Smart Environment for Adaptive Learning of Cybersecurity Skills

Hands-on computing education requires a realistic learning environment that enables students to gain and deepen their skills. Available learning environments, including virtual and physical labs, provide students with real-world computer systems but rarely adapt the learning environment to individual students of various proficiency and background. We designed a unique and novel smart environment for adaptive training of cybersecurity skills. The environment collects a variety of student data to assign a suitable learning path through the training. To enable such adaptiveness, we proposed, developed, and deployed a new tutor model and a training format. We evaluated the learning environment using two different adaptive trainings attended by 114 students of various proficiency. The results show students were assigned tasks with a more appropriate difficulty, which enabled them to successfully complete the training. Students reported that they enjoyed the training, felt the training difficulty was appropriately designed, and would attend more training sessions like these. Instructors can use the environment for teaching any topic involving real-world computer networks and systems because it is not tailored to particular training. We freely released the software along with exemplary training so that other instructors can adopt the innovations in their teaching practice.Comment: Published in IEEE Transactions on Learning Technologies, see https://ieeexplore.ieee.org/document/992617

An investigation of phishing awareness and education over time: When and how to best remind users

Security awareness and education programmes are rolled out in more and more organisations. However, their effectiveness over time and, correspondingly, appropriate intervals to remind users’ awareness and knowledge are an open question. In an attempt to address this open question, we present a field investigation in a German organisation from the public administration sector. With overall 409 employees, we evaluated (a) the effectiveness of their newly deployed security awareness and education programme in the phishing context over time and (b) the effectiveness of four different reminder measures – administered after the initial effect had worn off to a degree that no significant improvement to before its deployment was detected anymore. We find a significantly improved performance of correctly identifying phishing and legitimate emails directly after and four months after the programme’s deployment. This was not the case anymore after six months, indicating that reminding users after half a year is recommended. The investigation of the reminder measures indicates that measures based on videos and interactive examples perform best, lasting for at least another six months

An investigation of phishing awareness and education over time: When and how to best remind users

Security awareness and education programmes are rolled out in more and more organisations. However, their effectiveness over time and, correspondingly, appropriate intervals to remind users’ awareness and knowledge are an open question. In an attempt to address this open question, we present a field investigation in a German organisation from the public administration sector. With overall 409 employees, we evaluated (a) the effectiveness of their newly deployed security awareness and education programme in the phishing context over time and (b) the effectiveness of four different reminder measures – administered after the initial effect had worn off to a degree that no significant improvement to before its deployment was detected anymore. We find a significantly improved performance of correctly identifying phishing and legitimate emails directly after and four months after the programme’s deployment. This was not the case anymore after six months, indicating that reminding users after half a year is recommended. The investigation of the reminder measures indicates that measures based on videos and interactive examples perform best, lasting for at least another six months

Sonic interactions in virtual environments

This book tackles the design of 3D spatial interactions in an audio-centered and audio-first perspective, providing the fundamental notions related to the creation and evaluation of immersive sonic experiences. The key elements that enhance the sensation of place in a virtual environment (VE) are: Immersive audio: the computational aspects of the acoustical-space properties of Virutal Reality (VR) technologies Sonic interaction: the human-computer interplay through auditory feedback in VE VR systems: naturally support multimodal integration, impacting different application domains Sonic Interactions in Virtual Environments will feature state-of-the-art research on real-time auralization, sonic interaction design in VR, quality of the experience in multimodal scenarios, and applications. Contributors and editors include interdisciplinary experts from the fields of computer science, engineering, acoustics, psychology, design, humanities, and beyond. Their mission is to shape an emerging new field of study at the intersection of sonic interaction design and immersive media, embracing an archipelago of existing research spread in different audio communities and to increase among the VR communities, researchers, and practitioners, the awareness of the importance of sonic elements when designing immersive environments

The role of population games in the design of optimization-based controllers: a large-scale insight

