Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment

[ES] Esta tesis documenta el progreso hacia un modelo de aprendizaje de lenguas online. A pesar de las recientes innovaciones en el aprendizaje online, se necesita un conocimiento más profundo de lo que significa aprender online para poder garantizar que la experiencia del aprendizaje de lenguas sea mejor para todos. Los estudiantes a menudo se sienten abrumados con la tecnología a expensas de una pedagogía adecuada. Esta tesis explora la naturaleza de aprender una lengua online. El estudio investiga cómo los recientes avances tecnológicos han propiciado que el aprendizaje de una lengua se esté transformando, pasando de ser una actividad presencial a ser una actividad online. En el proceso de cambio a un entorno online, los profesores deben aprender nuevas formas de interactuar con los alumnos y compartir conocimientos. Esto significa que debemos volver a pensar cómo adquirirá el alumno las competencias lingüísticas. Esta tesis sostiene que analizar las opiniones de los estudiantes es un paso esencial hacia el diseño y desarrollo de un modelo de aprendizaje de idiomas online. La tesis comienza con la revisión de la literatura existente relacionada con el aprendizaje y la tecnología online (tecnologías multimedia, aprendizaje asistido por ordenador, la relación entre la lingüística de corpus y el aprendizaje de lenguas online, el uso de tecnologías móviles, el uso de juegos, la simulación y la realidad virtual, el impacto de las redes sociales). Para la metodología, hemos utilizado un diseño mixto cuasi experimental. Hemos recogido datos de varias fuentes y los hemos analizado para disponer de la información necesaria para así poder diseñar un modelo de aprendizaje de lenguas online. En primer lugar, se ha llevado a cabo una investigación inicial en el aula para descubrir y analizar algunas ideas básicas que los estudiantes tienen sobre el uso de herramientas para el aprendizaje de idiomas online. En segundo lugar, hemos examinado los contenidos y la estructura de los libros de texto electrónicos como representativos de una especie de paso intermedio hacia un curso de aprendizaje de idiomas online. En tercer lugar, hemos analizado Massive Open Online Courses. En cuarto lugar, ofrecemos un análisis sobre el diseño adecuado y apropiado de cuestionarios. A continuación, presentamos el razonamiento en el que basamos los tres cuestionarios utilizados en nuestra investigación. El primer cuestionario se centraba principalmente en el papel de Internet como herramienta de aprendizaje de idiomas. En el segundo cuestionario los alumnos tuvieron que evaluar sitios web para el aprendizaje de idiomas. En nuestro tercer cuestionario abordamos la cuestión de las actividades de aprendizaje de idiomas. El cuestionario pretendía descubrir las opiniones de los estudiantes sobre diferentes tipos de actividades de aprendizaje de idiomas, que iban desde actividades cortas, tradicionales, formales a actividades de mayor duración tipo proyecto. El Capítulo IV está dedicado principalmente a valorar los resultados del análisis de nuestra investigación inicial en el aula, el análisis de los libros de texto electrónicos y sus correspondientes plataformas online, el análisis de los MOOC para el aprendizaje de idiomas y el análisis de las respuestas de los alumnos a los tres cuestionarios. El Capítulo V presenta un modelo de aprendizaje de idiomas online. Esta investigación contribuye a mejorar la experiencia de aprendizaje de idiomas online al hacer explícitos los pasos que se deben seguir para desarrollar un curso de idiomas online impulsado por la pedagogía y fundamentado en las tecnologías más recientes. El modelo puede convertirse en una herramienta de toma de decisiones (una guía y lista de verificación para el diseño de cursos de idiomas online). Además, contribuye a la discusión sobre la mejor manera de integrar herramientas, tareas y aprendizaje de lenguas, una parte fundamental del proceso de apr[CA] Esta tesi documenta el progrés cap a un model d'aprenentatge del llengües en línia. A pesar de les recents innovacions en l'aprenentatge en línia, és necessari un coneixement més profund del que significa aprendre en línia per tal de poder garantir que l'experiència de l'aprenentatge de llengües siga millor per a tots. Els estudiants sovint se senten desbordats davant la tecnologia a falta d'una pedagogia adequada. Esta tesi explora la naturalesa d'aprendre una llengua en línia. L'estudi investiga com els recents avanços tecnològics han propiciat que l'aprenentatge d'una llengua passe de ser una activitat presencial a ser una activitat en línia. En el procés de canvi a un entorn en línia, els professors han d'aprendre noves formes d'interactuar amb els alumnes i compartir coneixements. Açò significa que hem de tornar a pensar com adquirirà l'alumne les competències lingüístiques. Esta tesi sosté que una anàlisi de les opinions dels estudiants és un pas essencial cap al disseny i desenvolupament d'un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. La tesi comença amb la revisió de la literatura existent relacionada amb l'aprenentatge i la tecnologia en línia (tecnologies multimèdia, aprenentatge assistit per ordinador, la relació entre la lingüística de corpus i l'aprenentatge de llengües en línia, l'ús de tecnologies mòbils, l'ús de jocs, la simulació i la realitat virtual, l'impacte de les xarxes socials). Per a la metodologia, s'ha usat un disseny mixt quasi experimental. S'han recollit dades de fonts diverses i les hem analitzat per tal de disposar de la informació necessària per poder dissenyar un model d'aprenentatge de llengües en línia. En primer lloc, hem dut a terme una investigació inicial en l'aula per tal de descobrir i analitzar algunes idees bàsiques que els estudiants tenen sobre l'ús de ferramentes per a l'aprenentatge d'idiomes en línia. En segon lloc, hem examinat els continguts i l'estructura dels llibres