Supporting Service Differentiation in Multi-domain Multilayer Optical Networks

Providing differentiated quality of service became more and more important. This is not only because some service requests a high quality and real time transportation, but also because other services such as the capacity greedy applications request a higher bandwidth. In the meantime, has been the hybrid architecture consists of IP/MPLS domain and ASON/GMPLS optical domain projected as the infrastructure of the future internet. This architecture supports the transportation of the in near future expected data traffic on the ASON/GMPLS over DWDM optical domain, whereas it supports all the IP based service applications using the IP/MPLS domain. However, supporting service differentiation in multi-domain multilayer optical networks require the invention on routing scheme that supports both routing policies, the Physical Topology First (PTF) and Virtual Topology First (VTP), which are used to accommodate traffic in multilayer networks. In this work we use a hierarchical routing algorithm to evaluate the service differentiation schemes that are known in the literature in an IP/MPLS over ASON/GMPLS multi-domain network scenario, these service differentiation schemes are the Routing Policy Differentiation (RPD), Virtual Topology Differentiation (VTD) and Virtual Topology Sharing (VTS).&nbsp

Characterization, design and re-optimization on multi-layer optical networks

L'augment de volum de tràfic IP provocat per l'increment de serveis multimèdia com HDTV o vídeo conferència planteja nous reptes als operadors de xarxa per tal de proveir transmissió de dades eficient. Tot i que les xarxes mallades amb multiplexació per divisió de longitud d'ona (DWDM) suporten connexions òptiques de gran velocitat, aquestes xarxes manquen de flexibilitat per suportar tràfic d’inferior granularitat, fet que provoca un pobre ús d'ample de banda. Per fer front al transport d'aquest tràfic heterogeni, les xarxes multicapa representen la millor solució. Les xarxes òptiques multicapa permeten optimitzar la capacitat mitjançant l'empaquetament de connexions de baixa velocitat dins de connexions òptiques de gran velocitat. Durant aquesta operació, es crea i modifica constantment una topologia virtual dinàmica gràcies al pla de control responsable d’aquestes operacions. Donada aquesta dinamicitat, un ús sub-òptim de recursos pot existir a la xarxa en un moment donat. En aquest context, una re-optimizació periòdica dels recursos utilitzats pot ser aplicada, millorant així l'ús de recursos. Aquesta tesi està dedicada a la caracterització, planificació, i re-optimització de xarxes òptiques multicapa de nova generació des d’un punt de vista unificat incloent optimització als nivells de capa física, capa òptica, capa virtual i pla de control. Concretament s'han desenvolupat models estadístics i de programació matemàtica i meta-heurístiques. Aquest objectiu principal s'ha assolit mitjançant cinc objectius concrets cobrint diversos temes oberts de recerca. En primer lloc, proposem una metodologia estadística per millorar el càlcul del factor Q en problemes d'assignació de ruta i longitud d'ona considerant interaccions físiques (IA-RWA). Amb aquest objectiu, proposem dos models estadístics per computar l'efecte XPM (el coll d'ampolla en termes de computació i complexitat) per problemes IA-RWA, demostrant la precisió d’ambdós models en el càlcul del factor Q en escenaris reals de tràfic. En segon lloc i fixant-nos a la capa òptica, presentem un nou particionament del conjunt de longituds d'ona que permet maximitzar, respecte el cas habitual, la quantitat de tràfic extra proveït en entorns de protecció compartida. Concretament, definim diversos models estadístics per estimar la quantitat de tràfic donat un grau de servei objectiu, i diferents models de planificació de xarxa amb l'objectiu de maximitzar els ingressos previstos i el valor actual net de la xarxa. Després de resoldre aquests problemes per xarxes reals, concloem que la nostra proposta maximitza ambdós objectius. En tercer lloc, afrontem el disseny de xarxes multicapa robustes davant de fallida simple a la capa IP/MPLS i als enllaços de fibra. Per resoldre aquest problema eficientment, proposem un enfocament basat en sobre-dimensionar l'equipament de la capa IP/MPLS i recuperar la connectivitat i el comparem amb la solució convencional basada en duplicar la capa IP/MPLS. Després de comparar solucions mitjançant models ILP i heurístiques, concloem que la nostra