Factors facilitadors per a les pràctiques de Gestió del Coneixement i d’Intel·ligència Competitiva.

La Gestió del Coneixement i la Intel·ligència Competitiva són disciplines en expansió, que practiquen les organitzacions que pretenen innovar i millorar la seva competitivitat. S’observa una important coincidència en els factors necessaris per a les pràctiques d’ambdues disciplines i també alguna diferència important que considerem la clau de la seva complementarietat, dins el procés global estratègic de les organitzacions

Memòria. Informe de l'activitat del Grup EDO

L'activitat de docència i recerca vinculada amb l'anàlisi i desenvolupament de les organitzacions en general, i de les organitzacions educatives en particular, es planteja a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com una aposta al 1981, amb la incorporació com a professor de Joaquín Gairín Sallán i el seu compromís d'impulsar aquest àmbit de reflexió i pràctica pedagògica. L'Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) és la culminació d'un procés de més de dues dècades en el qual s'han organitzat grups de treball al voltant de les demandes formatives existents i temes de recerca que apareixen com a prioritat. L'Equip EDO es constitueix com a espai de trobada, intercanvi i promoció d'idees i recerques en el camp de les organitzacions. Autoritzat com a grup ANE (Autorització de Nom Específic) de la Universitat Autònoma de Barcelona al 1999, reconegut com a grup de recerca consolidat (Resolució del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació) el 18 d'octubre de 2005, i revalidat en la convocatòria de l'AGAUR de 2009 (SGR2009-397), el seu tema central és la recerca sobre la naturalesa i desenvolupament de les organitzacions dedicades a la formació. Els objectius preferents del grup EDO es relacionen amb l'anàlisi de les organitzacions formatives, l'estudi dels processos de canvi i la utilitat de les estratègies de millora que s'utilitzen o es poden utilitzar. Coherentment són temes d'interès: la naturalesa de les organitzacions formatives, la seva tipologia, els sistemes d'ordenació i gestió institucional, les dinàmiques institucionals, els sistemes d'avaluació interna i externa, les estratègies de canvi, les resistències al canvi, el rol dels directius i l'efecte de les noves tecnologies, tot això en referència a centres educatius no universitaris, universitaris i altres de tipus formatiu com poden ser els centres de formació ocupacional, les organitzacions de salut, els centres d'oci i altres serveis educatius

Gestió de la diversitat a les organitzacions esportives. Un acostament crític

Mentre que les organitzacions públiques i comercials dels Estats Units, el Canadà, Austràlia, Gran Bretanya i, de forma creixent, les de la Unió Europea, han incorporat el concepte de “gestió de la diversitat”, les organitzacions esportives, ben al contrari, han prestat poca atenció a aquest tema. De fet, s’han resistit a intentar de millorar la representació de la dona i de les minories racials i ètniques. Aquest article examina la idea de “gestió de la diversitat” a la llum de la creixent crítica als seus objectius, que es fa evident tant a la literatura acadèmica com a la del sector de la gestió. La bibliografia relacionada amb l’esport, encara que escassa, és exageradament positiva pel que fa al concepte de gestió de la diversitat, i anima les organitzacions esportives a plantejar-se els beneficis de la gestió de la diversitat, però fent cas omís de la important crítica de què aquesta està sent objecte en l’actualitat. La gestió de la diversitat, tal com s’entén avui dia, contribuirà poc a la millora de la representació de la dona en els llocs de presa de decisions i de lideratge dintre de les organitzacions esportives (el mateix es podria dir sobre la raça/ètnia i d’altres grups socials)

Organitzacions Líders pel Coneixement i l'Aprenentatge

El passat 12 de maig va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) la I Jornada CEJFE/EDO "Organitzacions Líders pel Coneixement i l'Aprenentatge". L'acte va reunir més de 350 assistents provinents de l'administració pública i l'empresa privada interessats en la gestió i direcció del coneixement, elements clau per a aquelles organitzacions que busquen l'eficiència i eficàcia en el segle XXI i fou organitzat conjuntament pel CEJFE i l'Equip de Desenvolupament Organitzacional (SGR2009-397) de la Universitat Autònoma de Barcelona

Organitzacions saludables: models d'actuació i beneficis associats

Un dels supòsits bàsics que han orientat el comportament de les organitzacions en el mercat és l'assumpció d'una única obligació bàsica: la maximització del seu benefici. Aquesta tendència sembla haver-se modificat al segle xxi, on és habitual trobar-se en la literatura científica el terme «organització saludable». L'objectiu d'aquest treball és reflexionar sobre l'autèntic potencial d'aquest tipus d'organitzacions per a afavorir el benestar dels seus col·laboradors. En l'article s'aprofundeix, en primer terme, en el concepte d'organització saludable, a continuació s'aporten alguns models que expliquen com aconsegueixen els seus resultats aquest tipus d'organitzacions i, posteriorment, es revisen alguns dels beneficis que obtenen les organitzacions pel fet d'impulsar aquest tipus d'orientació, com és el cas de la satisfacció dels seus col·laboradors o el compromís. Finalment s'aporta una reflexió crítica sobre les aportacions ofertes, posant l'accent principalment en la necessitat de concedir un elevat protagonisme a la intel·ligència emocional en els processos de selecció de personal