Anàlisi de seixes a les badies del Fangar i dels Alfacs al Delta de l'Ebre

En determinades zones del món, i degut a situacions d'extrema atmosfera, es produeixen fenòmens de seixa que poden provocar importants problemes. En concret a les Badies del Fangar i dels Alfacs, al Delta de l'Ebre, es donen sobtades oscil·lacions del nivell del mar amb períodes al voltant de les 4 hores i 3 hores respectivament que afecten a les instal·lacions muscleres i a les activitats marítimes i pesqueres de la zona. Coincideixen diversos factors externs com a responsables de la generació d'aquestes ones llargues, però és degut a la important variació de les ones de pressió atmosfèrica i als efectes de ressonància de les dues badies que s'amplifiquen de forma notable i assoleixen nivells del mar inesperats. En aquest estudi es pretén caracteritzar aquestes seixes i estudiar el seu mecanisme de generació

Models per a sèries temporals no estacionàries: L’exemple de la Covid-19

En aquest treball s’utilitzen els enfocaments clàssics/estocàstics i bayesians per modelitzar i analitzar el comportament de les sèries temporals del nombre d’infectats per la Covid-19 per cada 100.000 habitants a Nova Zelanda, Mèxic i Xina. També s’analitzen les previsions resultants de cada metodologia i se’n comparen els EPAM de cada ajust. Finalment, a partir de la inferència causal utilitzada en els anàlisis contrafactuals es quantifica l’efecte que han tingut les diverses mesures de confinament aplicades en cada país de l’estudi

Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut

Influència de les alertes de seguretat de medicaments sobre la prescripció en l’àmbit de l’atenció primària de salut L’objectiu principal de l’estudi va ser avaluar l'impacte sobre la prescripció de medicaments de les alertes de seguretat, emeses per l’Agència Espanyola del Medicament (AEM), dins de l'àmbit d'atenció primària. Ens centrem en l’estudi de tres alertes de seguretat que aborden diferents aspectes de la prescripció: 1. Seguretat i fàrmacs preventius: Teràpia Hormonal Substitutiva, (THS). Estudi observacional retrospectiu sobre la prescripció de THS abans i després de la intervenció. Es va evidenciar una disminució de la prescripció de THS (29,6%, alerta-2002 i 56,9%, alerta-2004), tot i que menor a l’esperada segons un model d’intervenció teòric. 2. Seguretat i nous fàrmacs: Aliskirèn. Estudi observacional d’intervenció abans desprès en relació al seguiment dels pacients amb prescripció activa d’aliskirèn + IECA i/o BRA. Els pacients es van estratificar segons risc. Addicionalment, es va realitzar la comparació d’una intervenció específica i una estàndard en dos territoris diferents. Es va reduir la prescripció en un 96,6% en els pacients diabètics amb prescripció d’aliskirèn + IECA i/o BRA. La intervenció específica va comportar major celeritat en l’adopció de les recomanacions de l’alerta. 3. Seguretat i fàrmacs tradicionals: Antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). Estudi observacional prospectiu d'intervenció abans-després en relació al seguiment dels pacients amb prescripció activa d’AINEInfluencia de las alertas de seguridad de medicamentos sobre la prescripción en el ámbito de la atención primaria de salud El objetivo principal del estudio fue evaluar el impacto sobre la prescripción de medicamentos de las alertas de seguridad, emitidas por la Agencia Española del Medicamento (AEM), dentro del ámbito de atención primaria. Nos centramos en el estudio de tres alertas de seguridad que abordan diferentes aspectos de la prescripción: 1. Seguridad y fármacos preventivos: Terapia Hormonal Sustitutiva (THS). Estudio observacional retrospectivo sobre la prescripción de THS antes y después de la intervención. Se evidenció una disminución de la prescripción de THS (29,6%, alerta-2002 y 56,9%, alerta-2004), aunque menor a la esperada según un modelo de intervención teórico. 2. Seguridad y nuevos fármacos: Aliskireno. Estudio observacional de intervención antes-después en relación al seguimiento de los pacientes con prescripción activa de aliskireno + IECA y/o ARAII. Los pacientes se estratificaron según riesgo. Se realizó la comparación de una intervención específica y una estándar en dos territorios diferentes. Se redujo la prescripción en un 96,6% en los pacientes diabéticos con prescripción de aliskireno + IECA y/o ARA II. La intervención específica comportó mayor celeridad en la adopción de las recomendaciones de la alerta. 3. Seguridad y fármacos tradicionales: Antiinflamatorios no esteroideos (AINE)Influence of Drug Safety Alerts on Prescription in Primary Health Care The main objective of the study was to assess the impact on the prescription of medicines in the primary care setting of safety alerts issued by the Spanish Medicines Agency (AEM). The study was focused on three safety alerts that address different aspects of the prescription: 1. Safety and preventive drugs: Hormone Replacement Therapy, (HRT). Retrospective observational study on HRT prescription before and after intervention. There was evidence of a decrease in the prescription of HRT (29,6%, alert2002 i 56,9%, alertt- 2004, although less than expected according to a theoretical intervention model. 2. Safety and new drugs: Aliskiren. Observational intervention study before and after the follow-up of patients with active prescription of Aliskiren + ACE inhibitors and /or ARBs. Patients were stratified according to risk. In addition, a specific intervention and a standard one were compared in two different territories. Prescription was reduced by 96.6% in diabetic patients with a prescription for Aliskiren + ACE inhibitors and/or ARBs. The specific intervention led to a faster adoption of the alert recommendations 3. Safety and traditional drugs: Non-steroidal anti-inflammatory drugs (NSAIDs). Prospective observational study of before-after intervention in patients on NSAIDs

Anàlisi econòmica i financera de TVE, Antena 3 TV, Telecinco i Canal Plus en el seu entorn industrial (1990-2000) : la mercantilització de la televisió espanyola

Estudi que va obtenir el 1r premi en la convocatòria "XVII Premis CAC a la Investigació sobre Comunicació Audiovisual"Estudi sobre l'economia i finançament de les principals cadenes generalistes entre els anys 1990 i 2000, els primers deu anys de televisió privada a Espanya