"Pressing" de la metàfora sobre la hipèrbole

"Pressing" de la metàfora sobre la hipèrbol

Ressenyes

Obra ressenyada: M. Elvira TERUEL PLANAS, Retòrica, informació i metàfora. Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Bellaterra/Castelló/València: UAB/UJ/UV, 1997

Camins i vies vs. malalties i fractures

El següent treball tracta de la metàfora conceptual en el discurs polític, concretament en el llenguatge emprat per forces polítiques d'ideologies diverses quan es refereixen a l'anomenat "procés" a Catalunya. S'estudia, d'una banda, si les diferents propostes ideològiques mantenen conceptualitzacions metafòriques estables i regulars sobre el "procés" i, d'altra banda, s'analitza quin lloc ocupen les emocions en la tria metafòrica i com podem relacionar-les amb les diferents ideologies que sostenen el discurs polític.El siguiente trabajo trata de la metáfora conceptual en el discurso político, concretament en el lenguaje usado por fuerzas políticas de diferentes ideologías cuando se refieren al llamado "proceso" en Cataluña. Se estudia, en primer lugar, si las diferentes propuestas ideológicas mantienen conceptualizaciones metafóricas estables y regulares sobre el "proceso" y, en segundo lugar, se analiza el lugar que ocupan las emociones en la elección metafórica y como podemos relacionarlas con las diferentes ideologías que sostienen el discurso político.The following work deals with the conceptual metaphor in political discourse, specifically in the language used by political forces of diverse ideologies when referring to the so-called "process" in Catalonia. On the one hand we will see if the different ideological proposals maintain stable and regular metaphorical conceptualizations about the "process", and on the other hand we will analyse the place that emotions occupy in metaphorical choice, and how we can relate them to the different ideologies that they hold political discourse

Metàfora, metonímia i lèxic del marc cognitiu de la mort en la poesia de Francisco de Quevedo i de Vicent Andrés Estellés: estudi comparatiu

Setzenes Jornades de Foment de la Investigació (Any 2011)En aquest article hem dut a terme un estudi paral·lel de les imatges metafòriques i metonímiques que apareixen en la lírica de Francisco de Quevedo i de Vicent Andrés Estellés. Així, obtindrem els resultats de l’anàlisi d’un corpus format per deu poemes de Quevedo i dotze d’Estellés específicament triats per la temàtica, d’un costat, i de recerques lèxiques en dues bases de dades, de l’altre. Amb aquesta anàlisi, tractarem d’aproximar-nos a la concepció que cadascun dels autors té de la idea de la mort i observarem quines són les diferències fonamentals entre els respectius marcs cognitius al voltant d’aquest concepte constant en l’extensa obra tant de l’un com de l’altre. Inicialment, la distància cronològica i contextual que els separa fa pensar que hi trobarem marcades diferències. Tanmateix, és interessant veure com apareixen més punts de contacte dels que havíem previst. Lògicament, expliquem també les principals diferències derivades dels usos no coincidents que aquests autors fan de la metàfora i la metonímia

La passió pel real i la reacció contra la metàfora en la poètica de Salvador Dalí

Between 1927 and 1937, Dalí was author of a remarkable work of poetry simultaneous to his paintings. This article attempts at analysing the theoretical corpus in which his work is based on. Dali’s ideas about poetry were always determined by the same objectivist ambition and a permanent interest in reality, in convergence with scientific research. Against the cunning arguments the painter ascribes to metaphorical processes, it will be imposed, at first, the knowledge of the outside world, thanks to Bergson and, later, the investigation of the internal world due to Freud’s sponsorship, as a result of the incorporation of Surrealism. In the last analysis, this article aims at being an innovative approach to Dali’s poetry from the theory of knowledge

Dar/Donar and Fer+Psychological Noun in Ancient and Medieval Catalan (XIII-XVI Centuries): An Approach Based on Cognitive Constructions Grammar

Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·m fa paor” al costat de “los que·t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).The constructions fer/donar + psychological noun have a distribution in ancient and medieval Catalan language which is different from that of the present use. Specifically, today we can observe a preference for the use of the verb fer, which contrast with other languages such as Spanish: fer por vs. dar miedo. However, in the ancient language we can find “no·m fa paor” besides “los que·t donen por”. This paper presents a comprehensive study of the constructions fer + psychological noun and donar/dar + psychological noun in ancient and medieval Catalan (XIII-XVI centuries) with a double aim. First, we will describe what primitive constructions are in the origin of those we study, and what is the process by which they become eligible for the expression of emotions. Secondly, we will prove that the primitive constructions with fer and donar describe different scenes in the ancient language, and that the current preference for fer is due to the proximity of the two scenes in some contexts and to its frequency of use. In this regard, the concepts provided by the Cognitive Constructions Grammar (GCxC) (Goldberg 1996) have proved to be useful.Aquest treball s’inclou al si de la matriu de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (ISIC/012/042), en l’activitat dels projectes Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEU-2009-042], “aquest és un projecte cofinançat pel FEDER de la UE”), “Gramàtica del Català Antic” (finançat pel MICINN [Ref.: FFI2009-13065/FIL]), “Constitució d’un Corpus per a la Gramàtica del Català Antic” (finançat per l’IEC [IVITRA-IEC/PT2008-MARTINES01]), “Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)” (finançat per l’IEC [PT 2012-S04-MARTINES]), “Biblioteca Digital Plurilingüe del Mediterrani / Multilingual Digital Library of The Mediterranean Neighbourhood-IVITRA” (finançat pel MICINN [Ref. FFI2010-09064-I]), “Gramàtica del Català Modern (1601-1834)” (finançat pel MINECO, Ref. FFI2012-37103) i el “Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció” (finançat pel Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa de la UA [Ref. GITE-09009-UA])

La tradició de Jesús i el procés de reinterpretació. La paràbola dels vinyaters com a exemple

En la paràbola dels vinyaters hi ha quatre elements que possibiliten les relectures que es van succeint a l’interior de la tradició de Jesús. Tots quatre pertanyen a l’esquema narratiu primitiu de la paràbola: a) la vinya plantada, b) l’enviament dels servents, c) el fill (estimat) i d) la pedra. Les tradicions que fan autoritat, i de les quals s’afirma la inspiració divina, són dues: l’Escriptura i les paraules mateixes de Jesús. Cada element de la paràbola és rellegit d’acord amb regles d’interpretació que es relacionen amb l’exegesi rabínica i amb un precís mètode hermenèutic. Així, la història de la salvació es converteix en el punt focal de les dues línies independents en què es mou la tradició de Jesús en relació a la paràbola: l’anomenada «versió marcana» (pre-Marc, Marc, Mateu i, en part, Lc) i la «versió lucana» (Lc i, amb grans modificacions, Tom). En conseqüència, el sovint anomenat «procés d’al·legorització» de les paràboles no és un «vel espès» (J. Jeremias), que amaga el sentit de les paràboles narrades per Jesús, sinó que representa un procés hermenèutic genuí i curós que actua sobre les diverses versions dels relats parabòlics que han estat transmesos seguint unes consistents regles d’interpretació

El poder i la força: metàfores, imatges i representacions del poder

En contra d'una arrelada tendència filosòfica al menysteniment de les metàfores i les imatges, existeixen alguns desenvolupaments recents en la filosofia, la ciència cognitiva i els estudis literaris que reivindiquen el paper productiu de la metàfora pel coneixement o inclús que el pensament humà funciona a través de la connexió entre metàfores i conceptes. La metàfora, com a imatge verbal, serveix per il·lustrar fenòmens molt complexos. Si la metàfora funciona és perquè existeix alguna relació d'analogia, homologia o afinitat estructural entre els dos termes associats en la metàfora. En aquesta comunicació se sosté la tesi que el concepte de poder encara avui està mancat d'una definició clara i unívoca. El poder s'explica com a «influència», «força», «capacitat». Es proposa un recorregut per una sèrie de pensadors que pensen en el poder d'acord amb magnituds físiques, com la força, i que tenen com a referent el model de la ciència de la seva època: Hobbes, Foucault, Deleuze i Guattari. Una variació en el paradigma de la ciència que es tradueix també en una modificació de l'aspecte sota el qual apareix el poder i que, per tant, també de les formes de resistència.Against a very rooted tendency in philosophy to demean metaphors and images, latest developments taking place in philosophy, cognitive science and literary studies claim that metaphors have a central role in knowledge and that even human thought itself operates connecting metaphors and concepts. Metaphors, understood here as a sort of verbal pictures, serve to the illustration of very complex phenomena. It is assumed that if a metaphor works, it is because there is a relation of analogy, homology or structural affinity between the two components of the metaphor. In this paper I hold the thesis that the concept of political power has not a clear and univocal definition. Political power is explained in analogy to terms such as «influence», «strength» or «ability». This is shown through a series of relevant examples taken of the history of modern and contemporary political philosophy, whose understanding of political power runs parallel to the physical explanation at their times of physical magnitudes as, for instance, force. These are Hobbes, Foucault, Deleuze and Guattari. In their assimilation of political power to force they are also mirroring the stage of development of physical science. A new paradigm in science has its translation in the meaning of power as force and therefore in the possibilities of resistance against abuse of powe