Efectes de la dieta en l'oxidació, els antioxidants i el comportament metabòlic de les lipoproteines

La hipòtesi establerta va ser que la modificació oxidativa de les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i de les lipoproteïnes d'alta densitat (HDL) augmenta el potencial aterogènic d'aquestes lipoproteïnes. Estudis anteriors havien mostrat que les LDL oxidades eren reconegudes pel receptor depurador dels macròfags i afavorien l'acúmul de colesterol dins de la cèl·lula, associat a la transformació del macròfag en cèl·lula espumosa, punt central en la formació de la placa d'ateroma. Recentment, s'ha observat que la modificació oxidativa de les HDL provoca una disminució de la sortida del colesterol cel·lular i afavoreix un major acúmul de colesterol dins de la cèl·lula. Per tant, la modificació oxidativa de les LDL i de les HDL pot jugar un paper important en la formació i desenvolupament de l'arteriosclerosi.Per un altre costat, sabem que la dieta modula la composició i el metabolisme de les LDL i HDL, la qual cosa explica, almenys en part, la diferent aterogenicitat lligada a les dietes. En particular, el nostre interès es va centrar en el fet que l'enriquiment en àcid oleic de les partícules lipoproteiques, a través de la dieta, proporcionava una protecció addicional enfront dels fenòmens oxidatius.Vam estudiar les LDL i HDL com a principals partícules lipoproteiques implicades en el transport lipídic i en la formació de la placa d'ateroma. Dins de les HDL vam estudiar les HDL3 per ser la subfracció més directament implicada en la sortida del colesterol de les cèl·lules.En el nostre estudi vam comparar els efectes d'una dieta rica en àcid linoleic, aportat per l'oli de gira-sol, i d'una dieta rica en àcid oleic, subministrat per un oli de gira-sol modificat per tal d'enriquir-lo en aquest àcid, sobre:-Les concentracions en lípids, lipoproteïnes i apolipoproteïnes del plasma.-La composició química global de les fraccions LDL i HDL3.-La composició en àcids grassos dels fosfolípids de les HDL3.-La fluidesa de les LDL i HDL3.-La peroxidació lipídica de les HDL3 natives, així com la susceptibilitat a l'oxidació de les LDL i HDL3.-La concentració en plasma, LDL i HDL3 dels antioxidants biològics: -tocoferol i +-tocoferol i retinol.-La capacitat de les LDL aïllades després de les dues dietes per a ésser reconegudes pel receptor depurador dels macròfags humans.-La capacitat de les HDL3 aïllades després de les dues dietes per extreure el colesterol cel·lular en fibroblasts i macròfags humans.Les LDL i HDL van ser obtingudes del plasma de 22 monjos sans amb una edat (mitjana  ES) de 53.7  3.1 anys. Aquests individus van ser assignats a l'atzar a dos grups de 11 individus cadascun d'ells. Es va calcular una dieta isocalòrica amb un aport de greixos del 38%, amb un 15% del total calòric provinent de l'oli (oli de gira-sol convencional o bé una nova varietat d'oli de gira-sol que conté més d'un 80% d'àcid oleic). Els nostres resultats reafirmen la hipòtesi que una dieta rica en àcid oleic augmenta la resistència de les LDL i de les HDL3 a l'estrès oxidatiu, a igualtat en el contingut d'antioxidants. Aquest fet explica, almenys en part, la menor aterogenicitat lligada a una dieta rica en àcid oleic. Per un altre costat, aquestes dues dietes, l'una rica en àcid oleic i l'altra rica en àcid linoleic, que provenen d'olis diferents originats a partir de la llavor de gira-sol, indueixen unes lipoproteïnes que han mostrat, segons les característiques estudiades, una estructura i un comportament metabòlic similar.Aquests resultats confirmen els efectes de la dieta en l'oxidació i contribueixen a explicar els mecanismes d'acció dels àcids grassos de la dieta en l'arteriosclerosi.This study was conducted to evaluate whether diets rich in oleic acid could result in HDL3 particles with greater resistance to oxidative modification compared with a linoleic acid enriched diet, as it has been observed for LDL.Plasma LDL and HDL3 were obtained from 22 healthy monks aged 53.7  3.1 years (mean  SE), who were randomly assigned to a 32-wk crossover study of a variant of sunflower oil containing more than 80% oleic acid (oleic acid diet) compared with conventional sunflower oil containing 67% linoleic acid (linoleic acid diet). The two diet test periods of 8 weeks each contained 38% of total calories as fat respectively. HDL3 isolated after the oleic acid diet were enriched in oleic acid in phospholipids. LDL and HDL3 obtained after the oleic acid diet were remarkably resistant to oxidative modification. Plasma lipids, lipoproteins and apolipoprotein (apo) B concentrations showed no differences after the two diets, but higher levels of apo A-I and A-II were observed after the oleic acid diet. LDL and HDL3 composition, fluidity and vitamins E, A and + tocopherol concentrations were not significantly different between the two diets. Competition studies with 125I-Ox LDL in macrophages were similar after the two diets. The capacity of HDL3 to induce [3H]free cholesterol efflux from fibroblasts and macrophages also showed no differences after the two diets.These results suggest that, like LDL, HDL3 rich in oleic acid are protected against oxidation, the resistance of these lipoproteins to oxidation being mainly determined by their oleic acid content This study demonstrates the feasibility of a diet rich in oleic acid as an attractive way to cardiovascular dietary prevention

