Estudi constructiu i proposta de canvi d'ús dels edificis de la finca de Son Gras

L’objectiu del present treball és estudiar l’estat actual dels edificis que formen la zona habitable de la finca de Son Gras i realitzar una nova proposta de rehabilitació enfocada cap a un canvi d’ús cap a hotel rural mantenint l’activitat agrícola als altres edificis. La finca de Son Gras esta conformada per sis edificis, dels quals dos edificis agrícoles.es troben a unes cotes molt inferiors: una soll de porcs (edifici nº6), el bouer principal (edifici nº5). Un tercer edifici agrícola es troba a una cota similar en relació als edificis que actuarem, es tracte d’un edifici mixta (edifici nº4) conformat per un bouer per vedells i un garatge agrícola. Els tres edificis sobre els que es treballarà són: un petit bouer abandonat (edifici nº3), un edifici utilitzat al 50 % del seu espai com a corral i cavallerisses (edifici nº2) i l’edifici principal conformat per dues casses, la de l’amo (el pagès) i la del senyor (el propietari, que no hi viu). En aquest treball hi podem trobar tres parts diferenciades: - Aixecament gràfic i història: per a la realització d’aquesta part, es va dividir en diferents visites a la finca per a la realització de l’aixecament primerament dels edificis per separat i després l’aixecament conjunt i també l’aixecament topogràfic d’aquests espais amb un taquímetre. Paral·lelament s’ha realitzat un petit estudi històric per mirar d’entendre les construccions existents dins la finca. - Estat Actual: Estudi constructiu i patològic dels edificis per poder resoldre el seu estat de deteriorament i proposar les mesures de rehabilitació convenients. - Rehabilitació i canvi d’ús: Per a realitzar aquesta part, primerament, s’han analitzat tots els elements que necessitaven una atenció especial ja fos per el seu mal estat, com el seu estat d’abandó o la seva importància degut a les seves característiques per tal de donar-los preferència. Per fer la proposta de canvi d´ús s’ha estudiat la viabilitat dels tres edificis per separat per raons físiques i a posteriori s’ha estudiat la unió d’aquests i l’adaptació per a persones de mobilitat reduïda

Tipus constructius dels edificis d’habitatges de les colònies tèxtils catalanes de la segona meitat del segle XIX

La present proposta de tesi doctoral té com a hipòtesi l’existència de relacions de similitud entre les característiques tipològiques i constructives dels edificis fabrils i d’habitatges de les colònies tèxtils catalanes de les conques dels rius Llobregat i Ter construïdes en el seu moment de màxim esplendor corresponent a la segona meitat del segle XIX. És objectiu d’aquesta tesi comprovar aquesta hipòtesi així com ampliar el coneixement de tipològic i constructiu dels edificis d’habitatges de les colònies tèxtils per a facilitar una millor actuació sobre els mateixos fruit de les intencions de la normativa recent en aquest àmbit. Per tal d’abordar aquesta tasca es fa necessari veure l’estat de la qüestió sobre l’estudi de relacions comentades així com l’estat de la qüestió de les característiques tipològiques i constructives dels edificis fabrils i dels edificis d’habitatges, elements sobre els que es volen establir relacions. Com es veurà més endavant, existeixen estudis aprofundits sobre les característiques tipològiques i constructives dels edificis fabrils del tèxtil català, però manquen els centrats en els edificis d’habitatges i en les relacions entre ambdós. Aquesta proposta de tesi estableix un procediment metodològic estructurat d’anàlisi de la informació bibliogràfica i de presa de dades sobre els edificis per tal d’elaborar les dades obtingudes i permetre l’anàlisi crític de les mateixes i l’obtenció de conclusions sobre els objectius plantejats

Metodologia d'avaluació energètica d'edificis

El Pla d’Eficiència en el Consum de Recursos (PECR) de la UPC contempla, en una de les primeres fases, la realització d’avaluacions energètiques en les edificacions de la UPC per valorar l’estat actual dels edificis i poder establir uns indicadors del seu comportament energètic a partir dels quals establir els objectius d’estalvi i d’eficiència. Per fer aquestes avaluacions, es va crear una metodologia amb l’objectiu d’establir polítiques i definir línees d’actuació per a l’estalvi i l’eficiència en el consum dels recursos energètics i d’aigua en els edificis de la UPC que poden ser aplicades a gran part dels edificis públics

Aluminosi, problema resolt o conflicte latent?

