Anàlisi numèrica de la rigidesa de bastidors de prestatgeria metàl·lica soldats

Les prestatgeries metàl·liques estan formades per puntals, travessers i diagonals. Per assolir l’estabilitat en sentit transversal els puntals s’uneixen entre si mitjançant diagonals per formar bastidors. La triangulació de les diagonals aporta rigidesa al bastidor. Les unions entre columnes i diagonals es poden fer mitjançant soldadura o bé amb cargols. Al primer cop d’ull, l’anàlisi d’aquest tipus d’estructura sembla prou simple. Un model de barres unides rígidament entre elles sembla suficient. Però quan es comparen els resultats d’aquest tipus de model amb els obtinguts experimentalment, s’observa una gran discrepància en els resultats, el model resulta ser molt més rígid que l’estructura real. Aquesta discrepància és deguda al modelat de les unions entre els diferents elements resistents. Es plantejarà un model dels bastidors de la prestatgeria que reprodueixi correctament la rigidesa dels bastidors obtinguda experimentalment. Mitjançant dades experimentals i simulació numèrica es modelaran les diferents unions entre barres tenint en compte els efectes de deformació locals. Un cop obtingut el model de les unions, s’introduiran al model del bastidor com a elements d’una rigidesa corresponent per tal d’obtenir un model global de l’estructura. També es realitzarà un model de càlcul no lineal de la estructura a partir d’elements de rigidesa variable. Finalment es compararan els valors obtinguts amb dades experimentals de diferents bastidors per tal de validar els resultats de la simulació. Totes les simulacions es realitzaran amb anàlisi per elements finits que proporciona el programari ANSYS 15.

Las barracas del Delta del Ebro. Un modelo de hábitat tradicional

En número dedicado a: Tarragona, comarcas del Baix Ebre y Montsi

Importància i distribució de la garnatxa blanca

La garnatxa blanca és, des dels inicis, la varietat més relacionada amb la DO Terra Alta. S'han trobat fragments de textos que ja parlaven de l'existència d'aquesta varietat a la zona de producció des de fa quatre segles. Actualment, la garnatxa blanca representa el 22 % de la superfície de la denominació d'origen, amb una mitjana de producció de 6,6 milions de quilograms i amb 1.451 hectàrees de vinya. Això representa: la segona varietat en importància dins la zona de producció, el 86,4 % de la superfície plantada a Catalunya, s'estima que un 75 % de la superfície plantada a l'Estat espanyol i un terç de la superfície mundial. És per això que es pot concloure que el futur de la garnat-xa blanca passa per la Terra Alta: hi ha la varietat, el terrer, el clima i el saber fer de viticultors i cellers.La garnacha blanca es, desde los inicios, la variedad más ligada a la DO Terra Alta. Se han encontrado textos en los que se menciona esta variedad en la zona desde hace cuatro siglos. Actualmente, la garnacha blanca representa el 22 % de la superficie de viña de la denominación de origen con una producción de media de 6,6 millones de quilos y ocupa una superficie de 1.451 hectáreas de viñedos. Esto representa: la segunda variedad en importancia dentro de la zona de producción, el 86,4 % de la superficie plantada en Cataluña, se estima que un 75 % de la superficie plantada en el Estado español y un tercio de la superficie mundial. Se puede concluir que el futuro de la garnacha blanca pasa por la Terra Alta: está la variedad, el terruño, el clima y el saber hacer de viticultores y bodegas

Acondicionamiento de la carretera BV-5001 del PK 4+000 A PK 5+400

El presente proyecto constructivo trata el acondicionamiento de la carretera BV-5001 entre la rotonda de Santa Coloma y el final del polígono industrial del Bosc Llarg y les Canyes (aproximadamente del PK4+000 a PK5+400. Los objetivos del proyecto consisten en la mejora y adaptación de la vía al nuevo escenario. Algunos objetivos que se buscan son el fomento del transporte sostenible, la integración en el entorno local y la creación de nuevos espacios funcionales

Projecte tècnic de l'hotel rural de La Torre del Ram a Ciutadella de Menorca

Al llarg dels anys i per diversos factors, a Menorca els pagesos han anat abandonant el camp per instal·lar-se als pobles. Aquest fet ha provocat que les cases rurals, destinades a habitatge per aquestes persones s’hagin tancat, provocant el seu desús i afavorint la degradació d’aquets edificis a mesura que ha anat passant el temps. La torre del Ram, edifici de pagès deshabitat, ubicat a la part de ponent de Menorca a prop de la costa nord, és un reflex clar d’aquesta situació. El present projecte pretén posar remei a aquest fet, posant d’exemple la intervenció en aquestes cases rurals, evitant la degradació i afavorint un nou ús als edificis, remarcant els elements de caràcter propi i les característiques específiques d’aquests, tals com les voltes de carreus de pedra de marès, tant típiques del model de construcció a Menorca. Així doncs, i agafant de referència la Torre del Ram, es pretén intervenir, de manera que es posin en valor tant els elements significatius, com la relació amb el magnífic entorn que envolta aquesta possessió, situada en un lloc privilegiat. D’aquesta manera, partint d’un edifici anteriorment destinat a casa de pagès, es pretén reconvertir-lo a hotel rural, senes malmetre en cap moment, el seu sistema constructiu inicial, ni interferir en el seu caràcter propi i/o procedir a l’eliminació d’elements emblemàtics o significatius. Per intervenir en aquest tipus d’edificacions, cal tenir present sempre una metodologia d’anàlisi de com és i en quin estat es troba l’edifici i posteriorment una vegada analitzades les dades, establir uns barems d’intervenció. Aquests barems, es fixaran mitjançant unes directrius basades en comunicació interior, accessos, distribució, de manera que ens permetin lligar els elements de caràcter propi ja existents, amb noves aportacions i idees de millora, per tal d’aconseguir la unitat de tot el conjunt edificatori. Per aquest fet s’han realitzat nous enllaços anteriorment inexistents que faciliten la interconnexió entre edifici principal i els seus respectius annexes. El disseny final ha estat influenciat en part per la normativa vigent, tant constructiva, com hotelera, com d’instal·lacions, intentant adaptar i quadrar aquesta normativa, amb la distribució i la permissivitat a vegades reduïda que permet un edifici d’aquestes característiques. Finalment s’ha intentat adaptar els annexes de l’edifici i aconseguir que vagin en concordança amb l’edifici principal i adoptin un caràcter semblant tot i ser de nova construcció en la seva major part. S’ha procedit també a la previsió d’instal·lacions incorporant energies renovables, tals com una instal·lació de captadors solars per a l’aigua calenta sanitària i l’escalfament de l’aigua d’una piscina interior i la reutilització d’aigües grises i sobrants de les piscines, de manera que dotaran a l’edifici d’un caràcter més actual i autosuficient, ja que per la seva volumetria i la seva orientació ofereix grans possibilitats i es troba actualment en un estat de desaprofitament