Nous conceptes en HLA i transplantament d'òrgans

En el trasplantament d'òrgans el rebuig immunitari segueix sent el principal obstacle a superar. L'al·loreconeixement que inicia aquesta resposta immunitària està determinat majoritàriament pel reconeixement com a estranyes de les molècules HLA o MHC (complex d'histocompatibilitat principal), en ser aquestes extremadament polimòrfiques. L'al·loresposta immunitària comporta l'activació inicial dels limfòcits T i la inducció posterior d'un ventall de mecanismes efectors. Aquests mecanismes que porten al rebuig poden tenir tant una base cel·lular com humoral, i el tractament amb immunosupressors és més efectiu en el cas del rebuig cel·lular. Tanmateix, el tractament crònic amb fàrmacs immunosupressors comporta uns efectes adversos importants i, per això, s'està estudiant la possibilitat d'induir tolerància específica d'antigen, que sembla un objectiu factible en un futur. Actualment, els estudis immunitaris que es fan al laboratori avaluen el grau de compatibilitat entre donant i receptor, mitjançant la tipificació HLA de tots dos, i analitzen l'al·loresposta específica, bàsicament mitjançant la detecció d'anticossos anti-HLA específics del donant.In organ transplantation, immune rejection is still the biggest obstacle to overcome. The allorecognition that initiates the immune response is determined to a high degree by the recognition as foreign of HLA or MHC (major histocompatibility complex) molecules, the latter being highly polymorphic. The immune alloresponse entails initial T-cell activation and subsequent induction of a variety of effector mechanisms. These mechanisms, which lead to rejection, may have either a cellular or a humoral basis, where immunosuppressive treatment is more effective in the case of cellular rejection. However, chronic treatment with immunosuppressive drugs entails major adverse effects and, therefore, the possibility of inducing antigen-specific tolerance is under study and appears to be a feasible goal in the future. Currently, the immunological studies which are being carried out in the laboratory evaluate the degree of compatibility between donor and recipient through HLA typing of both, and analyse the specific alloresponse, in essence by detecting the presence of donor-specific anti-HLA antibodies

Modulació del canvi d'isotip de les immunoglobulines per senyals del sistema immunitari innat

Els limfòcits B madurs emergeixen del moll de l'os i continuen diversificant el seu repertori genètic d'immunoglobulines a través de dos processos que depenen de la presència d'antigen, la hipermutació somàtica (SHM, per les seves sigles en anglès) i el canvi d'isotip (CSR). Ambdós processos requereixen AID, un enzim capaç d'editar el DNA, i tenen lloc predominantment als centres germinals, on els limfòcits B interaccionen amb antígens peptídics presentats per limfòcits T (respostes dependents de limfòcits T, TD). Estudis recents demostren com els limfòcits B reben ajuda addicional de cèl·lules del sistema immunitari innat, com són cèl·lules NKT, cèl·lules dendrítiques, i granulòcits, com neutròfils, eosinòfils i basòfils. Aquestes cèl·lules del sistema immunitari innat milloren les respostes TD, ja que aporten senyalització que ajuda als limfòcits B en diferents compartiments, com el centre germinal, centres postgerminals o el moll de l'os. A més de complementar l'activitat dels limfòcits B en respostes TD, les cèl·lules del sistema immunitari innat poden iniciar respostes independents de T en zones específiques com la mucosa i la zona marginal de la melsa. En aquests casos els limfòcits B inicien respostes que donen lloc a una ràpida generació d'anticossos. En aquesta revisió discutirem els avenços recents en la modulació del canvi d'isotip en limfòcits B produïts per cèl·lules del sistema immunitari innat.Mature B cells emerging from bone marrow further diversify their Ig genes through two antigen-dependent processes known as somatic hypermutation (SHM) and class switch recombination (CSR). These processes require AID, a DNA-editing enzyme. B cells are engaged in a T-cell-dependent (TD) antibody response against protein antigens predominantly in germinal centres. Recent evidence shows that B cells receive additional help from invariant natural killer T cells, dendritic cells and various granulocytes, including neutrophils, eosinophils and basophils. These innate immune cells enhance T-cell-dependent antibody responses by delivering B-cell helper signals both in the germinal centre and at postgerminal centre lymphoid sites such as the bone marrow. In addition to enhancing and complementing the B-cell helper activity of canonical T cells, invariant natural killer T cells, dendritic cells and granulocytes can deliver T-cell-independent B-cell helper signals at the mucosal interface and in the marginal zone of the spleen to initiate rapid innate-like antibody responses. In this paper we discuss recent advances in the role of innate cells in B-cell helper signals and in antibody diversification and production

Tècniques de proteòmica quantitativa per a l'estudi de la tolerància central al timus