L’ensorrament del sostre d’un edifici del Turó de la Peira de Barcelona va desencadenar una gran alarma social a l’entorn de l’estat del parc edifica t. Una alarma que a poc a poc es va anar apaivagant amb mesures polítiques i tècniques que han permès assolir un bon coneixement dels edificis, del seu estat, de les seves mancances i de la manera de corregir- les. Avui, vint anys després, encara són molts els malentesos de caire tècnic i social que hi ha a l’entorn d’aquest tema i que cal clarificar per evitar les conseqüències perverses que comporten. L’aluminosi ha deixat de ser un problema tècnic per esdevenir un problema de caire socioeconòmic i judicial. El que va començar com un problema estructural dels edificis, la degradació de les biguetes fabricades amb ciment aluminós, –els mitjans de comunicació ho van popularitzar amb el nom d’aluminosi– ha passat a ser: un problema social, ja que els edificis on hi ha ciment aluminós són considerats edificis malalts i perillosos per als seus habitants; un problema econòmic, ja que les entitats financeres concedeixen un valor molt reduït a aquests edificis; i un problema judicial, perquè la simple presència de ciment aluminós en un edifici és considerada una patologia greu per part dels jutges. El concepte científic d’aluminosi el va definir per primer cop, l’any 1989, el químic Rafael Talero, com un fenomen que es podia produir en el formigó fabricat amb ciment aluminós i que necessitava tres processos patològics simultanis: la conversió, la carbonatació i la hidròlisi alcalina. El resultat és un formigó que, com deia Talero, es desfà dins de l’aigua com un terròs de sucre. Però també és cert que la hidròlisi alcalina que sí que existeix als laboratoris, fins ara no l’hem trobada en cap dels edificis ni en els milers de mostres analitzades.Peer ReviewedPostprint (published version

Rehabilitació energètica: el cas dels edificis escolars

Els equipaments escolars són un conjunt d’edificis amb uns condicionants especials que els fan molt adequats per a dur a terme accions de millora i de conscienciació mediambiental, a causa de la seva vinculació directa amb l’educació i la formació dels ciutadans del demà. Durant els darrers anys, el Grup de Recerca GICITED de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona hem estat treballant en avaluacions del parc edificat i en concret en estalvi i eficiència energètica en edificis docents universitaris i en centres d’educació infantil i primària. Del conjunt d’estudis realitzats, hem après que el primer que cal és identificar les mancances i les possibilitats de millora dels edificis per tal de plantejar les mesures més adients per garantir el confort ambiental dins els centres, tot reduint els consums de recursos. L’estudi de diferents edificis amb unes condicions legislatives, organitzatives i d’entorn climàtic similars, ens permetrà establir les futures línies de treball per tal de millorar la qualitat d’ús dels edificis i les possibles mesures d’estalvi energèticPeer ReviewedPostprint (published version

Adaptació i canvi d'ús de la Casa Pérez Samanillo ( Círculo Ecuestre ) a Hotel Boutique