Cotutela Universitat Politècnica de Catalunya i Universidad de los AndesPremi CEA Springer Award 2017, a la millor tesi d'enginyeria de control a EspanyaEuropean PhD Award on Control for Complex and Heterogeneous Systems, atorgat pel European Embedded Control InstituteThis thesis is mainly devoted to the study of the role of evolutionary-game theory in the design of distributed optimization-based controllers. Game theoretical approaches have been used in several engineering fields, e.g., drainage wastewater systems, bandwidth allocation, wireless networks, cyber security, congestion games, wind turbines, temperature control, among others. On the other hand, a specific class of games, known as population games, have been mainly used in the design of controllers to manage a limited resource. This game approach is suitable for resource allocation problems since, under the framework of full-potential games, the population games can satisfy a unique coupled constraint while maximizing a potential function. First, this thesis discusses how the classical approach of the population games can contribute and complement the design of optimization-based controllers. Therefore, this dissertation assigns special interest on how the features of the population-game approach can be exploited extending their capabilities in the solution of distributed optimization problems. In addition, density games are studied in order to consider multiple coupled constraints and preserving the non-centralized information requirements. Furthermore, it is established a close relationship between the possible interactions among agents in a population with the constrained information sharing among different local controllers. On the other hand, coalitional games are discussed focusing on the Shapley power index. This power index has been used to assign an appropriate rewarding to players in function of their contributions to all possible coalitions. Even though this power index is quite useful in the engineering context, since it involves notions of fairness and/or relevance (how important players are), the main difficulty of the implementation of the Shapley value in engineering applications is related to the high computational burden. Therefore, this dissertation studies the Shapley value in order to propose an alternative manner to compute it reducing computational time, and a different way to find it by using distributed communication structures is presented. The studied game theoretical approaches are suitable for the modeling of rational agents involved in a strategic constrained interaction, following local rules and making local decisions in order to achieve a global objective. Making an analogy, distributed optimization-based controllers are composed of local controllers that compute optimal inputs based on local information (constrained interactions with other local controllers) in order to achieve a global control objective. In addition to this analogy, the features that relate the Nash equilibrium with the Karush-Kuhn-Tucker conditions for a constrained optimization problem are exploited for the design of optimization-based controllers, more specifically, for the design of model predictive controller. Moreover, the design of non-centralized controllers is directly related to the partitioning of a system, i.e., it is necessary to represent the whole system as the composition of multiple sub-systems. This task is not a trivial procedure since several considerations should be taken into account, e.g., availability of information, dynamical coupling in the system, regularity in the amount of variables for each sub-system, among others. Then, this doctoral dissertation also discusses the partitioning problem for large-scale systems and the role that this procedure plays in the design of distributed optimization-based controllers. Finally, dynamical partitioning strategies are presented with distributed population-games-based controllers. Some engineering applications are presented to illustrate and test the performance of all the proposed control strategies, e.g., the Barcelona water supply network, multiple continuous stirred tank reactors, system of multiple unmanned aerial vehicles.Esta tesis doctoral consiste principalmente en el estudio del rol que desempeña la teoría de juegos evolutiva en el diseño de controladores distribuidos basados en optimización. Diversos enfoques de la teoría de juegos han sido usados en múltiples campos de la ingeniera, por