Un grup de científics de la UAB ha dut a terme una recerca, fent servir tècniques de proteòmica quantitativa, que mostra com les cèl·lules del sistema immune són educades al timus per a no reaccionar davant les cèl·lules i teixits propis. El timus és un òrgan del sistema limfàtic que té un important paper en la maduració dels limfòcits T, cèl·lules fonamentals durant la resposta immunitària del nostre organisme. Per tant, l'estudi realitzat en aquesta recerca suposarà un major coneixement sobre el sistema immunològic, principalment sobre l'actuació dels limfòcits.Un grupo de científicos de la UAB ha llevado a cabo una investigación, utilizando técnicas de proteómica cuantitativa, que muestra cómo las células del sistema inmune son educadas en el timo para no reaccionar ante las células y tejidos propios. El timo es un órgano del sistema linfático que tiene un importante papel en la maduración de los linfocitos T, células fundamentales durante la respuesta inmunitaria de nuestro organismo. Por tanto, el estudio realizado en esta investigación supondrá un mayor conocimiento sobre el sistema inmunológico, principalmente sobre la actuación de los linfocitos

Immunoteràpia, un concepte clàssic amb novetats rellevants: els biològics i la immunoteràpia antitumoral com a exemples concrets

De la inducció de memòria immunitària de les vacunes antiinfeccioses, a la immunoteràpia cel·lular i genètica per al tractament de tumors, el ventall de teràpies potencials a través de la modulació del sistema immunitari és una de les aproximacions més prometedores que el coneixement basat en la immunologia ha fet, fa i farà realitat. Els avenços són constants i els resultats obtinguts en aquests primers anys del segle XXI situen la immunoteràpia entre les àrees mèdiques amb més potencialitat de tractament. En aquesta revisió ens centrarem en alguns dels avenços més rellevants dels tractaments basats en fàrmacs biològics (principalment anticossos), així com en els canvis introduïts en el tractament del càncer a través de la manipulació de la resposta immunitària.From the induction of immunological memory with anti-infectious vaccines through cell and gene immunotherapy to tumour treatments, the range of potential therapies stemming from modulation of the immune system is one of the most promising areas of immunology-based knowledge. Developments are constant and the results obtained during the early 21st century have placed immunotherapy among the areas with the greatest potential for clinical treatment. In this review, we focus on some of the biggest developments in treatment based on biological drugs (mainly antibodies) and, particularly, the progress made in the treatment of cancer by manipulating immune responses against tumour

Nous conceptes sobre la diabetis autoimmunitària

La diabetis mellitus de tipus 1 (DT1) és una malaltia metabòlica provocada per la destrucció de les cèl·lules productores d'insulina, les cèl·lules β dels illots pancreàtics. De base autoimmunitària, no es coneix l'etiologia d'aquesta malaltia, tot i que s'han identificat factors genètics, ambientals i immunitaris de susceptibilitat. En aquest article fem un repàs dels mecanismes d'autoimmunitat i els nous conceptes en aquest camp. També destaquem els models experimentals utilitzats en l'estudi de la DT1 i les noves teràpies desenvolupades amb aquests. Per acabar, fem una ullada al present i al futur de la immunoteràpia preventiva i de tractament en aquesta malaltia, i insistim en la necessitat d'aturar el procés autoimmunitari, restaurar la tolerància immunitària, identificar nous biomarcadors de progressió i aplicar conjuntament estratègies de regeneració i neogènesi de les cèl·lules β.Type 1 diabetes (DT1) is a metabolic disease caused by the selective destruction of the insulin producing β cells by the immune system. The etiology of the disease is still unknown, but several genetic, environmental and immunological factors of susceptibility have been identified. In this chapter we describe the autoimmune mechanisms involved in this disease, as well as the experimental models used for the study of DT1 and for the development of new strategies of immune intervention. Lastly, we explain the recent assays in immunotherapies aimed at preventing and curing the disease, based on breaking autoimmune response, restoring immunological tolerance and identifying new biomarkers of disease progression, as well as strategies for regenerating β cells

Poliangeitis amb Granulomatosis eosinofílica i asma al·lèrgica; dues monedes amb una mateixa cara?

