Protecció de la privadesa de microdades mitjançant MDAV

Aquest treball presenta una implementació de l'algorisme MDAV per tal de protegir un conjunt de dades de tal manera que no es perdin les seves característiques generals, i puguin protegir la privacitat dels individus i, alhora, donar prou informació per ser rellevants en estudis estadístics. La metodologia utilitzada ha estat la implementació de l'algorisme i la seva avaluació amb diferents conjunts de dades. Finalment, s'avaluen els inconvenients i limitacions del k-anonimat i es compara amb altres criteris que tenen millor comportament contra determinats tipus d'atacs.This work presents an implementation of the MDAV algorithm in order to protect a dataset so that its general characteristics are not lost, and can protect the privacy of individuals, and at the same time provide enough information to be relevant in statistical studies. The methodology used has been the implementation of the algorithm and its evaluation with different datasets. Finally, the drawbacks and limitations of k-anonymity are evaluated and compared with other criteria that have better behavior against certain types of attacks.Este trabajo presenta una implementación del algoritmo MDAV para proteger un conjunto de datos de tal manera que no se pierdan sus características generales, y puedan proteger la privacidad de los individuos y, a la vez, dar suficiente información para ser relevantes en estudios estadísticos. La metodología utilizada ha sido la implementación del algoritmo y su evaluación con diferentes conjuntos de datos. Finalmente, se evalúan los inconvenientes y limitaciones del k-anonimato y se compara con otros criterios que tienen mejor comportamiento contra determinados tipo de ataques

Vers nous principis de protecció de dades en un nou entorn TIC

Davant de les noves transformacions d'Internet, entre les quals podem destacar la tendència a la connexió de xarxes fins ara autònomes i la multifuncionalitat dels equips terminals de telecomunicacions que converteixen els sistemes d'informació en omnipresents, cal establir nous principis per protegir adequadament el ciutadà. Es proposen cinc nous principis. El d'encriptació i anonimat reversible, el de beneficis recíprocs de manera que la tecnologia també beneficiï els usuaris, el de potenciació de les solucions tecnològiques que afavoreixin o no vagin en contra de la privacitat -tal com estableix el Grup de l'art. 29-, el del complet control per part de l'usuari de l'equip terminal de manera que l'usuari estigui completament informat dels fluxos de dades, i el principi segons el qual els usuaris de determinats sistemes d'informació es beneficiïn de la legislació sobre defensa dels consumidors i usuaris

E-privacidad y redes sociales

Els riscos tecnològics per a la intimitat o privadesa no es limiten a la problemàtica de les bases de dades. Les xarxes socials, les etiquetes RFID, la computació ubiqua i la robòtica, per exemple, són altres exemples de risc per a la privadesa. Les xarxes socials tenen un valor econòmic i cada cop més enginys cerquen la informació personal dels seus usuaris. En canvi, l'estudi de la privadesa en les xarxes socials tot just és una nova àrea d'estudi. Els experts en tecnologia de la informació sovint consideren la privadesa com un atribut quantificable que es pot negociar i probablement intercanviar entre individus a canvi de certs beneficis. Nosaltres creiem, en canvi, que la regulació ha d'afavorir les anomenades privacy enhancing technologies (PET) o tecnologies garants de la privadesa. Aquesta garantia tecnològica de la privadesa és especialment necessària en les xarxes socials. Els drets fonamentals no poden quedar reduïts només a opcions individuals que cal activar. El component que tenen de política pública podria ser garantit si s'incorporessin versions favorables a la privadesa en el mateix disseny de les tecnologies de la informació, com per exemple la privadesa per defecte. Una altra via interessant és fer que les empreses vegin també un profit econòmic en la previsió de tecnologia garant de la privadesa.The technological risks for privacy and anonymity are not limited to the problems of databases. Social networks, RFID tags, ubiquitous data processing and robotics, for example, are other examples of risk. Social networks have an economic value and search engines increasingly try to access their users' personal information. In contrast, the study of privacy in social networks is a new area. Experts in information technology generally consider privacy as a quantifiable attribute which can be negotiated and probably exchanged between individuals for certain benefits. We believe, on the other hand, that regulation should favour the so-called Privacy Enhancing Technologies (PET) to guarantee privacy, and that these are particularly necessary in social networks. Fundamental rights cannot be reduced to individual options which need to be activated. The public component of public policy could be guaranteed if versions favourable to privacy were incorporated in the design of information technologies themselves, such as privacy by default. Another way may be for businesses to see economic benefits in planning technological measures guaranteeing privacy.Los riesgos tecnológicos para la intimidad o la privacidad no se limitan a la problemática de las bases de datos. Las redes sociales, las etiquetas RFID, la computación ubicua y la robótica, por ejemplo, son otros ejemplos de riesgo para la privacidad. Las redes sociales también poseen valor económico y por ello cada vez se crean más ingenios que buscan la información personal de sus usuarios. En cambio, el estudio de la privacidad en las redes sociales es sólo una nueva área de estudio. A menudo, los expertos en tecnología de la información consideran la privacidad como un atributo cuantificable que se puede negociar y, probablemente, intercambiar entre individuos a cambio de ciertos beneficios. Nosotros creemos, en cambio, que la regulación debe favorecer las denominadas privacy enhancing technologies (PET) o tecnologías garantes de la privacidad. Esta garantía tecnológica de la privacidad es especialmente necesaria en las redes sociales. Los derechos fundamentales no pueden quedar reducidos sólo a opciones individuales que es preciso activar. Su componente de política pública podría estar garantizado si se incorporaran versiones favorables a la privacidad en el mismo diseño de las tecnologías de la información, como la privacidad por defecto. Otra vía interesante es conseguir que las empresas encuentren también un provecho económico en la previsión de tecnología garante de la privacidad

