How was it for you? Experiences of participatory design in the UK health service

Improving co-design methods implies that we need to understand those methods, paying attention to not only the effect of method choices on design outcomes, but also how methods affect the people involved in co-design. In this article, we explore participants' experiences from a year-long participatory health service design project to develop ‘Better Outpatient Services for Older People’. The project followed a defined method called experience-based design (EBD), which represented the state of the art in participatory service design within the UK National Health Service. A sample of participants in the project took part in semi-structured interviews reflecting on their involvement in and their feelings about the project. Our findings suggest that the EBD method that we employed was successful in establishing positive working relationships among the different groups of stakeholders (staff, patients, carers, advocates and design researchers), although conflicts remained throughout the project. Participants' experiences highlighted issues of wider relevance in such participatory design: cost versus benefit, sense of project momentum, locus of control, and assumptions about how change takes place in a complex environment. We propose tactics for dealing with these issues that inform the future development of techniques in user-centred healthcare design

An argument for using participatory approaches for the design of online health interventions targeted at young women

The Internet is becoming an increasingly important portal to health information and means for promoting health in user populations. As the most frequent users of online health information, young women are an important target population for e-health promotion interventions. Health-related websites have traditionally been generic in design, resulting in poor user engagement and affecting limited impacts on health behaviour change. Mounting evidence suggests that the most effective health promotion communication strategies are collaborative in nature, fully engaging target users throughout the development process. Participatory design approaches to interface development enable researchers to better identify the needs and expectations of users, thus increasing user engagement in, and promoting behaviour change via, online health interventions. This article introduces participatory design methods applicable to online health intervention design and presents an argument for the use of such methods in the development of e-Health applications targeted at young women

Amplifying Quiet Voices: Challenges and Opportunities for Participatory Design at an Urban Scale

Many Smart City projects are beginning to consider the role of citizens. However, current methods for engaging urban populations in participatory design activities are somewhat limited. In this paper, we describe an approach taken to empower socially disadvantaged citizens, using a variety of both social and technological tools, in a smart city project. Through analysing the nature of citizens’ concerns and proposed solutions, we explore the benefits of our approach, arguing that engaging citizens can uncover hyper-local concerns that provide a foundation for finding solutions to address citizen concerns. By reflecting on our approach, we identify four key challenges to utilising participatory design at an urban scale; balancing scale with the personal, who has control of the process, who is participating and integrating citizen-led work with local authorities. By addressing these challenges, we will be able to truly engage citizens as collaborators in co-designing their city

Web 2.0 systems supporting childhood chronic disease management: A pattern language representation of a general architecture

<p>Abstract</p> <p>Background</p> <p>Chronic disease management is a global health concern. By the time they reach adolescence, 10–15% of all children live with a chronic disease. The role of educational interventions in facilitating adaptation to chronic disease is receiving growing recognition, and current care policies advocate greater involvement of patients in self-care. Web 2.0 is an umbrella term for new collaborative Internet services characterized by user participation in developing and managing content. Key elements include Really Simple Syndication (RSS) to rapidly disseminate awareness of new information; weblogs (blogs) to describe new trends, wikis to share knowledge, and podcasts to make information available on personal media players. This study addresses the potential to develop Web 2.0 services for young persons with a chronic disease. It is acknowledged that the management of childhood chronic disease is based on interplay between initiatives and resources on the part of patients, relatives, and health care professionals, and where the balance shifts over time to the patients and their families.</p> <p>Methods</p> <p>Participatory action research was used to stepwise define a design specification in the form of a pattern language. Support for children diagnosed with diabetes Type 1 was used as the example area. Each individual design pattern was determined graphically using card sorting methods, and textually in the form <it>Title, Context, Problem, Solution, Examples and References</it>. <it>Application references </it>were included at the lowest level in the graphical overview in the pattern language but not specified in detail in the textual descriptions.</p> <p>Results</p> <p>The design patterns are divided into functional and non-functional design elements, and formulated at the levels of organizational, system, and application design. The design elements specify access to materials for development of the competences needed for chronic disease management in specific community settings, endorsement of self-learning through online peer-to-peer communication, and systematic accreditation and evaluation of materials and processes.</p> <p>Conclusion</p> <p>The use of design patterns allows representing the core design elements of a Web 2.0 system upon which an 'ecological' development of content respecting these constraints can be built. Future research should include evaluations of Web 2.0 systems implemented according to the architecture in practice settings.</p

The web 2.0 Internet: Democratized Internet collaborations in the healthcare sector

