GEOGRAFÍAS DEL CONTROL FRONTERIZO

Abstract

Encara que la noció de frontera expressa sempre un límit, no pot assimilar-se a una mera delimitació territorial. El territori és substrat del que és fronterer, però la seva funcionalitat suggereix entendre-la, més aviat, com un espai de govern: un camp d'intervenció acotat, de manera més o menys precisa, per una sèrie de dispositius i pràctiques de poder. En aquesta clau, l'objecte de la gestió fronterera transita des del territori cap a la mobilitat que el travessa. És un espai d’estriacions incessants que intenten condicionar aquella mobilitat, segons els casos, impedint-la, interrompent-la, retenint-la, revertint-la, empenyent-la. El límit que expressa la frontera és el que discerneix entre la circulació desitjable i indesitjable, entre l'acceptació i el rebuig dels cossos en trànsit. L’evolució dels dispositius de control fronterer, en els seus components polítics, jurídics i tecnològics, proposa solucions afinades a aquest problema de govern sota un pragmatisme obert. Aquest monogràfic atén aquestes transformacions dels dispositius de gestió de la mobilitat a Europa, en les seves projeccions exteriors i interiors, i a les recomposicions espacials de la frontera que se’n dedueixen.Although the notion of a border always expresses a limit, it cannot be equated with a mere territorial delimitation. The territory is the substrate of what is border-related, but its functionality suggests understanding it rather as a space of governance: a field of intervention defined, more or less precisely, by a series of devices and power practices. In this sense, the object of border management shifts from the territory to the mobility that crosses it. It is a space of incessant striations that seek to condition that mobility—depending on the case—by preventing, interrupting, detaining, reversing, or pushing it. The limit expressed by the border is the one that discerns between desirable and undesirable circulation, between the acceptance and rejection of bodies in transit. The evolution of border control mechanisms, in their political, legal, and technological components, offers refined solutions to this problem of governance under an open pragmatism. This monograph addresses these transformations in mobility management mechanisms in Europe, in both their external and internal projections, and the spatial recompositions of the border that follow from them.Aunque la noción de frontera expresa siempre un límite, no puede asimilarse a una mera delimitación territorial. El territorio es sustrato de lo fronterizo, pero su funcionalidad sugiere entenderla, más bien, como un espacio de gobierno: un campo de intervención acotado, de forma más o menos precisa, por una serie de dispositivos y prácticas de poder. En esa clave, el objeto de la gestión fronteriza transita desde el territorio hacia la movilidad que lo atraviesa. Es un espacio de estriaciones incesantes que tratan de condicionar aquella movilidad, según los casos, impidiéndola, interrumpiéndola, reteniéndola, revirtiéndola, empujándola. El límite que expresa la frontera es el que discierne entre la circulación deseable e indeseable, entre la aceptación y el rechazo de los cuerpos en tránsito. La evolución de los dispositivos de control fronterizo, en sus componentes políticos, jurídicos y tecnológicos, proponen soluciones afinadas a ese problema de gobierno bajo un abierto pragmatismo. Este monográfico atiende a esas transformaciones de los dispositivos de gestión de la movilidad en Europa, en sus proyecciones exteriores e interiores, y a las recomposiciones espaciales de la frontera que se deducen