Märchen als poetische Erziehungsform : zum kinderliterarischen Status der Grimmschen "Kinder- und Hausmärchen" ; Antrittsvorlesung, 16. Juni 1993, Humboldt-Universität zu Berlin, Fachbereich Germanistik

Es gehört zu den bleibenden Leistungen der "Kinder- und Hausmärchen", daß sie die fiktionalisierte Moralförmigkeit älterer Kinder- und Jugendliteratur in eine poetisierende Märchenförmigkeit überführen - auf diesem Wege das kollektive Imaginäre ihrer Epoche als Ermöglichungsgrund jeglichen Bilderbewußtseins neu besetzend und umformulierend. Anders gesagt: die "Kinder- und Hausmärchen" öffnen – wiewohl sie sich nicht allein für die intentionale Kinderliteratur reklamieren lassen - deren Bereich nachdrücklich der Geltung der sog. “Ästhetik-Konvention”, die sich im Literatursystem um 1800 allgemein durchgesetzt hat. Sie bewirken damit eine folgenreiche Lockerung der für die Kinderliteratur immer noch verbindlichen Pädagogik-Konvention

"Sie nähren unmittelbar, wie der Honig, süß und sättigend, ohne irdische Schwere ..." : vom unaufhaltsamen Aufstieg des Grimm'schen Märchenideals im Biedermeier

Im Dezember des Jahres 1812 erschien der erste Band der "Kinder- und Hausmärchen. Gesammelt durch die Brüder Grimm", so der Wortlaut des Titels. Doch was Jacob und Wilhelm Grimm als reine "Volkspoesie" darboten, war ihr literarisches Kunstwerk. Warum entfalteten diese Märchen in der Epoche des Biedermeier so eine enorme Anziehungskraft für Erwachsene? Warum lagen die reich illustrierten Bücher bald unter jedem Weihnachtsbaum

The Trojan ass : Asinarius as mock epic

The medieval narrative poem Asinarius (late 12th early 13th c.) has commonly been considered a fairy tale ante litteram, predating the self-conscious development of the literary genre from early modem times onward. Under influence of the deeply rooted notion that fairy tales have their origins in oral-folkloric traditions, scholars who have studied this text have tended to do so in terms of its supposed indebtedness to folktales, possibly even derived from Indian mythology. Meanwhile, its essential nature as a piece of Latin literature has been largely neglected. This article proposes a literary contextualizing of the text, situating it within the broader field of Latin literature. More specifically, it argues that the Asinarius poet playfully engages with epic texts, both ancient and contemporary, dealing with the matter of Troy. Thus, the reader is invited to a mock-epic reading of the poem, all too easily obfuscated today by an anachronistic "Grimmian" perspective

Teófilo Braga e Adolfo Coelho: duas posições face aos irmãos Grimm e à colecção Kinder-und Hausmärchen

No presente artigo pretendo documentar as diferentes posições assumidas pelos dois fundadores do movimento etnográfico português, Teófilo Braga (1843-1924) e Adolfo Coelho (1847-1919), face ao trabalho de investigação e recolha de contos populares alemães realizado pelos Irmãos Grimm. Ao longo da sua obra, Teófilo Braga testemunhou repetidamente uma enorme admiração pelos Irmãos Grimm, muito em especial por Jacob, cujo exemplo procurou seguir. Teófilo Braga orientou-se na sua pesquisa pelas teses dos Irmãos Grimm, nomeadamente, pela tese da génese mítica dos contos, e concebeu a sua colecção de contos populares portugueses como recolha etnográfica e livro infantil, na esteira dos Kinder- undHausmärchen. A relação de Adolfo Coelho com a obra dos Grimm revela-se bem mais distanciada que a de Teófilo Braga. Adolfo Coelho leu criticamente os principais estudos e recolhas dos dois filólogos alemães, avaliou-os à luz das mais recentes teorias e optou pela publicação em separado de duas colecçõesde contos populares portugueses uma mais "científica" e uma outra destinada à leitura por crianças. Curiosa é também a resistência de Adolfo Coelho à tradução de contos da colecção dos Irmãos Grimm para língua portuguesa, que, a seu ver, poderia ser nociva, pois facilitaria a contaminação dos contos populares nacionais

