Efecto de la infusión de CO2 en el colon en la tolerancia de la colonoscopia

Con objeto de analizar si la colonoscopia con infusión de CO2 provoca menos dolor que con la infusión convencional de aire ambiente, se ha realizado un estudio prospectivo, doble ciego y aleatorizado con 93 pacientes distribuidos en 2 grupos (48 colonoscopias con CO2 y 45 con aire) con similares características epidemiológicas (edad, sexo, tabaquismo…). Se ha observado que la infusión de CO2 durante la colonoscopia causa significativamente menos dolor que la infusión de aire. Además, la colonoscopia con infusión de aire provoca mayor aumento del perímetro abdominal, aunque el dolor no se relacione claramente con el perímetro abdominal. Los pacientes cuya colonoscopia se realizó con CO2 no presentaron complicaciones respiratorias durante la sedación, sin registrarse apneas ni disminución de la saturación de oxigeno. En conclusión, la sustitución de la infusión de aire por CO2 en la práctica de la colonoscopia es segura y mejora la tolerancia a la exploración.A fi d'analitzar si la colonoscòpia amb infusió de CO2 provoca menys dolor que amb la infusió convencional d'aire ambient, s'ha realitzat un estudi prospectiu, doble cec i aleatoritzat amb 93 pacients distribuïts en 2 grups (48 colonoscòpies amb CO2 i 45 amb aire ) amb similars característiques epidemiològiques (edat, sexe, tabaquisme ...). S'ha observat que la infusió de CO2 durant la colonoscòpia causa significativament menys dolor que la infusió d'aire. A més, la colonoscòpia amb infusió d'aire provoca major augment del perímetre abdominal, encara que el dolor no es relacioni clarament amb el perímetre abdominal. Els pacients a qui la colonoscòpia es va realitzar amb CO2 no van presentar complicacions respiratòries durant la sedació, sense registrar apnees ni disminució de la saturació d'oxigen. En conclusió, la substitució de la infusió d'aire per CO2 en la pràctica de la colonoscòpia és segura i millora la tolerància a l'exploració

Implementació d’indicadors per avaluar la clínica d’alt risc de càncer colorectal