solució permet obtenir un estalvi significatiu en termes de costos de desplegament. Com a quart objectiu, introduïm un mecanisme adaptatiu per reduir l'ús de ports opto-electrònics (O/E) en xarxes multicapa sota escenaris de tràfic dinàmic. Una formulació ILP i diverses heurístiques són desenvolupades per resoldre aquest problema, que permet reduir significativament l’ús de ports O/E en temps molt curts. Finalment, adrecem el problema de disseny resilient del pla de control GMPLS. Després de proposar un nou model analític per quantificar la resiliència en topologies mallades de pla de control, usem aquest model per proposar un problema de disseny de pla de control. Proposem un procediment iteratiu lineal i una heurística i els usem per resoldre instàncies reals, arribant a la conclusió que es pot reduir significativament la quantitat d'enllaços del pla de control sense afectar la qualitat de servei a la xarxa.The explosion of IP traffic due to the increase of IP-based multimedia services such as HDTV or video conferencing poses new challenges to network operators to provide a cost-effective data transmission. Although Dense Wavelength Division Multiplexing (DWDM) meshed transport networks support high-speed optical connections, these networks lack the flexibility to support sub-wavelength traffic leading to poor bandwidth usage. To cope with the transport of that huge and heterogeneous amount of traffic, multilayer networks represent the most accepted architectural solution. Multilayer optical networks allow optimizing network capacity by means of packing several low-speed traffic streams into higher-speed optical connections (lightpaths). During this operation, a dynamic virtual topology is created and modified the whole time thanks to a control plane responsible for the establishment, maintenance, and release of connections. Because of this dynamicity, a suboptimal allocation of resources may exist at any time. In this context, a periodically resource reallocation could be deployed in the network, thus improving network resource utilization. This thesis is devoted to the characterization, planning, and re-optimization of next-generation multilayer networks from an integral perspective including physical layer, optical layer, virtual layer, and control plane optimization. To this aim, statistical models, mathematical programming models and meta-heuristics are developed. More specifically, this main objective has been attained by developing five goals covering different open issues. First, we provide a statistical methodology to improve the computation of the Q-factor for impairment-aware routing and wavelength assignment problems (IA-RWA). To this aim we propose two statistical models to compute the Cross-Phase Modulation variance (which represents the bottleneck in terms of computation time and complexity) in off-line and on-line IA-RWA problems, proving the accuracy of both models when computing Q-factor values in real traffic scenarios. Second and moving to the optical layer, we present a new wavelength partitioning scheme that allows maximizing the amount of extra traffic provided in shared path protected environments compared with current solutions. Specifically, we define several statistical models to estimate the traffic intensity given a target grade of service, and different network planning problems for maximizing the expected revenues and net present value. After solving these problems for real networks, we conclude that our proposed scheme maximizes both revenues and NPV. Third, we tackle the design of survivable multilayer networks against single failures at the IP/MPLS layer and WSON links. To efficiently solve this problem, we propose a new approach based on over-dimensioning IP/MPLS devices and lightpath connectivity and recovery and we compare it against the conventional solution based on duplicating backbone IP/MPLS nodes. After evaluating both approaches by means of ILP models and heuristic algorithms, we conclude that our proposed approach leads to significant CAPEX savings. Fourth, we introduce an adaptive mechanism to reduce the usage of opto-electronic (O/E) ports of IP/MPLS-over-WSON multilayer networks in dynamic scenarios. A ILP formulation and several heuristics are developed to solve this problem, which allows significantly reducing the usage of O/E ports in very short running times. Finally, we address the design of resilient control plane topologies in GMPLS-enabled transport networks. After proposing a novel analytical model to quantify the resilience in mesh control plane topologies, we use this model to propose a problem to design the control plane topology. An iterative model and a heuristic are proposed and used to solve real instances, concluding that a significant reduction in the number of control plane links can be performed without affecting the quality of service of the network

