Montserrat Adam i Aulinas

Adam i Aulinas, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

686 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728utilitzats; i de l’altra a l’onomàstica naval lloretenca (A. M. Vilà). Finalment un treball s’endinsàen l’onomàstica literària per comentar alguns topònims majors ficticis en obres literàries vincula-des a la Selva (N. Figueras).En acabar la sessió de la tarda, hom presentà públicament el llibret «Els noms populars delsnúvols, boires i vents de la comarca de la Selva», d’Albert Manent i Joan Cervera. El llibre, editatpel Centre d’Estudis Selvatans amb el suport de diversos ajuntaments de la comarca i el ConsellComarcal, recull, com altres del mateix format, el resultat d’un seguit d’entrevistes amb més de150 informants dels diversos pobles i nuclis habitats de la comarca, alguns dels quals eren pre-sents a l’acte. La tasca de localitzar-los i reunir-los per a l’enquesta la dugué a terme en el seumoment l’entitat selvatana. El seu president prologa el llibre i recorda altres recerques de tipuslingüístic dutes a terme en aquell entorn.En el decurs de la Jornada Joan Tort, de la Societat d’Onomàstica, informà els assistents sobrela celebració a Barcelona (5-9 de setembre de 2011) del XXIV Congrés Internacional d’ICOSsobre ciències onomàstiques «Els noms en la vida quotidiana» i de les àmplies possibilitats departicipació per tal de fer-hi ben present els estudis onomàstics de l’àrea lingüística catalana entota la riquesa de matisos i facetes que els componen. Animà tothom a fer-hi aportacions.Narcís FiguerasActe de presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d’homenatge (Barcelona, 20 d’octubrede 2010).—El dia vint d’octubre de dos mil deu va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històricde la Universitat de Barcelona la presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d’homenatge. L’obra,que entra dins del gènere de les miscel·lànies que es dediquen als professors universitaris en elmoment de la seva jubilació, estava destinada a Joan Solà, lingüista ben conegut en l’àmbit públici catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, el qual havia complert setantaanys i havia passat a ser professor emèrit.Neus Nogué, Emili Boix, Sebastià Bonet i Lluís Payrató, col·legues seus al Departament deFilologia Catalana i editors del volum, havien considerat adient que aquest aplegués articlesdels estudiosos que havien treballat més directament amb ell, en els quals es rememorés eltemps de la tasca conjunta, cosa que permetria saber quelcom més del lingüista i de la seva obra,així com dels mateixos col·laboradors i de les diferents èpoques històriques que havien estat elmarc de la seva relació. Signen els deu textos d’homenatge Sebastià Bonet, Narcís Garolera,Jordi Ginebra, Maria-Rosa Lloret amb Joan Mascaró, Jaume Macià i Guilà, Pere Marcet i Sa-lom, Jordi Mir, Josep Murgades, Albert Rico Busquets i Manuel Pérez Saldanya amb GemmaRigau i Oliver.Presidí l’acte i va obrir protocol·làriament la sessió el rector de la Universitat de Barcelona,Dídac Ramírez, el qual feia costat a l’honorat Joan Solà; completaven la taula els quatre curadors-editors del volum ja esmentats i Xavier Folch —director literari d’Empúries, editorial que haacollit l’obra. La sala era plena i, entre els assistents, s’hi trobaven diversos dels autors dels textosque formen el llibre.Inicià el torn dels parlaments d’homenatge Neus Nogué, la qual espigolà records de la vidaacadèmica, laboral i docent pròpia que li serviren per fer-nos avinent la recança de no haver pogutser alumna de Joan Solà, i en contraposició, la sort d’haver compartit assignatures amb ell com aprofessora durant molt temps. Remarcà la generositat, la passió i la intel·ligència del lingüistahomenatjat. Al·ludí també a les converses sobre temes diversos que ell propiciava, especialmenten les caminades compartides amb una colla d’amics alguns diumenges al matí. Assumint, d’altrabanda, en el seu parlament la funció de representant dels editors del llibre, rememorà els dinars de021-Romanics XXXIV 05.indd 686 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 687treball en què havia sorgit la idea d’elaborar-lo i les reunions preparatòries