Les col•laboracions democratitzades a Internet, entenent-les com les eines participatives de la xarxa, o la Web 2.0, afecten en l'actualitat a nombrosos aspectes la nostra vida. Els acadèmics destaquen el potencial de la Web 2.0 per millorar l’aprenentatge o la salut, així com el seu continu impacte en sectors com el de la tecnologia de mitjans de comunicació. També plantegen un gran nombre de qüestions importants als professionals i estudiosos. Per exemple, la consideració crítica de la Web 2.0 com una bombolla o bé com un element més del màrqueting, que necessita d'una determinació del seu abast i naturalesa. Aquest mateix punt és aplicable a l'ús de la Web 2.0 en el sector sanitari, també anomenat com Medicina 2.0 o Sanitat 2.0. Referent a això, considerant el risc que el contingut generat per altres usuaris sigui utilitzat per prendre decisions relatives a la salut, i tenint en compte l'eficàcia no provada de la Web 2.0 com a instrument de la política sanitària, els acadèmics del tema conviden a la definició de millors models que es puguin aplicar a l'ús pràctic d'aquesta eina. Aquesta tesi es centra en l'estudi d'aquestes qüestions fonamentals, en un camp que es mou a gran velocitat, per darrera de la pràctica real, i que requereix la concertació d'una investigació interdisciplinària. Per tant, aquesta tesi incorpora set obres diferents que ofereixen àmplies perspectives sobre l'ús d'eines de col•laboració en la xarxa en el camp de l'atenció sanitària, cadascuna analitzant el tema amb una profunditat suficient com per seguir sent rellevant en un camp en ràpida evolució. Aquestes obres inclouen un examen d'(1) la Web 2.0 i (2) la Medicina 2.0, utilitzant l'anàlisi del contingut de milions de converses de la xarxa per identificar les principals qüestions pràctiques o teòriques i les tensions subjacents a cada concepte. Dos estudis addicionals analitzen (3) com i per què els metges fan servir les eines de la Web 2.0, i (4) com els metges busquen la informació en aquest context en constant moviment com és el d'Internet. Aquests dos estudis es basen en enquestes, diaris i entrevistes amb els metges que treballen en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit. Tots dos destaquen resultats importants com ara models per a l'ús de la Medicina 2.0, o contribucions importants a la literatura com la connexió de la recerca cognitiva en la xarxa i la valoració de la informació en xarxa, tots dos camps sense connexió amb anterioritat a aquest treball. Tres estudis addicionals analitzen la web 2.0 des d'una perspectiva organitzacional, incloent (5) un estudi dels models de disseny de l'ús de la Web 2.0 en el sector farmacèutic, el qual detalla els millors models de pràctiques d'ús, i la seva clara relació amb els models de disseny de codi obert, i (6) també les estratègies d'innovació oberta al sector farmacèutic, on les eines de col•laboració en la xarxa permeten aquest tipus d'estratègies. Els dos últims estudis fan servir entrevistes amb 120 executius del sector farmacèutic analitzats a través d'anàlisi temàtic. Tots dos fan contribucions importants a la literatura mitjançant la caracterització de les estratègies d'innovació oberta i les implicacions per generar la capacitat d'absorció en el context d'innovació oberta. L'últim estudi (7) examina la Medicina 2.0 des de la perspectiva dels proveïdors de serveis de salut, per ajudar a la gestió d'ús de la Web 2.0 com un instrument per a millorar l’atenció sanitària. En general, hi ha moltes contribucions importants a la literatura, que en conjunt aconsegueixen ampliar el panorama de la Web 2.0 en l'assistència sanitària, i aporten consideracions especifiques a la literatura que abasta els sistemes d'informació, les ciències de la informació i la informàtica mèdica , així com la innovació oberta i l'estratègia. Las colaboraciones democratizadas en Internet, entendiéndolas como las herramientas participativas de la red o la Web 2.0, afectan en la actualidad a numerosos aspectos nuestra vida. Los académicos destacan el potencial de la Web 2.0 para mejorar el eAprendizaje o la salud, así como su continuo impacto en sectores como el de la tecnología de medios de comunicación. También plantean un gran número de cuestiones importantes a los profesionales y estudiosos. Por ejemplo, la consideración crítica de la Web 2.0 como una burbuja o bien como un elemento más del marketing, que necesita de una determinación de su alcance y naturaleza. Este mismo punto es aplicable al uso de la Web 2.0 en el sector sanitario, también denominado como Medicina 2.0 o Sanitad 2.0. A este respecto y considerando el riesgo de que el contenido generado por otros usuarios sea utilizado para tomar decisiones relativas a la salud, y la eficacia no probada de la Web 2.0 como instrumento de la política sanitaria; los académicos del tema invitan a la definición de mejores modelos que se puedan aplicar al uso práctico de esta herramienta. Esta tesis se centra en el estudio de estas cuestiones fundamentales, en un campo que se mueve a gran velocidad, por detrás de la práctica real, y que requiere la concertación de una investigación interdisciplinaria. Por lo tanto, esta tesis incorpora siete obras distintas que ofrecen amplias perspectivas sobre el uso de herramientas de colaboración en la red en el campo de la atención sanitaria, cada una analizando el tema con una