Danacol redueix el colesterol : veritat o mentida

Títol del póster : Danacol reduces cholesterol : true or false?L'arteriosclerosi i la seva principal complicació clínica, la cardiopatia isquèmica, constitueixen la primera causa de mortalitat al món occidental. En la seva etiologia trobem implicats diversos factors de risc, un d'ells la hipercolesterolèmia. Arran d'això s'han proposat diverses teràpies per a reduir els nivells de colesterol sanguini i han sortit al mercat productes amb aquesta funcionalitat. Danacol és una llet fermentada enriquida amb esterols d'origen vegetal present al mercat espanyol des de l'any 2004. El seus ingredients actius són esterols vegetals procedents d'olis d'origen vegetal. Per aconseguir un efecte biològic significatiu en la reducció de colesterol LDL es requereix una ingesta diària d'1,6g/dia de compostos actius. L'objectiu final del treball consisteix en fer una revisió bibliogràfica a l'entorn del Danacol i el seus compostos actius per analitzar la seva propietat funcional

Participació dels aminofosfolípids en l’envelliment i les malalties neurodegeneratives

Actualment es creu que les malalties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer o el Parkinson, són causades pel plegament erroni de proteïnes i pels processos d’agregació de fibril·les de tipus amiloide, que són una conseqüència de la glicació no enzimàtica. Per aquest motiu, durant la darrera dècada ha augmentat notablement el nombre d’estudis relacionats amb la detecció i quantificació de les proteïnes glicades, i amb la recerca d’agents terapèutics. De fet, se sap que els productes finals de la glicació (AGE) s’acumulen i es dipositen en diversos òrgans: retina, cervell, pulmó, ronyó i cor, entre d’altres, la qual cosa és associada al desenvolupament de certes patologies, com les cataractes, les malalties neurodegeneratives i la insuficiència renal i cardíaca. Per tant, no és estrany que aquestes malalties siguin freqüents en les persones d’edat avançada, ja que amb el pas del temps hi ha més AGE acumulats. Cal assenyalar que la formació d’AGE no és causada únicament per la glicació no enzimàtica de proteïnes, ja que d’una manera semblant també es poden glicar els aminofosfolípids i alguns àcids nucleics. A més, l’autooxidació dels productes de la glicació no enzimàtica condueix a la formació d’espècies oxigenades reactives que causen estrès oxidatiu i la peroxidació dels àcids grassos insaturats, que generen més AGE. En aquest article, intentarem oferir una visió general del procés bioquímic pel qual es formen els AGE i posarem un especial interès en totes les etapes en què intervenen els aminofosfolípids i en les conseqüències biològiques que tenen.Actualmente se cree que las enfermedades neurodegenerativas, como el Alzheimer o el Parkinson, son debidas al plegamiento incorrecto de proteínas y a los procesos de agregación de fibrilas de tipo amiloide, lo que es una consecuencia de la glicación no enzimática. Por este motivo, en la última década se han incrementado notablemente el número de estudios relacionados con la detección y cuantificación de las proteínas glicadas y con la búsqueda de agentes terapéuticos. De hecho, se conoce que los productos finales de la glicación (AGE) se acumulan y se depositan en diversos órganos, como la retina, el cerebro, pulmón, riñón y corazón, entre otros, lo que se asocia con el desarrollo de ciertas patologías, como las cataratas, las enfermedades neurodegeneratives y la insuficiencia renal y cardíaca. Por tanto, no es de extrañar que se trate de enfermedades frecuentes en las personas de edad avanzada, ya que con el paso del tiempo la acumulación de los AGE se hace más notable. Se debe señalar que la formación de AGE no es debida únicamente a la glicación no enzimática de proteínas, ya que de una manera similar se pueden glicar también los aminofosfolípidos y algunos ácidos nucleicos. Además, la autooxidación de los productos de la glicación no enzimática conduce a la formación de especies oxigenadas reactivas que causan estrés oxidativo y la peroxidación de los ácidos grasos insaturados, generando más AGE. En este artículo intentaremos ofrecer una visión general del proceso bioquímico por el cual se forman los AGE, centrándonos en todas las etapas donde intervienen los aminofosfolípidos y en sus consecuencias biológicas

