L’anarquisme als països de parla catalana: entre el sindicalisme i la propaganda (1868-1931)

El text repassa la trajectòria del moviment anarquista als Països Catalans, des de la seva introducció en el context de la Revolució Democràtica de setembre del 1868 fins a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera. L’anarquisme es difon de la mà de treballadors que defensen el societarisme obrer, i amb una trajectòria dins les files del republicanisme federal. Aquesta característica li donarà unes connotacions que mantindrà sempre: relació amb el republicanisme i primacia del contingut sindicalista sobre l’anarquista. Va penetrar en les societats obreres i va acabar constituint la central sindical anarcosindicalista més potent del món. En una trajectòria dual, perviuran sempre sectors sindicals molt pragmàtics i pensadors més radicalitzats sense tradició societària. Paral·lelament, convençuts del valor de l’ensenyança i el saber, els anarquistes es van esforçar a impregnar-se de coneixements, i van desenvolupar una cultura pròpia, que els definia com a grup

Cientifisme i anarquisme a principis del segle XX: la difusió del neomaltusianisme

Formes de pensament i actuacions com les que estudiem en aquestes pàgines formen part del caràcter propi que adoptà el conjunt del moviment anarquista dels anys previs a la guerra europea del 1914. Ultra la implantació del sindicalisme, es van desenvolupar entre els mitjans llibertaris tot una sèrie de corrents particulars que es van veure afavorits per la tradicional manca de cohesió doctrinal del moviment. Aquesta característica i el refús a acceptar el sotmetiment a qualsevol tipus d’autoritat, formen part de la mateixa essència de l’anarquism

Fernando Tarrida del Mármol. Anarquisme i cosmopolitisme a finals del segle XIX

Fernando Tarrida del Mármol fou un destacat anarquista en la complicada Barcelona de finals de segle xix. És un dels representants més interessants de la intel·lectualitat anarquista espanyola d'aquell període. La seva biografia ve marcada per dos aspectes: d'un costat, l'actuació com a militant i activista, i de l'altre la seva faceta d'escriptor, pensador i divulgador, sempre lligat al moviment àcrata. En aquest text ens atansem a la trajectòria de Tarrida, destacant el seu vesant cosmopolita i el paper fonamental que va tenir en les relacions dels grups anarquistes espanyols amb els seus homònims europeus

El control de la natalitat com a mitjà revolucionari a principis de segle. Un capitol de la medicina sumergida

Durant els últims anys del S. XIX, i pràcticament fins arribar a la Gran Guerra Europea, el moviment anarquista, com molts al tres sectors socials, es trobà immers en una època de crisi. El moviment obrer havia vist fracassar els mitjans revolucionaris que, pensava, tenia al seu abast; els resultats de la 'vaga general' ho feien ben palès la revolució que hom creia pròxima, s'allunyava cada vegada més, i el descoratjament es generalitzava..

L'Anarquisme als països de parla catalana: entre el sindicalisme i la propaganda (1868-1931)

El text repassa la trajectòria del moviment anarquista als Països Catalans, des de la seva introducció en el context de la Revolució Democràtica de setembre del 1868 fins a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera. L'anarquisme es difon de la mà de treballadors que defensen el societarisme obrer, i amb una trajectòria dins les files del republicanisme federal. Aquesta característica li donarà unes connotacions que mantindrà sempre: relació amb el republicanisme i primacia del contingut sindicalista sobre l'anarquista. Va penetrar en les societats obreres i va acabar constituint la central sindical anarcosindicalista més potent del món. En una trajectòria dual, perviuran sempre sectors sindicals molt pragmàtics i pensadors més radicalitzats sense tradició societària. Paral·lelament, convençuts del valor de l'ensenyança i el saber, els anarquistes es van esforçar a impregnar-se de coneixements, i van desenvolupar una cultura pròpia, que els definia com a grup

Anarchism in the catalan-speaking countries: between syndicalism and propaganda (1868-1931)

This text surveys the course of the anarchist movement in the Catalan-speaking lands from their introduction as part of the Democratic Revolution of September 1868 until the fall of the Primo de Rivera dictatorship. Anarchism was spread by workers to defend worker societarianism and had a trajectory within the ranks of federal republicanism. This characteristic gave it connotations that would remain with it forever: a relationship with republicanism and the primacy of the syndicalist over the anarchist content. It penetrated workers societies and ended up becoming the most powerful hub of anarcho-syndicalism in the world. In a twofold history, both highly pragmatic union sectors and more radical thinkers without a societarian tradition survived. In parallel, convinced of the value of education and knowledge, the anarchists struggled to imbue themselves with knowledge, and they developed their own culture which defined them as a group

Anarchism in the Catalan-speaking countries: between syndicalism an propaganda (1868-1931)

This text surveys the course of the anarchist movement in the Catalan-speaking lands from their introduction as part of the Democratic Revolution of September 1868 until the fall of the Primo de Rivera dictatorship. Anarchism was spread by workers to defend worker societarianism and had a trajectory within the ranks of federal republicanism. This characteristic gave it connotations that would remain with it forever: a relationship with republicanism and the primacy of the syndicalist over the anarchist content. It penetrated workers’ societies and ended up becoming the most powerful hub of anarcho- syndicalism in the world. In a twofold history, both highly pragmatic union sectors and more radical thinkers without a societarian tradition survived. In parallel, convinced of the value of education and knowledge, the anarchists struggled to imbue themselves with knowledge, and they developed their own culture which defined them as a group

El catalanisme i la cultura federal

Ressenya del llibre: Pere GABRIEL, El catalanisme i la cultura federal. Història i política del republicanisme popular a Catalunya al segle XIX, Barcelona-Reus, Fundació Josep Recasens-Fundació Rafael Campalans-Emprius Club d'Opinió, 2007. - quest llibre es una recopilació de treballs sobre el republicanisme federal catalanista, publicats per Pere Gabriel durant la darrera dècada. P. Gabriel, prou conegut per tots pels seus treballs sobre l'obrerisme i l'anarquisme, analitza aquí diversos aspectes del republicanisme federal del segle XIX, esquerrà per definició i intencionadament catalanista. Amb rigor i extrema minuciositat, al llarg del llibre s'analitza el paper que van exercir els diferents grups republicans en la construcció de l'Estat liberal espanyol del vuit-cents, i es valora el component catalanista del federalisme a Catalunya i el caràcter excloent o la compatibilitat amb d'altres federalismes peninsulars. Es descriu el fracàs de la política federal en aquells anys i la participació dels republicans federals de les diferents escoles en les grans campanyes catalanistes, i s'analitza la construcció d'una cultura republicana, eminentment popular, sota el règim de la Restauració