ejemplo, en sistemas de drenaje urbano, para la asignación de anchos de banda, en redes inalámbricas, en ciber-seguridad, en juegos de congestión, turbinas eólicas, control de temperatura, entre otros. Por otra parte, una clase especifica de juegos, conocidos como juegos poblacionales, se han usado principalmente en el diseño de controladores encargados de determinar la apropiada asignación de recursos. Esta clase de juegos es apropiada para problemas de distribución dinámica de recursos dado que, en el contexto de juegos poblacionales, los juegos poblacionales pueden ser usados para maximizar una función potencial mientras se satisface una restricción acoplada. Primero, esta tesis doctoral presenta como el enfoque clásico de los juegos poblacionales pueden contribuir y complementar en el diseño de controladores basados en optimización. Posteriormente, esta disertación concentra su atención en cómo las características de los juegos poblacionales pueden ser aprovechadas y extendidas para dar solución a problemas de optimización de forma distribuida. Adicionalmente, los juegos con dependencia de densidad son estudiados con el fin de considerar múltiples restricciones mientras se preservan las características no centralizadas de los requerimientos de información. Finalmente, se establece una estrecha relación entre las posibles interacciones de los agentes en una población y las restricciones de intercambio de información entre diversos controladores locales. También, se desarrolla una discusión sobre los juegos cooperativos y el índice de poder conocido como el valor de Shapley. Este índice de poder ha sido usado para la apropiada asignación de beneficios para un jugador en función de sus contribuciones a todas las posibles coaliciones que pueden formarse. Aunque este índice de poder es de gran utilidad en el contexto ingenieril, ya que involucra nociones de justicia y/o relevancia, la principal dificultad para implementar el valor de Shapley en aplicaciones de ingeniería está asociado a los altos costos computacionales para encontrarlo. En consecuencia, esta disertación doctoral estudia el valor de Shapley con el fin de ofrecer una alternativa para calcular este índice de poder reduciendo los costos computacionales e incluso contemplando estructuras distribuidas de comunicación. Los enfoques de la teoría de juegos estudiados son apropiados para el modelamiento de agentes racionales involucrados en una interacción estratégica con restricciones, siguiendo reglas locales y tomando decisiones locales para alcanzar un objetivo global. Realizando una analogía, los controladores distribuidos basados en optimización están compuestos por controladores locales que calculan acciones óptimas basados en información local (considerando interacciones restringidas con otros controladores locales) con el fin de alcanzar un objetivo global. Adicional a esta analogía, las características que relacionan el equilibrio de Nash con las condiciones de Karush-Kuhn-Tucker en un problema de optimizaciones con restricciones son aprovechadas para el diseño de controladores basados en optimización, más específicamente, para el diseño de controladores predictivos. Por otra parte, el diseño de controladores no centralizados está directamente relacionado con el particionado de un sistema, es decir, es necesario representar el sistema en su totalidad por medio del conjunto de varios sub-sistemas. Esta tarea no es un procedimiento trivial puesto que es necesario tener en cuenta varias consideraciones, por ejemplo, la disponibilidad de información, el acople dinámico en el sistema, la regularidad en cuanto a la cantidad de variables en cada sub-sistema, entre otras. Por lo tanto, esta disertación doctoral también desarrolla una discusión alrededor del problema de particionado para sistemas de gran escala y respecto al rol que este procedimiento de particionado juega en el diseño de controladores distribuidos basados en optimización. Finalmente, se presentan estrategias de particionado dinámico junto con controladores basados en juegos poblacionales. Algunas aplicaciones en ingeniería son usadas para ilustrar y probar los controladores diseñados por medio de las contribuciones novedosas basadas en teoría de juegos, estas son, la red de agua potable de Barcelona, múltiples reactores, sistema compuesto por varios vehículos aéreos no tripulados y un sistema de distribución de agua.Aquesta tesi doctoral consisteix principalment en l'estudi del paper que