Extracció amb CO2 supercrític: II. Aplicacions a la indústria alimentària

La tècnica d'extracció amb fluids supercrítics (ESC) a la indústria alimentària i amb CO2 com a dissolvent està plenament establerta, sobretot en processos de descafeïnat de cafè i te, extracció de llúpol, extracció d'aromes i sabors d'espècies i herbes aromàtiques i separació del colesterol de la mantega, la carn i el rovell de l'ou. L'ESC és una tècnica de separació respectuosa amb el medi ambient i pot substituir progressivament molts dels processos d'extracció realitzats amb dissolvents orgànics, que són en general potencialment tòxics, inflamables i tenen un preu elevat. L'ESC presenta un futur encoratjador en processos d'extracció i separació de principis actius en productes naturals pels seus avantatges. El present article correspon a un resum adaptat del treball complet que ha estat publicat en una revisió al Food Science and Technology International (FSTI) (octubre 2002) i constitueix el capítol 5 del llibre sobre tecnologies emergents (gener 2003).The extraction technique with supercritical fluids at food industries, and with CO2 as a solvent, is fully established, mainly in processes for caffeine extraction in coffee and tea, hops extraction, flavours and fragrances extraction from spices and aromatic herbs, as for cholesterol separation from butter, fats, meat and egg yolk. The SCE is a separation technique that is environmental friendly and can substitute progressively many of the extraction processes that use organic potentially toxic and flammable solvents and have a high cost. SCE shows a pretty good future due to its advantage for extraction and separation processes of active components in natural products. This article corresponds to an adaptation of the original that has been published in a Review at Food Science and Technology International (FSTI) (2002, October) and is the 5th chapter of the book about Emergent Technologies (2003, January)

Sistemes d'expulsió activa i llur relació amb la resistència als agents antibacterians

Els microorganismes han desenvolupat diversos mecanismes per resistir els efectes tòxics dels agents antibacterians. Entre aquests es troba la disminució de l'acumulació de l'agent antibacterià a l'interior del bacteri, la qual cosa pot ésser deguda a la disminució de la permeabilitat de la membrana externa en els bacteris gramnegatius i a la sobrexpressió de sistemes d'expulsió activa en ambdós tipus de bacteris, gramnegatius i positius. En bacteris gramnegatius la interacció entre aquests dos mecanismes és el que probablement es dóna amb més freqüència. Els sistemes d'expulsió activa s'han dividit en diferents famílies segons llur arquitectura molecular, mecanisme d'acció, requeriments energètics i especificitat de substrat. Aquests sistemes d'expulsió activa s'han de considerar com a potencials dianes terapèutiques, ja que llur inhibició restauraria l'activitat antibacteriana. Així doncs, una possible nova estratègia terapèutica seria el desenvolupament d'inhibidors d'aquests sistemes d'expulsió activa, que serien administrats conjuntament amb l'agent antibacterià que es veuria afectat pel sistema d'expulsió.Microorganisms have developed several mechanisms to resist toxic effects from antibacterial agents; among them we found decrease in drug accumulation, which can be due to a decrease of permeability in Gram-negative bacteria or/and to an increased expression of one or more efflux pumps in both Gram-negative and Gram-positive bacteria. Among Gram-negative bacteria the interplay between both mechanisms is frequently found. Active efflux systems can be distributed in several families, depending on their molecular architecture, mechanism of action, energetic requirements and substrate specificity. Those active efflux systems have been considered as potential therapeutic targets, since their inhibition can restore antibacterial agent activity. Therefore, a possible new therapeutic strategy would be found in development of efflux pumps inhibitors, which would be administered together with the antibacterial agent