consegüents, informàde manera sumària sobre el contingut de cadascun dels textos que el constitueixen i esmentà elscol·laboradors de les addicions (Nausica Solà, Xavier Fargas, Ernest Rusinés i Laura Solà). Elsmots finals foren per agrair a l’autor que fos com era.Lluís Payrató —el qual indicà que parlava no sols en nom propi sinó que volia ser també laveu del Departament de Filologia Catalana— va teixir l’homenatge al lingüista a partir d’un re-guitzell d’imatges que pouava, ara en el record, ara en generalitzacions elaborades personalmenta partir de l’observació perllongada, primer del professor, i després del col·lega i personatge pú-blic. Va destacar el fet que en ell confluïssin els vessants de científic brillant i de persona entra-nyable en la vida quotidiana. Subratllà, igualment, la seva capacitat d’anar sempre més enllà; i horeblà, d’una banda irònicament, indicant que si Solà redactava les conclusions d’un llibre deviaser perquè l’editor li demanava de finalitzar-lo, i d’altra banda, amb una comparació, adient a undestinatari excursionista com ell, que feia referència a un suposat desig d’anar fent cims. Pel quefa a la labor docent, posà en relleu la interactivitat de les seves classes, el silenci que s’hi feia, lesganes d’acció que els transmetia i el temor que els interpel·lés sobre el que tot just els acabavad’exposar —en aquest punt aportà una anècdota que feia referència als comentaris dels alumnes(«lo què?») quan el professor els explicava a l’inici de la dècada dels vuitanta el lo abstractiu i ello intensiu, diferenciant-se amb aquest plantejament del tipus d’aproximació a l’estudi de la gra-màtica del català a la qual estaven habituats; també recordà l’examen de sintaxi que realitzaren elvint-i-tres de febrer de mil nou-cents vuitanta-u i els enigmàtics mots de Solà «Potser serà l’últimexamen que farem», la significació real dels quals aleshores no comprengueren. Ja en la part finaldel seu parlament, va fer ús de l’elegia quan va apuntar que els records són tresors, paradisosperduts, i que aquell acte seria això en el futur per a tots els assistents i també desitjava que hopogués ser per a en Joan.Xavier Folch va prendre la paraula i va assenyalar que es dedicava a la tasca editorial des defeia molts anys; va subratllar la importància de conèixer els autors i que la seva feina prenia sentitple quan aquests eren com Joan Solà. Rememorà especialment la publicació que la seva editorialdugué a terme del que qualificà com un dels llibres més importants de la cultura catalana delsdarrers vint anys, la Gramàtica del català contemporani, el director principal de la qual haviaestat el lingüista. Afegí alguns qualificatius a la persona, més enllà dels que abans hem esmentat:modèstia, esperit crític —sobretot amb ell mateix— i inconformisme. I posà en relleu també laconeixença que tenia del personatge el públic en general, fora del cercle universitari.Sebastià Bonet, que parlà en nom propi i, paral·lelament, assumí el paper de representant delsautors dels textos inclosos al llibre, estructurà la intervenció en quatre apartats, cadascun delsquals destinat a una de les facetes de la seva relació amb Solà: la de coautor d’un llibre, la dedeixeble, la de doctorand —aquesta darrera considerada la de més valor per tal com el mestrefeia que hom s’enfrontés amb els límits propis i amb els de l’entorn personal— i la de col·lega enla docència universitària. Aquest tramat li serví per oferir-nos algunes reflexions sobre l’homeque teníem al davant. Exposà el valor que Joan Solà concedia a la feina intel·lectual per ella ma-teixa, més enllà de qualsevol compensació mundana que se’n pogués obtenir; i també com el seucaràcter, emotiu, expressava de manera entusiasta l’alegria de pensar i entendre. Igualment, esreferí a la dialèctica sense embuts que oferia a les classes, la qual tant podia desembocar en mo-ments enlluernadors com en altres de més opacs, i de fet, potser més productius, en què convida-va els estudiants a seguir pensant en el que havia estat plantejat. Ens revelà que, en compartiramb ell la docència d’assignatures, havia descobert que la preparació exhaustiva d’aquestes erala clau de la llibertat i la naturalitat que tant li havia valorat quan