El present projecte final de grau tracta del canvi d’ús de la Casa Pérez Samanillo (actualment seu del club privat Círculo Ecuestre), a un hotel boutique. Un concepte d’hotel caracteritzat per la seva marcada personalitat, realitzat habitualment en mansions històriques o edificis amb un alt valor arquitectònic. Construïda l’any 1910, d’un modernisme eclèctic i afrancesat, pertany al Patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat de Barcelona, com a bé cultural d’interès local. Va ser projectada com a residencia unifamiliar aïllada seguint l’alineació de la cantonada formada per l’ Avinguda Diagonal i el carrer Balmes, en ple Eixample. Formada per planta soterrani, planta baixa, dues plantes pis i planta sota coberta. Amb el pas dels anys ha estat objecte d’algunes mutilacions les més destacades de les quals han estat la pèrdua del jardí i de l’accés principal, així com d’una torre de planta quadrada acabada amb una preciosa coberta de pissarra. En el seu lloc, posteriorment va construir-se un edifici adjacent i per tant, l’edifici va deixar d’estar exempt i es va perdre tota la perspectiva visual d’aquesta magnífica obra. És per això, que una altra de les finalitats principals d’aquest projecte és que l’edifici recuperi visualment l’efecte d’estar aïllat, mitjançant la proposta de modificació dels dos edificis adjacents a ell. Per recuperar la seva escència. Perquè la seva bellesa no passi desapercebuda a causa de la densitat de l’Eixample barceloní. Per tal d’adaptar l’edifici al seu nou ús i unir-l’ho a aquests edificis annexes, es contempla una sèrie de desconstruccions parcials i la redistribució d’algunes de les divisòries interiors, sent aquestes mínimes, amb l’objectiu de respectar al màxim la construcció original. En la proposta d’aquests edificis annexes, es seguirà en tot moment el Codi Tècnic de l’Edificació i les normatives específiques, així com els requisits de la Generalitat de Catalunya per a edificis d’allotjament hoteler i turístics. En resum, el resultat del projecte és un hotel, el nucli del qual el forma un edifici de més de 100 anys d’història, guanyador del Concurs anual d’edificis artístics de la ciutat de Barcelona l’any 1911, i la proposta d’unió dels seus edificis adjacents per tal de guanyar capacitat, i alliberar visualment una façana digne de ser ressaltada

Sostenibilitat en el disseny, construcció i ús d'un edifici de vivendes a Barcelona

A Europa, els edificis sostenibles concentren majors lloguers i majors taxes de creixement que els convencionals. Aquests edificis energèticament més eficients augmenten les seves tasses d’ocupació un 66% més per m2. No obstant a Espanya, la demanda d'edificis sostenibles, energèticament eficients i socialment responsables és cada vegada major. No obstant, són pocs els edificis que conten amb mesures de sostenibilitat, i per tant és difícil trobar i compartir evidència de bones pràctiques en el mercat actual. Això es deu, en part, que “promoure lo verd” encara es percep com més car, i perquè hi ha pocs exemples dels seus beneficis comercials, així com evidències que constatin l'increment de rendes o del valor de venda en edificis sostenibles. La importància del sector de l’edificació per a aconseguir una economia baixa en carboni, fa necessària una conversió a gran escala dels edificis cap a models de baix consum o consum net zero. Davant la urgència del repte a assumir, i les diferents oportunitats per a incrementar la productivitat energètica, el present projecte, “Sostenibibilitat en el disseny, construcció i ús d’un edifici de vivendes a Barcelona” és una passa en aquest camí i adopta un conjunt de pràctiques i criteris de sostenibilitat per tal d’oferir solucions reals per a una reducció significativa i immediata del consum energètic d’edificis, podent fer-se extensibles al parc edificatori espanyol de similars característiques. La finalitat del present projecte es demostrar, a partir d’un estudi de viabilitat en la inversió econòmica front l’estalvi energètic, que assolir una alta certificació energètica és viable i no ha de suposar un major cost que un edifici convencional tal i com es percep actualment, sobretot si el plantejament sostenible de l’edifici està integrat des de les fases de disseny i construcció

L'arquitectura dels carrers de Mollet. Una aproximació

Reflexió global sobre diferents aspectesarquitectònics de la ciutat de Mollet del Vallès. Comencem per l’origen, el territori, com a escenari global. Continuem pels espais fronterers, els ecotons, i seguim pels camins i carrers. Estudiem les masies en els orígens de la ciutat i els primers edificis amb llicència urbanística. Continuem amb els edificis públics: esglésies, mercats i ajuntament. Finalment arribem a l’espai buit, els espais fronterers entre aquests i els espais construïts, l’aire que queda a dins, l’arquitectura