Architectural Model for Evaluating Space Communication Networks

[ANGLÈS] The space exploration endeavor started in 1957 with the launch and operation of the first manmade satellite, the URSS Sputnik 1. Since then, multiple space programs have been developed, pushing the limits of technology and science but foremost unveiling the mysteries of the universe. In all these cases, the need for flexible and reliable communication systems has been primordial, allowing the return of collected science data and, when necessary, ensuring the well-being and safety of astronauts. To that end, multiple space communication networks have been globally deployed, be it through geographically distributed ground assets or through space relay satellites. Until now most of these systems have relied upon mature technology standards that have been adapted to the specific needs of particular missions and customers. Nevertheless, current trends in the space programs suggest that a shift of paradigm is needed: an Internet-like space network would increase the capacity and reliability of an interplanetary network while dramatically reducing its overall costs. In this context, the System Architecting Paradigm can be a good starting point. Through its formal decomposition of the system, it can help determine the architecturally distinguishing decisions and identify potential areas of commonality and cost reduction. This thesis presents a general framework to evaluate space communication relay systems for the near Earth domain. It indicates the sources of complexity in the modeling process, and discusses the validity and appropriateness of past approaches to the problem. In particular, it proposes a discussion of current models vis-à-vis the System Architecting Paradigm and how they fit into tradespace exploration studies. Next, the thesis introduces a computational performance model for the analysis and fast simulation of space relay satellite systems. The tool takes advantage of a specifically built-in rule-based expert system for storing the constitutive elements of the architecture and perform logical interactions between them. Analogously, it uses numerical models to assess the network topology over a given timeframe, perform physical layer computations and calculate plausible schedules for the overall system. In particular, it presents a newly developed heuristic scheduler that guarantees prioritization of specific missions and services while ensuring manageable computational times.[CASTELLÀ] El inicio de la carrera espacial se inició en 1957 con el lanzamiento y operación del primer satélite artificial, el Sputnik 1 de la URSS. Desde entonces se han desarrollado múltiples programas espaciales que han llevado al límite tanto la tecnología como la ciencia y han permitido desvelar los misterios del universo. En todos estos casos, la necesidad de sistemas de comunicación flexibles y fiables ha sido primordial con el fin de asegurar el retorno de los datos científicos recopilados y, en ciertos casos, garantizar la seguridad de los astronautas. Como consecuencia, múltiples redes de comunicaciones espaciales han sido desplegadas, ya sea a través de antenas globalmente distribuidas a través de la superficie terrestre o mediante satélites repetidores. Hasta ahora la mayoría de estos sistemas se ha basado en estándares tecnológicos maduros y testeados, los cuales se han adaptado con el fin de satisfacer las necesidades específicas de cada misión y cliente. Sin embargo, las tendencias actuales en el diseño de los nuevos programas espaciales indica que un cambio de paradigma es necesario: una red espacial a imagen de Internet permitiría incrementar la capacidad y fiabilidad de las comunicaciones interplanetarias y, a la vez, reducir dramáticamente sus costes. En este contexto, el paradigma de arquitectura de sistemas puede ser un buen punto de partida. Mediante la descomposición formal del sistema, puede ayudar a determinar las decisiones que tienen un impacto cabal en el diseño de la arquitectura así como identificar las áreas con tecnologías similares y de menor coste. Esta tesis presenta un marco teórico general para