havia estat alumne seu —cosaque s’havia esdevingut per primera vegada en un llunyà mil nou-cents seixanta-dos, quan Solà,no llicenciat encara en clàssiques, havia accedit a la petició d’un grup d’estudiants de ciències021-Romanics XXXIV 05.indd 687 01/03/12 13:11688 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728d’impartir-los classes de llengua catalana a la mateixa universitat. Va remarcar un darrer tret dela personalitat del mestre amic: el fet que, en cas de possibles discrepàncies, la civilitat i la sen-sació d’acord no quedaven mai malmeses. Prèviament, en iniciar el seu torn de paraula, amb laseguretat que la resta dels qui signaven les contribucions al llibre ho haurien subscrit, havia ma-nifestat l’estima per la persona de Joan Solà i l’admiració per la seva obra, així com el respecteper la seva capacitat de treball, de la qual tots ells havien estat espectadors privilegiats i benefi-ciaris afortunats.Joan Solà, tot seguit, amb emoció no continguda —que més tard atribuí al seu estat físic, quequalificà d’afeblit—, obrí el seu parlament considerant un gran honor que el rector de la Univer-sitat en la qual havia treballat tants anys com a professor presidís l’acte, cosa que li agraí sincera-ment. Posà èmfasi en la circumstància que, quan inicià la seva trajectòria docent i científica alDepartament de Filologia Catalana, no tenia gaire bagatge de cultura catalana, per l’entorn en quèhavia viscut, el qual d’altra banda assenyalà que havia estat rural —no cal dir que el que aquestsmots palesaven era, en definitiva, la conseqüència de la situació històrica del país del moment i deles dues dècades anteriors, en què la dificultat per a una difusió normal de la nostra cultura haviaestat contínua. Hi afegí que havia anat adquirint els coneixements amb esforç propi, com aixítambé havia hagut de ser per a tants altres catalans. Va atribuir el que havia aconseguit saber a laseva dedicació, al fet d’haver preparat amb constància, un any rere l’altre, el que havia d’explicarals estudiants; aquesta creia que havia estat la clau d’haver tingut el que es podria considerar uncert èxit en les seves classes. Va dedicar un devessall d’elogis al Departament de Filologia Cata-lana de la universitat en què ens trobàvem, que és on ell havia desenvolupat la labor docent i on,segons els seus mots, havia estat objecte de tota mena d’atencions; ho va exemplificar anomenantalguns dels col·legues que l’havien ajudat en aspectes diversos (preparació de les classes, suportinformàtic, afers de tipus administratiu o de representació). Va agrair, d’altra banda, als qui l’ha-vien precedit en l’ús de la paraula, l’amabilitat de no haver fet esment de cap de les seves limita-cions, i va acabar la seva al·locució convidant el rector Dídac Ramírez a agafar el relleu amb elsseus mots.En qualitat de rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez va expressar la gratituda l’homenatjat per tot el treball fet, pel que havia donat al món universitari i pel que continuariaaportant-hi, tant personalment com mitjançant els seus deixebles. Va remarcar que el reconeixe-ment públic que el lingüista havia obtingut es podia considerar que, en un cert sentit, l’havialliurat a la Universitat de Barcelona, de manera que el que s’estava celebrant era l’honor que ellhavia fet a la institució. Féu esment de la valentia i la coherència de Joan Solà, per tal com deiael que pensava, fos o no políticament correcte. Relacionà, d’altra banda, l’adjectiu d’excel·lent,que se li podia atribuir, amb una reivindicació del concepte d’excel·lència per a l’àmbit de leshumanitats i de les ciències socials, en igualtat amb altres àmbits del saber. Assenyalà que, comhom podia imaginar fàcilment, la tasca de govern de les universitats a voltes és feixuga i que eraen actes com el que ens aplegava quan aquesta mostrava el seu sentit veritable. A la part final,oferí amablement a Joan Solà la potestat de cloure l’acte. El lingüista aprofità aquest moment perretre tribut a la seva esposa Adelaida, convidant-la a sumar-se a la taula i proferint uns mots enquè assegurà que sense ella la seva vida personal i professional hauria pogut ser erràtica i mala-guanyada.L’endemà, als jardins del