de text electrònics com representatius d'una espècie de pas intermedi cap a un curs d'aprenentatge d'idiomes en línia, ja que molts d'estos llibres de text vénen acompanyats d'una plataforma en línia. En tercer lloc, hem analitzat Massive Open Online Courses. En quart lloc, fem una anàlisi sobre quin és el disseny adequat per als qüestionaris. A continuació, presentem el raonament en què basem els tres qüestionaris emprats en la nostra investigació. El primer qüestionari se centrava principalment en el paper d'Internet com a ferramenta d'aprenentatge d'idiomes. En el segon qüestionari els alumnes havien d'avaluar llocs web per a l'aprenentatge d'idiomes. En el nostre tercer qüestionari abordàvem la qüestió de les activitats de l'aprenentatge d'idiomes. El qüestionari pretenia descobrir les opinions dels estudiants sobre diferents tipus d'activitats d'aprenentatge d'idiomes, que anaven des d'activitats curtes, tradicionals, formals a activitats de major duració tipus projecte. El Capítol IV està dedicat principalment a valorar els resultats de l'anàlisi de la nostra investigació inicial en l'aula, l'anàlisi dels llibres de text electrònics i les seues corresponents plataformes en línia, l'anàlisi dels MOOC per a l'aprenentatge d'idiomes i l'anàlisi de les respostes dels alumnes als tres qüestionaris. El Capítol V presenta un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. Esta investigació contribueix a millorar l'experiència d'aprenentatge d'idiomes en línia en fer explícits els passos que s'han de seguir per a desenvolupar un curs d'idiomes en línia impulsat per la pedagogia i fonamentat en les tecnologies més recents. El model pot convertir-se en una ferramenta de presa de decisions (una guia i llista de verificació per al disseny de cursos d'idiomes en línia). A més a més, contribueix al debat sobre la millor forma d'integrar ferramentes, tasques i aprenentatge de llengües, una part fonamental del procés d'aprenentatge en lí[EN] This thesis documents the progress towards a model of online language learning. Despite the recent innovations in online learning, greater in-depth knowledge of what it means to learn online is needed to ensure a better language learning experience for everyone. Learners are often overwhelmed with technology at the expense of proper pedagogy. This thesis explores the nature of learning a language online. My research investigates how recent technological advances have meant that learning a language is transforming from being a face-to-face classroom activity to an online activity. In the process of changing to an online environment, teachers are having to learn new ways of interacting with students and sharing knowledge. This means that we need to re-think how a learner is going to acquire a language. This thesis holds the view that an analysis of learner opinions is an essential step towards the design and development of a model of online language learning. The thesis begins by reviewing the existing literature related to online language learning and technology (multimedia technologies, computer assisted language learning, the relationship between corpus linguistics and online language learning, the use of mobile technologies, the use of gaming, simulation and virtual reality, the impact of social networking). For the methodology, we used a mixed quasi-experimental design. We collected data from various sources and analysed it to provide us with the necessary information to be able to design a model of online language learning. Firstly, we carried out some initial classroom research to discover and analyse some basic ideas that students have about the use of tools for online language learning. The objective of this initial classroom research was to try to become familiar with the type of tools they used and what language skills they thought they would develop with these tools. Secondly, we examined the contents and structure of e-textbooks as representative of a kind of halfway house to an online language learning course as many of these e-textbooks come accompanied by an online platform. Thirdly, we analysed Massive Open Online Courses: their impact on online learning and online language learning. Fourthly, we provide a discussion about appropriate and suitable questionnaire design. This includes discussion of the questionnaire design process. Then, we present the thinking behind the three questionnaires used in our research. The first questionnaire focussed mostly on the role of the internet as a language learning tool. It tried to elicit from students what they know about online learning in general and, more particularly, online language learning. Our second questionnaire was a questionnaire where students had to evaluate language learning websites. Our third questionnaire covered the issue of language learning activities, where the questionnaire aimed to discover student opinions about different kinds of language learning activities, which ranged from formal, traditional, short activities to longer project type activities. Chapter IV is mainly concerned with discussing results from the analysis of our initial classroom research, analysis of e-textbooks and their associated online platforms, analysis of MOOCs for language learning and analysis of learner responses to three questionnaires. Chapter V presents a model of online language learning. This research contributes to enhancing the online language learning experience by making explicit the steps that need to be taken to construct an online language course which is driven by pedagogy and informed by the latest technologies. The model can become a decision-making tool (a guide and checklist for designing online language courses). Furthermore, it contributes to the discussion of how best to combine tools, tasks and language acquisition, a fundamental part of the online learning process.Galstyan Sargsyan, R. (2019). Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117609TESI