evaluar sistemas de comunicaciones espaciales para misiones que orbitan la Tierra. Adicionalmente, la tesis indica los principales orígenes de complejidad durante el modelado del sistema y presenta una discusión sobre la validez de anteriores estrategias para analizar el problema. En concreto, propone una comparación de anteriores modelos respecto el paradigma de arquitectura de sistemas y su grado de adecuación para evaluar y comprar arquitecturas. A continuación, la tesis introduce un modelo computacional para simular y evaluar el rendimiento de sistemas de repetidores por satélite. La herramienta utiliza un rule-based expert system específicamente diseñado con el fin de almacenar los principales elementos constitutivos de la arquitectura y comprender las interacciones lógicas entre ellos. Análogamente, el modelo usa métodos numéricos con el fin de calcular la evolución temporal de la topología de la red en un determinado intervalo de tiempo, así como su capa física y un posible programa de contactos. En concreto, presenta un nuevo scheduler heurístico que garantiza la correcta ordenación de las misiones y servicios a la vez que asegura un tiempo computacional aceptable.[CATALÀ] L'inici de la cursa espacial va iniciar-se l'any 1957 amb el llançament i operació del primer satèl·lit artificial, l'Sputnik 1 de la URSS. Des d'aleshores s'han dut a terme múltiples programes espacials que han portat al límit tant la tecnologia com la ciència i han permès desvelar els misteris de l'univers. En tots aquests casos, la necessitat de sistemes de comunicació flexibles i fiables ha sigut primordial per tal d'assegurar el retorn de les dades científiques recopilades i, en certs casos, garantir el benestar i seguretat dels astronautes. Com a conseqüència, múltiples xarxes de comunicacions espacials han sigut desplegades, ja sigui a través d'antenes globalment distribuïdes a través de la superfície terrestre o mitjançant satèl·lits repetidors. Fins ara la majoria d'aquests sistemes s'han basat en estàndards tecnològics madurs i testats, els quals s'han adaptat per tal de satisfer les necessitats específiques de cada missió i client. Això no obstant, les tendències actuals en el disseny dels nous programes espacials indica que un canvi de paradigma és necessari: una xarxa espacial a imatge d'Internet permetria incrementar la capacitat i fiabilitat de les comunicacions interplanetàries i, alhora, reduir dramàticament els seu costs. En aquest context, el paradigma d'arquitectura de sistemes pot ser un bon punt de partida. Mitjançant la descomposició formal del sistema, pot ajudar a determinar les decisions que tenen un impacte cabdal en el disseny de l'arquitectura així com permetre identificar àrees amb tecnologies similars i de menor cost. Aquesta tesi presenta un marc teòric general per avaluar sistemes de comunicacions espacials per missions orbitant la Terra. Addicionalment, la tesi indica els principals orígens de complexitat durant el modelatge del sistema i presenta una discussió sobre la validesa d'anteriors estratègies per analitzar el problema. En concret, proposa una comparació d'anteriors models respecte el paradigma d'arquitectura de sistemes i el seu grau d'adequació per avaluar i comparar arquitectures. A continuació, la tesi introdueix un model computacional per simular i avaluar el rendiment de sistemes de repetidors per satèl·lit. L'eina empra un rule-based expert system específicament dissenyat per tal d'emmagatzemar els principals elements constitutius de l'arquitectura i comprendre les interaccions lògiques entre ells. Anàlogament, el model utilitza mètodes numèrics per tal de calcular l'evolució temporal de la topologia de la xarxa en un determinat interval de temps, així com calcular la seva capa física i un possible programa de contactes. En concret, presenta un nou scheduler heurístic que garanteix la correcte ordenació de les missions i serveis tot assegurant un temps de computació acceptable

Strategies for internet route control: past, present and future