E-privadesa i xarxes socials

Els riscos tecnològics per a la intimitat o privadesa no es limiten a la problemàtica de les bases de dades. Les xarxes socials, les etiquetes RFID, la computació ubiqua i la robòtica, per exemple, són altres exemples de risc per a la privadesa. Les xarxes socials tenen un valor econòmic i cada cop més enginys cerquen la informació personal dels seus usuaris. En canvi, l'estudi de la privadesa en les xarxes socials tot just és una nova àrea d'estudi. Els experts en tecnologia de la informació sovint consideren la privadesa com un atribut quantificable que es pot negociar i probablement intercanviar entre individus a canvi de certs beneficis. Nosaltres creiem, en canvi, que la regulació ha d'afavorir les anomenades privacy enhancing technologies (PET) o tecnologies garants de la privadesa. Aquesta garantía tecnològica de la privadesa és especialment necessària en les xarxes socials. Els drets fonamentals no poden quedar reduïts només a opcions individuals que cal activar. El component que tenen de política pública podria ser garantit si s'incorporessin versions favorables a la privadesa en el mateix disseny de les tecnologies de la informació, com per exemple la privadesa per defecte. Una altra via interessant és fer que les empreses vegin també un profit econòmic en la previsió de tecnología garant de la privadesa.Los riesgos tecnológicos para la intimidad o la privacidad no se limitan a la problemática de las bases de datos. Las redes sociales, las etiquetas RFID, la computación ubicua y la robótica, por ejemplo, son otros ejemplos de riesgo para la privacidad. Las redes sociales también poseen valor económico y por ello cada vez se crean más ingenios que buscan la información personal de sus usuarios. En cambio, el estudio de la privacidad en las redes sociales es sólo una nueva área de estudio. A menudo, los expertos en tecnología de la información consideran la privacidad como un atributo cuantificable que se puede negociar y, probablemente, intercambiar entre individuos a cambio de ciertos beneficios. Nosotros creemos, en cambio, que la regulación debe favorecer las denominadas privacy enhancing technologies (PET) o tecnologías garantes de la privacidad. Esta garantía tecnológica de la privacidad es especialmente necesaria en las redes sociales. Los derechos fundamentales no pueden quedar reducidos sólo a opciones individuales que es preciso activar. Su componente de política pública podría estar garantizado si se incorporaran versiones favorables a la privacidad en el mismo diseño de las tecnologías de la información, como la privacidad por defecto. Otra vía interesante es conseguir que las empresas encuentren también un provecho económico en la previsión de tecnología garante de la privacidad.The technological risks for privacy and anonymity are not limited to the problems of databases. Social networks, RFID tags, ubiquitous data processing and robotics, for example, are other examples of risk. Social networks have an economic value and search engines increasingly try to access their users' personal information. In contrast, the study of privacy in social networks is a new area. Experts in information technology generally consider privacy as a quantifiable attribute which can be negotiated and probably exchanged between individuals for certain benefits. We believe, on the other hand, that regulation should favour the so called Privacy Enhancing Technologies (PET) to guarantee privacy, and that these are particularly necessary in social networks. Fundamental rights cannot be reduced to individual options which need to be activated. The public component of public policy could be guaranteed if versions favourable to privacy were incorporated in the design of information technologies themselves, such as privacy by default. Another way may be for businesses to see economic benefits in planning technological measures guaranteeing privacy