English language in rural Malaysia: situating global literacies in local practices

This paper claims that underlying the naturalisation of teaching and learning of English in the Malaysian education system are ideological pressures and political dogmas, often emerging from colonial, urban/rural and even local ethnic conflicts and hierarchies. It suggests therein lie the inherent difficulties of teaching and learning English in rural communities in Malaysia. Three paradigms frame this view in the paper: the overarching view of literacy as a situated and variable social process; the use of an ethnographic perspective in investigating English language and literacy education in Malaysia; the stance on the need for Malaysians to acquire English as an additive rather than as a deficit philosophy

Idiom learning materials for Estonian secondary school students

Käesoleva magistritöö eesmärk on koostada õppematerjalid idioomide õpetamiseks Eesti üldhariduskoolide gümnaasiumiastmes õppivatele õpilastele, mida saaks kasutada nii täiendava materjalina Upstream Intermediate B2 (2008) õpiku idioomide õppimisel kui ka iseseisva õppevahendina. Wray (2000) on kindel, et idioomide omandamisel on väga tähtis roll edukas keele õppimises. Ülaltoodud väite alust moodustavate põhjuste hulka kuuluvad näiteks võõrkeeleõppijate vajadus mõista emakeelekõnelejate diskursust, rääkida nende moodi, et näidata saavutatud võõrkeeleoskust ning mõista sihtkultuuri ja selle esindajate identiteeti. Magistritöö koosneb neljast peatükist. Sissejuhatus annab ülevaate idioomidest kui keelenähtusest eristades idioomi mõiste kitsa ja laia tähenduse ning arutledes idioomidele omistatavate omaduste ja seni loodud klassifikatsioonide üle. Lisaks tuuakse selles tööosas põhjendused, miks idioomid väärivad õppimist kooli inglise keele tundides. Peatüki lõpus tutvustatakse uurimisküsimused, millele magistritöö peab vastused andma

IMPACT: The Journal of the Center for Interdisciplinary Teaching and Learning. Volume 8, Issue 2, Summer 2019

Many of us look for ways to help students forge concrete connections between their academic studies and the real world. Universities encourage professors to develop community-based learning, allowing students to contribute to the community beyond their campus in a way that enhances their academic studies and enables them to create these connections. Scholars have theorized the many benefits of community-based learning, but professors have many questions about how to implement community-based learning in practice. What does a successful community-based learning assignment look like? What are the different ways to assess students’ learning experiences in community-based learning assignments? How can one build effective partnerships with community organizations? In these pages, you will find practical advice, theoretical framework, and firsthand accounts of community-engaged teaching across disciplines. Learn from professors who have designed assignments allowing students to complete community projects with refugees, prisoners, veterans, elementary school children, science museums, nursing homes, public libraries, and ESL populations. Students in an Anthropology course, for instance, conduct oral history interviews with refugees, and provide written transcriptions of the interviews that the refugees can then use as a learning tool in ESL classes. In a Science Methods class, students collaborate with an aquarium to produce meaningful exhibits that educate the public. First-year writing students work with veterans to create autobiographical films and write papers related to the project

Frequency, semantic, and functional characteristics of discontinuous formulaic language: A learner corpus study

This dissertation investigates the frequency, semantic, and functional characteristics of recurring discontinuous formulaic language in a learner corpus of argumentative and literary essays. Discontinuous sequences of words, or ‘frames’, are recurrent sequences of words that have one or more variable slots. For example, in the * of and it is * to, where the asterisks represent variable slots in the sequences of words. A corpus of English argumentative essays authored by native speakers of English, Japanese, and Spanish is analyzed using modern methods in corpus linguistics to determine which frames are used frequently. Frequent frames are compared between the L1 groups to investigate trends in structure, frequency, and variability. The focus of analysis then narrows to a group of 30 recurring frames comprised of only function words, that is, function word frames such as in the * of, the * of the, and to the * that. The 30 frames are grouped based on structural characteristics, such as noun and preposition-based frames, for further analysis to better understand their semantic and functional characteristics. A lexical database is used to explore the semantic characteristics of fillers of the frames. To determine discourse functions of all instances of each of the 30 target frames, a well-known taxonomy previously applied to continuous sequences of words is adapted and applied to the present context. Discourse functions of the frames are then used as dependent variables in a multinomial logistic regression conducted with four distinct predictor variables: (1) L1, (2) proficiency level, (3) topic of essay, and (4) specific frame. The purpose of the regression is to see which predictor best accounts for discourse function fulfilled by frames from the structural groups. Findings from the various analyses first indicate that Japanese learners of English use function word frames at far lower rates than the L1 English and Spanish speakers. Secondly, fillers of the structural groups of function word frames tend to be abstract nouns and the frames largely serve the discourse function of intangible framing of a following noun phrase. In terms of predictor variables, the frames themselves, particularly prepositions, best predict discourse function. The results lend support to the idea that function words, despite carrying little meaning in isolation, are semantically motivated and systematically contribute meaning to larger sequences of words. Pedagogical implications of this study include the teaching of function words from a more phraseological perspective as well as highlighting the connection between frames, fillers, and discourse functions