False News On Social Media: A Data-Driven Survey

In the past few years, the research community has dedicated growing interest to the issue of false news circulating on social networks. The widespread attention on detecting and characterizing false news has been motivated by considerable backlashes of this threat against the real world. As a matter of fact, social media platforms exhibit peculiar characteristics, with respect to traditional news outlets, which have been particularly favorable to the proliferation of deceptive information. They also present unique challenges for all kind of potential interventions on the subject. As this issue becomes of global concern, it is also gaining more attention in academia. The aim of this survey is to offer a comprehensive study on the recent advances in terms of detection, characterization and mitigation of false news that propagate on social media, as well as the challenges and the open questions that await future research on the field. We use a data-driven approach, focusing on a classification of the features that are used in each study to characterize false information and on the datasets used for instructing classification methods. At the end of the survey, we highlight emerging approaches that look most promising for addressing false news

Characterizing the personality of twitter users based on their timeline information

Personality is a set of characteristics that differentiate a person from others. It can be identified by the words that people use in conversations or in publications that they do in social networks. Most existing work focuses on personality prediction analyzing English texts. In this study we analyzed publications of the Portuguese users of the social network Twitter. Taking into account the difficulties in sentiment classification that can be caused by the 140 character limit imposed on tweets, we decided to use different features and methods such as the quantity of followers, friends, locations, publication times, etc. to get a more precise picture of a personality. In this paper, we present methods by which the personality of a user can be predicted without any effort from the Twitter users. The personality can be accurately predicted through the publicly available information on Twitter profiles.A personalidade traduz-se num conjunto de características que diferenciam uma pessoa de outras. Pode ser identificada pelas palavras que as pessoas usam numa conversa ou em publicações que fazem nas redes sociais. A maioria dos trabalhos existentes na literatura estão focados na previsão de personalidade analisando textos em Inglês. Neste estudo, foram analisadas publicações dos utilizadores Portugueses na rede social Twitter. Tendo em conta que o limite de 140 caracteres imposto aos tweets pode dificultar a classificação dos sentimentos dos textos produzidos, foi decidido usar diferentes características e métodos tais como locais, tempo de publicação, quantidade de seguidores, quantidade de amigos, etc., para obter uma imagem mais completa da personalidade. Este documento apresenta um método para fazer a previsão da personalidade de utilizadores do Twitter, com base na informação existente e sem qualquer esforço do lado desses utilizadores. A personalidade pode ser calculada através da informação pública disponível

State of the art 2015: a literature review of social media intelligence capabilities for counter-terrorism

Overview This paper is a review of how information and insight can be drawn from open social media sources. It focuses on the specific research techniques that have emerged, the capabilities they provide, the possible insights they offer, and the ethical and legal questions they raise. These techniques are considered relevant and valuable in so far as they can help to maintain public safety by preventing terrorism, preparing for it, protecting the public from it and pursuing its perpetrators. The report also considers how far this can be achieved against the backdrop of radically changing technology and public attitudes towards surveillance. This is an updated version of a 2013 report paper on the same subject, State of the Art. Since 2013, there have been significant changes in social media, how it is used by terrorist groups, and the methods being developed to make sense of it.  The paper is structured as follows: Part 1 is an overview of social media use, focused on how it is used by groups of interest to those involved in counter-terrorism. This includes new sections on trends of social media platforms; and a new section on Islamic State (IS). Part 2 provides an introduction to the key approaches of social media intelligence (henceforth ‘SOCMINT’) for counter-terrorism. Part 3 sets out a series of SOCMINT techniques. For each technique a series of capabilities and insights are considered, the validity and reliability of the method is considered, and how they might be applied to counter-terrorism work explored. Part 4 outlines a number of important legal, ethical and practical considerations when undertaking SOCMINT work