Uno de los problemas más complejos en redes de computadores es el de proporcionar garantías de calidad y confiabilidad a las comunicaciones de datos entre entidades que se encuentran en dominios distintos. Esto se debe a un amplio conjunto de razones -- las cuales serán analizadas en detalle en esta tesis -- pero de manera muy breve podemos destacar: i) la limitada flexibilidad que presenta el modelo actual de encaminamiento inter-dominio en materia de ingeniería de tráfico; ii) la naturaleza distribuida y potencialmente antagónica de las políticas de encaminamiento, las cuales son administradas individualmente y sin coordinación por cada dominio en Internet; y iii) las carencias del protocolo de encaminamiento inter-dominio utilizado en Internet, denominado BGP (Border Gateway Protocol).El objetivo de esta tesis, es precisamente el estudio y propuesta de soluciones que permitan mejorar drásticamente la calidad y confiabilidad de las comunicaciones de datos en redes conformadas por múltiples dominios.Una de las principales herramientas para lograr este fin, es tomar el control de las decisiones de encaminamiento y las posibles acciones de ingeniería de tráfico llevadas a cabo en cada dominio. Por este motivo, esta tesis explora distintas estrategias de como controlar en forma precisa y eficiente, tanto el encaminamiento como las decisiones de ingeniería de tráfico en Internet. En la actualidad este control reside principalmente en BGP, el cual como indicamos anteriormente, es uno de los principales responsables de las limitantes existentes. El paso natural sería reemplazar a BGP, pero su despliegue actual y su reconocida operatividad en muchos otros aspectos, resultan claros indicadores de que su sustitución (ó su posible evolución) será probablemente gradual. En este escenario, esta tesis propone analizar y contribuir con nuevas estrategias en materia de control de encaminamiento e ingeniería de tráfico inter-dominio en tres marcos temporales distintos: i) en la actualidad en redes IP; ii) en un futuro cercano en redes IP/MPLS (MultiProtocol Label Switching); y iii) a largo plazo en redes ópticas, modelando así una evolución progresiva y realista, facilitando el reemplazo gradual de BGP.Más concretamente, este trabajo analiza y contribuye mediante: - La propuesta de estrategias incrementales basadas en el Control Inteligente de Rutas (Intelligent Route Control, IRC) para redes IP en la actualidad. Las estrategias propuestas en este caso son de carácter incremental en el sentido de que interaccionan con BGP, solucionando varias de las carencias que éste presenta sin llegar a proponer aún su reemplazo. - La propuesta de estrategias concurrentes basadas en extender el concepto del PCE (Path Computation Element) proveniente del IETF (Internet Engineering Task Force) para redes IP/MPLS en un futuro cercano. Las estrategias propuestas en este caso son de carácter concurrente en el sentido de que no interaccionan con BGP y pueden ser desplegadas en forma paralela. En este caso, BGP continúa controlando el encaminamiento y las acciones de ingeniería de tráfico inter-dominio del tráfico IP, pero el control del tráfico IP/MPLS se efectúa en forma independiente de BGP mediante los PCEs.- La propuesta de estrategias que reemplazan completamente a BGP basadas en la incorporación de un nuevo agente de control, al cual denominamos IDRA (Inter-Domain Routing Agent). Estos agentes proporcionan un plano de control dedicado, físicamente independiente del plano de datos, y con gran capacidad computacional para las futuras redes ópticas multi-dominio.Los resultados expuestos aquí validan la efectividad de las estrategias propuestas, las cuales mejoran significativamente tanto la concepción como la performance de las actuales soluciones en el área de Control Inteligente de Rutas, del esperado PCE en un futuro cercano, y de las propuestas existentes para extender BGP al área de redes ópticas.One of the most complex problems in computer networks is how to provide guaranteed performance and reliability to the communications carried out between nodes located in different domains. This is due to several reasons -- which will be analyzed in detail in this thesis -- but in brief, this is mostly due to: i) the limited capabilities of the current inter-domain routing model in terms of Traffic Engineering (TE); ii) the distributed and potentially conflicting nature of policy-based routing, where routing policies are managed independently and without coordination among domains; and iii) the clear limitations of the inter-domain routing protocol, namely, the Border Gateway Protocol (BGP). The goal of this thesis is precisely to study and propose solutions allowing to drastically improve the performance and reliability of inter-domain communications. One of the most important tools to achieve this goal, is to control the routing and TE decisions performed by routing domains. Therefore, this thesis explores different strategies on how to control such decisions in a highly