Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona
Not a member yet
28510 research outputs found
Sort by
GEOGRAFÍAS DEL CONTROL FRONTERIZO
Encara que la noció de frontera expressa sempre un límit, no pot assimilar-se a una mera delimitació territorial. El territori és substrat del que és fronterer, però la seva funcionalitat suggereix entendre-la, més aviat, com un espai de govern: un camp d'intervenció acotat, de manera més o menys precisa, per una sèrie de dispositius i pràctiques de poder. En aquesta clau, l'objecte de la gestió fronterera transita des del territori cap a la mobilitat que el travessa. És un espai d’estriacions incessants que intenten condicionar aquella mobilitat, segons els casos, impedint-la, interrompent-la, retenint-la, revertint-la, empenyent-la. El límit que expressa la frontera és el que discerneix entre la circulació desitjable i indesitjable, entre l'acceptació i el rebuig dels cossos en trànsit. L’evolució dels dispositius de control fronterer, en els seus components polítics, jurídics i tecnològics, proposa solucions afinades a aquest problema de govern sota un pragmatisme obert. Aquest monogràfic atén aquestes transformacions dels dispositius de gestió de la mobilitat a Europa, en les seves projeccions exteriors i interiors, i a les recomposicions espacials de la frontera que se’n dedueixen.Although the notion of a border always expresses a limit, it cannot be equated with a mere territorial delimitation. The territory is the substrate of what is border-related, but its functionality suggests understanding it rather as a space of governance: a field of intervention defined, more or less precisely, by a series of devices and power practices. In this sense, the object of border management shifts from the territory to the mobility that crosses it. It is a space of incessant striations that seek to condition that mobility—depending on the case—by preventing, interrupting, detaining, reversing, or pushing it. The limit expressed by the border is the one that discerns between desirable and undesirable circulation, between the acceptance and rejection of bodies in transit. The evolution of border control mechanisms, in their political, legal, and technological components, offers refined solutions to this problem of governance under an open pragmatism. This monograph addresses these transformations in mobility management mechanisms in Europe, in both their external and internal projections, and the spatial recompositions of the border that follow from them.Aunque la noción de frontera expresa siempre un límite, no puede asimilarse a una mera delimitación territorial. El territorio es sustrato de lo fronterizo, pero su funcionalidad sugiere entenderla, más bien, como un espacio de gobierno: un campo de intervención acotado, de forma más o menos precisa, por una serie de dispositivos y prácticas de poder. En esa clave, el objeto de la gestión fronteriza transita desde el territorio hacia la movilidad que lo atraviesa. Es un espacio de estriaciones incesantes que tratan de condicionar aquella movilidad, según los casos, impidiéndola, interrumpiéndola, reteniéndola, revirtiéndola, empujándola. El límite que expresa la frontera es el que discierne entre la circulación deseable e indeseable, entre la aceptación y el rechazo de los cuerpos en tránsito. La evolución de los dispositivos de control fronterizo, en sus componentes políticos, jurídicos y tecnológicos, proponen soluciones afinadas a ese problema de gobierno bajo un abierto pragmatismo. Este monográfico atiende a esas transformaciones de los dispositivos de gestión de la movilidad en Europa, en sus proyecciones exteriores e interiores, y a las recomposiciones espaciales de la frontera que se deducen
Diplomacia y arqueología en el Sur Peninsular: un caso de intervención cultural extranjera en España durante la Gran Guerra