Public risk perception and emotion on Twitter during the Covid-19 pandemic

Successful navigation of the Covid-19 pandemic is predicated on public cooperation with safety measures and appropriate perception of risk, in which emotion and attention play important roles. Signatures of public emotion and attention are present in social media data, thus natural language analysis of this text enables near-to-real-time monitoring of indicators of public risk perception. We compare key epidemiological indicators of the progression of the pandemic with indicators of the public perception of the pandemic constructed from ∼20 million unique Covid-19-related tweets from 12 countries posted between 10th March and 14th June 2020. We find evidence of psychophysical numbing: Twitter users increasingly fixate on mortality, but in a decreasingly emotional and increasingly analytic tone. Semantic network analysis based on word co-occurrences reveals changes in the emotional framing of Covid-19 casualties that are consistent with this hypothesis. We also find that the average attention afforded to national Covid-19 mortality rates is modelled accurately with the Weber–Fechner and power law functions of sensory perception. Our parameter estimates for these models are consistent with estimates from psychological experiments, and indicate that users in this dataset exhibit differential sensitivity by country to the national Covid-19 death rates. Our work illustrates the potential utility of social media for monitoring public risk perception and guiding public communication during crisis scenarios

On the Detection of False Information: From Rumors to Fake News

Tesis por compendio[ES] En tiempos recientes, el desarrollo de las redes sociales y de las agencias de noticias han traído nuevos retos y amenazas a la web. Estas amenazas han llamado la atención de la comunidad investigadora en Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN) ya que están contaminando las plataformas de redes sociales. Un ejemplo de amenaza serían las noticias falsas, en las que los usuarios difunden y comparten información falsa, inexacta o engañosa. La información falsa no se limita a la información verificable, sino que también incluye información que se utiliza con fines nocivos. Además, uno de los desafíos a los que se enfrentan los investigadores es la gran cantidad de usuarios en las plataformas de redes sociales, donde detectar a los difusores de información falsa no es tarea fácil. Los trabajos previos que se han propuesto para limitar o estudiar el tema de la detección de información falsa se han centrado en comprender el lenguaje de la información falsa desde una perspectiva lingüística. En el caso de información verificable, estos enfoques se han propuesto en un entorno monolingüe. Además, apenas se ha investigado la detección de las fuentes o los difusores de información falsa en las redes sociales. En esta tesis estudiamos la información falsa desde varias perspectivas. En primer lugar, dado que los trabajos anteriores se centraron en el estudio de la información falsa en un entorno monolingüe, en esta tesis estudiamos la información falsa en un entorno multilingüe. Proponemos diferentes enfoques multilingües y los comparamos con un conjunto de baselines monolingües. Además, proporcionamos estudios sistemáticos para los resultados de la evaluación de nuestros enfoques para una mejor comprensión. En segundo lugar, hemos notado que el papel de la información afectiva no se ha investigado en profundidad. Por lo tanto, la segunda parte de nuestro trabajo de investigación estudia el papel de la información afectiva en la información falsa y muestra cómo los autores de contenido falso la emplean para manipular al lector. Aquí, investigamos varios tipos de información falsa para comprender la correlación entre la información afectiva y cada tipo (Propaganda, Trucos / Engaños, Clickbait y Sátira). Por último, aunque no menos importante, en un intento de limitar su propagación, también abordamos el problema de los difusores de información falsa en las redes sociales. En esta dirección de la investigación, nos enfocamos en explotar varias características basadas en texto extraídas de los mensajes de perfiles en línea de tales difusores. Estudiamos diferentes conjuntos de características que pueden tener el potencial de ayudar a discriminar entre difusores de información falsa y verificadores de hechos.