exerceix la teoria de jocs evolutiva en el disseny de controladors distribuïts basats en optimització. Diversos enfocaments de la teoria de jocs han estat usats en múltiples camps de l'enginyeria, per exemple, en sistemes de drenatge urbà, per a l’assignació d'amples de banda, en xarxes sense fils, a ciber-seguretat, en jocs de congestió, turbines eòliques, control de temperatura, entre altres. D'altra banda, una classe especifica de jocs, coneguts com jocs poblacionals, s'han fet servir principalment en el disseny de controladors encarregats de determinar l'apropiada assignació de recursos. Aquesta classe de jocs és apropiada per a problemes de distribució dinàmica de recursos atès que, en el context de jocs poblacionals, aquests poden ser usats per a maximitzar una funció potencial mentre es satisfà una restricció acoblada. Primer, aquesta tesi doctoral presenta com l'enfocament clàssic dels jocs poblacionals poden contribuir i complementar en el disseny de controladors basats en optimització. Posteriorment, aquesta dissertació concentra la seva atenció en com les característiques dels jocs poblacionals poden ser aprofitades i esteses per donar solució a problemes d’optimització de forma distribuïda. Addicionalment, els jocs amb dependència de densitat són estudiats amb la _finalitat de considerar múltiples restriccions mentre es preserven les característiques no centralitzades dels requeriments d’informació. Finalment, s'estableix una estreta relació entre les possibles interaccions dels agents en una població i les restriccions d'intercanvi d’informació entre diversos controladors locals. També, es desenvolupa una discussió sobre els jocs cooperatius i l’índex de poder conegut com el valor de Shapley. Aquest índex de poder ha estat usat per l'apropiada assignació de beneficis per a un jugador en funció de les seves contribucions a totes les possibles coalicions que poden formar-se. Encara que aquest índex de poder es de gran utilitat en el context de l'enginyeria, ja que involucra nocions de justícia i/o rellevància, la principal dificultat per implementar el valor de Shapley en aplicacions d'enginyeria està associat als alts costos computacionals per trobar-lo. En conseqüència, aquesta dissertació doctoral estudia el valor de Shapley per tal d'oferir una alternativa per calcular aquest índex de poder reduint els costos computacionals i fins i tot contemplant estructures distribuïdes de comunicació. Els enfocaments de la teoria de jocs estudiats són apropiats per al modelatge d'agents racionals involucrats en una interacció estratègica amb restriccions, seguint regles locals i prenent decisions locals per assolir un objectiu global. Realitzant una analogia, els controladors distribuïts basats en optimització estan compostos per controladors locals que calculen accions optimes basats en informació local (considerant interaccions restringides amb altres controladors locals) per tal d'assolir un objectiu global. Addicional a aquesta analogia, les característiques que relacionen l'equilibri de Nash amb les condicions de Karush-Kuhn-Tucker en un problema d’optimització amb restriccions són aprofitades per al disseny de controladors basats en optimització, més específicament, per al disseny de controladors predictius. D'altra banda, el disseny de controladors no centralitzats està directament relacionat amb la partició d'un sistema, és a dir, cal representar el sistema en la seva totalitat per mitjà del conjunt de diversos sub-sistemes. Aquesta tasca no és un procés trivial, ja que cal tenir en compte diverses consideracions, per exemple, la disponibilitat d’informació, l'acoblament dinàmic en el sistema, i la regularitat pel que fa a la quantitat de variables en cada sub-sistema, entre d'altres. Per tant, aquesta dissertació doctoral també desenvolupa una discussió al voltant del problema de partició per a sistemes de gran escala i respecte al paper que aquest procediment de partició juga en el disseny de controladors distribuïts basats en optimització. Finalment, es presenten estratègies de partició dinàmic juntament amb controladors basats en jocs poblacionals. Algunes aplicacions en enginyeria són usades per il·lustrar i provar els controladors dissenyats per mitjà de les contribucions noves basades en teoria de jocs, aquestes són: la xarxa d'aigua potable de Barcelona, múltiples reactors, sistema compost per diversos vehicles aeris no tripulats i un sistema de distribució d'aigua.Award-winningPostprint (published version