En el marc de la renovació historiogràfica dels estudis sobre la Gran Guerra de les darreres dècades a nivell internacional i de l’ampliació de treballs sobre la neutralitat espanyola durant aquest conflicte, aquest article proposa analitzar alguns aspectes de la mobilització cultural que va tenir lloc a Espanya entre 1914 i 1918. Per fer-ho, s’analitza en primer lloc l’acció cultural estrangera posant el centre a l’acti- vitat desenvolupada per Alemanya i França a Espanya. En segon lloc, s’exploren els vincles entre la diplomàcia i l’arqueologia al sud de la península a partir de l’estratègia aliada. Específicament, es prenen com a referència aquí els casos de l’Escola Anglo-Espanyola d’Arqueologia i els treballs realitzats a Baelo Claudia.In the wake of the historiographic renewal of the international studies of the Great War in recent decades, coinciding with the widening of research on Spanish neutrality throughout the conflict, this article proposes to assess certain aspects of cultural mobilization over Spain between 1914 and 1918.To achieve this aim, firstly, foreign cultural action will be analysed focusing on the activity developed by Ger- many and France in Spain. Secondly, the links between diplomacy and archaeology in the south of the Iberian Peninsula will be examined in connection with the allied strategy. Particularly, the cases of the Anglo-Spanish School of Archaeology and the archaeological campaign in Baelo Claudia will be explored here.En el marco de la renovación historiográfica de los estudios sobre la Gran Gue- rra de las últimas décadas a nivel internacional y de la ampliación de trabajos sobre la neutralidad española durante este conflicto, este artículo propone analizar algunos aspectos de la movilización cultural que tuvo lugar en España entre 1914 y 1918. Para hacerlo, se analiza en primer lugar la acción cultural extranjera po- niendo el centro en la actividad desarrollada por Alemania y Francia en España. En segundo lugar, se exploran los vínculos entre la diplomacia y la arqueología en el sur de la península a partir de la estrategia aliada. Específicamente, se toman como referencia aquí los casos de la Escuela Anglo-Española de Arqueología y los trabajos realizados en Baelo Claudia
Coloquio con Barbara Verzini y María-Milagros Rivera Garretas, Marta Vergonyós Cabratosa, Mar Serinyà Gou y Rosa Pou Batlle
Transcripció del col·loqui per Isabel Ribera DomeneTranscription of the colloquium by Isabel Ribera DomeneTranscripción del coloquio por Isabel Ribera Domen
Entre el destino y la demencia: el periplo vital de don Luis de Queralt, conde de Santa Coloma (1623-1689)
Entre el destí i la demència: el periple vital de Luis de Queralt, comte de Santa Coloma (1623-1689)
El present estudi sobre Luis de Queralt i Alagón, tercer comte de Santa Coloma, té com a objectiu aprofundir en la figura de l’últim membre de la línia masculina dels Queralt, aportant documentació inèdita. La seva vida va estar marcada per episodis tràgics com l’assassinat del seu pare, Dalmau de Queralt i Codina, virrei de Catalunya, el 7 de juny de 1640 a Barcelona. Luis de Queralt ha estat descrit com a misantrop, dement, malalt mental i fins i tot portador d’una demència hereditària. La seva biografia es correspon amb la dels nobles afins a Felip IV, que, arran de la rebel·lió i la posterior Guerra dels Segadors, es van exiliar a la cort madrilenya buscant la protecció del monarca.Between fate and dementia: the life journey of Luis de Queralt, count of Santa Coloma (1623-1689)The present study on Luis de Queralt y Alagón, 3rd count of Santa Coloma, aims to further examine the figure of the last member of the Queralt male line, providing unpublished documentation. His life was marked by tragic episodes, such as the murder of his father Don Dalmau de Queralt y Codina, viceroy of Catalonia, on 7 June 1640 in Barcelona. Don Luis de Queralt has been described in different ways: a misanthrope, insane, mentally ill, and even a carrier of hereditary dementia. His biography corresponds to the nobles related to Philip IV, who went into exile at the Madrid court because of the rebellion and subsequent Guerra dels Segadors, seeking the protection of the monarch.El presente estudio acerca de Luis de Queralt y Alagón, III conde de Santa Coloma, tiene como objetivo profundizar en la figura del último miembro de la rama principal de los Queralt, aportando documentación inédita. A lo largo de su vida, este noble fue marcado por varios episodios trágicos, como el asesinato de su padre, Dalmau de Queralt y Codina, virrey de Cataluña, el día de Corpus de 1640. Luis de Queralt ha sido calificado de misántropo, demente, enfermo mental e incluso portador de una demencia hereditaria. Su biografía se corresponde con la de los nobles afines a Felipe IV, que a raíz de la revuelta y la posterior guerra de los Segadores se exiliaron en la corte madrileña buscando la protección del monarca
La spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi
Comunità di storia vivente di Milano, La spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi, Bèrgam: Moretti&Vitali, 2018Comunità di storia vivente di Milano, La spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi, Bèrgam: Moretti&Vitali, 2018Comunità di storia vivente di Milano, La spirale del tempo. Storia vivente dentro di noi, Bèrgam: Moretti&Vitali, 201
Islas que pueblan otras islas. Una reflexión sobre el Mediterráneo del siglo XVIII
Illes que poblen altres illes. Una reflexió sobre el Mediterrani del segle XVIII
En la percepció comuna, les illes solen considerar-se com a espais perifèrics, aïllats, remots i subdesenvolupats. Aquest assaig desafia aquestes suposicionsmitjançant l’anàlisi de fonts documentals relacionades amb el poblament de diverses illes al Mediterrani occidental durant el segle xviii. Aquestes fonts revelen una agència insular poc explorada, que permet reinterpretar les reorganitzacions dels assentaments en aquella època. En lloc de veure aquests canvis únicament com el resultat de polítiques governamentals imposades des de dalt, l’assaig subratlla com aquests processos van ser modelats significativament dins del marc de xarxes connectives que vinculaven les illes i els seus habitants.Islands that populate other islands. A reflection on the Mediterranean in the 18th centuryIn common perception, islands are often seen as peripheral, isolated, remote and underdeveloped spaces. This essay challenges such assumptions by examining documentary sources related to the settlement of several islands in the Western Mediterranean during the 18th century. These sources reveal an under-explored insular agency, offering a reinterpretation of the settlement reorganizations of the 1700s. Rather than seeing these changes solely as the result of top-down governmental policies, the essay highlights how these processes were significantly shaped within the framework of connective networks linking islands and their inhabitants.En la percepción común, las islas suelen considerarse como espacios periféricos, aislados, remotos y subdesarrollados. Este ensayo desafía dichas suposiciones mediante el análisis de fuentes documentales relacionadas con el poblamiento de varias islas en el Mediterráneo occidental durante el siglo XVIII. Dichas fuentes revelan una agencia insular poco explorada, y permiten una reinterpretación de las reorganizaciones de los asentamientos en esa época. En lugar de ver estos cambios únicamente como el resultado de políticas gubernamentales impuestas desde arriba, el ensayo subraya cómo estos procesos fueron significativamente moldeados dentro del marco de redes conectivas que vinculaban a las islas y sus habitantes
Los libros de un soldado catalán en la Nápoles de 1600
Els llibres d’un soldat català al Nàpols del 1600Joan de Pinós fou un membre de la noblesa catalana que va ser traslladat a Itàlia al servei del rei Felip III. L’inventari de la seva biblioteca, conservat a l’Archivio di Stato di Napoli, aboca llum sobre el món dels soldats músics i poetes, típics dels segles xvi i xvii, i ens informa també sobre la vida als barris espanyols de la ciutat (Quartieri Spagnoli), la seva societat i institucions i, en general, sobre el paper dels exèrcits dels Àustries en la mundialització de la cultura hispànica.The books of a Catalan soldier in 1600s NaplesJuan de Pinós was a lesser member of the Catalan nobility who settled in Italy as a soldier of King Philip III of Spain. The inventory of his books, which survives in the Archivio di Stato di Napoli, sheds light on the world of soldier-poets and musicians of the Spanish Golden Age. It also gives an insight into life in the Neapolitan Spanish quarter (the Quartieri Spagnoli), its people and institutions, and in general illustrates the role of the Spanish Habsburg army in early modern globalization.Juan de Pinós fue un soldado y miembro menor de la nobleza catalana que se asentó en Italia al servicio de Felipe III. El inventario de su biblioteca, conservado en el Archivio di Stato di Napoli, nos introduce en el mundo concreto de los soldados músicos y poetas, típicos de los siglos xvi y xvii; al mismo tiempo, arroja luz sobre la vida en los barrios españoles de la ciudad (quartieri spagnoli), sobre sus gentes e instituciones y, en general, sobre el papel de los ejércitos de los Austrias en la difusión mundial de la cultura hispánica