[CA] En temps recents, el desenvolupament de les xarxes socials i de les agències de notícies han portat nous reptes i amenaces a la web. Aquestes amenaces han cridat l'atenció de la comunitat investigadora en Processament de Llenguatge Natural (PLN) ja que estan contaminant les plataformes de xarxes socials. Un exemple d'amenaça serien les notícies falses, en què els usuaris difonen i comparteixen informació falsa, inexacta o enganyosa. La informació falsa no es limita a la informació verificable, sinó que també inclou informació que s'utilitza amb fins nocius. A més, un dels desafiaments als quals s'enfronten els investigadors és la gran quantitat d'usuaris en les plataformes de xarxes socials, on detectar els difusors d'informació falsa no és tasca fàcil. Els treballs previs que s'han proposat per limitar o estudiar el tema de la detecció d'informació falsa s'han centrat en comprendre el llenguatge de la informació falsa des d'una perspectiva lingüística. En el cas d'informació verificable, aquests enfocaments s'han proposat en un entorn monolingüe. A més, gairebé no s'ha investigat la detecció de les fonts o els difusors d'informació falsa a les xarxes socials. En aquesta tesi estudiem la informació falsa des de diverses perspectives. En primer lloc, atès que els treballs anteriors es van centrar en l'estudi de la informació falsa en un entorn monolingüe, en aquesta tesi estudiem la informació falsa en un entorn multilingüe. Proposem diferents enfocaments multilingües i els comparem amb un conjunt de baselines monolingües. A més, proporcionem estudis sistemàtics per als resultats de l'avaluació dels nostres enfocaments per a una millor comprensió. En segon lloc, hem notat que el paper de la informació afectiva no s'ha investigat en profunditat. Per tant, la segona part del nostre treball de recerca estudia el paper de la informació afectiva en la informació falsa i mostra com els autors de contingut fals l'empren per manipular el lector. Aquí, investiguem diversos tipus d'informació falsa per comprendre la correlació entre la informació afectiva i cada tipus (Propaganda, Trucs / Enganys, Clickbait i Sàtira). Finalment, però no menys important, en un intent de limitar la seva propagació, també abordem el problema dels difusors d'informació falsa a les xarxes socials. En aquesta direcció de la investigació, ens enfoquem en explotar diverses característiques basades en text extretes dels missatges de perfils en línia de tals difusors. Estudiem diferents conjunts de característiques que poden tenir el potencial d'ajudar a discriminar entre difusors d'informació falsa i verificadors de fets.[EN] In the recent years, the development of social media and online news agencies has brought several challenges and threats to the Web. These threats have taken the attention of the Natural Language Processing (NLP) research community as they are polluting the online social media platforms. One of the examples of these threats is false information, in which false, inaccurate, or deceptive information is spread and shared by online users. False information is not limited to verifiable information, but it also involves information that is used for harmful purposes. Also, one of the challenges that researchers have to face is the massive number of users in social media platforms, where detecting false information spreaders is not an easy job. Previous work that has been proposed for limiting or studying the issue of detecting false information has focused on understanding the language of false information from a linguistic perspective. In the case of verifiable information, approaches have been proposed in a monolingual setting. Moreover, detecting the sources or the spreaders of false information in social media has not been investigated much. In this thesis we study false information from several aspects. First, since previous work focused on studying false information in a monolingual setting, in this thesis we study false information in a cross-lingual one. We propose different cross-lingual approaches and we compare them to a set of monolingual baselines. Also, we provide systematic studies for the evaluation results of our approaches for better understanding. Second, we noticed that the role of affective information was not investigated in depth. Therefore, the second part of our research work studies the role of the affective information in false information and shows how the authors of false content use it to manipulate the reader. Here, we investigate several types of false information to understand the correlation between affective information and each type (Propaganda, Hoax, Clickbait, Rumor, and Satire). Last but not least, in an attempt to limit its spread, we also address the problem of detecting false information spreaders in social media. In this research direction, we focus on exploiting several text-based features extracted from the online profile messages of those spreaders. We study different feature sets that can have the potential to help to identify false information spreaders from fact checkers.Ghanem, BHH. (2020). On the Detection of False Information: From Rumors to Fake News [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158570TESISCompendi