User experiences of virtual reality technologies for healthcare in learning: an integrative review

The aim of this integrative review was to analyse the usage of different virtual reality (VR) technologies in learning and user experiences (UXs) of these technologies in healthcare practice and education. The integrative review was conducted in spring 2019 by searching eight international databases. The searches retrievedn = 26 original articles that were quality checked and included for the review. Three different VR technologies used in the field of healthcare education and practice were identified: haptic device simulators, computer-based simulations and head-mounted displays (HMDs). The haptic simulators were the most often used, whereas the HMD devices were the least-used technology in the field of healthcare. In immersive virtual environments, UX includes ten components. Most of the components were observed in the context of haptic devices and HMD devices, with all ten components being observed with the HMD devices. Almost all of the components were rated as positive. In conclusion, the development of VR technology has enabled the creation of the most comprehensive UXs, thus enhancing skill development, enabling remote access to training and, ultimately, improving patient safety. This review is important as it highlights the need for far more UX research within immersive virtual environments

The role of population games in the design of optimization-based controllers: a large-scale insight

Cotutela Universitat Politècnica de Catalunya i Universidad de los AndesPremi CEA Springer Award 2017, a la millor tesi d'enginyeria de control a EspanyaEuropean PhD Award on Control for Complex and Heterogeneous Systems, atorgat pel European Embedded Control InstituteThis thesis is mainly devoted to the study of the role of evolutionary-game theory in the design of distributed optimization-based controllers. Game theoretical approaches have been used in several engineering fields, e.g., drainage wastewater systems, bandwidth allocation, wireless networks, cyber security, congestion games, wind turbines, temperature control, among others. On the other hand, a specific class of games, known as population games, have been mainly used in the design of controllers to manage a limited resource. This game approach is suitable for resource allocation problems since, under the framework of full-potential games, the population games can satisfy a unique coupled constraint while maximizing a potential function. First, this thesis discusses how the classical approach of the population games can contribute and complement the design of optimization-based controllers. Therefore, this dissertation assigns special interest on how the features of the population-game approach can be exploited extending their capabilities in the solution of distributed optimization problems. In addition, density games are studied in order to consider multiple coupled constraints and preserving the non-centralized information requirements. Furthermore, it is established a close relationship between the possible interactions among agents in a population with the constrained information sharing among different local controllers. On the other hand, coalitional games are discussed focusing on the Shapley power index. This power index has been used to assign an appropriate rewarding to players in function of their contributions to all possible coalitions. Even though this power index is quite useful in the engineering context, since it involves notions of fairness and/or relevance (how important players are), the main difficulty of the implementation of the Shapley value in engineering applications is related to the high computational burden. Therefore, this dissertation studies the Shapley value in order to propose an alternative manner to compute it reducing computational time, and a different way to find it by using distributed communication structures is presented. The studied game theoretical approaches are suitable for the modeling of rational agents involved in a strategic constrained interaction, following local rules and making local decisions in order to achieve a global objective. Making an analogy, distributed optimization-based controllers are composed of local controllers that compute optimal inputs based on local information (constrained interactions with other local controllers) in order to achieve a global control objective. In addition to this analogy, the features that relate the Nash equilibrium with the Karush-Kuhn-Tucker conditions for a constrained optimization problem are exploited for the design of optimization-based controllers, more specifically, for the design of model predictive controller. Moreover, the design of non-centralized controllers is directly related to the partitioning of a system, i.e., it is necessary to represent the whole system as the composition of multiple sub-systems. This task is not a trivial procedure since several