Don Luis de Haro: un privat en temps turbulents per a la Monarquía Hispànica

Amb Don Luis de Haro la forma de govern del regnat de Felip IV experimentà, a partir del 1643, un canvi substancial en la manera d'entendre el càrrec de privat. Enrere quedaven les polítiques personalistes del duc de Lerma i del comte duc d'Olivares. Felip IV tornava a agafar les regnes dels assumptes de l'Estat, si bé de manera encoberta cercà una persona de confiança en qui gradualment anar descarregant la direcció constant del poder. La figura de Don Luis i el seu valiment adquireixen més protagonisme en una època de profunda crisi econòmica i social, d'enfrontaments armats constants per mantenir a Europa l'hegemonia de la monarquia hispànica, de recerca de recursos per a obtenir aquest fi. En definitiva, els problemes que s'havien esdevingut durant la centúria es mantenien. Analitzar quin tipus de privat interpretà, com va fer front a les tensions centrífugues que naixien i es desenvolupaven en amplis sectors de la geografia de l'Imperi, i com les abordà des de la posició de defensa de la dinastia austríaca enfront de França i de recerca d'una pau que, amb la menor pèrdua territorial, protegís l'herència sagrada llegada per Carles V i Felip II, han sigut els objectius d'aquest treball.In 1643 the phenomenon of kings favourite would undergo an essential change when Don Luis de Haro became the favourite of King Philip IV of Spain. The personal and interventionist kind of rule characterised by the Duke of Lerma and the Count-Duke of Olivares came to an end and Philip IV of Spain regained control of the government. Nonetheless, the King chose a trustworthy nobleman who could gradually manage certain political issues. The role of Don Luis de Haro and his position as the Kings favourite had a fundamental prominence during a period of deep social and economic crisis. The Hispanic Monarchy was attempting to maintain its European supremacy and was constantly at war and as a result the search for new resources was of key importance. To sum up, the problems of the Crown were the same as they had been during the entire century. This essay has three objectives: firstly, it analyses the political status held by Don Luis de Haro as favourite of Philip IV of Spain; secondly, it shows the strategy that the Kings favourite developed in order to defend the Austrian branch of the dynasty against France; and thirdly, it describes how Don Luis de Haro sought to maintain the integrity of the territories of the Spanish Habsburg dynasty, especially those within the Peninsula, such as Portugal or Catalonia.Con don Luis de Haro la forma de gobierno del reinado de Felipe IV experimentó, a partir de 1643, un cambio substancial en la manera de entender el cargo de privado. Atrás quedaban las políticas personalistas de Lerma y Olivares. Felipe IV volvía a coger las riendas de los asuntos del Estado, aunque de manera solapada buscó una persona de confianza en quien gradualmente ir descargando la dirección constante del poder. La figura de don Luis y su valimiento adquieren más protagonismo en una época de profunda crisis económica y social, de enfrentamientos armados constantes para mantener en Europa la hegemonía de la monarquía hispánica, de búsqueda constante de recursos para aconseguir este fin. En definitiva, se mantenían los problemas que habían pasado durante la centuria. Analizar qué tipo de privado interpretó don Luis de Haro, cómo hizo frente a las tensiones centrífugas que nacían y se desarrollaban por amplios sectores de la geografía del Imperio, y cómo las abordó desde la posición de defensa de la dinastía austriaca frente a Francia y de búsqueda de una paz que, con la menor pérdida territorial, protegiera la herencia sagrada legada por Carlos V y Felipe II, han sido los objetivos de este trabajo