Programa per a la prevenció del càncer colorectal; Avaluació; Indicadors de salutPrograma para la prevención del cáncer colorectal; Evaluación; Indicadores de saludColorectal cancer prevention program; Evaluation; Health IndicatorsAntecedents i objectius: l’any 2006 es va posar en funcionament la clínica d’alt risc de càncer colorectal (CAR-CCR) a l’Hospital Clínic de Barcelona. Es tracta d’un nou model organitzatiu/programa per a la prevenció del càncer colorectal (CCR) en població d’alt risc. Les activitats principals d’aquest programa se centren a: a) identificar individus i/o pacients amb un major risc de desenvolupar CCR; b) establir el risc de CCR a partir de factors de risc personals i/o familiars; c) proposar estratègies de cribratge i/o vigilància més adients; d) realitzar mesures de consell i avaluació genètica en les formes hereditàries de CCR i de suport psicològic per a la presa de decisions compartida d’usuaris i clínics, i e) realitzar altres intervencions de caràcter preventiu, diagnòstic i terapèutic. En un estudi previ es va desenvolupar un model conceptual i indicadors basats en l’aproximació avaluativa (estructura, procés i resultat), dimensions de qualitat assistencial i activitats de la CAR-CCR. L’objectiu de l’estudi va ser implementar un grup d’indicadors per tal d’avaluar de forma basal i externa aquest nou model organitzatiu. Mètodes: es va realitzar un estudi observacional retrospectiu i es van implementar un total de 21 indicadors. S’hi van incloure usuaris atesos en el programa (gener 2006-maig 2010) amb adenoma colorectal avançat, síndrome polipòsica, càncer colorectal o antecedents familiars de CCR. Se’n va obtenir informació a partir de la història clínica informatitzada (HCI), de l’observació de documentació clínica i de gestió, així com a partir de la consulta a professionals vinculats a la CAR-CCR. D’altra banda, es van generar formularis de recollida de dades que es van enviar als professionals per correu electrònic. Per a cada indicador, es va computar una fórmula i es va descriure el seu compliment amb l’estàndard prèviament definit. Es van analitzar els factors demogràfics i d’estat de salut associats a l’adherència global de les colonoscòpies a través de la comparació de proporcions i models de regressió logística, computant odds ràtio i intervals de confiança al 95% (IC95%). Resultats: s’hi van incloure 1.275 usuaris atesos a la CAR-CCR. Alguns dels indicadors d’estructura i procés que van assolir el nivell de compliment amb l’estàndard de qualitat assistencial van ser la disponibilitat d’un sistema d’informació semiestructurat i sistematitzat i l’existència d’un programa de qualitat de les colonoscòpies (100%). El 43% dels usuaris van ser derivats des d’atenció primària i un 28,5%, des d’altres serveis intrahospitalaris del programa (coordinat pel Servei de Gastroenterologia). L’índex de derivació d’usuaris amb indicació d’una prova genètica molecular al servei de psicologia clínica va ser baix (1,6%). Es va assolir un nivell d’adherència del 91% en colonoscòpies de vigilància, en tant que l’adherència global va ser del 67% (cribratge i vigilància). Els usuaris majors de 59 anys van presentar gairebé dues vegades (IC95%: 1,3-3,1) més probabilitat d’estar adherits que el grup de menor edat i els usuaris que es van fer proves endoscòpiques de vigilància van presentar 7,4 vegades (IC95%: 4,6-11,7) més probabilitat d’estar adherits que els que van realitzar colonoscòpies de cribratge. Conclusions: aquest estudi ha permès avaluar la qualitat assistencial de la CAR-CCR. Es tracta d’una de les primeres iniciatives a Catalunya i en el Sistema de Salut en general que avalua un programa de prevenció de CCR en aquest tipus de població. Els indicadors han mostrat la seva utilitat, factibilitat i validesa per a detectar aspectes de millora assistencial a la CAR-CCR, entre els quals podem assenyalar els sistemes d’informació, continuïtat assistencial i comunicació entre professionals en el programa. El fet de no existir estàndards publicats per a cada indicador fa de l’estudi en una avaluació innovadora, encara que serà necessària una avaluació posterior d’aquí a un temps en la CAR-CCR, o la implementació dels indicadors en altres centres per a facilitar la interpretació dels resultats dels indicadors i dels estàndards de qualitat assistencial.Background and aims: in 2006 the High Risk of Colorectal Cancer Clinic (HRCC) was set up in the Hospital Clinic of Barcelona consisting in a new organizational model/program for the prevention of colorectal cancer (CRC) in high risk population. The main activities of this program focus on: a) identifying individuals and/or patients with an increased risk of developing CRC; b) establishing the CRC risk based on personal and hereditary risk factors, c) propose the most adequate strategies of screening and/or surveillance, d) offering genetic counseling and testing in the hereditary types of CRC and also psychological support for shared decisionmaking of users and clinicians and e) define other preventive, diagnostic and therapeutic strategies. A conceptual model and indicators were developed in a previous study based on an evaluative approach (structure, process and outcome), domains of quality of care and activities of the HRCC. The aim of this study was to implement a set of indicators to assess quality of care at baseline and external level of this new organizational model. Methodology: a retrospective observational study was carried out, and 21 quality indicators were implemented. The study population consisted of all users with a higher risk of colorectal cancer attended in the program between the 1st of January 2006 and the 12th of May 2010 (advanced colorectal adenoma, polyposic syndrome, colorectal cancer or a family history of CRC). Information was obtained from electronic medical records, observation of clinical and management documentation and a survey sent to professionals by e-mail. For each indicator, a formula was computed and compliance with a previously agreed quality standard was described. Comparison of proportions and logistic regression models were computed to analyze demographic and health variables associated with adherence to colonoscopies in