considerations should be taken into account, e.g., availability of information, dynamical coupling in the system, regularity in the amount of variables for each sub-system, among others. Then, this doctoral dissertation also discusses the partitioning problem for large-scale systems and the role that this procedure plays in the design of distributed optimization-based controllers. Finally, dynamical partitioning strategies are presented with distributed population-games-based controllers. Some engineering applications are presented to illustrate and test the performance of all the proposed control strategies, e.g., the Barcelona water supply network, multiple continuous stirred tank reactors, system of multiple unmanned aerial vehicles.Esta tesis doctoral consiste principalmente en el estudio del rol que desempeña la teoría de juegos evolutiva en el diseño de controladores distribuidos basados en optimización. Diversos enfoques de la teoría de juegos han sido usados en múltiples campos de la ingeniera, por ejemplo, en sistemas de drenaje urbano, para la asignación de anchos de banda, en redes inalámbricas, en ciber-seguridad, en juegos de congestión, turbinas eólicas, control de temperatura, entre otros. Por otra parte, una clase especifica de juegos, conocidos como juegos poblacionales, se han usado principalmente en el diseño de controladores encargados de determinar la apropiada asignación de recursos. Esta clase de juegos es apropiada para problemas de distribución dinámica de recursos dado que, en el contexto de juegos poblacionales, los juegos poblacionales pueden ser usados para maximizar una función potencial mientras se satisface una restricción acoplada. Primero, esta tesis doctoral presenta como el enfoque clásico de los juegos poblacionales pueden contribuir y complementar en el diseño de controladores basados en optimización. Posteriormente, esta disertación concentra su atención en cómo las características de los juegos poblacionales pueden ser aprovechadas y extendidas para dar solución a problemas de optimización de forma distribuida. Adicionalmente, los juegos con dependencia de densidad son estudiados con el fin de considerar múltiples restricciones mientras se preservan las características no centralizadas de los requerimientos de información. Finalmente, se establece una estrecha relación entre las posibles interacciones de los agentes en una población y las restricciones de intercambio de información entre diversos controladores locales. También, se desarrolla una discusión sobre los juegos cooperativos y el índice de poder conocido como el valor de Shapley. Este índice de poder ha sido usado para la apropiada asignación de beneficios para un jugador en función de sus contribuciones a todas las posibles coaliciones que pueden formarse. Aunque este índice de poder es de gran utilidad en el contexto ingenieril, ya que involucra nociones de justicia y/o relevancia, la principal dificultad para implementar el valor de Shapley en aplicaciones de ingeniería está asociado a los altos costos computacionales para encontrarlo. En consecuencia, esta disertación doctoral estudia el valor de Shapley con el fin de ofrecer una alternativa para calcular este índice de poder reduciendo los costos computacionales e incluso contemplando estructuras distribuidas de comunicación. Los enfoques de la teoría de juegos estudiados son apropiados para el modelamiento de agentes racionales involucrados en una interacción estratégica con restricciones, siguiendo reglas locales y tomando decisiones locales para alcanzar un objetivo global. Realizando una analogía, los controladores distribuidos basados en optimización están compuestos por controladores locales que calculan acciones óptimas basados en información local (considerando interacciones restringidas con otros controladores locales) con el fin de alcanzar un objetivo global. Adicional a esta analogía, las características que relacionan el equilibrio de Nash con las condiciones de Karush-Kuhn-Tucker en un problema de optimizaciones con restricciones son aprovechadas para el diseño de controladores basados en optimización, más específicamente, para el diseño de controladores predictivos. Por otra parte, el diseño de controladores no centralizados está directamente relacionado con el particionado de un sistema, es decir, es necesario representar el sistema en su totalidad por medio del conjunto de varios sub-sistemas. Esta tarea no es un procedimiento trivial puesto que es necesario tener en cuenta varias consideraciones, por ejemplo, la disponibilidad de información, el acople dinámico en el sistema, la regularidad en cuanto a la cantidad de variables en cada sub-sistema, entre otras. Por lo tanto, esta disertación doctoral también desarrolla una discusión alrededor del problema de particionado para sistemas de gran escala y respecto al rol que este procedimiento de particionado juega en el diseño de controladores distribuidos basados en optimización. Finalmente, se presentan