mateix Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, es va escaureque passés pel costat d’un petit grup de persones amb responsabilitat acadèmica, els quals havienassistit a la presentació del vespre anterior. Vaig sentir iniciar la conversa amb una ponderaciósobre l’emotivitat de la sessió d’homenatge. Vaig pensar en aquell instant que, si havia d’escollirentre l’emotivitat i el potencial elegíac de l’acte, al qual ja s’havia fet una certa referència en elcurs dels parlaments, hauria triat aquest darrer —si es vol, per la gran atracció que el sentiment021-Romanics XXXIV 05.indd 688 01/03/12 13:11Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 34 (2012), p. 669-728CRÒNICA 689elegíac suscita en mi, encara que no era sols per això. Una setmana després de l’acte de presenta-ció del llibre, dia per dia, la inexorabilitat del destí dels humans féu decantar definitivament labalança cap al costat de l’elegia.Montserrat Adam AulinasUniversitat de BarcelonaXXIX Xornaes Internacionales d’Estudiu de l’Academia de la Llingua Asturiana y Ho-menaje al Prof. García Arias (Véase programa en www.academiadelallingua.com). — Del 2 al4 del mes de noviembre de 2010 tuvieron lugar en la Facultad de Filosofía y Letras de la Univer-sidad de Uviéu las sesiones de las xxix Xornaes Internacionales d’Estudiu de l’Academia de laLlingua Asturiana.En ellas participaron como conferenciantes Miguel Ramos Corrada («Los personaxes femeni-nos nel teatru asturianu»), Gerold Hilty («¿Existió en la lengua del siglo xii un pronombre personalio/ia con la misma función que gelo/gela?»), Dieter Kremer («(R)espigando en la documenta-ción altomedieval de León»), Jean Germain («Les termes génériques à base dialectale dansl’odonymie officielle de Wallonie») y James Fernández McClintock («La presencia de lo categó-rico y la revitalización de la cultura»).Las comunicaciones, de tema diverso, fueron presentadas por: María Cristina García García,Santiago Fano Méndez, Francisco Fernández-Guisasola, Joaquín Fernández García, Xosé Martí-nez González, Xuan Xosé Lastra Menéndez, Elisabeth Felgueroso López, Xosé Ramón IgesiasCueva, Xosé Lluis García Arias, Xabiel Fernández García, Ángel Fernández Barredo & José An-tonio Longo Marina, Cristina García Sampedro, Pablo Suárez García, Rubén Fernández Martínez,María del Mar Martín Martín y Marta Mori d’Arriba.Las sesiones del día 4 (con las ponencias de los profesores Hilty, Kremer, Germain y Fernán-dez McClintock) se dedicaron al Homenaje al Profesor Xosé Lluis García Arias, Catedrático deLengua Española de la Universidad de Uviéu y primer presidente de la Academia de la LlinguaAsturiana, cargo que desempeñó entre 1981 y 2001. En el acto de homenaje propiamente dichoparticiparon, además de la Presidenta de la Academia (Ana Mª Cano González), el Decano de laFacultad de Filosofía y Letras (Jesús Menéndez Pelaez) y el Rector de la universidad asturiana(Vicente Gotor). Durante el mismo la Presidenta de la Academia hizo entrega al Profesor GarcíaArias de las siguientes obras, publicadas al efecto por la Academia de la Llingua Asturiana: Ho-menaxe al profesor Xosé Lluis García Arias, que, como Anexu 1 de Lletres Asturianes, en dostomos y más de 1000 páginas, recoge las colaboraciones de más de 50 colegas y discípulos deGarcía Arias; Toponimia de Teberga (nº 23 de la colección Llibrería Llingüística) que reúne losartículos del propio autor sobre la toponimia tebergana publicados en diversas revistas; y la edi-ción facsímil de su obra Llingua y sociedá asturiana.Ana Mª Cano GonzálezUniversitat d’Oviedo/ UvieuAlgunas publicaciones de la Academia de la Llingua Asturiana 2010Lletres Asturianes nos 102 (febrero), 103 (octubre).Homenaxe al Profesor Xosé Lluis García Arias (II tomos). Lletres Asturianes. Anexu 1.Lletres Lliterariu 2 (mayo 2010).Lliteratura. Resvista lliteraria asturiana nº 27 (primavera 2010).021-Romanics XXXIV 05.indd 689 01/03/12 13:11

Acte de presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d'homenatge (Barcelona, 20 d'octubre de 2010)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/60790/61030

Acte de presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d'homenatge (Barcelona, 20 d'octubre de 2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana