Una mirada al passat, present i futur de la perspectiva tecnològica de l'educació

La perspectiva tecnológica de la Pedagogía entró en nuestra Universidad de la mano de dos profesores de la Universidad de Barcelona: Alejandro Sanvisens y José Fernández Huerta. La superación de la estricta vinculación entre tecnología, recursos audiovisuales y conductismo pronto quedó superada ante la concepción tecnológica de la misma teoría de la educación. Aunque el debate sobre la limitación y pertinencia del modelo tecnológico sigue abierto, sin duda la realidad actual de la educación mantiene la vigencia de algunos de los principios fundamentales de la tecnología: planificación por objetivos (ahora en forma de competencias), control del proceso (ahora necesario ante la enseñanza "on line"), evaluación continua y final (ahora aplicada tanto a los alumnos como a los centros y al conjunto del sistema), perspectiva sistémico-cibernética del conjunto del proceso (ahora bajo el fomento de la autoconciencia del sujeto que aprende), empleo de recursos tecnológicos (justificado por la necesidad de romper la posible brecha digital entre los alumnos). La planificación se presenta, por tanto, como un proceso necesario a la vez que abierto y dinámico, capaz de adaptarse a los cambios que acontezcan, los cuales demandaran también de flexibilidad, creatividad y capacidad de improvisación en el educador.La perspective technologique de la pédagogie a fait son entrée dans notre Université grâce à deux professeurs de l'Université de Barcelone: Alejandro Sanvisens et José Fernández Huerta. Le lien strict entre technologie, ressources audiovisuelles et behaviorisme a été rapidement dépassé face à la conception technologique de la théorie même de l'enseignement. Bien que le débat sur les limites et la pertinence du modèle technologique demeure ouvert, la réalité actuelle de l'enseignement maintient en vigueur, sans le moindre doute, certains principes fondamentaux de la technologie: planification par objectifs (aujourd'hui sous forme de compétences), contrôle du processus (aujourd'- hui face à l'enseignement on line), évaluation continue et finale (aujourd'hui appliquée aussi bien aux élèves qu'aux établissements scolaires et à l'ensemble du système), perspective systémico-cybernétique de l'ensemble du processus (aujourd'hui grâce au développement de la conscience propre du sujet qui apprend), emploi de ressources technologiques (justifié par le besoin de combler le fossé digital éventuel entre les élèves). La planification se présente, par conséquent, comme un processus nécessaire en même temps qu'ouvert et dynamique, capable de s'adapter aux changements qui se produisent, lesquels demanderont aussi, de la part de l'éducateur, un certain degré de flexibilité, de créativité et de capacité d'improvisation.The technological perspective of pedagogy was brought into our universities by two teachers from the University of Barcelona: Alejandro Sanvisens and José Fernández Huerta. The overcoming of the strict relationship between technology, audiovisual resources and behaviourism was soon brought about with the technological concept of the educational theory itself. Although the debate about the limitation and pertinence of technological models is still open, there is no doubt that the current reality of education maintains the validity of some of the fundamental principals of technology: planning of objectives (now in the form of skills), assessment of the process (now necessary with on-line teaching), final and continuous assessment (now applied to both students and centres and to the system as a whole), cyberneticsystem perspective of the process as a whole (now down to the promotion of self-consciousness and selfguidance in the learner), employment of technological resources (justified by the need to break the possible digital gulf between students). Planning is presented, therefore, as a necessary process that is at the same time open and dynamic and capable of adapting to the changes that occur, which also demands flexibility, creativity and the capacity or improvisation in the educator

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: J. L. PATERSON, David Harvey's Geograph