estrategias de particionado dinámico junto con controladores basados en juegos poblacionales. Algunas aplicaciones en ingeniería son usadas para ilustrar y probar los controladores diseñados por medio de las contribuciones novedosas basadas en teoría de juegos, estas son, la red de agua potable de Barcelona, múltiples reactores, sistema compuesto por varios vehículos aéreos no tripulados y un sistema de distribución de agua.Aquesta tesi doctoral consisteix principalment en l'estudi del paper que exerceix la teoria de jocs evolutiva en el disseny de controladors distribuïts basats en optimització. Diversos enfocaments de la teoria de jocs han estat usats en múltiples camps de l'enginyeria, per exemple, en sistemes de drenatge urbà, per a l’assignació d'amples de banda, en xarxes sense fils, a ciber-seguretat, en jocs de congestió, turbines eòliques, control de temperatura, entre altres. D'altra banda, una classe especifica de jocs, coneguts com jocs poblacionals, s'han fet servir principalment en el disseny de controladors encarregats de determinar l'apropiada assignació de recursos. Aquesta classe de jocs és apropiada per a problemes de distribució dinàmica de recursos atès que, en el context de jocs poblacionals, aquests poden ser usats per a maximitzar una funció potencial mentre es satisfà una restricció acoblada. Primer, aquesta tesi doctoral presenta com l'enfocament clàssic dels jocs poblacionals poden contribuir i complementar en el disseny de controladors basats en optimització. Posteriorment, aquesta dissertació concentra la seva atenció en com les característiques dels jocs poblacionals poden ser aprofitades i esteses per donar solució a problemes d’optimització de forma distribuïda. Addicionalment, els jocs amb dependència de densitat són estudiats amb la _finalitat de considerar múltiples restriccions mentre es preserven les característiques no centralitzades dels requeriments d’informació. Finalment, s'estableix una estreta relació entre les possibles interaccions dels agents en una població i les restriccions d'intercanvi d’informació entre diversos controladors locals. També, es desenvolupa una discussió sobre els jocs cooperatius i l’índex de poder conegut com el valor de Shapley. Aquest índex de poder ha estat usat per l'apropiada assignació de beneficis per a un jugador en funció de les seves contribucions a totes les possibles coalicions que poden formar-se. Encara que aquest índex de poder es de gran utilitat en el context de l'enginyeria, ja que involucra nocions de justícia i/o rellevància, la principal dificultat per implementar el valor de Shapley en aplicacions d'enginyeria està associat als alts costos computacionals per trobar-lo. En conseqüència, aquesta dissertació doctoral estudia el valor de Shapley per tal d'oferir una alternativa per calcular aquest índex de poder reduint els costos computacionals i fins i tot contemplant estructures distribuïdes de comunicació. Els enfocaments de la teoria de jocs estudiats són apropiats per al modelatge d'agents racionals involucrats en una interacció estratègica amb restriccions, seguint regles locals i prenent decisions locals per assolir un objectiu global. Realitzant una analogia, els controladors distribuïts basats en optimització estan compostos per controladors locals que calculen accions optimes basats en informació local (considerant interaccions restringides amb altres controladors locals) per tal d'assolir un objectiu global. Addicional a aquesta analogia, les característiques que relacionen l'equilibri de Nash amb les condicions de Karush-Kuhn-Tucker en un problema d’optimització amb restriccions són aprofitades per al disseny de controladors basats en optimització, més específicament, per al disseny de controladors predictius. D'altra banda, el disseny de controladors no centralitzats està directament relacionat amb la partició d'un sistema, és a dir, cal representar el sistema en la seva totalitat per mitjà del conjunt de diversos sub-sistemes. Aquesta tasca no és un procés trivial, ja que cal tenir en compte diverses consideracions, per exemple, la disponibilitat d’informació, l'acoblament dinàmic en el sistema, i la regularitat pel que fa a la quantitat de variables en cada sub-sistema, entre d'altres. Per tant, aquesta dissertació doctoral també desenvolupa una discussió al voltant del problema de partició per a sistemes de gran escala i respecte al paper que aquest procediment de partició juga en el disseny de controladors distribuïts basats en optimització. Finalment, es presenten estratègies de partició dinàmic juntament amb controladors basats en jocs poblacionals. Algunes aplicacions en enginyeria són usades per il·lustrar i provar els controladors dissenyats per mitjà de les contribucions noves basades en teoria de jocs, aquestes són: la xarxa d'aigua potable de Barcelona, múltiples reactors, sistema compost per diversos vehicles aeris no tripulats i un sistema de distribució d'aigua.Award-winningPostprint (published version

Affective reactions towards socially interactive agents and their computational modeling

Over the past 30 years, researchers have studied human reactions towards machines applying the Computers Are Social Actors paradigm, which contrasts reactions towards computers with reactions towards humans. The last 30 years have also seen improvements in technology that have led to tremendous changes in computer interfaces and the development of Socially Interactive Agents. This raises the question of how humans react to Socially Interactive Agents. To answer these questions, knowledge from several disciplines is required, which is why this interdisciplinary dissertation is positioned within psychology and computer science. It aims to investigate affective reactions to Socially Interactive Agents and how these can be modeled computationally. Therefore, after a general introduction and background, this thesis first provides an overview of the Socially Interactive Agent system used in this work. Second, it presents a study comparing a human and a virtual job interviewer, which shows that both interviewers induce shame in participants to the same extent. Thirdly, it reports on a study investigating obedience towards Socially Interactive Agents. The results indicate that participants obey human and virtual instructors in similar ways. Furthermore, both types of instructors evoke feelings of stress and shame to the same extent. Fourth, a stress management training using biofeedback with a Socially Interactive Agent is presented. The study shows that a virtual trainer can teach coping techniques for emotionally challenging social situations. Fifth, it introduces MARSSI, a computational model of user affect. The evaluation of the model shows that it is possible to relate sequences of social signals to affective reactions, taking into account emotion regulation processes. Finally, the Deep method is proposed as a starting point for deeper computational modeling of internal emotions. The method combines social signals, verbalized introspection information, context information, and theory-driven knowledge. An exemplary application to the emotion shame and a schematic dynamic Bayesian network for its modeling are illustrated. Overall, this thesis provides evidence that human reactions towards Socially Interactive Agents are very similar to those towards humans, and that it is possible to model these reactions computationally.In den letzten 30 Jahren haben Forschende menschliche Reaktionen auf Maschinen untersucht und dabei das “Computer sind soziale Akteure”-Paradigma genutzt, in dem Reaktionen auf Computer mit denen auf Menschen verglichen werden. In den letzten 30 Jahren hat sich ebenfalls die Technologie weiterentwickelt, was zu einer enormen Veränderung der Computerschnittstellen und der Entwicklung von sozial interaktiven Agenten geführt hat. Dies wirft Fragen zu menschlichen Reaktionen auf sozial interaktive Agenten auf. Um diese Fragen zu beantworten, ist Wissen aus mehreren Disziplinen erforderlich, weshalb diese interdisziplinäre Dissertation innerhalb der Psychologie und Informatik angesiedelt ist. Sie zielt darauf ab, affektive Reaktionen auf sozial interaktive Agenten zu untersuchen und zu erforschen, wie diese computational modelliert werden können. Nach einer allgemeinen Einführung in das Thema gibt diese Arbeit daher, erstens, einen Überblick über das Agentensystem, das in der Arbeit verwendet wird. Zweitens wird eine Studie vorgestellt, in der eine menschliche und eine virtuelle Jobinterviewerin miteinander verglichen werden, wobei sich zeigt, dass beide Interviewerinnen bei den Versuchsteilnehmenden Schamgefühle in gleichem Maße auslösen. Drittens wird eine Studie berichtet, in der Gehorsam gegenüber sozial interaktiven Agenten untersucht wird. Die Ergebnisse deuten darauf hin, dass Versuchsteilnehmende sowohl menschlichen als auch virtuellen Anleiterinnen ähnlich gehorchen. Darüber hinaus werden durch beide Instruktorinnen gleiche Maße von Stress und Scham hervorgerufen. Viertens wird ein Biofeedback-Stressmanagementtraining mit einer sozial interaktiven Agentin vorgestellt. Die Studie zeigt, dass die virtuelle Trainerin Techniken zur Bewältigung von emotional herausfordernden sozialen Situationen vermitteln kann. Fünftens wird MARSSI, ein computergestütztes Modell des Nutzeraffekts, vorgestellt. Die Evaluation des Modells zeigt, dass es möglich ist, Sequenzen von sozialen Signalen mit affektiven Reaktionen unter Berücksichtigung von Emotionsregulationsprozessen in Beziehung zu setzen. Als letztes wird die Deep-Methode als Ausgangspunkt für eine tiefer gehende computergestützte Modellierung von internen Emotionen vorgestellt. Die Methode kombiniert soziale Signale, verbalisierte Introspektion, Kontextinformationen und theoriegeleitetes Wissen. Eine beispielhafte Anwendung auf die Emotion Scham und ein schematisches dynamisches Bayes’sches Netz zu deren Modellierung werden dargestellt. Insgesamt liefert diese Arbeit Hinweise darauf, dass menschliche Reaktionen auf sozial interaktive Agenten den Reaktionen auf Menschen sehr ähnlich sind und dass es möglich ist diese menschlichen Reaktion computational zu modellieren.Deutsche Forschungsgesellschaf