Reglament de la Facultat de Medicina

Aprovat per acord del Consell de Govern de 10 de novembre de 2004 i modificat per acord del Consell de Govern de 30 de setembre de 201

Características y factores pronósticos de los pacientes ingresados por síndrome coronario agudo sin elevación del ST en un hospital de tercer nivel

Registre per a estudiar l'impacte clínic de l'SCASEST a un hospital de tercer nivell. En un any van ingressar 310 pacients (54% Cardiologia, 46% Semicrítics/Unitat d'Estada Curta). La mortalitat hospitalaria va ser de l'1%; a 6 mesos va haver un 4,6% de morts i un 16% de reingressos. Edat, filtrat glomerular i FE van ser predictors de mortalitat; una troponina positiva i l'ingres a Cardiologia es van associar amb un menor risc de reingrés. Ingressar a Cardiologia es va associar a ser tributari de coronariografia i revascularització quirúrgica. El tipus de Servei pot tenir un impacte adicional en la història de l'SCASEST.Registro para estudiar el impacto clínico del SCASEST en un hospital de tercer nivel. En un año ingresaron 310 pacientes (54% Cardiología, 46% Semicríticos/Unidad de Estancia Corta). La mortalidad hospitalaria fue del 1%; a 6 meses hubo un 4,6% de muertes y un 16% de reingresos. Edad, filtrado glomerular y FE fueron predictores de mortalidad; una troponina positiva y el ingreso en Cardiología se asociaron con un menor riesgo de reingreso. Ingresar en Cardiología se asoció a ser tributario de coronariografía y revascularización quirúrgica. El tipo de Servicio puede tener un impacto adicional en la historia del SCASEST

GSK-3 como posible diana terapéutica en la Enfermedad de Alzheimer : Un nuevo inhibidor de GSK-3 aumenta la densidad y rescata la pérdida de espinas dendríticas causada por Aβ en neuronas corticales primarias

Un nou inhibidor del glicogen-sintetasa-cinasa-3 (GSK-3) tipus tiadiazolidona (TDZD) va demostrar recentment incrementar la supervivència neuronal i prevenir el dèficit de memòria en un ratolí doble-transgènic (APP-tau). Aquest benefici podria produirse per la prevenció de pèrdua d'espines dendrítiques associada a l'exposició a formes solubles oligomèrics del péptidoβ amiloide (Aβo). Estudiem l'efecte de Aβo i TDZD-8 en la densitat d'espines dendrítiques en neurones primàries corticals de ratolí. Trobem que TDZD-8 rescata la pèrdua d'espines dendrítiques mediada per l'exposició a Aβo. Aportem una evidència més de que GSK-3 podria ser una diana d'interès en el tractament de la EA.Un nuevo inhibidor del glicógeno-sintetasa-kinasa-3(GSK-3) tipo tiadiazolidona(TDZD) demostró recientemente incrementar la supervivencia neuronal y prevenir el déficit de memoria en un ratón doble-transgénico(APP- tau). Este beneficio podría mediarse por la prevención de pérdida de espinas dendríticas asociada a la exposición a formas solubles oligoméricas del péptidoβ amiloide(Aβo). Estudiamos el efecto de Aβo y TDZD-8 en la densidad de espinas dendríticas en neuronas primarias corticales de ratón. Encontramos que TDZD-8 rescata la pérdida de espinas dendríticas mediada por la exposición a Aβo. Aportamos una evidencia más de que GSK-3 podría ser una diana de interés en el tratamiento de la EA

Sarcoidosis Cutánea : Correlacion Clinico-Patologica

Sarcoidosis is a multi-system disease that may involve any organ or system. Cutaneous manifestations occur in 25-30% of patients.La sarcoïdosi és una malaltia multisistèmica que pot afectar qualsevol òrgan o sistema. Les manifestacions cutànies es produeixen en el 25-30% dels pacients

Asociación del anticuerpo anti-C1q con las manifestaciones clínicas, hematológicas e inmunológicas en el Lupus Eritematoso Sistémico : Estudio observacional retrospectivo de 135 casos