efficient and accurate way. At present, this control mostly resides in BGP, but as mentioned above, BGP is in fact one of the main causes of the existing limitations. The natural next-step would be to replace BGP, but the large installed base at present together with its recognized effectiveness in other aspects, are clear indicators that its replacement (or its possible evolution) will probably be gradually put into practice.In this framework, this thesis proposes to to study and contribute with novel strategies to control the routing and TE decisions of domains in three different time frames: i) at present in IP multi-domain networks; ii) in the near-future in IP/MPLS (MultiProtocol Label Switching) multi- domain networks; and iii) in the future optical Internet, modeling in this way a realistic and progressive evolution, facilitating the gradual replacement of BGP.More specifically, the contributions in this thesis can be summarized as follows. - We start by proposing incremental strategies based on Intelligent Route Control (IRC) solutions for IP networks. The strategies proposed in this case are incremental in the sense that they interact with BGP, and tackle several of its well-known limitations. - Then, we propose a set of concurrent route control strategies for MPLS networks, based on broadening the concept of the Path Computation Element (PCE) coming from the IETF (Internet Engineering Task Force). Our strategies are concurrent in the sense that they do not interact directly with BGP, and they can be deployed in parallel. In this case, BGP still controlls the routing and TE actions concerning regular IP-based traffic, but not how IP/MPLS paths are routed and controlled. These are handled independently by the PCEs.- We end with the proposal of a set of route control strategies for multi-domain optical networks, where BGP has been completely replaced. These strategies are supported by the introduction of a new route control element, which we named Inter-Domain Routing Agent (IDRA). These IDRAs provide a dedicated control plane, i.e., physically independent from the data plane, and with high computational capacity for future optical networks.The results obtained validate the effectiveness of the strategies proposed here, and confirm that our proposals significantly improve both the conception and performance of the current IRC solutions, the expected PCE in the near-future, as well as the existing proposals about the optical extension of BGP.Postprint (published version

Towards cognitive in-operation network planning

Next-generation internet services such as live TV and video on demand require high bandwidth and ultra-low latency. The ever-increasing volume, dynamicity and stringent requirements of these services’ demands are generating new challenges to nowadays telecom networks. To decrease expenses, service-layer content providers are delivering their content near the end users, thus allowing a low latency and tailored content delivery. As a consequence of this, unseen metro and even core traffic dynamicity is arising with changes in the volume and direction of the traffic along the day. A tremendous effort to efficiently manage networks is currently ongoing towards the realisation of 5G networks. This translates in looking for network architectures supporting dynamic resource allocation, fulfilling strict service requirements and minimising the total cost of ownership (TCO). In this regard, in-operation network planning was recently proven to successfully support various network reconfiguration use cases in prospective scenarios. Nevertheless, additional research to extend in-operation planning capabilities from typical reactive optimization schemes to proactive and predictive schemes based on the analysis of network monitoring data is required. A hot topic raising increasing attention is cognitive networking, where an elevated knowledge about the network could be obtained as a result of introducing data analytics in the telecom operator’s infrastructure. By using predictive knowledge about the network traffic, in-operation network planning mechanisms could be enhanced to efficiently adapt the network by means of future traffic prediction, thus achieving cognitive in-operation network planning. In this thesis, we focus on studying mechanisms to enable cognitive in-operation network planning in core networks. In particular, we focus on dynamically reconfiguring virtual network topologies (VNT) at the MPLS layer, covering a number of detailed