Don Luis de Haro: un privat en temps turbulents per a la Monarquía Hispànica

Amb Don Luis de Haro la forma de govern del regnat de Felip IV experimentà, a partir del 1643, un canvi substancial en la manera d'entendre el càrrec de privat. Enrere quedaven les polítiques personalistes del duc de Lerma i del comte duc d'Olivares. Felip IV tornava a agafar les regnes dels assumptes de l'Estat, si bé de manera encoberta cercà una persona de confiança en qui gradualment anar descarregant la direcció constant del poder. La figura de Don Luis i el seu valiment adquireixen més protagonisme en una època de profunda crisi econòmica i social, d'enfrontaments armats constants per mantenir a Europa l'hegemonia de la monarquia hispànica, de recerca de recursos per a obtenir aquest fi. En definitiva, els problemes que s'havien esdevingut durant la centúria es mantenien. Analitzar quin tipus de privat interpretà, com va fer front a les tensions centrífugues que naixien i es desenvolupaven en amplis sectors de la geografia de l'Imperi, i com les abordà des de la posició de defensa de la dinastia austríaca enfront de França i de recerca d'una pau que, amb la menor pèrdua territorial, protegís l'herència sagrada llegada per Carles V i Felip II, han sigut els objectius d'aquest treball.In 1643 the phenomenon of king’s favourite would undergo an essential change when Don Luis de Haro became the favourite of King Philip IV of Spain. The personal and interventionist kind of rule characterised by the Duke of Lerma and the Count-Duke of Olivares came to an end and Philip IV of Spain regained control of the government. Nonetheless, the King chose a trustworthy nobleman who could gradually manage certain political issues. The role of Don Luis de Haro and his position as the King’s favourite had a fundamental prominence during a period of deep social and economic crisis. The Hispanic Monarchy was attempting to maintain its European supremacy and was constantly at war and as a result the search for new resources was of key importance. To sum up, the problems of the Crown were the same as they had been during the entire century. This essay has three objectives: firstly, it analyses the political status held by Don Luis de Haro as favourite of Philip IV of Spain; secondly, it shows the strategy that the King’s favourite developed in order to defend the Austrian branch of the dynasty against France; and thirdly, it describes how Don Luis de Haro sought to maintain the integrity of the territories of the Spanish Habsburg dynasty, especially those within the Peninsula, such as Portugal or Catalonia.Con don Luis de Haro la forma de gobierno del reinado de Felipe IV experimentó, a partir de 1643, un cambio substancial en la manera de entender el cargo de privado. Atrás quedaban las políticas personalistas de Lerma y Olivares. Felipe IV volvía a coger las riendas de los asuntos del Estado, aunque de manera solapada buscó una persona de confianza en quien gradualmente ir descargando la dirección constante del poder. La figura de don Luis y su valimiento adquieren más protagonismo en una época de profunda crisis económica y social, de enfrentamientos armados constantes para mantener en Europa la hegemonía de la monarquía hispánica, de búsqueda constante de recursos para aconseguir este fin. En definitiva, se mantenían los problemas que habían pasado durante la centuria. Analizar qué tipo de privado interpretó don Luis de Haro, cómo hizo frente a las tensiones centrífugas que nacían y se desarrollaban por amplios sectores de la geografía del Imperio, y cómo las abordó desde la posición de defensa de la dinastía austriaca frente a Francia y de búsqueda de una paz que, con la menor pérdida territorial, protegiera la herencia sagrada legada por Carlos V y Felipe II, han sido los objetivos de este trabajo

Big Data in Genomics: Ethical Challenges and Risks

Genomic information is a class of Big Data in expanding use thanks to technological developments. Here, we review three categories of ethical risks and challenges associated with genomic information: privacy issues, the management of incidental findings, and challenges in data storage and sharing. First, we need to implement strong mechanisms to protect privacy, but genomic data faces specific risks and we need to acknowledge the possibility of re-identification. Proper usage of genomic information has to be regulated, including recommendations on incidental finding management. Also, clear policies for data sharing and explicit efforts to promote central repositories of genomic data should be established. However, technology and new applications of genetic information will develop fast and we should anticipate potential new risks