Apunts per a un model pedagògic per a l'ensenyament a distància de la tradumàtica

L'article exposa una proposta d'esquema de model pedagògic per a l'ensenyament a distància de la tradumàtica centrat en un procés d'aprenentatge que gira a l'entorn d'una classe enregistrada en format digital, i unes activitats síncrones i asíncrones tutelades per la presència d'un responsable docent

Recerca i divulgació arqueològica. Un camí per al desenvolupament d'estratègies interdisciplinars a l'ESO

El caràcter interdisciplinar de l'arqueologia, potencia l'aprofitament didàctic als ensenyaments no-universitaris de tot un conjunt de continguts provinents de diferents disciplines i àrees de coneixement, que fonamenten i estructuren una proposta curricular amb tots els ingredients bàsics per avançar cap a un aprenentatge realment significatiu. En aquest, les fonts de coneixement i les habilitats i mètodes inherents a la tasca arqueològica, prenen categoria equiparable al coneixement factual i conceptual fruit d'aquesta mateixa investigació.El carácter interdisciplinar de la arqueología, potencia el aprovechamiento didáctico en las enseñanzas no universitarias de un conjunto de contenidos provenientes de distintas disciplinas y àreas de conocimiento, que fundamentan y estructuran una propuesta curricular con todos los ingredientes básicos para avanzar hacia un aprendizaje auténticamente significativo. En éste, las fuentes de conocimiento y las habilidades y métodos inherentes al trabajo arqueológico, toman categoría equiparable al conocimiento factual y conceptual fruto de esta misma investigación.The interdiciplinar character of archaeology reinforces the didactic usefulness in non universitarian courses of a series of contents from different disciplines and subjects. In this way it is possible to found and to structure a curriculum that contains the main elements for a really significant learning. The sources of knowledge and the habilities and methods that constitute archaeological practice acquire in this way an equivalent category to the factual and conceptual knowledge that derives form this kind of research

L'educació com a fòrum de debat dels significats culturals. La perspectiva de Jerome Bruner sobre l'educació

Parlar sobre l'educació des de la perspectiva de Bruner significa posar de manifest les relacions entre desenvolupament, aprenentatge, cultura, educació i educació escolar. Bruner comparteix amb altres autors l'afany per donar a l'estudi del desenvolupament un enfocament social i cultural, que consideri el que és específic de l'especie humana i reconegui el paper fonamental de l'educació en aquest procés

Quina geografia ensenyar?