Les col·leccions d'història natural: efectes i aplicacions de fluids conservants

Treballs Finals de Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Any: 2014, Tutora: Núria Flos Travieso[cat] Al llarg de la història, l’home ha sentit l’impuls de col·leccionar els exemplars biològics amb finalitats tant místiques com didàctiques, essent aquest últim l’objectiu de molts naturalistes encuriosits per les diferents espècies de la Terra i l’estudi de les mateixes. Des de l’antiguitat, ja es realitzaven pràctiques de preservació per als exemplars, entre els quals la conservació en fluid encara és un mètode sense resolució final. En els seus inicis, el producte emprat era l’alcohol. Durant el segle XIX es va descobrir la producció del formol i gracies a les seves propietats per a la fixació morfològica, va convertir-se en protagonista de la conservació no només en l’àmbit museístic, sinó en altres àrees com la clínica o la cosmètica. No obstant, recents estudis ens afirmen les múltiples problemàtiques del formol, ja siguin per la seva alta toxicitat com per les interaccions a l’ADN a llarg termini. El fet ha promulgat la seva substitució novament per l’alcohol. No obstant, aquest també comporta una sèrie de desavantatges, els quals han obert portes cap a la investigació de nous mètodes innovadors. Les pràctiques realitzades al Museu de les Ciències Naturals de Barcelona, juntament amb una visita al Museu d’Història Natural de Berlín, van incitar l’interès personal cap a aquesta aproximació sobre els efectes dels fluids més emprats com a conservants d’exemplars biològics.[eng] Throughout history, man has felt the urge to collect biological specimens for mystical or teaching purposes, the latter being the goal of many curious naturalists interested in the different species of the Earth and their study. Since ancient times, practices for the preservation of specimens were carried out; among them the conservation in fluids is still a method without a final proper implementation. In the beginning, the product used was alcohol. During the 19th century the production of formalin was discovered and thanks to its morphological fixation properties, it became protagonist of the conservation methods not only in the Museum field, but also in other areas such as cosmetics or clinical use. However, recent studies show the multiple problems of formalin use, because of its high toxicity and the DNA interactions between the specimen and the preserving fluid on the long term. This enacted its replacement by alcohol once again. However, this method also entails a number of disadvantages, which have opened doors towards the research of new innovative methods. The practices carried out in the Natural Sciences Museum of Barcelona, along with a visit to the Museum of Natural History in Berlin, incited my personal interest regarding the effects of the fluids most used as preservatives of biological specimens

Malalties immunomediades (immunopatologia) en el moment actual

Sota el terme de malalties immunomediades (MIM) s'agrupen totes aquelles malalties que tenen la causa de la malaltia en el sistema immunitari més que no pas la solució, com tothom espera del sistema encarregat del manteniment de la integritat de l'individu front a les infeccions. Així, autoimmunitat, immunoquímica, al·lèrgia, immunoteràpia i immunodeficiències serien els cinc grans subgrups d'aquest ampli concepte de MIM. En relació amb el diagnòstic i tractament de les MIM s'encunya el terme immunopatologia per referir-se a l'àrea de suport al diagnòstic per a aquestes malalties. Els avenços en el coneixement, diagnòstic i fins i tot tractament de les MIM són (després dels relacionats amb el coneixement de la genètica i el càncer) l'àrea biomèdica en què més aportacions s'estan fent en les darreres dècades.The term immune-mediated diseases (IMDs) groups together all the illnesses for which the cause is in the immune system rather than the solution as one would expect from the system in charge of upholding the integrity of individuals in the face of infections. Autoimmunity, immunochemistry, allergy, immunotherapy and immunodeficiencies are the 5 major subgroups of this broad concept of IMDs. When it comes to the diagnosis and treatment of IMDs, the term immunopathology has been coined to refer to the area for support in the diagnosis of such pathologies. Progress in the understanding, diagnosis and even treatment of IMDs (after knowledge of genetics and cancer) is the area in which most biomedical contributions have been made in recent decades

Àcid esteràric i salut cardiovascular

L'àcid esteàric (AE) és un àcid gras saturat (AGS) de cadena llarga. Com que la ingesta d'AGS per part de la població és elevada i a causa de la seva implicació en el risc cardiovascular, s'aconsella el fet de disminuir-ne el consum. No obstant això, l'AE, a diferència d'altres AGS, sembla que exerceix poc efecte sobre els lípids i les lipoproteïnes plasmàtiques, encara que falten dades entorn del seu efecte global sobre la salut cardiovascular. Per tal d'aclarir aquest aspecte, els autors han dut a terme una recerca bibliogràfica a la base de dades del Ministeri de Salud Nord-americà (Pubmed/Medline, http://www.pubmed.gov), que pertany a la Biblioteca Nacional de Medicina (Bethesda,MD). Les dades disponibles mostren que, tot i que no és necessari el fet de disminuir el consum actual d'AE, no sembla prudent el fet de promoure'n un augment notable del consum per part de la població, a causa de la seva potencial implicació en la diabetis i pel fet que no existeixen dades suficients sobre els efectes que pot exercir una ingesta elevada d'AE sobre certs marcadors del risc cardiovascular.Stearic Acid (SA) is a long chain Saturated Fatty Acid (SFA). Because the SFA consumption is high among the population and because of its implication on cardiovascular risk, it is recommended to reduce its consumption.Nevertheless, SA, unlike others SFA, seems to have little effect on plasma lipid and lipoproteins, although more data is necessary about its global effect on cardiovascular health. In order to elucidate this aspect, the authors have carried out a bibliographic search in the United States Department of Health and Human Services database (Pubmed/Medline, http://www.pubmed.gov),which belongs to The National Library of Medicine (Bethesda, MD). The available data show that it is not necessary to reduce the present SA consumption, neither it is to promote a remarkable increase due to its potential implication on diabetes and because nowadays there is not enough data to know the effects of a high SA consumption on certain cardiovascular risk markers