the program, computing odds ratio and 95% confidence intervals (CI). Results: a total of 1,275 users were included in this study. Some of the structure and process indicators that reached the level of compliance with the healthcare quality standards were the availability of electronic medical records and the existence of a quality program for colonoscopies (100 %). Forty-three percent of users were referred from primary care and 28.5% from inpatient services to the program (coordinated from the gastroenterology service). The rate of referral of users with an indication of molecular genetic test to the psychology service in the program was relatively low (1.6%). The level of adherence of users to surveillance endoscopic strategies was 91%, while overall adherence was 67% (screening and surveillance). Users over 59 years had almost 2 times more probability (confidence interval95%, CI95%: 1.3 to 3.1) to be attached to the program than younger users; while users with surveillance colonoscopies presented 7.4 times (CI95%: 4.6 to 11.7) more probability of adherence than those who performed screening colonoscopies. Conclusions: this study has evaluated the quality of care of the HRCC, carried out by the Agency of Health Information, Assessment and Quality. This is one of the first initiatives in Catalonia and the Spanish National Health System in general, to externally evaluate the quality of healthcare of a preventive program of CRC in high risk population. The indicators have shown their usefulness, feasibility and validity to identify areas for improvement of this new organizational model, such as information systems, continuity of care and communication among professionals in the program. The fact there are no published quality standards for each indicator, makes the study an innovative assessment, but means that further evaluation is necessary in a time in the HRCC or the implementation of these indicators in other programs or centers to facilitate the interpretation of results of the indicators and standards of qualityAntecedentes y objetivos: el año 2006 se puso en funcionamiento la clínica de alto riesgo de cáncer colorrectal (CAR-CCR) en el Hospital Clínico de Barcelona. Se trata de un nuevo modelo organizativo / programa para la prevención del cáncer colorrectal (CCR) en población de alto riesgo. Las actividades principales de este programa se centran en: a) identificar individuos y / o pacientes con un mayor riesgo de desarrollar CCR; b) establecer el riesgo de CCR a partir de factores de riesgo personales y / o  familiares; c) proponer estrategias de cribado y / o vigilancia más adecuadas; d) realizar medidas  de consejo y evaluación genética en las formas hereditarias de CCR y de apoyo psicológico para la toma de decisiones compartida de usuarios y clínicos, y e) realizar otras intervenciones de carácter preventivo, diagnóstico y terapéutico. En un estudio previo se desarrolló un modelo conceptual e indicadores basados ​​en la aproximación evaluativa (estructura, proceso y resultado), dimensiones de calidad asistencial y actividades de la CAR-CCR. El objetivo del estudio fue implementar un grupo de indicadores para evaluar de forma basal y externa este nuevo modelo organizativo. Métodos: se realizó un estudio observacional retrospectivo y se implementaron un total de  21 indicadores. Se incluyeron usuarios atendidos en el programa (Enero 2006-mayo 2010) con adenoma colorrectal avanzado, síndrome polipósico, cáncer colorrectal o antecedentes familiares de CCR. Se obtuvo información a partir de la historia clínica informatizada (HCI), de la observación de documentación clínica y de gestión, así como a partir de la consulta a profesionales vinculados a la CAR-CCR. Por otra parte, se generaron formularios de recogida de datos que se enviaron a los profesionales por correo electrónico. Para cada indicador, se computó una fórmula y se describió su cumplimiento con el estándar previamente definido. Se analizaron los factores demográficos y de estado de salud asociados a la adherencia global de las colonoscopias a través de la comparación de proporciones y modelos de regresión logística, computando odds ratio e intervalos de confianza al 95% (IC95%).  Resultados: se incluyeron 1.275 usuarios atendidos en la CAR-CCR. Algunos de los indicadores de estructura y proceso que alcanzaron el nivel de cumplimiento con el estándar de calidad asistencial fueron la disponibilidad de un sistema de información semiestructurado y sistematizado y la existencia de un programa de calidad de las colonoscopias ( 100%). El 43% de los usuarios fueron derivados desde atención primaria y un 28,5%, desde otros servicios intrahospitalarios del programa (coordinado por el Servicio de Gastroenterología). El índice de derivación de usuarios con indicación de una prueba genética molecular al servicio de psicología clínica fue bajo (1,6%). Se alcanzó un nivel  de adherencia del 91% en colonoscopias de vigilancia, en tanto que la adherencia global fue del 67% (cribado y vigilancia). Los usuarios mayores de 59 años presentaron casi dos veces (IC95%: 1,3-3,1) más probabilidad de estar adheridos que el grupo de menor edad y los usuarios que se hicieron pruebas endoscópicas de vigilancia presentaron 7, 4 veces (IC95%: 4,6 a 11,7) más probabilidad de estar adheridos que los que realizaron colonoscopias de cribado. Conclusiones: este estudio ha permitido evaluar la calidad asistencial de la CAR-CCR. Se trata de una de las primeras iniciativas en Cataluña y en el Sistema de Salud en general que evalúa un  programa de prevención de CCR en este tipo de población. Los indicadores han mostrado su utilidad, factibilidad y validez para detectar aspectos de mejora asistencial a la CAR-CCR, entre los que podemos señalar los sistemas de información, continuidad asistencial y comunicación entre profesionales en el programa. El hecho de no existir estándares publicados para cada indicador hace del estudio en una evaluación innovadora, aunque será necesaria una evaluación posterior dentro de un tiempo en la CAR-CCR, o la implementación de los indicadores en otros centros para facilitar la interpretación de los resultados de los indicadores y de los estándares de calidad asistencial