L'enseignement scolaire de la géographie est en difficulté dans presque tous les pays européens: le choix des savoirs a enseigner, la conception exclusivement thématique des programmes, et l'imnmobilisme des pratiques d'enseignement en sont cause. Cet article envisage les apports possibles d'un paradigme socio-didactique et d'un modkle de lecture culturocritique de l'espace terrestre produit par la société contemporaine. Les determinants de la construction du discours de géographie scolaire doivent prendre en compte, d'une part, sa pertinence par rapport au projet social d'enseignement et a l'évolution scientifique de la connaissance et, d'autre part, la cohérence d'un ensemble systémique dynamique caractérise par le pluralisme des points de vue géographiques. Deux exemples illustrent la relation fondamentale entre problématique gtographique et problématisation de l'espace terrestre étudié.The teaching of geography in schools is in difficulties in almost all European countries. The main causes are the selection of topics to teach, the exclusively thematic conception of the contents and the resistance to change teaching methods. The application of a socio-didactical paradigm and a cultural-critical model in the interpretation of the territory could contribute to a change in teaching in schools. This approach implies the consideration of present-day problems which convert the study of geography into an instrument for positive thinking and for the democratic production of the earth by society. This article analyses how school geography can, on the one hand, play a part in the social objectives of teaching and in the scientific evolution of the discipline, and, on the other, maintain its coherence within the plurality of geographical approaches which make up a dynamically organized system-and not just a simple, structured grouping.Two examples illustrate the interaction between geographical problems and the region studied.La enseñanza de la geografia se encuentra con dificultades en casi todos los paises europeos: la selección de los conocimientos que es preciso ensefiar, la concepción exclusivamente temática de los programas y el inmovilismo de la practica de la enseñanza son las causas principales. Este articulo examina las posibles aportaciones de un paradigma sociodidáctico y de un modelo de lectura cultural-critico del espacio terrestre producido por la sociedad contemporánea. Los determinantes de la construcción del discurso geográfico escolar deben tener en cuenta, por una parte, su conveniencia en relación con el proyecto social de la enseñanza y con la evolución cientifica del conocimiento, y, por otra, la coherencia de un conjunto sistémico dinámico caracterizado por el pluralismo de los puntos de vista geográficos. El articulo concluye con dos ejemplos que ilustran la relación fundamental entre la problemática geográfica y la problematización del espacio terrestre estudiado.L'ensenyament de la geografia a l'escola es troba amb dificultats en gairebé tots els països europeus: la selecció dels coneixements que cal ensenyar, la concepció exclusivament temàtica dels programes i l'immobilisme de la practica de l'ensenyament en són les causes principals. Aquest article examina les possibles aportacions d'una paradigma socio-didactic i d'un model de lectura cultural-crític de l'espai terrestre produit per la societat contemporània. Els determinants de la construcció del discurs de la geografia escolar han de tenir en compte, d'una banda, la seva pertinència en relació amb el projecte social de l'ensenyament i amb l'evolució científica, i, d'altra, la coherència d'un conjunt sistèmic dinàmic caracteritzat pel pluralisme dels punts de vista geogràfics. L'article acaba amb dos exemples que il·lustren la relació fonamental entre la problemàtica geogràfica i la problematització de l'espai terrestre estudiat

Teoria de Belbin: rols en els equips de treball

Est objecte d'aprenentatge té el propòsit d'ajudar a conèixer i comprendre els diferents rols que Belbin va identificar en els equips de treball, les seues característiques, la seua funció dins dels equips de treball i les fortaleses i febleses de cada rol. Addicionalment es complementa amb un breu resum dels rols que va identificar Mintzberg.Catalá Miguel, I. (2022). Teoria de Belbin: rols en els equips de treball. http://hdl.handle.net/10251/18492

L'educació i l'agressivitat en l'obra de Felix Von Cube

En los últimos años, la obra del pedagogo aleman Felix von Cube -uno de los pioneros en pedagogía cibernética- ha derivado hacia un estudio de la agresividad humana. Cube parte de la Verhaltensbiologie (biologia del comportamiento), y entiende que el ser humano es innatamente agresivo. La cultura occidental contemporánea, lejos de controlar la agresividad, la aumenta. El deporte, la velocidad, el stress, las drogas ... son modos de violencia. La educación ha privilegiado el mimo en lugar de la exigencia. Esta es la propuesta pedagogica de Cube, derivada de la biologia del comportamiento: exigir en lugar de mimar. Pero el pensamiento de Cube plantea el grave problema de no tener en cuenta la decisión individual y personal del comportamiento humano, y culmina con el reduccionisme biológico. La biologia del comportamiento es un discurso sobre la realidad humana que debe completarse con otros igualmente notables.In the last few years the master of the german pedagogue Felix von Cube -one of the pioner in the cibernetic pedagogy- has derived to a study of the human aggressivity. Cube sets out from the Verhaltensbiologie (behavior biology), and he stands that the human being is innately aggressive. The occidental contemporary culture, far to control the aggressivity, it increases it. The sport, the speed, the stress, the drugs ... they are kinds of violence. The education has privilegiated the spoiling instead of requirement. This in the Cube pedagogic proposal derivated from the behavior biology: require instead of spoiling. But the Cube thought poses the grave problem of not to have in mind the individual and personal decision of human behavior, and culmines in the biologic reductionbm. The behavior biology is a speech about the human reality that must be completed with others equally notables