“There are things going bump in the night all over this town”: Gothic Tourism, Haunted London, and the Geographies of Haunted Space

London, with its historical legacy as a haunted space that dates back to the eighteenth and nineteenth centuries, remains a top destination for global and domestic ghost tourists. Despite London’s thriving supernatural status and its consistent popularity with ghost tourists, there has yet to be a sustained study of, or dedicated edited volume on, the phenomenon of London ghost tourism and its history to date. My project represents an attempt to fill this lacuna. Using the eighteenth-century aesthetics of associationism as a point of departure, this thesis deploys a mixed or hybrid methodology to achieve three objectives: first, to provide original research by means of case studies on sites of hauntings, ghost tourism practices, and/or the use of ghosts in heritage; secondly, to offer an overview of London ghost tourism trends from the nineteenth century to the present day; and thirdly, to introduce select spatial and cultural theories to situate how haunted space and its associated tourism practices achieve a certain kind of “in-placeness”. In total, this study offers a thorough exploration of London ghost tourism practice from the nineteenth century to the present-day and argues that ghosts and hauntings are inextricably tied to place, alter our relationship to the urban landscape, and allow us, as either ‘armchair’ or in-person tourists, to navigate the liminal realm of real and imagined Gothic space. To achieve these objectives, each chapter situates a particular aspect of ghost tourism within the relevant London tradition—imaginative literary tours, walking tours, multimedia virtual tours, and so forth—and, then, deploys the methodology best suited to the phenomena under consideration. This interdisciplinary approach aims to provide an original theory of how Gothic and/or ghost tours engage with the supernatural in a way that is distinctive, imaginative, and sui generis

Passions, Pedagogies, and 21st Century Technologies

Once again, Gail Hawisher and Cynthia Selfe offer a volume that will set the agenda in the field of computers and composition scholarship for a decade. The technology changes that scholars of composition studies face as the next century opens couldn\u27t be more dramatic or deserving of passionate study. While we have always used technologies (e.g., the pencil) to communicate with each other, the electronic technologies we now use have changed the world in ways that we have yet to identify or appreciate fully. Likewise, the study of language and literate exchange, even our understanding of terms like literacy, text, and visual, has changed beyond recognition, challenging even our capacity to articulate them.https://digitalcommons.usu.edu/usupress_pubs/1118/thumbnail.jp

La credibilitat connectada. Pràctiques i representacions discursives de les audiències d'internet en els camps de la salut, l'economia i el turisme.

Internet facilita l'accés als ciutadans a un volum astronòmic de dades i d’intercanvis comunicatius, però la qualitat del que es publica és diversa i el rol dels intermediaris tradicionals s’ha alterat. En conseqüència, les bases epistèmiques del coneixement social s'estan transformant. Per aquest motiu esdevé necessari abordar els processos mitjançant els quals les audiències avaluen la informació digital. Aquest treball indaga en l'ús de la noció de credibilitat com a eina de cognició social que legitima la informació de segona mà i contribueix a transformar dades en coneixement. L'estudi de la credibilitat és complex perquè el seu significat és ambigu, polisèmic i incorpora una gran variabilitat en funció del tipus de coneixement on s'aplica i d'altres factors contextuals. Tot i això, un punt comú és que la idea de credibilitat està condicionada per allò que s'accepta com a veritat. Aquesta tesi analitza les pràctiques i les representacions discursives de les audiències entorn a tres àmbits temàtics –salut, economia i turisme– que se situen en una escala metafòrica de descripció del coneixement com a tancat, semi-obert i obert. Per fer-ho, ha emprat una metodologia qualitativa combinant les tècniques de l'entrevista semi-estructurada i l'observació a través del protocol de pensament en veu alta. Els resultats aporten itineraris de processament de la informació variats i condicionats pels discursos del coneixement hegemònic en els diferents camps temàtics. Alhora permeten copsar certes pràctiques comunes de l'avaluació de la informació que caminen cap a representacions d'autosuficiència informativa dels usuaris. L'aportació original del treball és una definició de credibilitat que supera els problemes d'ambigüitat teòrica associats al terme en la literatura científica i en la proposició d'un model teòric processual.Internet facilita el acceso a los ciudadanos a un volumen astronómico de datos y de intercambios comunicativos, pero la calidad de lo que se publica es diversa y el rol de los intermediarios tradicionales se ha alterado. En consecuencia, las bases epistémicas del conocimiento social se están transformando. Por este motivo se hace necesario abordar los procesos mediante los cuales las audiencias evalúan la información digital. Este trabajo indaga en el uso de la noción de credibilidad como herramienta de cognición social que legitima la información de segunda mano y contribuye a transformar datos en conocimiento. El estudio de la credibilidad es complejo porque su significado es ambiguo, polisémico e incorpora una gran variabilidad en función del tipo de conocimiento donde se aplica y de otros factores contextuales. Sin embargo, un punto común es que la idea de credibilidad está condicionada por lo que se acepta como verdad. Esta tesis analiza las prácticas y las representaciones discursivas de las audiencias en torno a tres ámbitos temáticos -salud, economía y turismo- que se sitúan en una escala metafórica de descripción del conocimiento como cerrado, semi-abierto y abierto. Para ello, ha empleado una metodología cualitativa combinando las técnicas de la entrevista semi-estructurada y la observación a través del protocolo de pensamiento en voz alta. Los resultados aportan itinerarios de procesamiento de la información variados y condicionados por los discursos del conocimiento hegemónico en los diferentes campos temáticos. Asimismo permiten captar ciertas prácticas comunes de la evaluación de la información que caminan hacia representaciones de autosuficiencia informativa de los usuarios. La aportación original del trabajo es una definición de credibilidad que supera los problemas de ambigüedad teórica asociados al término en la literatura científica y en la proposición de un modelo teórico procesual.Using the internet as a source of information is crucial to lots of people in contemporary societies. Its open and decentralized structure makes the access to data and communicative exchanges dramatically easy. The quality of what is published is diverse and the role of traditional intermediaries is altered. Consequently, the epistemic underpinnings of social cognition are changing. Therefore, addressing the processes by which audiences evaluate digital information has become a necessity. This work addresses the use of credibility as a tool for social cognition from a point of view beyond the deterministic sublimation of computers as symbolic objects of knowledge. Credibility legitimates second-hand information and it is essential for data to become knowledge. Researching credibility is very complex because its meaning is ambiguous, polysemic and includes a great variability according to the type of discipline where it is applied and other contextual factors. However, there is a consensus on the claim that credibility is conditioned by representations of what people accept as the truth. This dissertation analyses discursive representations of credibility assessments among a variety of internet audiences inside three topic domains: health, economy and tourism. This research design is influenced by a metaphoric description of knowledge in each domain as closed, semi-open and open, respectively. A qualitative methodology approach has been used, based on semi-structured interviews and observation. The last technique is a tailored adaptation of the think aloud protocol employed in usability research. Results provide a set of varied pathways of information processing that are influenced by discourses of hegemonic knowledge in the selected topic areas. Besides, they allow establishing some common habits that are close to representations of self-sufficiency in the evaluation of credibility. This self-sufficiency is built on access to primary information (raw data or testimonials) that is interpreted according to reliability criteria. The original contribution of this dissertation consists of: 1) a definition of credibility that overcomes the theoretical problems of ambiguity reported by scientific literature, 2) the proposition of a processual model for credibility assessment