profundidad suficiente como para seguir siendo relevante en un campo en rápida evolución. Estas obras incluyen un examen de (1) la Web 2.0 y (2) la Medicina 2.0, utilizando el análisis del contenido de millones de conversaciones de la red, para identificar las principales cuestiones prácticas o teóricas y las tensiones que subyacen a cada concepto. Dos estudios adicionales analizan (3) cómo y por qué los médicos usan las herramientas de la Web 2.0, y (4) cómo los médicos buscan la información en este contexto en constante movimiento como es el de Internet. Estos dos estudios se basan en encuestas, diarios y entrevistas con los médicos que trabajan en el Servicio Nacional de Salud del Reino Unido. Ambos destacan resultados importantes tales como modelos para el uso de la Medicina 2.0, o contribuciones importantes a la literatura como la conexión de la búsqueda cognitiva en la red y la valoración de la información en red, ambos campos sin conexión con anterioridad al presente trabajo.Tres estudios adicionales analizan la Web 2.0 desde una perspectiva organizacional, incluyendo (5) un estudio de los modelos de diseño del uso de la Web 2.0 en el sector farmacéutico, el cual detalla los mejores modelos de prácticas de uso, y su clara relación con los modelos de diseño de la open source, y (6) y también las estrategias de innovación abierta en el sector farmacéutico donde las herramientas de colaboración en la red permiten este tipo de estrategias. Los dos últimos estudios emplean entrevistas con 120 ejecutivos del sector farmacéutico analizados a través de análisis temático. Ambos hacen contribuciones importantes a la literatura mediante la caracterización de las estrategias de innovación abierta y las implicaciones para generar la capacidad de absorción en el contexto de innovación abierta. El último estudio (7) examina la Medicina 2.0 desde la perspectiva de los proveedores de servicios de salud, para ayudar a la gestión de uso de la Web 2.0 como un instrumento para la gestión de una mejor atención sanitaria. En general, hay muchas contribuciones importantes a la literatura, que en conjunto logran ampliar el panorama de la Web 2.0 en la asistencia sanitaria, y aportan consideraciones específicas a la literatura que abarca los sistemas de información, las ciencias de la información, la informática médica, así como la innovación abierta y la estrategia.Democratized internet collaborations, referring to participatory online tools or Web 2.0, now impact many aspects of people’s lives. Scholars note Web 2.0’s potential to improve eLearning or healthcare, and its ongoing impact in sectors such as tech-media. They also raise a plethora of important questions for practitioners and scholars, such as the criticism of Web 2.0 as hype or marketing term, which necessitates some determination of the scope and nature of Web 2.0. This holds equally for Web 2.0’s use in health care, denoted as Medicine 2.0 or Health 2.0. Moreover, given the risks of people using user-generated content for health decisions, and its unproven effectiveness as a health policy tool, scholars have called for best practice models of use. This thesis addresses these fundamental issues, in a field that is fast moving, behind actual practice, and that requires concerted inter-disciplinary research. Therefore, this thesis incorporates seven distinct works that provide broad perspectives on the use of online collaboration tools in healthcare, each analyzing a specific topic in enough depth to remain relevant in a fast moving field. These works include an examination of (1) Web 2.0 and (2) Medicine 2.0, using content analysis of millions of online conversations to surface the major practical or theoretical issues and tensions that underpin each concept. Two further studies examine (3) how and why doctors use Web 2.0 tools, and (4) how doctors search or forage for information in this evolving internet environment. These two studies rely on surveys, diaries and interviews from doctors working in the UK’s National Health Service (NHS). Both highlight important results, such as models for Medicine 2.0 use, or make important contributions to literature such as connecting the previously separate cognitive online search and internet information judgment literatures. Three further studies examine Web 2.0 from an organizational perspective, including (5) design patterns of Web 2.0’s use in global Pharma, which details best practice models of use and its clear link to Open Source design patterns, and (6) global Pharma’s Open Innovation strategies, where online collaboration tools enable these strategies. The latter two studies employ interviews with 120 pharmaceutical executives analyzed through thematic analysis. They make major contributions to literature by characterizing open innovation strategies and gleaning implications for Absorptive Capacity in the Open Innovation context. The final study (7) examines Medicine 2.0 form the perspective of health service providers, informing management using eHealth as an instrument for improved healthcare management. Overall, there are many major contributions to literature, which together achieve both a broad overview of Web 2.0 in healthcare, but also make specific additions to literature encompassing information systems, information science, medical informatics, and open innovation and strategy