The Re-Imagining of Rapa Nui Traditional Healing Arts: Explorations of Narrative Identity, Mimesis, and the Public Sphere

Research Topic In Rapa Nui is undergoing a cultural development crisis. This transition mixed with the ever-increasing popularity of tourism and global media has raised awareness of identity and culture within the Rapa Nui society. The present inquiry explores one aspect of their societal healing arts that is in the midst of re-exploration and re-imagination: their traditional medicinal practices or hervias tradicionales and the potential for the findings to help shape the lives of the Rapa Nui in their society. Theory and Protocol This research is grounded in critical hermeneutics and follows an interpretive approach to field research and data analysis (Herda 1999). Research Categories Three primary critical hermeneutic concepts drawn from the theoretical works of Paul Ricoeur (mimesis and narrative identity) and Jürgen Habermas (public sphere) provide the research categories for this inquiry. Findings The complexity faced on Rapa Nui is of developmental influences on the culture--Polynesian ways-of-life contrasting with Chilean structure and values. 1. The Arts of Traditional Healing are Becoming Lost Arts. Western medicine is frequently used in conjunction with traditional healing depending on the urgency of the situation. Regardless of use, the healing arts along with their traditional songs, dances, and language define the Rapa Nui identity, values, and culture. This is a priority among elders who view the younger generation lacking the drive in being Rapa Nui. 2. There is a Lack of Communication between Islanders and Mainland Chileans. This is notable in the issues of land tenure-ship, appropriation of funding and policies, and with the preservation of the arts and culture. The government infrastructure needs to be effective in bridging the cultures through the actions of meaningful conversations that are beneficial to the needs and wants of the community. 3. Islanders and Mainland Chileans Need to Develop Cooperatively a Rapa Nui Education Curriculum that Reflects the History, Politics and Culture. There is need to grow cultural educational programs that can add value in raising awareness and understanding between the developed and developer. This curriculum should be extended towards the migrant and immigrant populations coming to Rapa Nui for employment and their domestic counterparts

Architecting Purpose-Driven Improvisation towards Organizational Effectiveness in Extreme Environments: Case Narratives from Organizations during Typhoon Haiyan

Aquesta dissertació doctoral es centra en les discussions acadèmiques que afecten a l'organització de processos en entorns de desastre. En particular, la recerca principal és ‘de quina manera la interacció dels atributs a nivell individual i col·lectiu de les accions improvisades de les organitzacions expliquen com aconsegueixen els seus objectius, p.e. ser eficaços, en contextos extrems?'. Fent servir una estratègia metodològica d’estudis de casos, emergeixen narratives de dos perfils d'organitzacions que eren crítiques per a la fase de resposta i de recuperació del Tifó Haiyan del 2013. La contribució principal d’aquest treball té dos vessants. Primer, es proposa que la improvisació, malgrat la seva naturalesa emergent, està guiada per un propòsit concret, doncs facilita a les organitzacions aconseguir els seus objectius preestablerts. Això succeeix a través de dos efectes: (a) l'efecte buffering, i (b) l'efecte connection-seeking. Segon, s’infereix que les improvisacions amb un propòsit concret estan promogudes per diverses narracions que interaccionen a nivell individual i col·lectiu. Tres narracions sorgeixen: (a) una interacció complementària entre els atributs a nivell individual i col·lectiu, on tots dos, l'individual i l'organitzatiu juguen una funció similar per promoure una improvisació amb un propòsit concret (b) una interacció gestionada a nivell individual, en que l’acció individual apareix més pronunciada en la decisió d'improvisar a nivell de cada propòsit concret, i (c) una interacció que s’adhereix la norma, on el paper de l'organització precedeix la posició individual en la decisió d'improvisar en el propòsit concret.Esta disertación doctoral se sitúa la discusión académica que afecta a la organización de procesos en entornos de desastre. En particular, la investigación principal es ‘de qué manera la interacción de los atributos a nivel individual y colectivo de las acciones improvisadas de las organizaciones explican cómo pueden esas alcanzar sus objetivos, i.e. ser eficaz, en contextos extremos?' Utilizando una estrategia metodológica de estudio de casos, emergen narrativas de dos perfiles de organizaciones que fueron críticas en la fase de respuesta y de recuperación del Tifón Haiyan del 2013. La contribución principal del trabajo tiene dos vertientes. Primero, se propone que la improvisación, a pesar de su naturaleza emergente, está guiada por propósito concreto, ya que facilita a las organizaciones conseguir sus objetivos preestablecidos. Esto ocurre a través de dos efectos: (a) el efecto buffering, y (b) el efecto connection-seeking. Segundo, se infiere que una improvisación con propósito concreto está promovida por varias narrativas de interacción a nivel individual y colectivo. Surgen tres narrativas: (a) una interacción complementaria entre los atributos a nivel individual y colectivo, donde ambos, el individual y la organización juegan una función similar al promover la improvisación con propósito concreto (b) una interacción gestionada a nivel individual, en que la acción individual resulta más pronunciada en la decisión de improvisar con propósito concreto, y (c) una interacción que se adhiere a la norma, en que el rol de la organización precede la posición individual en la decisión de improvisar con un propósito concreto.This dissertation positions itself within the scholarly conversations on organizing processes in disaster environments. In particular, the main research inquiry is ‘how does the interaction of individual and collective level attributes among improvised actions of the organizations explain how they can realize their goals, i.e. be effective, in extreme contexts?’. Using a case strategy approach, it surfaces narratives of two profiles of organizations that were critical to the response and recovery phase of the 2013 Typhoon Haiyan. The main contribution of the work is two-fold: First, it infers that improvisation, despite its emergent nature, is purpose-driven, as it allows organizations to consciously realize their pre-established goals. This occurs through two effects: (a) the buffering effect, and (b) the connection-seeking effect. Second, it infers that purpose-driven improvisation is enabled by various narratives of interaction between the individual and collective level attributes. Three narratives are emergent: (a) a complementary interaction between the individual- and collective-level attributes, where both the individual and the organization play an equal role in enabling purpose-driven improvisation (b) an individually-maneuvered interaction, where the individual positionality is more pronounced in the enactment of purpose-driven improvisation, and (c) rule-abiding interaction, where the role of the organization precedes the individual positionality in the enactment of purpose-driven improvisation