: Las concentraciones de anticuerpo anti-C1q están elevadas en los pacientes afectados de LES. Según algunos estudios la presencia de este anticuerpo está asociada a la nefropatía lúpica, sin embargo en otros estudios esta relación no se comprobó. En nuestro trabajo relacionamos la positividad del anticuerpo anti-C1q con las manifestaciones clínicas, hematológicas e inmunológicas de la enfermedad. A diferencia de estudios previos sólo pudimos establecer una relación estadísticamente significativa con la vasculitis (p 0.001), la presencia de anti-DNAds (p 0.034), de anti-Sm (p 0.045) y el consumo de C3 (p 0.006). Se observó que los pacientes anti-C1q positivos desarrollan la enfermedad a edades más tempranas que los pacientes anti-C1q negativos. (p 0.005).Les concentracions d'anticòs anti-C1q estan elevades en els pacients afectats de LES. Segons alguns estudis la presència d'aquest anticòs està associada a la nefropatía lúpica, però en altres estudis aquesta relació no s'ha pogut comprovar. En el nostre treball relacionem la positivitat d'anti-C1q amb les manifestacions clíniques, hematològiques i immunològiques de la malaltia. En contra que estudis previs només hem pogut establir una relació estadísticament significativa amb la vasculitis (p 0.001), l'aparició d'anti-DNAds (p 0,034), d'anti-Sm (p 0,045) i el consum de C3 (p 0,006). S'ha observat que els pacients anti-C1q positius desenvolupen la malaltia abans que els pacients anti-C1q negatius (p 0,005)

Antibioticoterapia intravenosa domiciliaria en el tratamiento de las infecciones causadas por microorganismos multirresistentes

L'objectiu d'aquest treball és descriure els tres primers anys d'experiència en teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE) en infeccions per microorganismes multiresistents a la nostra Unitat d'Hospitalització a Domicili alhora que avaluar la seva seguretat i eficacia. El grup control són la resta dels pacients amb TADE ingressats a la Unitat. En el grup estudi hi ha hagut més tornades inesperades i reingressos, probablement en relació a la major comorbilitat i dependència fisica dels pacients. La taxa de reaccions adverses és similar i s'ha reduit significativament el nombre d'hospitalitzacions comparant els tres mesos previs a l'ingrés i els tres posteriors.En objetivo del trabajo es describir los primeros tres años de experiencia de la Unidad de Hospitalización a Domicilio en la terapia ambulatoria domiciliaria endovenosa (TADE) en infecciones causadas por microorganismos multirresistentes y evaluar su seguridad y eficacia. El grupo control son el resto de los pacientes con TADE ingresados en la Unidad. Hubo más retornos inesperados y reingresos, probablemente en relación con la mayor comorbilidad y dependencia física de estos pacientes. La tasa de reacciones adversas fue similar y se logró reducir significativamente el número de hospitalizaciones comparando los tres meses previos al ingreso con los tres posteriores

Mecanismos fisiopatológicos en la rumiación

La fisiopatología del síndrome de rumiación es mal conocida. Por ello, el objetivo del estudio es determinar las características clínicas, fisiológicas y psicopatológicas de los pacientes con rumiación respecto a un grupo de dispepsia funcional. Se estudiaron ambos grupos de forma prospectiva durante dos años, realizándose manometría gastrointestinal y esofágica, vaciamiento gástrico, barostato gástrico y valoración psipatológica. Concluimos que el síndrome de rumiación se presenta en pacientes con características funcionales de dispepsia funcional, sin evidenciarse diferencias en la patología psiquiátrica pero con una mejor percepción de la enfermedad respecto al grupo de dispépticos.La fisiopatologia de la síndrome de rumiació és mal coneguda. Per això, l'objectiu de l'estudi és determinar les característiques clíniques, fisiològiques i psicopatològiques dels pacients amb rumiació respecte a un grup de dispèpsia funcional. Es van estudiar ambdós grups de forma prospectiva durant dos anys, realitzant-se manometria gastrointestinal i esofàgica, buidament gàstric, baròstat gàstric i valoració psicopatològica. Concloem que la síndrome de rumiació es presenta en pacients amb característiques funcionals de dispèpsia funcional, sense evidenciar-se diferències en la patologia psiquiàtrica, però amb una millor percepció de la malaltia respecte al grup de dispèptics

