmentades, sembla possible argumentar que l'origen de la característica en ambdues llengües és comú.This article deals with the syncretism found in Catalan in the first and second person plural of the present indicative in relation to the corresponding forms of the present subjunctive and those of the imperative as well. In certain cases, some linguistic varieties avoid this coincidence of form. To analize this point, II we focus on a particular feature of the speech of Cerdanya, which consists in using the phonological opposition /E@/ ~ /é/ to differentiate the verb forms corresponding to the indicative and subjunctive moods. This feature is also present in a wide swathe of Occitan territory, where different variants are used. In spite of the fact that the forms in Cerdanya do not coincide exactly with any of the variants found in Occitan, it seems possible to argue that the feature found in the two languages is of common origin

Els infinitius del tipus 'néix(e)re' i la seva àrea geogràfica

[cat] L'article traça l'àrea geogràfica en què els infinitius rizotònics de la classe II amb final d'arrel / S , Z , m , ñ , s , z / (o alguns de la classe III assimilables pel que fa a la forma infinitiva) presenten epèntesi posterior al morf / R / d'infinitiu (ex. néix(e)re). Aquesta àrea se situa al nord-est del català central i té un perímetre en part diferent segons de quin tipus de fonema final d'arrel es tracti; també hi té incidència la presència de ròtica a l'arrel. Aquestes diferències pel que fa a la manifestació de la característica havien ja estat posades en relleu per Pi 1993, en el seu cas limitant-se a l'anàlisi d'un grup definit d'informants d'una sola localitat i fent referència estrictament als infinitius de la classe II. En el nostre estudi, de tipus geolingüístic, les diferències s'han posat de manifest en la diferent extensió superficial de la característica. Igualment, es comparen les dades corresponents a aquests infinitius que es troben a la Flexió verbal d'Alcover 1906-1928 i les recollides en una investigació pròpia (1999-2003). En el cas d'aquesta última, s'han realitzat enquestes a 42 poblacions (entre les quals les d'Alcover 1906-1928) i s'ha comptat amb un total de 126 informants, pertanyents al segment d'edat de 50-60 anys i seleccionats mitjançant atzar estadístic. [eng] The article defines the geographical area in which class II rhizotonic infinitives with root ending in / S , Z , m , ñ , s , z / (and other class III verbs that are comparable with regard to their infinitive form) present epenthesis after the morph / R / of the infinitive (e.g. néix(e)re). The area is located in the north-eastern part of central Catalan and its perimeter differs in part according to the final phoneme of the root; the presence of the rhotic in the root is also significant. These differences in the manifestation of the feature were stressed by Pi 1993, in a study limited to the analysis of a defined group of informants from a single place and referring strictly to class II infinitives. In the present geolinguistic study, the varying surface area in which the feature is found reveals these differences. We also compare the data corresponding to these infinitives found in Flexió verbal (Alcover 1906-1928) and the data compiled in our own study (1999-2003). In our research we performed interviews in 42 locations (among them those studied by Alcover 1906-1928) with a total of 126 randomly selected informants aged between 50 and 60

Diferències de grau en el canvi lingüístic morfològic dins d'una zona del català i aproximació a les causes

This paper examines the evolutÏon during the 20th century of 10 dialectal features of verbal morphology, in an area of northeastern Catalonia. It compares dialectological data collected by Alcover in the first decades of the 20th century with data from recent interviews that have been carried out. The general conclusion is that, in this period, whereas features that can be characterized as typical of Roussillon Catalan have receded, those that are typical of Girona Catalan have remained stable in their use or, even, have increased. After presenting the numerical facts, the paper discusses spatialtypology reasons that might expia in this particular evolution; it also refers to system-internal reasons that should be taken into account as well

Una proposta d'avaluació de l'expressió escrita per millorar la planificació docent

En aquest treball es presenta una proposta sobre l'avaluació de l'expressió escrita que s'emmarca en un procés d'investigació-acció (Kemmis i McTaggart 1988; Elliott 1993) orientat a millorar les habilitats de producció escrita dels estudiants de l'ensenyament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Es descriuen els paràmetres conceptuals en què es basa la correcció d'un corpus de textos escrits per estudiants i es presenta la combinació d'aquests paràmetres en una matriu o graella classificatòria d'errors que té una aplicació computacional. En aquesta graella es relacionen les propietats del text (adequació «que inclou la correcció», coherència i cohesió) i les unitats susceptibles d¿anàlisi que conformen el text (que estan connectades amb la morfologia, el lèxic, la sintaxi i la semàntica de l¿oració i del discurs, l'ortografia, la fonologia i les convencions gràfiques). Tanca la proposta una aplicació de la «matriu classificatòria d'errors» a textos concrets que contenen errors de tipus divers

Una proposta d'avaluació de l'expressió escrita per millorar la planificació docent

En aquest treball es presenta una proposta sobre l'avaluació de l'expressió escrita que s'emmarca en un procés d'investigació-acció (Kemmis i McTaggart 1988; Elliott 1993) orientat a millorar les habilitats de producció escrita dels estudiants de l'ensenyament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Es descriuen els paràmetres conceptuals en què es basa la correcció d'un corpus de textos escrits per estudiants i es presenta la combinació d'aquests paràmetres en una matriu o graella classificatòria d'errors que té una aplicació computacional. En aquesta graella es relacionen les propietats del text (adequació «que inclou la correcció», coherència i cohesió) i les unitats susceptibles d¿anàlisi que conformen el text (que estan connectades amb la morfologia, el lèxic, la sintaxi i la semàntica de l¿oració i del discurs, l'ortografia, la fonologia i les convencions gràfiques). Tanca la proposta una aplicació de la «matriu classificatòria d'errors» a textos concrets que contenen errors de tipus divers