Cápsula endoscópica de colon versus colonoscopia en el cribado familiar de cancer colorrectal

Els objectius van ser avaluar prospectivament la capacitat diagnòstica de la càpsula endoscòpica en comparació amb la colonoscòpia en 30 pacients amb història familiar de CCR, i avaluar la neteja colònica amb preparació amb Moviprep. La prevalença de pòlips detectats amb càpsula i colonoscòpia va ser de 20,7% i 24,1%, respectivament. La sensibilitat i especificitat en detecció de pòlips va ser de 71, 4 i 95,4%, respectivament, amb VPP i VPN de 83,3 i 91,3%. Es conclou que la càpsula endoscòpica suposa una tècnica alternativa precisa, fiable, ben tolerada i segura pel cribatge familiar de CCR.Los objetivos fueron evaluar prospectivamente la capacidad diagnóstica de la cápsula endoscópica comparada con colonoscopia en 30 pacientes con historia familiar de CCR, y evaluar la limpieza colónica con preparación mediante Moviprep. La prevalencia de pólipos detectados por cápsula y colonoscopia fue de 20,7 % y 24,1%. La sensibilidad y especificidad en detección de pólipos fue de 71,4% y 95,4%, respectivamente, con VPP y VPN de 83,3 y 91,3%. Se concluye que la cápsula endoscopica ofrece una técnica alternativa precisa, fiable, bien tolerada y segura para el cribado familiar de CCR

Guia per a l'optimització de la utilització de proves diagnòstiques

Atenció sanitària basada en el valor; Proves diagnòstiques; EficiènciaAtención sanitaria basada en el valor; Pruebas diagnósticas; EficienciaValue-Based Healthcare; Diagnostic tests; EfficiencyAquesta guia s´ha creat per homogeneïtzar criteris i adequar la utilització de proves diagnòstiques en l'atenció als pacients. Aquesta adequació es fa d'acord amb la cartera de serveis específica de l'Atenció Primària i també en els processos assistencials compartits amb d'altres àmbits assistencials del territori.Esta guía se ha creado para homogeneizar criterios y adecuar la utilización de pruebas diagnósticas en la atención a los pacientes. Esta adecuación se hace de acuerdo con la cartera de servicios específica de la Atención Primaria y también en los procesos asistenciales compartidos con otros ámbitos asistenciales del territorio.This guide has been created to standardize criteria and adapt the use of diagnostic tests in patient care. This adjustment is made in accordance with the specific portfolio of Primary Care services and also in the care processes shared with other care areas in the territory