Detecting Deception, Partisan, and Social Biases

Tesis por compendio[ES] En la actualidad, el mundo político tiene tanto o más impacto en la sociedad que ésta en el mundo político. Los líderes o representantes de partidos políticos hacen uso de su poder en los medios de comunicación, para modificar posiciones ideológicas y llegar al pueblo con el objetivo de ganar popularidad en las elecciones gubernamentales.A través de un lenguaje engañoso, los textos políticos pueden contener sesgos partidistas y sociales que minan la percepción de la realidad. Como resultado, los seguidores de una ideología, o miembros de una categoría social, se sienten amenazados por otros grupos sociales o ideológicos, o los perciben como competencia, derivándose así una polarización política con agresiones físicas y verbales. La comunidad científica del Procesamiento del Lenguaje Natural (NLP, según sus siglas en inglés) contribuye cada día a detectar discursos de odio, insultos, mensajes ofensivos, e información falsa entre otras tareas computacionales que colindan con ciencias sociales. Sin embargo, para abordar tales tareas, es necesario hacer frente a diversos problemas entre los que se encuentran la dificultad de tener textos etiquetados, las limitaciones de no trabajar con un equipo interdisciplinario, y los desafíos que entraña la necesidad de soluciones interpretables por el ser humano. Esta tesis se enfoca en la detección de sesgos partidistas y sesgos sociales, tomando como casos de estudio el hiperpartidismo y los estereotipos sobre inmigrantes. Para ello, se propone un modelo basado en una técnica de enmascaramiento de textos capaz de detectar lenguaje engañoso incluso en temas controversiales, siendo capaz de capturar patrones del contenido y el estilo de escritura. Además, abordamos el problema usando modelos basados en BERT, conocidos por su efectividad al capturar patrones sintácticos y semánticos sobre las mismas representaciones de textos. Ambos enfoques, la técnica de enmascaramiento y los modelos basados en BERT, se comparan en términos de desempeño y explicabilidad en la detección de hiperpartidismo en noticias políticas y estereotipos sobre inmigrantes. Para la identificación de estos últimos, se propone una nueva taxonomía con fundamentos teóricos en sicología social, y con la que se etiquetan textos extraídos de intervenciones partidistas llevadas a cabo en el Parlamento español. Los resultados muestran que los enfoques propuestos contribuyen al estudio del hiperpartidismo, así como a identif i car cuándo los ciudadanos y políticos enmarcan a los inmigrantes en una imagen de víctima, recurso económico, o amenaza. Finalmente, en esta investigación interdisciplinaria se demuestra que los estereotipos sobre inmigrantes son usados como estrategia retórica en contextos políticos.[CA] Avui, el món polític té tant o més impacte en la societat que la societat en el món polític. Els líders polítics, o representants dels partits polítics, fan servir el seu poder als mitjans de comunicació per modif i car posicions ideològiques i arribar al poble per tal de guanyar popularitat a les eleccions governamentals. Mitjançant un llenguatge enganyós, els textos polítics poden contenir biaixos partidistes i socials que soscaven la percepció de la realitat. Com a resultat, augmenta la polarització política nociva perquè els seguidors d'una ideologia, o els membres d'una categoria social, veuen els altres grups com una amenaça o competència, que acaba en agressions verbals i físiques amb resultats desafortunats. La comunitat de Processament del llenguatge natural (PNL) té cada dia noves aportacions amb enfocaments que ajuden a detectar discursos d'odi, insults, missatges ofensius i informació falsa, entre altres tasques computacionals relacionades amb les ciències socials. No obstant això, molts obstacles impedeixen eradicar aquests problemes, com ara la dif i cultat de tenir textos anotats, les limitacions dels enfocaments no interdisciplinaris i el repte afegit per la necessitat de solucions interpretables. Aquesta tesi se centra en la detecció de biaixos partidistes i socials, prenent com a cas pràctic l'hiperpartidisme i els estereotips sobre els immigrants. Proposem un model basat en una tècnica d'emmascarament que permet detectar llenguatge enganyós en temes polèmics i no polèmics, capturant pa-trons relacionats amb l'estil i el contingut. A més, abordem el problema avaluant models basats en BERT, coneguts per ser efectius per capturar patrons semàntics i sintàctics en la mateixa representació. Comparem aquests dos enfocaments (la tècnica d'emmascarament i els models basats en BERT) en termes de rendiment i les seves