La síndrome de Churg-Strauss o Poliangeitis amb Granulomatosis eosinofílica (EGPA), clàssicament s'ha vinculat a un substrat asmàtic d'origen al·lèrgic. No obstant, l'evidència en aquest sentit és equívoca. L'objectiu d'aquest treball és identificar diferències clíniques i serològiques entre pacients amb EGPA i pacients asmàtics al·lèrgics, i determinar el perfil al·lèrgic d'un grup de pacients diagnosticats d'EGPA. Es comparen dos grups de pacients: un grup de diagnosticats d'EGPA, i un altre amb asma al·lèrgic. Malgrat les similituds clíniques entre els dos grups, les reaccions immunoal·lèrgiques no semblen intervenir en la fisiopatologia de la majoria dels casos d'EGPA

Relació entre el percentatge i número absolut de cèl·lules Natural Killer i de l'expressió dels seus receptors NKG2D i NKp46 i les diferents formes de presentació de la Tuberculosi. Resultats preliminars

La tuberculosi pot localitzar-se al pulmó: TB-P o altres òrgans: TB-EP, segons el compromís del sistema immunitari de l'hoste, on hi intervenen les cèl·lules Natural Killer-NK.Tuberculosis is preferably located in the lungs: P-TB or any other organ: EP-TB, depending on the impairment of the immune system of the host that involve Natural Killer cells-NK

Un raig de llum pels pacients amb el càncer més mortífer

Premis Pharmanews-Fedefarma 2016De tots els tipus de càncer que hi ha, el de pulmó és el que causa més morts a l’any en tot el món. Hi ha diferents teràpies, però recentment la immunoteràpia s’ha potenciat considerablement després del descobriment d’anticossos que actuen sobre els receptors CTLA-4 i PD-1/PD-L1 de les cèl·lules

Anàlisis dels immunofenotips dels NKR de les cèl·lules Natural Killer en pacients amb Esclerosi Múltiple (MS).

Curs 2013-2014La MS és una malaltia autoimmunitària les causes de la qual són encara desconegudes. Entre altres efectes, els pacients d’aquesta malaltia veuen reduït el nombre de limfòcits, així com el percentatge d’aquests ocupats pel compartiment NK. Tot i que molts estudis es centren en investigar aquesta malaltia, el motiu d’aquesta reducció, continua essent un misteri. En el present estudi s’ha plantejat una hipòtesi, la qual apunta a què aquesta reducció, pugui venir causada pel fet que les cèl·lules NK s’hagin vist eliminades de la circulació; a la qual cosa s’esperaria trobar una població de NK més joves per aquells pacients que tinguessin en un percentatge menor de NK, ja que aquesta pèrdua s’hauria hagut de compensar amb cèl·lules NK de nova formació. Per tal de determinar l’antiguitat de les cèl·lules NK s’analitzen els receptors ILT2 (present en cèl·lules més antigues, ja que s’acumula amb el temps), NKG2A (molt present en cèl·lules NK joves), i en la subpoblació CD56bright, (estat de maduració precoç, ja que aquestes amb el temps esdevindran CD56dim). Després de molts anàlisis, s’ha pogut comprovar com la presència de CMV influeix en els receptors de les cèl·lules NK, igual que també influeix la presència de tractament amb immunomoduladors. Però a part d’aquestes influències les quals ja s’havien descrit en altres estudis previs, s’ha pogut trobar que aquells pacients CMV- sense tractament, presenten una correlació significativament negativa entre el percentatge de les cèl·lules CD56bright respecte al total del compartiment NK, la qual al no estar sota la influència de CMV ni de tractament, està causada per algun factor estrictament lligat a la malaltia, fet del qual no se’n havien presentat evidències significatives fins ara. Tot i que aquests resultats, a la vegada de ser molt interessants, recolzen la hipòtesi base, no s’han trobat resultats significatius per a NKG2A i els resultats per a ILT2 són significatius però no concloents. Igualment però, aquests resultats són molt prometedors, i pensem que seria interesant continuar treballant en aquestes troballes.MS is an autoimmune disease which causes are still unknown. One of the effects of this disease is a reduced number of lymphocytes and the percentage of those occupied by the NK compartment. Although many studies focus on investigate this disease, the reason for this reduction remains a mystery. In this study a hypothesis has been proposed. It suggests that this reduction might be caused by the fact that NK cells have been removed from circulation; this means that it is expected to find a younger population of NK cells for patients who had a lower percentage of NK, as this loss should have been compensated with NK cells of new formation. To determine the age of the NK cells, the receptors that has been used are: ILT2 (present in older cells, as it accumulates over time), NKG2A (very present in young NK cells) and CD56bright in the subpopulation (early maturing state, as these will become CD56dim). After many tests, it has been shown that the presence of CMV affects receptors of NK cells, as also influences the presence of treatment with immunomodulators. But in addition to these influences, which had already been described in previous studies, it has been found that CMVnegative untreated patients have a significantly negative correlation between the percentage of CD56bright cells in relation to the total NK compartment. Since they are not under the influence of CMV or treatment, this correlation might be caused by some factor strictly linked to the disease, fact for which there was not presented any conclusive evidence to date. Although these results, at the same time are very interesting and support the basic hypothesis of this study, no significant results for NKG2A had been found, and significant but inconclusive results for ILT2 receptors. This are, therefore, very promising results and we think it would be worth to continue investigating these initial findings