Entrenament integrat. Principis dinàmics i aplicacions

L’interès per l’entrenament integrat és creixent i per augmentar la seva eficàcia resulta clau conèixer com es produeix el procés d’integració en els sistemes vius. Generalment, se sol assumir que el tipus d’integració que es dóna en l’organisme i entre els components de l’entrenament és sumatòria i lineal; és a dir, està caracteritzada per relacions proporcionals, fixes i invariables en el temps, com les que es donen en qualsevol artefacte tècnic. Aquest model d’integració, basat en la cibernètica clàssica, contrasta amb el model d’integració dinàmica i no lineal, assentat en la neurociència, la teoria de sistemes dinàmics no lineals i la dinàmica ecològica. Alguns principis de la integració dinàmica i no lineal com l’autoorganització, el seu caràcter no proporcional i no conscient i la seva integració contextual en diferents escales acostumen a ignorar-se sistemàticament en les metodologies d’entrenament més habituals. L’objectiu d’aquest treball és presentar els principis dinàmics de l’entrenament integrat per promoure l’emergència de metodologies més eficaces i eficients i alhora més respectuoses amb els esportistes i els equips

Aplicacions interactives per a la docència de teoria de sistemes lineals

Les principals idees, conceptes i mètodes utilitzats per explicar la teoria de sistemes lineals de control són molt rics en quant al seu contingut visual. En aquest projecte s’han desenvolupat una sèrie d’aplicacions interactives que, en essència, són una col·lecció de representacions gràfiques amb elements actius, dinàmics i manipulables. Per cada un d’aquests mòduls interactius s’han redactat una sèrie de documents, anomenats fitxes, que han de servir a l’estudiant per complementar l’ús de les aplicacions i on es descriu una breu explicació teòrica relacionada amb el concepte tractat, quins elements apareixen per pantalla i quins d’aquests elements són manipulables per l’usuari. L’objectiu, és doncs, que cada una d’aquestes eines serveixin per fer més clar i entenedor un concepte en concret. La visualització simultània de diferents figures permet a l’estudiant analitzar les relacions d’aquest concepte amb d’altres aspectes de la teoria, difícils de percebre a través de llibres o de sessions magistrals a classe

Aplicacions interactives per a la docència de teoria de sistemes lineals

Les principals idees, conceptes i mètodes utilitzats per explicar la teoria de sistemes lineals de control són molt rics en quant al seu contingut visual. En aquest projecte s’han desenvolupat una sèrie d’aplicacions interactives que, en essència, són una col·lecció de representacions gràfiques amb elements actius, dinàmics i manipulables. Per cada un d’aquests mòduls interactius s’han redactat una sèrie de documents, anomenats fitxes, que han de servir a l’estudiant per complementar l’ús de les aplicacions i on es descriu una breu explicació teòrica relacionada amb el concepte tractat, quins elements apareixen per pantalla i quins d’aquests elements són manipulables per l’usuari. L’objectiu, és doncs, que cada una d’aquestes eines serveixin per fer més clar i entenedor un concepte en concret. La visualització simultània de diferents figures permet a l’estudiant analitzar les relacions d’aquest concepte amb d’altres aspectes de la teoria, difícils de percebre a través de llibres o de sessions magistrals a classe

Sistemes lineals: una aproximació a algun dels seus conceptes i problemes rellevants

Lliçó inaugural de la llicenciatura de matemàtiques de la FME. Curs 1997/1998L'objectiu que m'he proposat al preparar aquesta exposició ha estat el de mostrar. per una banda, com alguns dels problemes bàsics de la teoria de Sistemes Dinàmics Lineals tenen una resposta senzilla en termes de l' Álgebra lineal i, d'altra, com alguns problemes importants d'aquesta teoria s'entronquen amb conceptes i tècniques bàsiques de la geometria i la topologiaPostprint (published version

Problemas resueltos de Teoría de Sistemas

L'obra conté una col·lecció de problemes resolts de Teoria de Sistemes, que és una assignatura troncal del segon curs d'Enginyeria Industrial, el contingut de la qual abraça els conceptes bàsics com ara sistemes dinàmics continus i discrets, modelització de sistemes físics, transformada de Laplace, transformada en Z, representació interna, resposta en freqüència, etc. Els problemes estan classificats en diverses categories i estan resolts amb explicacions detallades per a ajudar l'estudiant a comprendre millor els conceptes teòrics