Aborto terapéutico en casos de violación en Perú: barreras de cuidado bajo el enfoque de derechos del paciente
Perú és un dels països en els quals l'embaràs no desitjat en nenes i adolescents producte de violació sexual és més freqüent. Al març de l'any 2023, la Cort Suprema de Justícia va confirmar la constitucionalitat de la Guia Tècnica del Ministeri de Salut del Perú per a interrupció voluntària per indicació terapèutica de l'embaràs menor de 22 setmanes, aplicable a qualsevol nena o adolescent víctima de violació sexual amb un embaràs no desitjat, prèvia aprovació d'una junta mèdica. No obstant això, la realitat ha demostrat ser diferent i la falta d'accés a l'avortament legal continua sent un problema per a les nenes i adolescents que necessiten d'això. En aquest context, l'Enfocament de Drets Humans del Pacient (EDHP) pot oferir un marc teòric per al debat bioètic i la solució de problemes clínics sota la inclusió de drets humans i principis com la presa de decisions compartides i la dignitat humana, buscant una cura centrada en la persona. L'objectiu d'aquest article és identificar barreres a la cura de salut oportuna i respectuosa en casos d'avortament terapèutic en nenes i adolescents amb embarassos no desitjats per violació sexual al Perú i brindar solucions a aquestes sota l'Enfocament de Drets Humans del Pacient (EDHP).Peru is one of the countries where unwanted pregnancies in girls and adolescents resulting from rape are most frequent. On March 2023, the Peruvian Supreme Court confirmed the constitutionality of the Ministry of Health’ Guidelines about voluntary interruption of pregnancy under the 22 weeks, which would be applied (previous approval from a medical board) to any child or teenager who have undesired pregnancies as a consequence of sexual rape. However, the reality has proven to be different and the lack of access to legal abortion continues to be a problem for girls and adolescents who need them. In this context, the Patient Human Rights Approach (PHRA) can offer a theoretical framework for bioethical debate and the solution of clinical problems under the inclusion of human rights and principles such as shared decision-making and human dignity, seeking person-centered care. The objective of this article is to identify barriers to timely and respectful health care in cases of therapeutic abortion in girls and adolescents with unwanted pregnancies due to rape in Peru and to provide solutions to these under the Patient Human Rights Approach (PHRA).Perú es uno de los países en los que el embarazo no deseado en niñas y adolescentes producto de violación sexual es más frecuente. En marzo del año 2023, la Corte Suprema de Justicia confirmó la constitucionalidad de la Guía Técnica del Ministerio de Salud de Perú para interrupción voluntaria por indicación terapéutica del embarazo menor de 22 semanas, aplicable a cualquier niña o adolescente víctima de violación sexual con un embarazo no deseado, previa aprobación de una junta médica. Sin embargo, la realidad ha demostrado ser distinta y la falta de acceso al aborto legal sigue siendo un problema para las niñas y adolescentes que necesitan de ello. En este contexto, el Enfoque de Derechos Humanos del Paciente (EDHP) puede ofrecer un marco teórico para el debate bioético y la solución de problemas clínicos bajo la inclusión de derechos humanos y principios como la toma de decisiones compartidas y la dignidad humana, buscando un cuidado centrado en la persona. El objetivo de este artículo es identificar barreras al cuidado de salud oportuno y respetuoso en casos de aborto terapéutico en niñas y adolescentes con embarazos no deseados por violación sexual en Perú y brindar soluciones a éstas bajo el Enfoque de Derechos Humanos del Paciente (EDHP)