Respuesta motora intestinal a la sobrecarga de quimo

Els pacients amb crisis suboclusives recurrents o amb símptomes digestius que impideixen mantenir el seu pes normal, en absència d'una causa estructural que justifique els símptomes, poden estar afectes d'un trastorn de la motilitat del budell prim. La manometría gastrointestinal es la tècnica d' elecció per l' estudi de la motilidad del tracte gastrointestinal i en aquests pacients pot mostrar patrons aberrants que justifiquin els símptomes. No obstant, la manometría gastrointestinal és una tècnica específica però poc sensible. L'objetiu general d'aquest treball es determinar la resposta motora intestinal a una sobrecàrrega de quimo. Per a això s'estudiarà un grup de subjectes sans i es mesurarà l' activitat motora del budell prim mitjançant manometría durant la infusió contínua de una solució de nutrients solos o espesats amb un compost no absobible.Los pacientes con crisis suboclusivas recurrentes o con síntomas digestivos que impiden mantener su peso normal, en ausencia de una causa estructural que justifique los síntomas, pueden estar afectos de un trastorno de la motilidad del intestino delgado. La manometría gastrointestinal es la técnica de elección para el estudio de la motilidad del tracto gastrointestinal y en estos pacientes puede mostrar patrones aberrantes que justifiquen los síntomas. Sin embargo, la manometría gastrointestinal es una técnica específica pero poco sensible. El objetivo general de este trabajo es determinar la respuesta motora intestinal a una sobrecarga de quimo. Para ello se estudiará un grupo de sujetos sanos y se medirá la actividad motora del intestino delgado mediante manometría durante la infusión continua de una solución de nutrientes solos o espesados con un compuesto no absobible

Reducción del tiempo de ventilación mecánica optimizando la sedación mediante monitor de análisis biesprectral

Estudio clínico, prospectivo y randomizado. Se incluyeron 85 pacientes, 31 monitorizados mediante BIS®. No se encontraron diferencias significativas en cuanto al tiempo (mediana) de ventilación mecánica que fue de 4 (1-10) días en los pacientes con BIS®, y 4 (2-10) días en los no BIS® (p=0,33) , disminución de NAV precoz (10% BIS® y 13,5% no BIS® p=0,46) ni tardía ( 9,7% BIS® y 21,2% no BIS® p=0,15) ni dosis de sedantes. Sin diferencias en cuanto a la estancia (mediana) en UCI (7,5 (2-17) días para el grupo BIS® y de 7,5 (4-19) días para el grupo no BIS®, p=0,51); ni hospitalaria (20 (12-36) días para el grupo BIS® y 20 (9-32) días para el grupo no BIS®, p=0,57).Estudi clínic, prospectiu i randomitzat. Es van incloure 85 pacients, 31 monitoritzats mitjançant BIS®. No es van trobar diferències significatives en quant al temps (mitjana) de ventilació mecànica que va ser de 4 (1-19) dies en els pacients amb BIS®, i 4 (2-10) dies en els no BIS® (p=0,33), disminució de NAV precoz (10% BIS® i 13,5% no BIS® p=0,46) ni tardana (9,7% BIS® i 21,2% no BIS® p=0,15) ni dosis de sedants. Sense diferències pel que fa a l'estada (mitjana) a UCI (7,5 (2-17) dies per al grup BIS® i de 7,5 (4-19) dies per al grup no BIS®, p=0,51), ni hospitalària (20 (12-36) dies per al grup BIS® i 20 (9-32) dies per al grup no BIS®, p=0,57)