objectives. First, we start studying mechanisms to allow network traffic flow modelling, from monitoring and data transformation to the estimation of predictive traffic model based on this data. By means of these traffic models, then we tackle a cognitive approach to periodically adapt the core VNT to current and future traffic, using predicted traffic matrices based on origin-destination (OD) predictive models. This optimization approach, named VENTURE, is efficiently solved using dedicated heuristic algorithms and its feasibility is demonstrated in an experimental in-operation network planning environment. Finally, we extend VENTURE to consider core flows dynamicity as a result of metro flows re-routing, which represents a meaningful dynamic traffic scenario. This extension, which entails enhancements to coordinate metro and core network controllers with the aim of allowing fast adaption of core OD traffic models, is evaluated and validated in terms of traffic models accuracy and experimental feasibility.Els serveis d’internet de nova generació tals com la televisió en viu o el vídeo sota demanda requereixen d’un gran ample de banda i d’ultra-baixa latència. L’increment continu del volum, dinamicitat i requeriments d’aquests serveis està generant nous reptes pels teleoperadors de xarxa. Per reduir costs, els proveïdors de contingut estan disposant aquests més a prop dels usuaris finals, aconseguint així una entrega de contingut feta a mida. Conseqüentment, estem presenciant una dinamicitat mai vista en el tràfic de xarxes de metro amb canvis en la direcció i el volum del tràfic al llarg del dia. Actualment, s’està duent a terme un gran esforç cap a la realització de xarxes 5G. Aquest esforç es tradueix en cercar noves arquitectures de xarxa que suportin l’assignació dinàmica de recursos, complint requeriments de servei estrictes i minimitzant el cost total de la propietat. En aquest sentit, recentment s’ha demostrat com l’aplicació de “in-operation network planning” permet exitosament suportar diversos casos d’ús de reconfiguració de xarxa en escenaris prospectius. No obstant, és necessari dur a terme més recerca per tal d’estendre “in-operation network planning” des d’un esquema reactiu d’optimització cap a un nou esquema proactiu basat en l’analítica de dades provinents del monitoritzat de la xarxa. El concepte de xarxes cognitives es també troba al centre d’atenció, on un elevat coneixement de la xarxa s’obtindria com a resultat d’introduir analítica de dades en la infraestructura del teleoperador. Mitjançant un coneixement predictiu sobre el tràfic de xarxa, els mecanismes de in-operation network planning es podrien millorar per adaptar la xarxa eficientment basant-se en predicció de tràfic, assolint així el que anomenem com a “cognitive in-operation network Planning”. En aquesta tesi ens centrem en l’estudi de mecanismes que permetin establir “el cognitive in-operation network Planning” en xarxes de core. En particular, ens centrem en reconfigurar dinàmicament topologies de xarxa virtual (VNT) a la capa MPLS, cobrint una sèrie d’objectius detallats. Primer comencem estudiant mecanismes pel modelat de fluxos de tràfic de xarxa, des del seu monitoritzat i transformació fins a l’estimació de models predictius de tràfic. Posteriorment, i mitjançant aquests models predictius, tractem un esquema cognitiu per adaptar periòdicament la VNT utilitzant matrius de tràfic basades en predicció de parells origen-destí (OD). Aquesta optimització, anomenada VENTURE, és resolta eficientment fent servir heurístiques dedicades i és posteriorment avaluada sota escenaris de tràfic de xarxa dinàmics. A continuació, estenem VENTURE considerant la dinamicitat dels fluxos de tràfic de xarxes de metro, el qual representa un escenari rellevant de dinamicitat de tràfic. Aquesta extensió involucra millores per coordinar els operadors de metro i core amb l’objectiu d’aconseguir una ràpida adaptació de models de tràfic OD. Finalment, proposem dues arquitectures de xarxa necessàries per aplicar els mecanismes anteriors en entorns experimentals, emprant protocols estat-de-l’art com són OpenFlow i IPFIX. La metodologia emprada per avaluar el treball anterior consisteix en una primera avaluació numèrica fent servir un simulador de xarxes íntegrament dissenyat i desenvolupat per a aquesta tesi. Després d’aquesta validació basada en simulació, la factibilitat experimental de les arquitectures de xarxa proposades és avaluada en un entorn de proves distribuït.Postprint (published version