Us d'eines avançades de processament d'imatge per a la detecció automàtica dels pòlips, lesions precursores del càncer colorrectal

Investigadors del Centre de Visió per Computació (CVC) i de la Unitat d'Endoscòpia Digestiva de l'Hospital Clínic de Barcelona han dissenyat eines de processament d'imatge que permeten la detecció automàtica de pòlips en imatges i vídeo de colonoscòpia. La detecció precoç d'aquestes lesions és clau per a la supervivència del pacient, ja que són les precursores del càncer colorectal.Investigadores del Centro de Visión por Computador (CVC) y la Unidad de Endoscopia Digestiva del Hospital Clínic de Barcelona han diseñado herramientas de procesado de imagen que permiten la detección automática de pólipos en imágenes y vídeo de colonoscopia. La detección precoz de dichas lesiones es clave para la supervivencia del paciente, ya que son las precursoras del cáncer colorectal.Researchers from Computer Vision Center (CVC) and Digestive Endoscopy Unit from Hospital Clinic de Barcelona have jointly developed image processing tools which allow an automatic detection of polyps in videocolonoscopy. Early detection of these lesions is key to patient survival, as they are precursors of colorectal cancer

És sostenible el sistema sanitari públic espanyol? Cas particular: anàlisi cost-benefici del programa de detecció precoç del càncer de còlon

Treballs Finals del Grau d'Economia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018 , Tutor: Rosa Nonell Torres(cat) Aquest treball té com a objectiu analitzar la sostenibilitat del sistema sanitari públic espanyol en els pròxims anys. S’analitzen els problemes que amenacen el sistema de cara a un futur pròxim i es proposen solucions, tan basades en canvis en el sistema de finançament com en canvis organitzatius. Se centra especialment en les polítiques de prevenció. Per últim, el treball inclou l’anàlisi d’un cas particular, s’ha escollit el Programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte, com a model de política preventiva ja aplicada. Es realitza una aproximació d’una anàlisi cost-benefici per tal de determinar si realment la implementació d’aquest tipus de polítiques podria tenir un impacte positiu en la continuïtat del sistema sanitari.(eng) The aim of this project is to analyse the sustainability of the Spanish public healthcare system in the coming years. In this work, the potential problems that may undermine the system are being analysed. The most relevant burden is the increase in health demand due to elevated life expectancy, the ageing population and the growth of chronic diseases. It is highly necessary to introduce some policies to address this threats. Some solutions are proposed, certain based on changes in financial system and certain based on organisational changes. It has a particular focus on prevention policies as a way to redirect the system. Finally, the work includes the analyse of a particular case, it has been selected the Programme for the early detection of the colorectal cancer in Catalonia like a model of a policy of prevention already implemented. An a approximation of a cost-benefit analysis it is realized in order to conclude if the implementation of this kind of policies may have a really positive impact on the continuation of the system

The microbiota-gut-brain axis: from dysbiosis to neurodegenerative disease

Treballs Finals de Grau de Farmàcia, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona, 2022. Tutor/a: Raquel Martín VenegasThe relation between the gut and the brain has been discussed for years, but the concept of gut microbiota (GM) has not been linked for so long. Having suggested its involvement in neurodegenerative disorders, this literature review aims to summarise the current knowledge on the possible bidirectional pathways that could explain it, while discussing the composition and alterations of the GM and the main pathological features that characterise neurodegeneration. It also presents the existing scientific evidence on the use of GM as a therapeutic target, accompanied by a systematic review-meta-analysis that evaluates the indication of one of the possible interventions: the faecal microbiota transplantation (FMT). GM is made up of the trillions of microorganisms in the gut, mostly bacteria, which interact dynamically with the host, contributing to both health and disease. These, through neural, endocrine and immune pathways, based on mechanisms that require further research, can modify the gut-brain axis promoting neurodegenerative processes such as neuroinflammation, protein misfolding and loss of integrity of the intestinal and blood-brain barriers, thus facilitating the passage of components derived from a deregulated GM that has been characterised in Alzheimer's and Parkinson's patients. Although more studies are needed, the promising results obtained in animal and more limited human trials, using GM modulating interventions such as oral bacteriotherapy or FMT, give hope for the cure and early detection of these increasingly prevalent diseases