PERILAKU SADISME TOKOH DALAM KUMPULAN DONGENG BRÜDER GRIMM SCHNEEWITTCHEN DAN ASCHENPUTTEL

Abstrak Dongeng pada umumnya memberikan nilai-nilai moral baik dan buruk. Hal itu dicerminkan oleh perilaku tokoh. Dalam dongeng ada perilaku tokoh yang positif dan juga yang negatif. Salah satunya adalah perilaku kejam atau sadisme yang dilakukan antar tokoh. Dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel karya Brüder Grimm adalah contohnya. Di sini terdapat tokoh yang memiliki perilaku positif juga perilaku negatif berupa perilaku sadisme. Rumusan masalah penelitian ini adalah (1) Perilaku sadisme berjenis apakah yang dilakukan tokoh dalam dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel? (2) Apakah penyebab adanya perilaku sadisme tokoh dalam dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel karya Brüder Grimm?. Penelitian ini bertujuan untuk (1) mendeskripsikan perilaku sadisme tokoh dalam dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel. (2) mendeskripsikan penyebab terjadinya perilaku sadisme yang dilakukan tokoh dalam dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel karya Brüder Grimm. Jenis penelitian ini adalah penelitian kualitatif. Sumber data penelitian adalah dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel dalam kumpulan dongeng Kinder -und Hausmärchen karya Brüder Grimm. Data penelitian ini adalah kalimat yang menunjukkan perilaku sadisme dalam dongeng Schneewittchen dan Aschenputtel karya Brüder Grimm. Penelitian ini menggunakan teori sadisme Erich Fromm untuk menemukan rumusan masalah satu serta untuk menemukan rumusan masalah dua menggunakan teori agresi Sears. Hasil penelitian menunjukkan bahwa (1) perilaku sadisme dalam dongeng Schneewittchen merupakan jenis sadisme non-seksual (fisik) dengan bentuk perilaku membunuh. Dan perilaku sadisme dalam dongeng Aschenputtel merupakan jenis sadisme non-seksual (fisik) dan sadisme mental dengan bentuk perilaku menyiksa dan menghina. Serta dalam kedua dongeng tersebut tidak ditemukan jenis sadisme seksual. (2) penyebab tokoh dalam dongeng Schneewittchen melakukan perilaku sadisme adalah adanya rasa kompetisi dan adanya serangan dari orang lain sedangkan dalam dongeng Aschenputtel adalah karena rasa permusuhan dan ingin mencapai tujuan lain. Kata kunci: Perilaku, sadisme, dongen

200 anys dels Contes d’infants i de la llar dels germans Grimm

El 20 de desembre de 1812, els germans Jacob i Wilhelm Grimm van publicaruna col·lecció de 86 històries, seguida per un segon volum l’any 1815 amb 70relats més. La col·lecció, augmentada però també escurçada amb la supressiód’algunes històries al llarg de la seva vida, conté, en la darrera edició, 211 rondalles.La influència d’aquests llibres va ser enorme. La col·lecció de les rondallesdels germans Grimm és, al costat de la Bíblia de Luter, el treball més coneguti més àmpliament difós de la història cultural alemanya a tot el món. Haestat traduït a 160 llengües de tots els continents. El 2005, aquesta col·lecció esva afegir a la Llista del Patrimoni Mundial de Documents de la UNESCO.Aquest treball ofereix una visió general sobre l’estat actual de la investigacióde les rondalles dels germans Grimm i discuteix importants esdevenimentshistòrics i moderns que els folkloristes han utilitzat per parlar de les rondallesdurant gairebé dos-cents anys, el paper dels nous mitjans en la divulgació i recepcióde les rondalles dels germans Grimm i el context transcultural en quècada vegada més tot això es duu a terme.En vista d’aquestes tendències, aquest treball resumeix les líniesd’investigació i condensa els significats sobre les tradicions orals i literàries iofereix idees per al futur de les rondalles dels Grimm i de les rondalles en general