El fenomen de la transició laboral

La transició de l'escola al treball o transició laboral dels joves constitueix un dels fenòmens més determinants en la construcció de la vida adulta de les persones. El seu estudi, per tant, s'inscriu en l'interès per part dels científics socials per descriure i interpretar el procés a través del qual els joves deixen de ser joves. Per tal de centrar un objecte d'estudi tan complex com és la transició laboral dels joves, resulta imprescindible situar-lo en una perspectiva històrica, de la qual cosa s'ocupa el primer apartat d'aquest capítol. El segon apartat perfila la construcció conceptual de la transició laboral, en el context de l'anàlisi de les relacions entre educació i treball. Finalment, el tercer apartat presenta les tendències d'evolució més rellevants per tal de comprendre les modalitats actuals que prenen els itineraris de transició laboral de la joventut catalana actual

Caracterització de la realitat juvenil de Caldas (Colòmbia): àrea d’esport, recreació i temps lliure

Introducció: Aquest procés d’investigació va tenir com a objectiu establir les característiques dels joves de Caldas en l’àrea d’esports, recreació i temps lliure. Subjectes i mètodes: Es va assumir un enfocament mixt; per a això es va utilitzar la població juvenil del Departament de Caldas, i la mostra seleccionada va ser de 4.479 joves d’acord amb el disseny mostral (aleatori simple). Resultats: El 60 % dels joves desconeixen les entitats que promouen l’esport a la regió; els que tenen una menor participació en programes esportius són els d’edats compreses entre 14 i 18 anys; el 7,2 % ha tingut l’esport com una opció laboral. Les activitats lúdiques, la recreació, l’ús adequat de temps lliure són el pretext per a l’expressió de creences, la posada en escena de situacions que porten a la reflexió, la generació de dispositius que condueixin i estimulin en els joves preguntes sobre el seu paper en la societat. Conclusions: Els joves de l’estudi assumeixen l’esport com una activitat que els ofereix l’oportunitat d’ús del temps lliure i que possibilita una millor qualitat de vida; és notori descobrir que la gran majoria que el practica requereix d’un major coneixement i apropiació en les seves diferents pràctiques

El col·loquial de la ficció. La caracterització de la parla dels joves

En l'article s'analitza la representació del llenguatge col·loquial dels joves en textos audiovisuals. S'hi repassen conceptes bàsics sobre registres orals, la versemblança, algunes característiques sobre el llenguatge dels joves i, finalment, se n'aborda la mediatització

II Jornada de Joves Investigadors de l’IdRA

La I Jornada de Joves investigadors és una primera iniciativa per fer aflorar i donar visibilitat a la recerca dels més joves, planter de les futures generacions de l'IdRA. La pròpia tasca organitzativa i científica de na Julia Martín Díaz i na Laura Sala Comorera constitueix un bon exponent de la qualitat científica i del dinamisme dels investigadors més joves de l'IdRA. La Dra. Roser Rubio ha aportat, així mateix, la seva experiència i, amb la Julia i la Laura han estat l'exemple de la perfecta integració de dues generacions diferents unides pel seu compromís amb la ciència

Fòrum IMPULSA 2012

La Fundació Príncep de Girona ha obert el termini d'inscripcions pels joves interessats a participar a la tercera edició del Fòrum IMPULSA, que enguany es realitzarà el 29 de juny a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona i que pretén fomentar la capacitat emprenedora dels joves