solucions explicables en la detecció de l'hiperpartidisme en les notícies polítiques i els estereotips d'immigrants. Per tal d'identificar els estereotips dels immigrants, proposem una nova tax-onomia recolzada per la teoria de la psicologia social i anotem un conjunt de dades de les intervencions partidistes al Parlament espanyol. Els resultats mostren que els nostres models poden ajudar a estudiar l'hiperpartidisme i identif i car diferents marcs en què els ciutadans i els polítics perceben els immigrants com a víctimes, recursos econòmics o amenaces. Finalment, aquesta investigació interdisciplinària demostra que els estereotips dels immigrants s'utilitzen com a estratègia retòrica en contextos polítics.[EN] Today, the political world has as much or more impact on society than society has on the political world. Political leaders, or representatives of political parties, use their power in the media to modify ideological positions and reach the people in order to gain popularity in government elections. Through deceptive language, political texts may contain partisan and social biases that undermine the perception of reality. As a result, harmful political polarization increases because the followers of an ideology, or members of a social category, see other groups as a threat or competition, ending in verbal and physical aggression with unfortunate outcomes. The Natural Language Processing (NLP) community has new contri-butions every day with approaches that help detect hate speech, insults, of f ensive messages, and false information, among other computational tasks related to social sciences. However, many obstacles prevent eradicating these problems, such as the dif f i culty of having annotated texts, the limitations of non-interdisciplinary approaches, and the challenge added by the necessity of interpretable solutions. This thesis focuses on the detection of partisan and social biases, tak-ing hyperpartisanship and stereotypes about immigrants as case studies. We propose a model based on a masking technique that can detect deceptive language in controversial and non-controversial topics, capturing patterns related to style and content. Moreover, we address the problem by evalu-ating BERT-based models, known to be ef f ective at capturing semantic and syntactic patterns in the same representation. We compare these two approaches (the masking technique and the BERT-based models) in terms of their performance and the explainability of their decisions in the detection of hyperpartisanship in political news and immigrant stereotypes. In order to identify immigrant stereotypes, we propose a new taxonomy supported by social psychology theory and annotate a dataset from partisan interventions in the Spanish parliament. Results show that our models can help study hyperpartisanship and identify dif f erent frames in which citizens and politicians perceive immigrants as victims, economic resources, or threat. Finally, this interdisciplinary research proves that immigrant stereotypes are used as a rhetorical strategy in political contexts.This PhD thesis was funded by the MISMIS-FAKEnHATE research project (PGC2018-096212-B-C31) of the Spanish Ministry of Science and Innovation.Sánchez Junquera, JJ. (2022). Detecting Deception, Partisan, and Social Biases [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185784Compendi

Latent human traits in the language of social media: An open-vocabulary approach

Over the past century, personality theory and research has successfully identified core sets of characteristics that consistently describe and explain fundamental differences in the way people think, feel and behave. Such characteristics were derived through theory, dictionary analyses, and survey research using explicit self-reports. The availability of social media data spanning millions of users now makes it possible to automatically derive characteristics from behavioral data-language use-at large scale. Taking advantage of linguistic information available through Facebook, we study the process of inferring a new set of potential human traits based on unprompted language use. We subject these new traits to a comprehensive set of evaluations and compare them with a popular five factor model of personality. We find that our language-based trait construct is often more generalizable in that it often predicts non-questionnaire-based outcomes better than questionnaire-based traits (e.g. entities someone likes, income and intelligence quotient), while the factors remain nearly as stable as traditional factors. Our approach suggests a value in new constructs of personality derived from everyday human language use