Anàlisi molecular del càncer colorectal mitjançant un enfocament computacional integratiu

[cat] Durant aquests últims anys hem viscut el gran impacte de l'era post-genòmica, en la qual la seqüència del genoma humà ja és coneguda. En aquesta etapa, per exemple, s'ha pogut demostrar que el DNA no codificant, inicialment considerat com a no funcional, té un rol essencial en el funcionament de les cèl.lules humanes. Com a conseqüència d'aquest nou escenari, així com de la reducció del cost dels experiments a gran escala i la incorporació de la bioinformàtica com a eina essencial, la recerca en biologia molecular i salut pública ha modificat el seu enfocament clàssic per incorporar aquest canvi de paradigma. El càncer, una malaltia ja tractada per civilitzacions presents segles enrere, per primera vegada podrà ser estudiat des d'un punt de vista holístic a nivell cel.lular. Més específicament, en el cas del càncer colorectal, una malaltia altament heterogènia i molecularment molt complexa, seran de gran ajuda tots els avenços possibles en quant a tècniques de laboratori, tecnologia i noves disciplines. Durant els propers anys molt probablement s'incorporaran a la rutina clínica noves classificacions moleculars, que permetran prescriure un tractament més precís en comptes dels agents quimioteràpics utilitzats actualment amb la majoria dels pacients. També s'identificaran biomarcadors més acurats per al diagnòstic precoç i per predir millor el pronòstic de la malaltia. L'aprofundiment en les bases moleculars del càncer colorectal ens durà fins i tot a desenvolupar eines diagnòstiques basades en criteris moleculars, en substitució dels criteris clínics i patològics emprats majoritàriament a dia d'avui. Amb aquesta tesi el lector podrà endinsar-se en treballs concrets que intenten avançar en aquestes direccions. Els resultats es presenten com a compendi de tres articles científics publicats a revistes científiques internacionals. Tots tres tracten de càncer colorectal, i són el resultat de part del treball realitzat durant els últims anys a la Unitat de Biomarcadors i Susceptibilitat de l'Institut Català d'Oncologia.[eng] Over the last years we have lived the great impact of post-genomic era, in which the human genome was already known. In this stage, for example, it has been demonstrated that noncoding DNA, initially considered as non-functional DNA, has an essential role in human cells. As a result of this new scenario, as well as reducing the cost of large-scale experiments and incorporating the bioinformatics as an essential tool, the research in molecular biology and public health has changed its traditional approach to incorporate this paradigm shift. Cancer, a disease already treated by civilizations many centuries ago, for the first time can be studied from a holistic point of view at the cellular level. In particular, to study the colorectal cancer, a heterogeneous and complex disease, will be helpful all new developments in terms of laboratory techniques, technology and new disciplines. Over the next few years, likely will be incorporated new molecular classifications into the clinical routine, that will able to recommend a more precise medicine instead of the chemotherapeutic agents, currently used with the vast majority of patients. More accurate biomarkers for early diagnosis and to better predict the prognosis of the disease also will be identified. Deepening at the molecular basis of colorectal cancer will lead to even develop diagnostic tools based on the molecular information, replacing the clinical and pathological criteria currently used. In this thesis the reader will be introduced in specific works that try to advance in these directions. The results are based on a collection of three scientific articles published in international journals. These three articles speak about colorectal cancer and represent the work carried out during the last years at the Biomarkers and Susceptibility Unit of the Catalan Institute of Oncology