Geografia, institucions i desenvolupament: una revisió dels efectes a llarg termini del canvi climàtic

La relació entre el canvi climàtic, el desenvolupament econòmic i la reducció de la pobresa han guanyat creixent interès en els últims anys. No obstant això la majoria de la literatura existent ha tendit a concentrar-se en efectes directes del canvi climàtic en l'economia a curt termini, tot i que efectes potencials a llarg termini poden ser fins i tot més importants. Una anàlisi profunda dels múltiples efectes del canvi climàtic posa en relleu la necessitat de tenir en compte la interacció entre el canvi climàtic i diverses tendències implícites del desenvolupament econòmic per al bon disseny d'estratègies d'adaptació i de plans de desenvolupament.La relación entre el cambio climático, el desarrollo económico y la reducción de la pobreza han ganado creciente interés en los últimos años. Sin embargo la mayoría de la literatura existente ha tendido a concentrarse en efectos directos del cambio climático en la economía a corto plazo, aunque efectos potenciales a largo plazo pueden ser incluso más importantes. Un análisis profundo de los múltiples efectos del cambio climático pone de relieve la necesidad de tener en cuenta la interacción entre el cambio climático y varias tendencias implícitas del desarrollo económico para el buen diseño de estrategias de adaptación y de planes de desarrollo.The links between climate change, economic development, and poverty reduction have gained increasing attention over recent years. However, most of the existing literature tends to focus on direct, short-run effects of climate change on the economy, although potential effects of climate change on the prospects for long-run economic development may be more important. A deep analysis of the multiple effects of climate change highlights the need to take into account the interaction of climate change with other development trends for the design of sound adaptation strategies and development plans

La diversitat cultural com a dret a la preferència individual

En aquest article s’analitzen els continguts i perspectives que es varen desenvolupar en el decurs del Diàleg Interacció del Fòrum Universal de les Cultures 2004. En concret, aquells que giraren entorn la problemàtica del desenvolupament cultural i de la seva relació/dependència respecte al desenvolupament econòmic en els àmbits locals, dins el marc d’un món globalitzat. La proposta del Diàleg tenia com a objectiu analitzar les vinculacions entre ambdós àmbits per tal de potenciar noves polítiques locals (que haurien de concretar-se en l’”Agenda 21 de la Cultura”) que potenciessin l’àmbit cultural, desubstantivat i banalitzat en favor de l’àmbit econòmic. L’anàlisi de les diferents categories i perspectives que es varen posar a debat, nogensmenys, ens aboca a un tractament realitzat i desenvolupat des dels paràmetres de l’àmbit econòmic i, per tant, de caire més aviat descripitiu que prescriptiu. Les possibilitats de potenciar l’àmbit cultural tot romanent dins una lògica economicista queden així reduïdes a la mera constatació de l’existència de múltiples pràctiques que queden subsumides en el mercat, i amb les que hom s’hi relaciona com a mercaderies

La Cooperació territorial de les regions. L'experiència de Catalunya

L'EPM s'inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l'adhesió d'Espanya a la UE. L'activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d'iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial - i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l'antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l'Arc Llatí i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d'ambdós models

El desplegament de la Figueres burgesa. Una aproximació socioeconòmica (1844-1868)

A mitjan segle XIX, Figueres i l’Empordà participen activament de les oportunitats de negoci existent en la societat capitalista que s’està formant. Figueres escala posicions en la jerarquia urbana de la província de Girona, no sols per la renda agrària, sinó per la proliferació de negocis de tota mena. No serà una ciutat industrialitzada, però tampoc no deixarà d’aprofitar les possibilitats que generava el procés d’industrialització. A partir de les estadístiques provincials, el que més destaca és que la riquesa figuerenca està més ben distribuïda que a les altres viles i ciutats de la província. Aquest millor repartiment farà possible l’aparició d’uns grups polititzats que, des de dins, promoguin una obertura política, que passava per aconseguir el sufragi universal i el millor repartiment de les càrregues fiscals i militars, en el que és la base del Partit democràtic i,més, tard del Partit republicà federal.In the middle of the nineteenth century, Figueres and the Empordà county actively engage with the business opportunities provided by the advancing capitalist society. Figueres climbs positions in the urban hierarchy of the Girona province, not only for its agrarian income, but also because of the proliferation of all kinds of businesses. It will not become an industrialised town, but it will seek the opportunities of the process of industrialisation. What stands out in the provincial statistics is that the wealth of Figueres is more evenly distributed than in other towns and cities of the province. This more equal distribution enables the emergence of political groups which, from the inside, promote political advancement through universal suffrage and a better distribution of fiscal and military duties, at the base of the Democratic Party and, later, the Federal Republican Party